A principis del S. XX es va posar de moda entre les classes socials més acomodades
de Catalunya la afecció i la pràctica de l’esport com a activitat física, el
que va propiciar la aparició i creixement de nombrosos clubs i associacions
esportives en les més importants ciutats del país.
![]() |
Des de mitjans de S. XIX Barcelona disposava de nombrosos salons de patinatge. |
El caràcter emprenedor d’aquella burgesia adinerada els va impulsar a
“importar” infinitat d’esports “exòtics” que descobrien en els seus viatges
arreu del món, alguns dels quals van gaudir de gran acceptació popular i van
acabar arrelant en la nostra societat fins als nostres dies. D’aquesta manera
van arribar i es van difondre, entre altres, esports tant diversos com el kegelbanh
(bitlles), curses de bicicletes i motos, boxa francesa i, com no, l’hoquei
patins.
L’hoquei patins va entrar a Catalunya a principis de 1905, i es va
començar a practicar en molts dels nombrosos salons i pistes de patinatge que
hi havien a Barcelona. Donat la gran afecció que existia al patinatge entre la
societat catalana des de mitjans del S. XIX, aquest nou esport no va trigar
gaire en expandir-se i agafar certa rellevància. Per llavors, l’hoquei patins
no era més que una adaptació de l’hoquei sobre gel, jugat amb patins de rodes
sobre una pista de ciment o terratzo, i amb un estic d’hoquei herba –esport que
ja es practicava a Catalunya des del darrer quart de S. XIX-. La principal
diferència entre el primitiu hoquei patins practicat aquí amb la resta d’Europa
va ser l’ús de la pilota en lloc del “puck” o fitxa (1).
![]() |
El patinatge era una activitat molt popular en la Catalunya de principis del S. XX |
Però, quin va ser el primer pas d’un esport que s’ha convertit en el més
representatiu de Catalunya?... On i quan es va celebrar el primer partit
d’hoquei patins “reglamentat” a Catalunya?... Quins van ser els pioners?... Cap
de les fonts consultades ens ha sabut donar una resposta precisa. Així dons, A
KOPS D’STICK s’ha immers en un acurat i laboriós treball de recerca, del que
ens sentim profundament orgullosos, perquè gràcies als seus resultats podem
afirmar amb total seguritat on i quan es va jugar EL PRIMER PARTIT D’HOQUEI
PATINS A CATALUNYA.
El primer partit
La tarda del diumenge 26 de febrer de 1905, es va jugar el primer partit
d’hoquei patins a Catalunya, dins d’una festa esportiva que es va dur a terme
en les instal·lacions de la societat “Sportsmen’s Club” del Saló de Sant Joan
de Barcelona, amb motiu de la celebració del Carnestoltes.
El partit el van jugar dos equips formats per socis de la secció de
patinatge del esmentat club, entre els quals es trobaven alguns dels més reconeguts
patinadors barcelonins de la època, campions de diversos concursos de velocitat
i habilitat sobre patins, com Lauro Bracons, Pere Ortoll –aquest també era un
consumat ciclista-, i un jove enginyer anomenat Amado Casajuana, que amb el
temps es convertiria en un reconegut empresari barceloní, famós, entre altres
coses, per la seva vinculació al món de l’automobilisme, ja sigui per ser el
primer agent de la marca d’automòbils Ford a Europa, o bé per la organització
de diverses competicions de motor, i també per haver estat candidat a la
presidència del FC Barcelona en les eleccions de 1953.
Il·lustració de com eren els primers partits d'hoquei patins. (Font: Mundo Deportivo) |
Els equips estaven configurats de la següent forma:
EQUIP BLAU: Esteve (porter), B. Bassas (defensor), Puig (atacant), Canal
(atacant) i Trujillo (capità).
EQUIP VERMELL: Ortoll (porter), J. Bassas (defensor), Miró (atacant),
Bracons (atacant) i Casajuana (capità).
Segons expliquen les cròniques de la època, l’anunci de la disputa del
partit va provocar molta expectació, i el seu transcurs va ser seguit amb molt
interès per un notable nombre d’encuriosits espectadors, tant socis del club
com públic en general.
Desprès d’una renyida primera part que va acabar 0-0, la victòria se la
va endur l’equip vermell per un ajustat 1-2.
El diari La Vanguardia es va
fer ressò de l’esdeveniment i va publicar en la seva edició del 1 de març de 1905 la següent crònica:
“Seguidamente se
dio comienzo al partido de “hockey” con patines, primero que se ha jugado en
España y que era esperado con verdadero interés por los numerosos amateurs del deporte de moda.
El partido fue
jugado con verdadero interés por ambos bandos, que en la primera mitad no
consiguieron hacer ningún goal; hecho
el cambio de terreno y reanudada la lucha, los rojos consiguieron apuntarse dos
goals por uno los azules.
Los jugadores de
ambos bandos demostraron haber hecho un perfecto estudio del juego y tener gran
dominio de los patines, sin el cual resultaría difícil y hasta expuesto
practicarlo.”
La revista Los Deportes també va publicar la mateixa crònica en la seva
edició del 4 de març.
![]() |
L'hoquei patins es va tornar rapidament en un esport molt popular. |
El “Sportsmen’s Club” va continuar organitzant amb molt d’èxit més
partits d’hoquei patins durant el 1905, ja sigui de forma interna entre equips
formats entre els seus socis, o bé amb un equip propi enfrontant-se contra
altres equips que havien sorgit en els diferents clubs esportius de Barcelona. D’aquí
va sorgir el que segurament va ser el primer “torneig” d’hoquei patins a
Catalunya del que es té referència, que va ser un partit on l’equip del
“Sportsmen’s Club” es va imposar a l’equip del “Palma Real”, obtenint cada
guanyador una medalla de plata. També es té constància de la organització d’un
partit d’exhibició a Mataró, però no hem trobat cap ressenya que acrediti que
finalment es va dur a terme.
![]() |
Una medalla com aquesta va ser el primer trofeu d'hoquei patins a Catalunya. (Foto: todocoleccion.net) |
Donat la popularitat que va adquirir de seguida l’hoquei patins, el
“Sportsmen’s Club” va intentar implantar altres modalitats derivades, com
l’hoquei sobre bicicleta i el futbol amb patins, però no van quallar i van
caure inmediatament en l’oblit.
El “Sportsmen’s Club” va ubicar la seva seu en uns terrenys adquirits en
el Saló de Sant Joan de Barcelona, que era l’espai que existia al final del
Passeig de Sant Joan, entre l’Arc de Triomf i el monument a Rius i Taulet, i
que actualment és el Passeig de Lluís Companys. La situació exacta de les
instal·lacions del club era la cantonada que quedava entre les obres del Palau
de Justícia i el Passeig de Pujades.
Al gener de 1904 es va construir i inaugurar el primitiu saló de
patinatge, o “Skatting-Ring” com s’anomenava a l’època, en la cantonada que
donava al Parc de la
Ciutadella, però molt aviat va quedar obsolet donat el gran
èxit que va tenir la secció de patinatge. Així dons, el 30 d’octubre del mateix
any, es va inaugurar la nova i definitiva pista, a l’altre costat de les
instal·lacions, davant del Palau de Justícia, en l’espai on actualment estan
ubicats els edificis nº 10 i 12 del Passeig de Lluís Companys.
Detall d'un plànol de Barcelona de 1905 on es pot apreciar amb exactitud la ubicació del "Skatting-Ring" del "Sportsmen's Club" |
El nou “Skatting-Ring” feia 25 x 50 m i, per llavors, era el més gran de
Barcelona. Estava cobert i dotat d’il·luminació elèctrica, convertint-se en la
“joia de la corona” del Club, que el feia servir, a part del patinatge, per
disputar altres proves esportistes com les curses d’habilitat amb bicicleta, i
com a pista de ball en les seves festes. A finals de gener de 1905, coincidint
amb els treballs per adequar l’antic saló de patinatge en garatge-taller de
bicicles, motos i automòbils, es va encerclar la nova pista amb uns vitralls
que protegien a esportistes i públic de les inclemències meteorològiques, convertint-se
en una de les més modèliques instal·lacions esportives de la Barcelona de l’època, on
va començar a ser coneguda com “El Globo
Cautivo”. La nova inauguració es va dur a terme dintre d’una festa esportiva
que va organitzar el “Sportsmen’s Club” amb motiu del Carnestoltes, el diumenge
26 de febrer de 1905, i que va incloure curses i concursos de patinatge, i
l’esmentat primer partit d’hoquei patins a Catalunya. La festa va acabar ben
entrada la nit amb un ball de disfresses sobre patins.
Tot i la dissolució definitiva del “Sportsmen’s Club” al 1906, la pista
va continuar en actiu uns quants anys més albergant diferents actes esportius i
socials, fins que va ser enderrocada.
A dalt: una imatge del Palau de Justícia cap al 1908 amb la pista de patinatge al davant.
A baix: el Palau de Justícia en la actualitat (cobert per reformes) amb els edificis 10 i 12 del Passeig de Lluís Companys que ocupen el lloc de la antiga pista.
El “Sportsmen’s Club”
El “Sportsmen’s Club” va ser una societat destinada a promoure els
esports i activitats de lleure entre la burgesia més podent de Barcelona. Tot i
la seva efímera existència es va transformar en la societat esportiva més
important de la Catalunya
de principis del S. XX, arribant a tenir al Rey D. Alfonso XIII com a president
honorífic. Les seves festes en torn de l’esport, amenitzades per bandes
militars, van adquirir molt de renom i reunien en les seves luxoses instal·lacions a la més selecta classe
alta i aristocràcia barcelonina. Els premis i trofeus que s'otorgaven als guanyadors dels diferents tornejos que organitzaven eren cedits per les més prestigioses cases de Barcelona o dissenyats per artistes importants de la època, com l'escultor Eusebi Arnau i Mascort, autor entre d'altres, del disseny de la característica medalla que otorgava el club als guanyadors de les diferents proves esportives que organitzava.
A l’octubre de 1903, la aristocràtica societat “Sport-Fox-Terrier” de
Barcelona, dedicada a les activitats amb gossos de pressa i lluita, va
convertir-se en el “Sportsmen’s Club” amb la finalitat de poder acaparar noves
seccions d’altres activitats que estaven causant furor entre les classes més
altes de la societat barcelonina. Sota la presidència de D. Joaquin Salgot, el club
va adquirir un ampli solar en el saló de Sant Joan de Barcelona (actual Passeig
de Lluís Companys) destinat a acollir la seva seu social i els diferents espais
per la practica dels diferents esports.
La iniciativa va ser un èxit aclaparador, i de seguida va rebre multitud
de sol·licituds d’afiliació per tot tipus d’activitats, tant diferents com la
lluita de galls, la columbofília, la gimnàstica o el croquet, cosa que va crear
certa polèmica entre alguns cercles que no compartien que una societat que
portava el nom de “Sportsmen’s Club” (Club d’esportistes) es dediqués a
activitats com la fotografia, els concursos de gossos raters o la cria de
coloms (2). Al desembre de 1903 es va inaugurar oficialment la primera secció,
el tir amb carrabina i pistola, a la que van seguir les de kegelbahn (bitlles),
crocket, curses, lluita, ciclisme, etc... de tal forma que la inauguració
oficial de la seu era aplaçada constantment degut a les continues obres per
habilitar les instal·lacions a les noves activitats. Al gener de 1904 es va
inaugurar la secció de patinatge, sent el president de la mateixa el Sr. D.
Juan Majó.
El plat fort de la curta existència del “Sportsmen’s Club” tenia que
arribar el 9 d’abril de 1904 amb una festa en honor a la visita a les
instal·lacions de S.M. el Rey D. Alfonso XIII –que havia rebut el càrrec de
president honorífic de la entitat-, però malgrat la festa es va acabar
realitzant, la visita reial es va ajornar degut a la mort de l’avia del
monarca, la Reina Isabel
II.
La activitat en la societat continuava sent frenètica en el tema de la
obertura de noves seccions, i en juny de
1904, amb la col·laboració de Joan Gamper es va formar un equip de futbol, que
curiosament va vestir de blau i grana. Aquell mateix mes també es va organitzar
la primera cursa de patins. Abans d’acabar el 1904, el club va organitzar la
primera cursa internacional de motocicletes de Catalunya, en aquest cas, es va
fer servir el recinte de la
Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella; va
inaugurar una nova i flamant pista de patinatge, i va obrir la secció d’escacs,
que presentava com a atractiu la presència d’un taulell gegant d’escacs on el
públic podia seguir reproduïda la evolució de les partides. El club va acabar el 1904 amb la no
menyspreable xifra de 1.367 socis (a mode comparatiu, el FC Barcelona tenia
llavors 234 socis).
El 1905 també va ser un any de frenètica activitat en el club, que
s’havia fet tant popular entre la societat barcelonina que va portar a la junta
directiva a prendre la decisió de cobrar una tatxa d’inscripció de 30 pessetes,
a fi de mantenir l’estatus alt de la seva massa social. En aquest any, a part
de la organització dels primers partits d’hoquei patins amb notable èxit, els
esports de motor van adquirir el principal protagonisme, fins a tal punt, que
es va aprofitar la antiga sala de patinatge per construir un taller-garatge, un
dels millors equipats de Barcelona. El 24 d’abril es va disputar la “Copa
Sportsmen’s Club” de motociclisme, una “challenge” de 197 kilòmetres en dues
etapes, Gavà-Tarragona i Tarragona-Quatre Camins. La cursa, la primera
d’Espanya d’aquest tipus, va adquirir molt ressò internacional, estant el
guanyador el barceloní Josep Vidal amb una Minerva.
Però el “Sportsmen’s Club” va morir d’èxit, i el novembre de 1905 va
anunciar la seva dissolució, argumentant la manca de temps i cansament dels
membres de la direcció. Una nova junta gestora va intentar revifar el club,
però no va ser possible i el desembre d’aquell mateix any es va anunciar la
dissolució definitiva de la entitat, que va deixar d’existir al febrer de 1906.
Les instal·lacions del club van continuar en actiu acollint diferents
activitats esportives i socials durant cert temps, estant parcialment derruïdes
i reformades al 1908, quan es van reinaugurar sota el nom de “Sportsman Park”.
El diari “El Mundo Deportivo” va heretar la cursa motociclista “Copa
Sportsmen’s Club”, que va continuar organitzant amb força èxit durant alguns
anys.
Vista aèrea del Saló de Sant Joan a principis del S. XX. En vermell es pot apreciar la nova pista de patinatge, i en verd l'antiga, transformada en un garatge-taller de vehicles. |
Notes:
(1) A Catalunya es va continuar
jugant amb pilota fins als anys ’20, quan es van crear les primeres federacions
internacionals i es van unificar els reglaments, imposant-se l’ús del “puck” o
fitxa. Anys més tard es va passar a la utilització internacional de la bola,
però Espanya no ho va fer fins a finals dels anys ’40.
(2) La polèmica venia donada degut
a que molts sectors de la societat associaven, com ja es feia en altres països,
el terme “sport-deporte” amb la pràctica d’activitats físiques, mentre que el
diccionari de la llengua espanyola encara ho recollia com a “Recreación,
pasatiempo, que se practica por placer y diversión”.
2 comentaris:
Excelente trabajo de investigación!!!
Si de casualidad teneis material sobre el primer partido femenino, primeros clubes con jugadoras,... sería estupendo.
Gracias y saludos.
Us felicito. I is agrairem continueu explicant tot el que sapigueu, que es historia desconeguda.salutacions. Jordi
Publica un comentari a l'entrada