FEMENÍ 2ª CATALANA 2012-13 (JORN. 23): LLORET 9 - ST. FELIU DE CODINES 1

JA SOM DE 1ª!!!

Desprès d’una més que bona temporada, l’equip femení del Lloret tenia tocar l’ascens a la 1ª Catalana. Tot apuntava a que ho aconseguirien tard o d’hora, i només calia esperar a veure quan arribava la certificació matemàtica. Així dons, les lloretenques es van posar mans a l’obra i no ho van fer esperar gaire, ja que en el seu primer “mach ball”, a casa contra el Sant Feliu de Codines, l’equip més feble de la categoria, van sumar de forma contundent els punts necessaris per assegurar-se una plaça a 1ª Catalana la propera temporada.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ:  Lliga 2ª Catalana Femení, jornada 23.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 11 de maig de 2013, 18:00 h.

CH LLORET (7+2): Anaïs Alapont (p), Meritxell Rubio (1), Cristina Carbó (1), Paula Barranco (2), Marta Costa (2) –equip inicial-, Carlota Surís (2), Ariana Abellán, Mariona Pujol (1), Sol Salinas i Mariví Cordial (p).

Entrenador: Eduard Recio

CHP SANT FELIU DE CODINES (1+0): Sara Munbrú (p), Berta Busquets, Csilla Lleonart, Jordina Carner i Alba Macià (1)

GOLS

PRIMER TEMPS: 1-0 (8’) Carbó / 2-0 (8’) Costa / 3-0 (11’) Barranco / 4-0 (11’) Pujol / 5-0 (12’) Surís / 6-0 (13’) Barranco / 7-0 (18’) Surís / 7-1 (19’) Macià.

SEGON TEMPS: 8-1 (26’) Rubio / 9-1 (34’) Costa.

ÀRBITRE: Joaquim Serraclara

TARGETES: -

FALTES: CH Lloret: 6 // CHP Sant Feliu de Codines: 6

PÚBLIC: Uns 35 espectadors

INCIDÈNCIES:

 -El partit va començar amb 40 minuts d’endarreriment degut al retard acumulat en els partits de base que s’havien jugat anteriorment a aquest.

-El CHP Sant Feliu presentava nombroses baixes a les seves files, i només va poder dispossar de 4 jugadores i 1 portera.

CRÒNICA:

Inquietud, il·lusió, nervis a flor de pell... tota una barreja d’emocions eren ben palpables entre els membres de l’equip femení del Lloret abans d’aquest partit. No era per menys, l’aposta que el club va fer la temporada anterior per un projecte de futur, conservant un bloc amb moltes jugadores joves i amb molta progressió per davant, ha acabat donant els seus fruits i estava a punt d’assolir el seu primer objectiu marcat, l’ascens a 1ª Catalana.

El cos tècnic del Lloret aguardant amb il·lusió l'inici del partit

A quatre jornades per acabar la competició, el Lloret només necessitava 3 punts més per consolidar matemàticament el tercer lloc a la classificació, i acompanyar al Cerdanyola i el Vila-sana a la categoria de plata de l’hoquei femení català la propera temporada. La primera oportunitat per signar l’ascens la tenia a casa contra el Sant Feliu de Codines, fanalet vermell de la taula, amb només 4 punts, cap d’ells aconseguit a domicili, i al que les lloretenques ja van golejar 0-7 en la primera volta. El fet de que les codinenques es presentessin amb un equip format només per cinc jugadores justes, algunes d’elles de categoria inferior i molt joves, feia preveure que el Lloret no tindria cap problema per fer-se amb la victòria còmodament. Però la confiança és mala aliada, i abans de cantar victòria calia jugar els 40 minuts de  l’enfrontament.

La porta triga a obrir-se

Intent de Marta Costa en els primers minuts

El Lloret va ser el clar dominador del joc des del primer instant del partit, però li va costar veure reflectit aquest domini en el marcador. Durant molts minuts, les jugadores lloretenques, poder presses per un excés de prudència, o poder per no deixar massa aviat en evidència la feblesa del rival, van perdonar en les seves constants arribades a la porteria de Sara Munbrú. La situació amb la que arribava el Sant Feliu de Codines feia pensar de que presentarien un plantejament ultradefensiu, però no va ser així, i les vallesanes mai van ser cap escull per a que les locals practiquessin el seu joc a conveniència.

Cristina Carbó va inaugurar el marcador

Per fi, als 8 minuts, en la enèsima ocasió local, Cristina Carbó va inaugurar el marcador rematant des de dins de l’àrea un refús de la portera rival a un xut de Meritxell Rubio. Però com si un d’un resort es tractés, l’1-0 va fer despertar al Sant Feliu de Codines, que tot seguit va disposar de dues ocasions consecutives per marcar, ben resoltes per una fins ara quasi inèdita Anaïs Alapont.    

Partit trencat en dos minuts

La reacció del Lloret va ser fulminant i immediata. En el mateix minut, Marta Costa feia el 2-0 culminant un contraatac portat per Paula Barranco, que, poc després va ser l’autora del tercer amb una gran jugada personal, recollint una bola a mitja pista i definint amb un xut creuat des de la frontal. Mariona Pujol, que ja havia disposat d’una bona ocasió amb el 2-0, va fer el quart de les locals tant sols 12 segons desprès.

El 3-0 de Paula Barranco va ser un golás

Passeig del Lloret

Amb el 4-0, les visitants van demanar un temps mort per intentar redreçar en el possible la situació, cosa que no va ser possible. Amb el resultat ben a favor i el rival sotmès, el Lloret ja va esborrar definitivament el neguit inicial, i sense pressa, però sense pausa, es podria dir que es va passejar a plaer al llarg i ample de la pista durant la resta de la primera part.

El Lloret va tenir un partit relativament plàcid

El tècnic local, Eduard Recio, va donar descans a les jugadores més veteranes en benefici d’altres que disposaven de menys protagonisme com Sol Salinas, fent debutar també a la aleví Ariana Abellán. Així van arribar tres gols més, fins posar el 7-0 dos minuts abans del descans, amb dos gols de Carlota Surís i un altre de Paula Barranco. Ja a les acaballes d’aquest primer temps, el Sant Feliu de Codines va poder maquillar el seu caseller amb un gol d’Alba Macià.

Alba Macià va sorprendre Anaïs Alapont amb el seu xut i va fer l'únic gol del Sant Feliu de Codines

Segona part de tràmit

Amb el clar 7-1 regnant en el marcador al descans, la segona part del partit es va convertir en un pur tràmit sense gaire història. El Lloret va afluixar clarament el ritme per no furgar més en la ferida d’un rival completament extenuat i inofensiu –les seves jugadores portaven jugant tot el partit sense cap relleu per dosificar-se-.

Tot i la seva evident inferioritat, les noies del Sant Feliu de Codines van jugar i van deixar jugar.

El Lloret va posar en marxa un joc de control en vistes de deixar córrer el temps per poder gaudir aviat de la victòria. El Sant Feliu de Codines va disposar d’alguna oportunitat aïllada per retallar una mica la diferència, basant-se sobretot en xuts exteriors de Berta Busquets i Csilla Lleonart o en algun refús rematat per Jordina Cerner, però la manca d’encert de les vallesanes no va inquietar gaire a Mariví Cordial, que va ocupar la porteria lloretenca aquesta meitat.

Una imatge de la segona part

Un gol de Meritxell Rubio als sis minuts de represa, i un altre de Marta Costa a sis del final, van servir per completar el resultat i transformar-lo en el 9-1 final. Amb aquest tres punts el Lloret assolia matemàticament l’ascens a 1ª Catalana, desprès d’haver perdut la categoria ara fa dues temporades, i principal objectiu establert a principis de temporada. Amb el Cerdanyola i Vila-sana –ja ascendits- molt distanciats per sobre a la classificació, els tres partits restants son de pur tràmit pel Lloret.   

Les jugadores del Lloret es feliciten desprès del partit

EL PROTAGONISTA:

L’ascens. Les jugadores i el cos tècnic del Lloret han vist recompensat el bon treball realitzat en les dues darreres temporades, i com a primer fruit s’han trobat amb un ascens a la categoria de plata de l’hoquei patins femení català, en la que competiran la temporada vinent. Felicitats!

SABIES QUE…?

...el partit va estar seguit per Francesc Sucarrats, coordinador esportiu del CH Lloret.

...l’entrenador del Lloret, Eduard Recio, va acabar al final del partit a dins de la dutxa vestit, però per sort, la seva parella, en complicitat amb les jugadores, ja s’havia encarregat de portar-li una muda seca de recanvi.

...el Lloret encara té una remota possibilitat d’acabar com a segon a la classificació si prospera una reclamació federativa pendent contra el Vila-sana, que li pot fer perdre uns punts per alineació indeguda d’una jugadora en alguns partits. 

A KOPS DE FLASH

La capitana del Lloret, Cristina Carbó, el tècnic, Eduard Recio, i el coordinador, Francesc Sucarrats, xerrant abans del partit.

Bon ambient entre les porteres del Lloret durant l’escalfament previ.

Ariana Abellán va poder contribuir amb la seva participació en aquest important moment pel CH Lloret femení.

Tothom va aprofitar per tenir un record d’aquest dia.

El Sant Feliu de Codines va tenir que recórrer a jugadores molt joves, com Jordina Carner (foto), per aquest partit, i van tenir una meritòria actuació, aguantant els 40 minuts sense relleus i amb un comportament exemplar.

No podia faltar la samarreta commemorativa.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Felicitats al CH Lloret!!!

Des d’A Kops d’Stick volem felicitar a tot l’equip femení del CH Lloret per l’ascens aconseguit, i desitjar-los tota la sort del món per continuar prosperant i assolir molts d’èxits futurs. FELICITATS!!!

FEMENÍ 2ª CATALANA (JORN. 13): LLORET 5 - CASSANENC 2

EL LLORET ACABA LA 1ª VOLTA EN POSSICIÓ D’ASCENS

Amb aquesta victòria a casa contra el FD Cassanenc, el CH Lloret ha sumat tres punts que li ha permès acomiadar la 1ª volta de la 2ª Catalana Femenina situat a la tercera posició de la classificació, tancant la zona que dona dret a l’ascens a 1ª Catalana. Aquesta posició de privilegi, les lloretenques l’han estat ocupant durant bona part del que portem de campionat, però l’havien perdut la passada jornada desprès d’ensopegar contar el CP Roda.

Les lloretenques s’han fet amb el control del partit des de bon inici i, amb un 3-0 en els primers 8 minuts, ja no van donar opció en cap moment a un rival que va arribar molt just d’efectius i que tampoc va mostrar gaires símptomes de crear complicacions.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga Femení 2ª Catalana, jornada 13.  

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d'Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 16 de febrer de 2013, 17:00h

CH LLORET (4+1): Maribí Cordial (p), Meritxell Rubio (2), Cristina Carbó, Paula Barranco (1), Marta Costa (1) -equip inicial-, Carlota Surís, Mariona Pujol (1) i Sol Salinas.

Entrenador: Eduard Recio

FD CASSANENC (1+1): Mariona Surós (p), Montserrat Serra, Laura Cornell (2), Judit Rigau, Andrea Prats -equip inicial-, i Laura Caparrós.

Entrenador: Eduard Godoy

GOLS

PRIMER TEMPS: 1-0 (2') Rubio / 2-0 (6') Rubio / 3-0 (8') Costa / 3-1 (17') Cornell / 4-1 (17') Pujol.

SEGON TEMPS: 4-2 (31') Cornell / 5-2 (37') Barranco.

ÀRBITRE: Carles Llorens

TARGETES: -

FALTES: CH Lloret: 3 / FD Cassanenc: 2

PÚBLIC: Uns 40 espectadors

INCIDÈNCIES:

-El CH Lloret patia la baixa de Carlota Surís i la portera Anaïs Alapont.

-El FD Cassanenc patia la baixa del seu entrenador i de diverses jugadores.

-El partit va començar amb 4 minuts de retard. 

CRÒNICA:

El Lloret disposava d’una bona oportunitat per recuperar la tercera plaça de la classificació, cedida en la jornada anterior amb la seva derrota a la pista del Roda, amb la visita del FD Cassanenc, un equip situat a la part baixa de la taula amb 9 punts, amb tant sols 3 d’ells aconseguits a domicili. El Cassanenc és un dels equips històrics en l’hoquei patins femení a casa nostra, que temporades enrere va viure èpoques d’esplendor, però que actualment es troba immers en una etapa de renovació i passa per hores baixes.

Inici demolidor del Lloret

Meritxell Rubio va fer els dos primers gols del Lloret

Les noies d'Eduard Recio van sortir a per totes des de bon inici del joc. La consigna era el fer-se amb les regnes el més aviat possible i portar el partit cap a una posició còmoda per no tenir que patir més dificultats de les previsibles. I així va resultar, els primers compassos ja van sonar al ritme que marcava la batuta de les lloretenques i a les primeres de canvi és van avançar amb un gol de Meritxell Rubio. Sense donar peu a cap tipus de reacció per part dels visitants, el Lloret va continuar imprimint el seu fort ritme i als sis minuts va fer pujar el 2-0 amb un nou gol de Rubio. Per culminar aquests primers minuts demolidors dels locals, una jugada portada per Cristina Carbó la va convertir Marta Costa en el 3-0. Si el Lloret no va obtenir una renda més àmplia en aquest minuts inicials, va ser  en bona part culpa de la gran actuació de la portera del Cassanenc Mariona Surós, que va estar esplèndida durant tot el partit. 

El Cassanenc intenta defensar-se dels atacs del Lloret

El Cassanec treu tímidament el nas

Cap a mitjans d’aquesta primera part, el tècnic local va començar a fer rotar la banqueta per dosificar l’esforç inicial de les seves jugadores. Sense renunciar a l’atac, però fent un joc més pausat i conservador, el Lloret va abaixar un pel el ritme. Aquesta relaxació la va aprofitar el Cassanenc per començar a aproximar-se amb perill cap a la porteria lloretenca, sobretot amb accions de Laura Cornell. Sota els pals locals, Maribí Cordial va demostrar que està passant per un excel·lent moment de forma, mantenint invicta la seva porteria amb unes quantes bones intervencions.

Intent d'atac del Cassanenc

I com el qui la segueix l’aconsegueix, a tres minuts i escaig abans d’acabar el primer temps, Laura Cornell va poder marcar el primer gol del Cassanenc, reduint el marcador en un 3-1. Però aquest intent de remuntada va quedar esvaït als pocs segons, quan Mariona Pujol va marcar pel Lloret i va establir el 4-1 amb el que s’arribaria al descans.

Les “suplents” no desentonen

La represa va tenir la mateixa tònica que ens havia deixat la primera part, amb un Lloret com a còmode dominador del joc i del marcador. Amb tot sota control, el tècnic local Edurad Recio va continuar apostant per donar minuts a les jugadores menys habituals sobre la pista, com Carlota Surís, Mariona Pujol i Sol Salines, que van respondre perfectament, i si no van poder ampliar el resultat va ser degut a la formidable actuació que estava protagonitzant la portera cassanenca Mariona Surós, aturant tot el que li venia a sobre. 

Mariona Surós desfá una clara ocasió de Carlota Surís

Un gol més per cada equip

Laura Cornell, autora dels 2 gols del Cassanenc

El Cassanenc estava completament sotmès, i el disposar de només un canvi els hi deixava poc marge per buscar un revulsiu i canviar la dinàmica. Malgrat tot això, les jugadores de Cassà no van llançar mai la tovallola i sempre que podien sortien amb decisió en busca de la porteria de Maribí Cordial. Als 11 minuts de represa, novament Laura Cornell va tornar a retallar diferències fent el 4-2.

La resposta del Lloret va ser immediata, però novament Surós va estar providencial refusant dues ocasions cantades de Cristina Carbó i Meritxell Rubio, fins que a manca de tres minuts pel final, Paula Barranco establia el que seria el definitiu 5-2 amb un espectacular xut creuat des de la mitja distància.

Mariona Surós no va poder fer res contra la canonada de Paula Barranco

En els darrers minuts, els dos equips van treure el seu darrer esforç i van disposar de noves clares oportunitats per marcar, com un contraatac local portat per Carbó i Salines, que Surós es va encarregar de desballestar, o una jugada del Cassanenc entre Andrea Prats i Laura Caparrós que la portera del Lloret va resoldre perfectament.

El Lloret recupera el tercer lloc

Aquests tres punts, sumats a l’empat del CP Roda a la pista del CP Vilanova fan que el Lloret torni a recuperar la tercera posició a la classificació, aquest cop en solitari amb 27 punts, tot just al acabar la primera volta de la lliga. Les lloretenques, mica en mica, van posant terra de per mig amb el grup perseguidor però continuen un pel lluny de les líders, el Cerdanyola i el Vila-Sana, que continuen comptant els seus partits amb victòries. Per la propera jornada, el dia 24, el Lloret rebrà la visita del CH Navarcles, un altre equip de la part baixa, en un partit que no tindria que presentar gaires complicacions a les noies d’Eduard Recio per continuar mantenint la seva posició de privilegi.

Per la seva part, el Cassanenc continua immers amb 9 punts en els llocs cuers de la taula, i per la propera jornada tindrà que visitar la pista del Vilanova, un dels equips forts de la competició i que voldrà sumar de totes-totes els tres punts per no veure’s despenjat massa aviat dels llocs capdavanters.        

 

LA PROTAGONISTA:

Sol Salinas. Només he pogut veure en acció a la Sol Salinas en molt poquetes estones en les poques vegades que he anat a veure a les noies del Lloret, per tant m’he alegrat molt del poder veure-la sobre la pista durant tants minuts com avui. Les seves companyes també eren conscients d’això, i amb el partit sota control, l’han estat buscant tota la estona per a que la seva aportació es veiés recompensada amb un gol. No ha pogut ser, però de ben segur, el haver gaudit de tanta confiança per part de l’equip li donarà una gran injecció de moral per continuar treballant amb la mateixa il·lusió i ganes en la progressió positiva que ho està fent constantment.    

SABIES QUE…?

...l’Eduard Recio fa temps que lloa i es mostra orgullós de la progressió que estan fent les seves teòriques suplents, i prova d’això és els minuts de confiança que els hi dona i la bona temporada que està fent l’equip.

...al final del partit, les jugadores del Lloret van convidar a unir-se a la pinya a la Mireia, la jugadora més benjamina del club, que estava veient el partit.

...Marta Costa per part del Lloret, i Mariona Surós per part del Cassanenc, també van participar en el partit que es va jugar a continuació de categoria infantil entre el Lloret i el Cassanenc, i que va acabar amb un resultat de 6-3

        

A KOPS DE FLASH

Malgrat la derrota, la portera del Cassanenc Mariona Surós va ser una de les jugadores destacades del partit.

Present i futur del CH Lloret es van ajuntar al final del partit per fer pinya.

Una estona desprès, el Lloret i el Cassanenc es van tornar a veure les cares, aquest cop en categoria infantil.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

La meva filla és una ionqui?

Fa uns dies, a rel del judici per la “Operación Puerto”, el cas Armstrong i els casos de dopatge que assolen el món esportiu darrerament, una persona em va preguntar si a l’hoquei patins no es donaven aquestes situacions. Vaig fer memòria i no vaig recordar cap cas, ni tant sols em costa que s’acostumin a fer gaires controls anti-dopatge... Dons bé, l’altre dia li vaig transmetre la mateixa qüestió a un antic jugador d’elit, i la seva resposta va resultar fulminat:

“Mira, l’únic dòping que hi ha a l’hoquei, és el mateix hoquei. No sé qué deu tenir aquest esport, que quan et calces uns patins per primera vegada, ja no pots deixar-ho, et quedes enganxat per tota la vida. Tota la teva vida passarà a girar en torn a l’hoquei. Vius, penses, sents, parles... en clau d’hoquei. Passes a viure per l’hoquei. I es aquesta passió la que et fa pujar l’adrenalina a l’hora de sortir a la pista. La que et fa deixar-te la pell en cada partit com si d’allò depengués la teva vida. Un jugador d’hoquei no necessita res més per motivar-s’hi, per donar-ho tot. L’hoquei patins és l’únic esport que conec on pots trobar gent en la quarantena d’anys que encara competeix a l’elit, i no és per res més que et resisteixes a retirar-te, a acceptar que t’ha arribat l’hora. No conec a ningú que hagi jugat a hoquei que hagi penjat definitivament els patins. Pot passar un temps, però tornes a recaure... Un bon dia trobes arraconats els teus antics patins i t’entra un no-se-qué per la panxa que fa impossible que no puguis evitar tornar a posar-te’ls... Ja estàs perdut! Necessitaràs tornar a escoltar com grinyolen les rodes en una frenada al límit, com el tacte de la fusta et transmet el cop quan colpeges una bola amb l’estic. Tornaràs a aprofitar qualsevol ocasió per tornar a saltar a una pista, ja sigui per jugar un partit de veterans, o entrenar, o dirigir. L’hoquei patins és una droga de la que és impossible desenganxar-te.”  

Ara ho entenc tot! Ara entenc com la meva filla, fa tot just dos anys quan només tenia dos anyets, un cop que vam tenir que passar uns dies separats, el primer que em va dir quan ens vam reunir de nou va ser “Papa, m’has portat els meus patins?”. O avui [per dissabte], quan li vaig dir “Vinga! Que desprès de dinar ens anirem a Lloret a veure jugar a les nenes” em va respondre “Val! Però jo em porto els meus patins”.  S’estarà tornant la meva nena en una ionqui?

FEMENÍ 2ª CATALANA (AJORNAT JORN. 7). LLORET 1 - CERDANYOLA 8

MASSA DIFERÈNCIES

El Lloret rebia al Cerdanyola en el partit pendent corresponent a la 7ª jornada, en un duel que resultava atractiu ja que enfrontava a les terceres amb les primeres classificades de la taula. Però a la hora de la veritat, sobre la pista, el molt superior nivell de les vallesanes va quedar evident i van endur-se amb comoditat tres punts davant d’unes lloretenques molt lluitadores, però que només van poder contenir-les durant el primer quart de partit. 

Rita Díaz (Cerdanyola) i Cristina Carbó (Lloret)

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga 2ª Catalana Femení, jornada 7 (aplaçat) 

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Diumenge, 13 de gener de 2013, 16:00 h

CH LLORET (0+1): Anaïs Alapont (p), Meritxell Rubio, Cristina Carbó, Paula Barranco (1), Marta Costa –equip inicial-, Maribí Coma (p), Carlota Surís i Mariona Pujol.

Entrenador: Eduard Recio.

MAHECO CERDANYOLA CH (6+2): Judith Calvo (p), Sílvia Montoro (2), Laia Archs (1), Noelia Paredes (2), Rita Díaz (2) –equip inicial-, Laia Manzanero (p), Gemma Solé, Aida Mas (1), Tina Torelló i Raquel Calvo.

Entrenador: Jose Emilio Borregán

GOLS

PRIMER TEMPS: 0-1 (9’) Archs / 0-2 (10’) Paredes / 0-3 (13’) Díaz / 0-4 (14’) Montoro / 0-5 (18’) Montoro / 0-6 (20’) Mas.

SEGON TEMPS: 1-6 (22’) Barranco / 1-7 (26’) Díaz / 1-8 (36’) Paredes

ÀRBITRE: Raül Burgos

TARGETES: -

FALTES: CH Lloret: 5 / Cerdanyola CH: 6

PÚBLIC: Uns 40 espectadors

INCIDÈNCIES:

-El partit es tenia que haver jugat el passat 2 de desembre, corresponent a la 7ª jornada.

-El Lloret jugava amb la seva segona equipació, de color blau marí i blanc, per la coincidència de colors amb el Cerdanyola.

CRÒNICA:

Amb un inici de temporada quasi bé impecable que l’ha portat fins al tercer lloc de la classificació, les noies del Lloret rebien al segon equip femení del Cerdanyola, l’equip més potent de la 2ª Catalana. Les vallesanes, que a les seves files alineen a algunes jugadores del seu equip d’OK Lliga, lideren la taula empatades amb el Vila-Sana, comptat els seus partits per victòries i sent l’equip menys golejat de la categoria. Les lloretenques, que fins a la data només havien perdut en el seu desplaçament a Vila-Sana, afrontava amb optimisme l’enfrontament, però conscients de la dificultat que els hi presentaria un rival clarament superior i més experimentat que elles.

El Lloret aguanta bé els primers 10 minuts

Les lloretenques van ser les que van prendre la iniciativa del joc, en busca de sorprendre des de bon inici. Del seu joc van sorgir les primeres clares ocasions de perill del partit, com una doble de Cristina Carbó als 4 minuts, o poc desprès, una rematada a boca de canó de Meritxell Rubio culminant una bona acció personal de Carbó. Malgrat tot, les locals no van trobar l’encert necessari per avançar-se en el marcador.

Meritxell Rubio va estar a punt de fer l'1-0 en aquesta acció

El Cerdanyola es mantenia prudent, sòlid en defensa, temptejant al rival i buscant el seu lloc a la pista. Sense prendre riscos i treballant les jugades també va fabricar les seves aproximacions a la porteria local. Una internada de Laia Archs fruit d’una bona combinació amb Noelia Paredes, i els intents de Rita Díaz van ser el bagatge ofensiu de les vallesanes en aquest inici, fins que arribant ja al minut 10, Laia Archs aconseguia inaugurar el marcador i obrir la porta del camí a una contundent victòria.

Laia Archs en l'acció que va acabar en el 0-1

El partit queda fulminat abans del descans

Un minut desprès del 1-0, el Lloret va tenir la ocasió d’empatar gràcies a un penal favorable, però Cristina Carbó va fallar el llançament, desprès de que l’àrbitre el fes repetir. I del possible 1-1 es va passar a un 0-2 en un tres i no res, ja que tot seguit Noelia Paredes batia a Anaïs Alapont amb un fort xut des de mitja pista.

Judith Calvo refusa el llançament de penal de Cristina Carbó

A partir d’aquí el partit va donar un tomb que va resultar definitiu. D’un inici jugat de tu a tu entre els dos equips, les vallesanes van passar a agafar les regnes del joc i el Lloret va quedar a mercè d’un rival que anava en constant creixement. Rita Díaz i Silvia Montoro van establir un 0-4 que ja deixava el partit molt costa amunt per les locals, moment en que Eduard Recio demanava un temps mort per intentar redreçar la situació del seu equip abans del descans.

Una acció de finals de la primera part

La aturada tècnica no va tenir cap efecte sobre la pista. Un xut al pal de Marta Costa desprès d’una bona acció individual, va ser la millor ocasió del Lloret en aquests darrers compassos de la primera part, abans de que de nou Montoro i Aida Mas, en els darrers segons, van posar en el marcador un 0-6 que deixava el partit vist per sentència.  

Una segona part sense història

Mariona Pujol

La segona part del partit va resultar de pur tràmit. Amb la victòria pràcticament al sac, el Cerdanyola va limitar-se a practicar un joc més conservador que li garantís el no tenir que passar més patiments que els necessaris per emportar-se els tres punts cap a casa. Aprofitant que ja estava tot el peix venut, els dos equips van aprofitar aquest segon temps per canviar a les porteres i donar minuts a les jugadores més joves.

El Lloret celebra el gol de Barranco

A les primeres de canvi, als 62 segons de represa, Paula Barranco va poder fer l’1-6, l’únic gol del Lloret. A partir de llavors, tot i l’afany que van posar les lloretenques, els seus esforços per com a mimin maquillar la derrota, van resultar en va. El Cerdanyola va organitzar una bona trama defensiva que va desballestar tots els intents del Lloret. Laia Manzanero, la portera visitant en aquesta segona meitat, també va mostrar-se molt segura en les vegades que va tenir que intervenir.

Bon partit de Mariví malgrat la derrota

I mentre les jugadores locals estaven per la labor d’intentar batre de nou Manzanero, el Cerdanyola aprofitava els forats per sortir a la contra i intentar ampliar la diferència. Ho van aconseguir per dos cops, als minuts 6 i 16, mitjançant Rita Díaz i Noelia Paredes respectivament, deixant el marcador en el definitiu 1-8, però en aquest aspecte, cal destacar la bona actuació de la portera lloretenca Mariví Coma, que va evitar que la golejada fos encara més àmplia.       

Tot queda igual

Amb aquests tres punts, el Cerdanyola manté el seu pols amb el Vila-Sana al capdamunt de la classificació de 2ª Catalana desprès de 9 jornades, amb 24 punts cada un i comptat els seus vuit partits per victòries i un partit pendent cada un. El Lloret encapçala el grup perseguidor mantenint la seva tercera posició amb els seus 18 punts. En les nou jornades disputades, les lloretenques, que ja han tingut la seva jornada de descans, poden presumir que només ha cedit dues derrotes, precisament contra els dos equips del davant, cosa que no els hi tindria que perjudicar moralment a l’hora d’afrontar el seu proper compromís, el dia 20 contra el Sant Feliu de Codines, cuer de la taula. Per la seva part, les vallesanes rebran al Jonquerenc, un equip situat a la 5ª posició, i que arriba, precisament, desprès de perdre contra el Vila-Sana.

SABIES QUE…?

...el dia abans, el Lloret havia jugat el seu partit de la 9ª jornada, guanyant per 7-5 al Arenys de Mar, mentre que el Cerdanyola va suspendre el seu desplaçament a Sant Celoni.

...el Lloret va jugar tota la primera part sense fer cap canvi.

Laia Manzanero

...les dues porteres del Cerdanyola van jugar amb el dorsal 1, però Judith Calvo va ser inscrita a l'acta amb l'11.

...al final del partit, l’entrenador del Lloret Eduard Recio, va valorar molt positivament l’actuació de les jugadores joves que va treure de refresc a la segona part.

...parlant precisament de Recio, les seves sabatilles esportives amb la estelada van causar furor entre els presents.

...l’entrenador del Cerdanyola, José Emilio, és el germà del mític exjugador Beto Borregán.

...l’equip femení del Lloret ha estat convidat a jugar un torneig internacional a Manchester el proper mes d’abril.

LA PROTAGONISTA:

Rita Diaz. La presència de la jugadora internacional portuguesa i jugadora del Cerdanyola d’OK Lliga era un dels màxims atractius del partit. La seva qualitat va sortir a relluir de seguida, convertint-se en el referent del joc de les vallesanes. Pel seu estic passava tot el joc de l’equip, sent també ella la més insistent en l’atac i el malson de la defensa local, creant i acabant jugades amb infinitat de recursos. Va ser l’autora de dos gols.

A KOPS DE FLASH

La unió fa la força!

Aquí ningú ha fet res...

Les dues porteres del Cerdanyola escalfant durant el descans

Amb una mica de Photoshop, d’una llufa de foto desenfocada hem tret una d’espectacular.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Resisteix, que ja arriben els reforços!

Sílvia Montoro

Com si fos una mosca que s’ha caigut en una piscina i es mou desesperada aferrant-se allà on sigui per sobreviure, es com es troba l’hoquei patins femení avui en dia. I per sobreviure, qualsevol cosa s’hi val. D’aquest argument sorgeixen invents com el de reforçar equips de categories inferiors amb jugadores de categories superiors i el de baixar les edats de les jugadores dels equips sèniors. Això comporta cassos com aquest, en el que podem veure barrejades sobre la pista jugadores de 13 anys amb jugadores de nivell internacional en una 2ª Catalana, el que tindria que ser una categoria “trampolí” per donar el salt a OK Lliga o Nacional Catalana. Com sempre en aquests casos, qui surt beneficiat es l’equip gran, i perjudicades, totes les noies. No em posaré a discutir si això es bo o dolent, ja que de moment, és la única solució que s’ha trobat i és a la que tenim que aferrar-nos per a que l’hoquei patins femení surti endavant. Si està així a Catalunya, no vull pensar com deu estar per altres contrades...

Carlota Surís

Per intentar revitalitzar la base, s’han creat les categories de FEM16 i MiniFEM a fi d’evitar que les noies tinguin que créixer únicament competint barrejades en equips mixtes fins als 13 anys. El problema és que la falta de jugadores impedeix que molts clubs puguin formar equips femenins d’aquestes categories, i els que hi ha quedin tant repartits que obliga a les jugadores a fer costosos desplaçaments en horaris moltes vegades aberrants. Per fortuna, les escoles dels clubs cada cop s’estan omplint més de nenes cada cop més jovenetes, cosa que dona esperança al futur de l’hoquei femení –el que he vist i viscut em fa pensar que vindrà una gran eclosió de l’hoquei femení-, però no ens podem quedar adormits. Falta la empenta definitiva. Tenim que buscar el sistema per esborrar definitivament l’estereotip de “els nois a hoquei i les nenes a patinatge” que encara està molt arrelat a molts pares i mares. L’hoquei femení té prou personalitat pròpia per diferenciar-se del masculí. La tècnica , el joc col·lectiu, la tàctica i la estratègia priven aquí per sobre de la potència, el joc de contacte i les individualitats del hoquei patins masculí. Ni millor ni pitjor, simplement, un esport igual jugat diferent, que s’ha sabut reinventar i adaptar a les circumstàncies, i amb un potencial enorme encara per explotar. Manquen més idees i ganes de fer-lo atractiu i potenciar-ho per captar noves practicants (en el seu dia ja vaig comentar el tema de canviar la estètica amb uniformes i materials específics). No sé, dic jo, per exemple, estaria bé que els clubs fessin exhibicions en les escoles, davant de pares i alumnes... Animo a qui tingui idees que les faci públiques!

Mentrestant, animar al nostre hoquei femení per a que s’aferri a tot allò que pugui per sobreviure. Aguanta només una mica més, que per baix ja pugen amb força!