EL LLORET ACABA LA 1ª
VOLTA EN POSSICIÓ D’ASCENS
Amb aquesta victòria a casa contra el FD
Cassanenc, el CH Lloret ha sumat tres punts que li ha permès acomiadar la 1ª
volta de la 2ª Catalana Femenina situat a la tercera posició de la
classificació, tancant la zona que dona dret a l’ascens a 1ª Catalana. Aquesta
posició de privilegi, les lloretenques l’han estat ocupant durant bona part del
que portem de campionat, però l’havien perdut la passada jornada desprès
d’ensopegar contar el CP Roda.
Les lloretenques s’han fet amb el control del
partit des de bon inici i, amb un 3-0 en els primers 8 minuts, ja no van donar
opció en cap moment a un rival que va arribar molt just d’efectius i que tampoc
va mostrar gaires símptomes de crear complicacions.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ:
Lliga
Femení 2ª Catalana, jornada 13.
LLOC/DIA/HORA:
Pavelló
Municipal d'Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 16 de febrer de 2013,
17:00h
Entrenador: Eduard Recio
Entrenador: Eduard Godoy
GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0 (2')
Rubio / 2-0 (6') Rubio / 3-0 (8') Costa / 3-1 (17')
Cornell / 4-1 (17') Pujol.
SEGON TEMPS: 4-2 (31')
Cornell / 5-2 (37') Barranco.
ÀRBITRE:
Carles
Llorens
TARGETES:
-
FALTES:
CH
Lloret: 3 / FD Cassanenc: 2
PÚBLIC:
Uns
40 espectadors
INCIDÈNCIES:
-El CH Lloret patia la baixa de Carlota Surís
i la portera Anaïs Alapont.
-El FD Cassanenc patia la baixa del seu
entrenador i de diverses jugadores.
-El partit va començar amb 4 minuts de
retard.
CRÒNICA:
El Lloret disposava d’una bona oportunitat
per recuperar la tercera plaça de la classificació, cedida en la jornada
anterior amb la seva derrota a la pista del Roda, amb la visita del FD
Cassanenc, un equip situat a la part baixa de la taula amb 9 punts, amb tant
sols 3 d’ells aconseguits a domicili. El Cassanenc és un dels equips històrics
en l’hoquei patins femení a casa nostra, que temporades enrere va viure èpoques
d’esplendor, però que actualment es troba immers en una etapa de renovació i
passa per hores baixes.
Inici demolidor del Lloret
 |
| Meritxell Rubio va fer els dos primers gols del Lloret |
Les noies d'Eduard Recio van sortir a per
totes des de bon inici del joc. La consigna era el fer-se amb les regnes el més
aviat possible i portar el partit cap a una posició còmoda per no tenir que
patir més dificultats de les previsibles. I així va resultar, els primers
compassos ja van sonar al ritme que marcava la batuta de les lloretenques i a
les primeres de canvi és van avançar amb un gol de Meritxell Rubio. Sense donar
peu a cap tipus de reacció per part dels visitants, el Lloret va continuar
imprimint el seu fort ritme i als sis minuts va fer pujar el 2-0 amb un nou gol
de Rubio. Per culminar aquests primers minuts demolidors dels locals, una
jugada portada per Cristina Carbó la va convertir Marta Costa en el 3-0. Si el
Lloret no va obtenir una renda més àmplia en aquest minuts inicials, va ser en bona part culpa de la gran actuació de la
portera del Cassanenc Mariona Surós, que va estar esplèndida durant tot el
partit.
 |
| El Cassanenc intenta defensar-se dels atacs del Lloret |
El
Cassanec treu tímidament el nas
Cap a mitjans d’aquesta primera part, el
tècnic local va començar a fer rotar la banqueta per dosificar l’esforç inicial
de les seves jugadores. Sense renunciar a l’atac, però fent un joc més pausat i
conservador, el Lloret va abaixar un pel el ritme. Aquesta relaxació la va
aprofitar el Cassanenc per començar a aproximar-se amb perill cap a la porteria
lloretenca, sobretot amb accions de Laura Cornell. Sota els pals locals, Maribí
Cordial va demostrar que està passant per un excel·lent moment de forma, mantenint
invicta la seva porteria amb unes quantes bones intervencions.
 |
| Intent d'atac del Cassanenc |
I com el qui la segueix l’aconsegueix, a tres
minuts i escaig abans d’acabar el primer temps, Laura Cornell va poder marcar
el primer gol del Cassanenc, reduint el marcador en un 3-1. Però aquest intent
de remuntada va quedar esvaït als pocs segons, quan Mariona Pujol va marcar pel
Lloret i va establir el 4-1 amb el que s’arribaria al descans.
Les
“suplents” no desentonen
La represa va tenir la mateixa tònica que ens
havia deixat la primera part, amb un Lloret com a còmode dominador del joc i
del marcador. Amb tot sota control, el tècnic local Edurad Recio va continuar
apostant per donar minuts a les jugadores menys habituals sobre la pista, com
Carlota Surís, Mariona Pujol i Sol Salines, que van respondre perfectament, i
si no van poder ampliar el resultat va ser degut a la formidable actuació que
estava protagonitzant la portera cassanenca Mariona Surós, aturant tot el que
li venia a sobre.
 |
| Mariona Surós desfá una clara ocasió de Carlota Surís |
Un
gol més per cada equip
 |
| Laura Cornell, autora dels 2 gols del Cassanenc |
El Cassanenc estava completament sotmès, i el
disposar de només un canvi els hi deixava poc marge per buscar un revulsiu i
canviar la dinàmica. Malgrat tot això, les jugadores de Cassà no van llançar
mai la tovallola i sempre que podien sortien amb decisió en busca de la
porteria de Maribí Cordial. Als 11 minuts de represa, novament Laura Cornell va
tornar a retallar diferències fent el 4-2.
La resposta del Lloret va ser immediata, però
novament Surós va estar providencial refusant dues ocasions cantades de
Cristina Carbó i Meritxell Rubio, fins que a manca de tres minuts pel final,
Paula Barranco establia el que seria el definitiu 5-2 amb un espectacular xut
creuat des de la mitja distància.
 |
| Mariona Surós no va poder fer res contra la canonada de Paula Barranco |
En els darrers minuts, els dos equips van
treure el seu darrer esforç i van disposar de noves clares oportunitats per
marcar, com un contraatac local portat per Carbó i Salines, que Surós es va
encarregar de desballestar, o una jugada del Cassanenc entre Andrea Prats i
Laura Caparrós que la portera del Lloret va resoldre perfectament.
El
Lloret recupera el tercer lloc
Aquests tres punts, sumats a l’empat del CP
Roda a la pista del CP Vilanova fan que el Lloret torni a recuperar la tercera
posició a la classificació, aquest cop en solitari amb 27 punts, tot just al
acabar la primera volta de la lliga. Les lloretenques, mica en mica, van posant
terra de per mig amb el grup perseguidor però continuen un pel lluny de les
líders, el Cerdanyola i el Vila-Sana, que continuen comptant els seus partits
amb victòries. Per la propera jornada, el dia 24, el Lloret rebrà la visita del
CH Navarcles, un altre equip de la part baixa, en un partit que no tindria que
presentar gaires complicacions a les noies d’Eduard Recio per continuar
mantenint la seva posició de privilegi.
Per la seva part, el Cassanenc continua
immers amb 9 punts en els llocs cuers de la taula, i per la propera jornada
tindrà que visitar la pista del Vilanova, un dels equips forts de la competició
i que voldrà sumar de totes-totes els tres punts per no veure’s despenjat massa
aviat dels llocs capdavanters.
LA
PROTAGONISTA:
Sol
Salinas. Només he pogut veure en acció a la Sol Salinas en molt poquetes estones
en les poques vegades que he anat a veure a les noies del Lloret, per tant m’he
alegrat molt del poder veure-la sobre la pista durant tants minuts com avui.
Les seves companyes també eren conscients d’això, i amb el partit sota control,
l’han estat buscant tota la estona per a que la seva aportació es veiés
recompensada amb un gol. No ha pogut ser, però de ben segur, el haver gaudit de
tanta confiança per part de l’equip li donarà una gran injecció de moral per
continuar treballant amb la mateixa il·lusió i ganes en la progressió positiva
que ho està fent constantment.
SABIES
QUE…?
...l’Eduard Recio fa temps que lloa i es
mostra orgullós de la progressió que estan fent les seves teòriques suplents, i
prova d’això és els minuts de confiança que els hi dona i la bona temporada que
està fent l’equip.
...al final del partit, les jugadores del
Lloret van convidar a unir-se a la pinya a la Mireia, la jugadora més benjamina
del club, que estava veient el partit.
...Marta Costa per part del Lloret, i Mariona
Surós per part del Cassanenc, també van participar en el partit que es va jugar
a continuació de categoria infantil entre el Lloret i el Cassanenc, i que va
acabar amb un resultat de 6-3
A
KOPS DE FLASH
Malgrat
la derrota, la portera del Cassanenc Mariona Surós va ser una de les jugadores
destacades del partit.
Present
i futur del CH Lloret es van ajuntar al final del partit per fer pinya.
Una
estona desprès, el Lloret i el Cassanenc es van tornar a veure les cares,
aquest cop en categoria infantil.
EL
KOP D’STICK:
La
meva filla és una ionqui?
Fa uns dies, a rel del judici per la
“Operación Puerto”, el cas Armstrong i els casos de dopatge que assolen el món
esportiu darrerament, una persona em va preguntar si a l’hoquei patins no es
donaven aquestes situacions. Vaig fer memòria i no vaig recordar cap cas, ni
tant sols em costa que s’acostumin a fer gaires controls anti-dopatge... Dons
bé, l’altre dia li vaig transmetre la mateixa qüestió a un antic jugador
d’elit, i la seva resposta va resultar fulminat:
“Mira, l’únic dòping que hi ha a l’hoquei, és
el mateix hoquei. No sé qué deu tenir aquest esport, que quan et calces uns
patins per primera vegada, ja no pots deixar-ho, et quedes enganxat per tota la
vida. Tota la teva vida passarà a girar en torn a l’hoquei. Vius, penses,
sents, parles... en clau d’hoquei. Passes a viure per l’hoquei. I es aquesta
passió la que et fa pujar l’adrenalina a l’hora de sortir a la pista. La que et
fa deixar-te la pell en cada partit com si d’allò depengués la teva vida. Un
jugador d’hoquei no necessita res més per motivar-s’hi, per donar-ho tot.
L’hoquei patins és l’únic esport que conec on pots trobar gent en la quarantena
d’anys que encara competeix a l’elit, i no és per res més que et resisteixes a
retirar-te, a acceptar que t’ha arribat l’hora. No conec a ningú que hagi jugat
a hoquei que hagi penjat definitivament els patins. Pot passar un temps, però
tornes a recaure... Un bon dia trobes arraconats els teus antics patins i
t’entra un no-se-qué per la panxa que fa impossible que no puguis evitar tornar
a posar-te’ls... Ja estàs perdut! Necessitaràs tornar a escoltar com grinyolen
les rodes en una frenada al límit, com el tacte de la fusta et transmet el cop
quan colpeges una bola amb l’estic. Tornaràs a aprofitar qualsevol ocasió per
tornar a saltar a una pista, ja sigui per jugar un partit de veterans, o
entrenar, o dirigir. L’hoquei patins és una droga de la que és impossible
desenganxar-te.”
Ara ho entenc tot! Ara entenc com la meva
filla, fa tot just dos anys quan només tenia dos anyets, un cop que vam tenir
que passar uns dies separats, el primer que em va dir quan ens vam reunir de
nou va ser “Papa, m’has portat els meus patins?”. O avui [per dissabte], quan
li vaig dir “Vinga! Que desprès de dinar ens anirem a Lloret a veure jugar a
les nenes” em va respondre “Val! Però jo em porto els meus patins”. S’estarà tornant la meva nena en una ionqui?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada