... I EL CONTE S’HA ACABAT
COMPETICIÓ: OK Llliga 2010-11, jornada 24.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 30 d’abril
de 2011, 19:30 h.
CH LLORET (0+2): Serra, Rodri, Xavier González, Casalí, Lladó
–equip inicial–, Marc Tibau, Martos i Crespo.
Entrenador: Manel Barceló.
BUYVIP.COM CP TENERIFE (1+1): Nicoletti, Gonzalo Gómez, Àngel Rodríguez,
Saavedra, Costa –equip inicial–, Soler i Coy.
Entrenador: Mateo de Ramón
GOLS
PRIMER TEMPS:
0-1 (11’)
Ángel Rodríguez, de xut de falta.
SEGON TEMPS:
1-1 (39’)
Rodri, de xut exterior
2-1 (45’)
Rodri, de jugada col·lectiva
2-2 (47’)
Coy, de falta directa.
ÀRBITRES: Delfa i López
TARGETES: Rodri (CH Lloret)
FALTES: CH Lloret: 10 // CP Tenerife: 10
PÚBLIC: Uns 40 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Abans del partit es va fer un minut de silenci en memòria d’Àngel Villa,
auxiliar de la selecció espanyola, mort recentment.
- El resultat final del partit va causar el descens matemàtic del CH
Lloret a 1ª Divisió estatal.
CRÒNICA:
La pobre entrada i el fred ambient que mostraven les graderies del
Municipal d’Esports de Lloret donaven a entendre que la esperança ja s’havia
esvaït fa temps entre la parròquia lloretenca, i que la resignació havia passat
a ocupar el seu lloc. El Lloret, un equip que ja tenia pràcticament els dos
peus a Primera Divisió llevat de que un autèntic miracle es produís, no va
poder prolongar més la seva agonia i en la seva primera oportunitat va dir adéu
a la OK Lliga al
cedir un empat que consumava matemàticament el seu descens de categoria de cara
a la propera temporada.
Els lloretencs van lluitar fins al darrer moment per aferrar-se a les
seves poques possibilitats de salvació –que passaven per guanyar tots els seus
partits i esperar les ensopegades dels rivals-, però com ha estat la tònica de
tota la temporada, el treball fet durant quasi tot el partit es va deixar
perdre en els darrers minuts. El rival del Lloret, el Tenerife, un altre equip
que lluita per la permanència i que el Lloret ja va eliminar enguany de la Copa de la CERS, va avançar-se en el
marcador, però els locals van poder capgirar el resultat durant la segona part,
fins que el millor encert a bola aturada dels illencs en uns dramàtics minuts
finals va posar les fatídiques taules en l’electrònic.
Els dos equips es jugaven molt
El partit va començar amb molta intensitat des del primer moment, ja que
als dos equips se’ls hi estava esgotant el crèdit i la suma de punts resultava
vital per mantenir-se un any més entre l’elit de l’hoquei mundial, per el que
ja no quedava temps per concessions i especulacions, i avançar-se aviat en el
marcador resultava clau per obtenir serenor i debilitar a l’adversari.
El joc no tenia un clar dominador i les jugades s’anaven alternat en les
dues porteries, però sense gaire fortuna. El Tenerife es mostrava més tranquil
sobre la pista, davant d’un Lloret que era qui més es jugava i la pressió de la
seva situació límit era clarament palpable en els seus jugadors. Les defenses
es van mostrar molt sòlides, cosa que va fer que els equips busquessin fortuna
amb xuts exteriors, que els dos porters, Serra i Nicoletti van encarregar-se de
refusar amb eficiència.
El Tenerife s’avança però el
Lloret no s’arronsa
La fortuna va tornar a donar l’esquena al Lloret als 11 minuts, i una
jugada desgraciada pels locals va posar en avantatge al Tenerife. Àngel
Rodríguez picava el servei d’una falta servida des de la cantonada de l’àrea,
topant la bola amb un defensor i introduint-se en la porteria d’un venut Ferran
Serra significant el 0-1. El tècnic local, Manel Barceló va reaccionar
ràpidament sol·licitant un temps mort i fent moure la banqueta.
La entrada a pista de Marc Tibau i Víctor Crepo va resultar un revulsiu
pel joc local, i es va entrar en uns compassos de clar domini dels lloretencs. Iniciant
la jugada amb criteri des de darrera amb Rodri o Lladó, i buscant la
profunditat amb Crespo i Gonzaléz, el Lloret va aconseguir enllaunar al quadre
illenc en el seu camp, però no va trobar la fòrmula per foradar la línea
defensiva. Crespo i Casalí van disposar de bons intents per marcar, i Marc
Tibau no va encertar a rematar sol davant la porteria una bona centrada de
Xavier González. Així, amb l’ajustat 0-1 es va arribar a la fi del primer temps.
Dos gols de Rodri capgiren el
marcador
El Tenerife va aprofitar el descans per redreçar les seves files i
tornar a la càrrega en la represa. Els illencs van sortir amb la clara intenció
d’ampliar el seu avantatge i intentar noquejar a un Lloret força crescut en els
minuts finals de la primera part. Així, els primers compassos del segon temps
van ser quasi una calca de l’inici del partit, amb jugades continues en les
dues porteries i sense un clar dominador.
Però aquest cop va ser el Lloret qui va marcar primer, als 14 minuts,
gràcies a un xut exterior de Rodri que va significar un merescut empat a 1. A partir d’aquest moment,
el partit va guanyar en tensió i nervis sobre la pista. Fruit d’això va arribar
la expulsió temporal del local Rodri i una oportunitat d’or pel Tenerife de
tornar a avançar-se en el marcador, però Ferran Serra va poder desbaratar el
llançament de falta directa de Gonzalo Gómez i el Tenerife tampoc va poder
treure partit dels seus minuts de superioritat numèrica.
Va ser precisament Rodri, uns instants desprès del seu retorn a la pista,
qui va posar per davant en el marcador al Lloret, desprès de culminar una bona
transició en atac de l’equip. El 2-1 va encoratjar als lloretencs i els hi va
obrir les portes de l’esperança, però quedant encara per endavant cinc minuts
de patiment que es preveien molt intensos, ja que els dos equips es trobaven
empatats a nou faltes.
Final fatídic
El Lloret va anar en busca de la sentència, i Marc Tibau i Rodri van
tenir el tercer gol local a tocar, però no ho van aconseguir. Finalment, a
manca de tres minuts pel final, el Lloret va cometre la que a la postra seria
la seva fatídica desena falta, cedint un llançament de falta directa al
Tenerife. Marc Coy va ser l’encarregat de fer la execució de la pena, i va
superar a Serra fent el que seria el definitiu 2-2.
Els tres minuts restants van estar carregats de nervis pels dos bàndols
i van acabar per fer-se eterns. El Tenerife va passar a fer-se amb el control
de la situació i va aconseguir treure un penal a favor, que Ferran Serra va refusar
a llançament de Gonzalo Gómez, mantenint vives momentàniament les esperances
locals.
El darrer alè pel Lloret va arribar a manca de 14 segons per la botzina
final en forma de falta directa a favor, però Xavier González no la va saber
materialitzar. En la jugada conseqüent, els nervis van fer una mala passada als
lloretencs i es van trobar amb una nova falta directa en contra a només 4
segons del final. Marc Coy no va poder-la transformar i el partit va acabar amb
el 2-2. Un resultat insuficient per les aspiracions del Lloret, a qui només li
valia la victòria, i poc bagatge pels interessos del Tenerife, que tindrà que
continuar lluitant per evadir el descens.
SABIES QUE…?
...encara que el Lloret s’hagués fet amb la victòria, la resta de
resultats de la jornada l’hauria condemnat igualment al descens.
...els mateixos resultats també van perjudicar al GEiEG, que acompanyarà
al Lloret en el descens de categoria, però van beneficiar al Blanes, que va
certificar de forma matemàtica la permanència.
EL PROTAGONISTA:
El descens. Ja feia jornades que el fantasma del descens
voltava pels vols de Lloret i les sensacions no feien presagiar que es pogués
esvair. Finalment, el Lloret, un equip que amb la mateixa plantilla i el mateix
sistema que l’any passat va fer història acabant en una més que meritòria
cinquena plaça a la OK Lliga, ha
certificat la pèrdua de categoria quan encara queden dos partits per acabar la
competició. L’hoquei, i l’esport en general, ha tornat a demostrar que és
imprevisible.
A KOPS DE FLASH
El minut de silenci per Àngel
Villa es va seguir amb molta solemnitat
El final del partit va tenir
moments de molta tensió.
Xavier Gonzàlez va tenir la
opció de donar la victòria al Lloret quan faltaven 14 segons pel final.
Els jugadors del Lloret van
quedar abatuts.
EL KOP D’STICK:
Ja ho diu el savi refranyer català: “El que mal comença, mal acaba”. I
com ha acabat succeint, el conte del Lloret no ha tingut un final feliç. La
veritat, crec que ja ningú s’ho esperava. Reconec que jo encara tenia una
remota il·lusió per veure com el Lloret arribava viu a la darrera jornada,
però, ben mirat: per què fer allargar més l’agonia? Ara ja podem acabar la
temporada tranquils, sense trasbalsos, i centrar les nostres il·lusions en la
propera temporada. Una propera temporada en una categoria molt difícil i
disputada, on l’equip necessitarà més que mai el suport de la seva afició per
ressorgir de les seves cendres com l’Au Fènix –estic segur que ho farà- i
tornar al lloc que li pertoca.
I ara, vull obrir una petita porta a l’esperança (per si les
mosques...), i demanar que encara no es llenci la tovallola. Es té que guanyar
al GEiEG i al Voltregà per no acabar com a últims de la taula. Recordo el
desgavell que mostra constantment la
RFEP, que sembla que “viu al dia” sense tenir clar el que
farà demà, i els rumors que apunten a tornar a una OK Lliga de 16 equips, cosa
que podria donar l’opció de salvar-se d’una forma o altra a dos dels tres
equips que baixen. Tornant al refranyer: Mentre hi ha vida, hi ha esperança...
