JOAQUIM
RUYRA (Escriptor)
De
ben segur us preguntareu “què té que veure un escriptor català
de principis del S.XX amb l'hoquei patins?”... Dons m'explico:
Durant
el 2012 vaig començar a posar en pràctica el que durant el 2013 ja
es va convertir en un costum: desplaçar-me a veure els partits
d'hoquei fent servir el transport públic sempre que fos possible. El
fet de tenir que agafar el cotxe i tenir que barallar-me amb el
caòtic tràfic, els peatges, els aparcaments,... i tot això desprès
del propi estrès que ja em genera la vida laboral i quotidiana, feia
que aquests desplaçaments per veure hoquei es convertissin en un
suplici més que en un plaer. Així dons, vaig decidir que la cosa
mereixia un canvi. El anar a veure hoquei tenia que convertir-se en
una estona d'oci, una desconnexió de la vida quotidiana que devia
servir per carregar piles.
La
solució la vaig trobar en la possibilitat de fer servir el transport
públic per desplaçar-me. La comoditat que dona el que et portin
la vaig fer servir per aprofitar les hores dins del bus o el tren per
realitzar activitats que requereixen una estona de calma i relax, com
llegir, cosa que ja tenia una mica arraconada. Vaig treure la pols a
la biblioteca i vaig retrobar-me amb els clàssics catalans, Josep
Pla, Àngel Guimerà... o Joaquim Ruyra, de qui em vaig enganxar, i
el seu “Marines i Boscatges” va ser un fixe a la meva motxilla
durant la temporada passada. Els meus companys de viatge Badó
Set-troços, l'Oncle Ventura, la Mariana o en Miquelet Cabernera,
entre altres, a la seva manera, van acabar per convertir-se en
col·laboradors d'A Kops D'Stick durant el passat 2013. Ah!... i el
costum de fer servir el transport públic per anar a l'hoquei, us el
recomano a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada