7 de març 2014

ELS NOSTRES PROTAGONISTES 2013: ARIANA JIMÉNEZ


ARIANA JIMÈNEZ (CE Olesa Patí Femení)

La història de l'Ariana Jimènez és una d'aquelles històries humanes que molt sovint passen desapercebudes als ulls del gran públic, però que tant ens agraden a A Kops d'Stick perquè són un reflex del que és en realitat l'actualitat de l'hoquei a casa nostra, on moltes vegades els títols i les grans fites dels grans equips i les seves estrelles ens ennuvolen la visió dels que passa a la base.

La història de la Ariana, l'Ari, comença ara fa un parell de temporades, quan el CE Olesa Patí va veure en perill la existència del seu segon equip femení per manca de portera. Aquest equip resulta un esglaó important per a que les joves jugadores de la base acabessin de madurar abans de pujar al primer equip. Davant de que aquest obstacle impedís continuar el projecte, l'Ari, mare d'un jugador dels equips de la base del club, amb trenta i tants anys i sense cap experiència prèvia, no s'ho va pensar dues vegades i va decidir calçar-se uns patins, posar-se unes guardes i ajupir-se sota els pals de la porteria per que l'il·lusió d'aquell grupet de nenes no és veiés esvaïda. Des de llavors i durant aquestes dues temporades, l'Ari ha exercit com de “germana gran” de les joves integrants de l'equip, protegint-les i encoratjant-les, sense deixar mai el seu caràcter jovial, sent una de les peces angulars necessàries per a que un grup de persones es transformi en un equip.

Al final de la temporada passada, l'Ari va decidir penjar els patins i deixar que les “seves nenes” volessin -patinessin- soles. Potser el seu llegat esportiu no passarà mai a la història, però el que si perdurarà a la memòria de molts es que amb el seu gest va contribuir a mantenir i consolidar un projecte en un univers tant complicat de subsistir avui en dia com és l'hoquei patins femení, en el que, els que el seguim, sabem que els petits gestos es converteixen en grans proeses. 

 

2 comentaris:

La Bicha BCN ha dit...

Ostres! No m.ho esperava aixo!! Moltes gracies. Sense cap dubte han estat dos anys insuperables.

trallero ha dit...

K guay no sabia aixo, yo estic encantat i super orgullos de poder aver entrenat akesta cacho portera