ENTREVISTA A RUBEN FERNÀNDEZ (SHUM)

Font: Premsa SHUM

ÉS UN ORGULL PODER COMPETIR A EUROPA

Ruben Fernández (Maçanet de la Selva, 1991) és el jugador més jove del primer equip del SHUM Grupo Maestre però ja fa set temporades que va començar a fer-se un nom a l’OK Lliga. Amb l’equip del seu poble, on juga des dels tres anys, ha guanyat dues Copes del Príncep i a nivell internacional ha guanyat dos Campionats d’Europa juvenils i un Mundial júnior. Dissabte, a la ciutat alemana de Hamm i contra el SK Germania Herringen, jugarà per primera vegada en competició europea. Assegura que ho farà «amb molta il·lusió». Amb la samarreta que ha defensat tota la seva vida.

Pregunta: Juga al SHUM des dels tres anys. Com afronta el viatge a Alemanya?

Resposta: Doncs amb molta il·lusió. Tota la vida he jugat al club i és un orgull poder competir a Europa després de tants anys d’història. És la primera vegada que ho fem, així que com a jugador format a la casa –igual que en Soler– és tot un orgull poder fer-ho.

P: Què en sap del SK Germania Herringen?

R: No els he vist mai jugar, però he vist alguna fotografia i crec que hi ha un parell o tres de jugadors contra els que he jugat en campionats de seleccions i, per característiques de jugadors alemanys, recordo que eren forts i ràpids. Serà complicat, com tots els partits fora de casa. No sé com afectarà el viatge. La resta de companys –excepte en Joel, en Soler i jo– han jugat a Europa i tenen experiència. Esperem tirar-ho endavant. Crec que anirà molt bé!

P: Fins on creu que pot arribar l’equip en aquesta competició?

R: Hem d’anar pas a pas. Tenim l’avantatge que la tornada és a casa i després, si passem, hi ha el Vic o un altre equip alemany que no sé quin és. Personalment, les expectatives són les màximes i per això entrenem fort cada dia.

P: A nivell personal, aquesta és la setena temporada al primer equip però encara el consideren el júnior… 

R: (Riu) Suposo que això és perquè vaig començar de molt petit. Era juvenil de primer i tenia 15 anys. Són masses anys al primer equip i queda aquesta etiqueta de «el putu júnior» que diuen al vestuari. També coincideix que en Jordi Roca m’entrena des de fa cinc anys i també amb la selecció catalana.

P: En tants anys, quin ha estat el pitjor moment?

R: El pitjor moment? Qualsevol descens és fotut. Estàs lluitant tota una temporada, a la part baixa, patint, etc. Veus a venir el descens i te’l jugues l’últim dia.

P: I el millor? Encara està per arribar?

R: Això espero. Tenim una línia ascendent a nivell de club i equip. De moment els millors moments són els ascensos, les dues Copes del Príncep guanyades, la classificació a la Copa del Rei i ara la CERS.

P: Pel que fa a la lliga, l’inici no ha estat bo. Què passa?

R: Suposo que el calendari influencia. Ens ha tocat els a priori màxims aspirants a la Copa del Rei. Han tocat els equips més forts però segur que tirarem endavant, que sortiran les coses i a partir d’aquí arriben equips en teoria més assequibles.

P: I el vestidor, com està?

R: Esta confiat que tirarem endavant. I més sabent que ara arriben partits importants i la «nostra lliga». Potser la gent pensa que s’ha de guanyar tot perquè l’any passat es van perdre pocs punts a casa excepte en partits puntuals, però és difícil. La plantilla confia en què les cosses sortiran a base de treball i esforç, que és com s’ha de fer. 

ENTREVISTA A ALBERT SOLER (SHUM)

Font: Premsa SHUM

"SOM UNA PINYA I TIRAREM ENDAVANT"

Albert Soler (Maçanet de la Selva, 1985) afronta la sisena temporada com a capità del SHUM Grupo Maestre. Té 27 anys i ha jugat al club del seu poble tota la vida, on les ha vist de tots colors. El 2005 va ser campió de Catalunya júnior i internacional amb la selecció espanyola júnior. Amb el primer equip del SHUM ha patit descensos a Primera Nacional però també ha guanyat dues Copes del Príncep i ha viscut l’alegria que suposa pujar l’equip al lloc que es mereix; l’OK Lliga. Aquesta temporada espera amb il·lusió el debut a la CERS i està segur que l’equip sabrà tirar endavant després del mal inici de lliga. La primera oportunitat és demà contra el Noia Freixenet.

Pregunta: Quatre jornades i cap victòria. Quina és la situació en el vestuari?

Resposta: Estem en una situació una mica complicada perquè en quatre jornades no hem fet cap punt. Però des del vestuari en cap moment es tira la tovallola, ni molt menys. Nosaltres seguim amb les mateixes ganes que al començament. I amb un punt de vista d’optimisme perquè estem treballant bé als entrenaments. Hi ha bon ambient. Quan guanyem un partit la dinàmica es girarà. Som una pinya i tirarem endavant!

P: Què ha provocat aquest mal inici?

R: Ha estat per mala sort en partits. Per algun arbitratge. Per situacions puntuals i circumstàncies individuals que quan les coses et van bé i de cares no passen i quan les coses van malament sí tens aquesta mala sort.

P: La visita del Noia és una bona ocasió per trencar amb aquesta ratxa negativa?

R: És el partit. A part que ja toca, juguem a casa, tenim el factor pista a favor i és el partit. Ha de ser aquest. En aquesta situació ja no depèn el rival sinó que és cosa nostra. Estem amb moltes ganes i segurs que ho tirarem endavant. Si fos a fora seria més complicat.

P: Després del Noia viatgeu fins a La Corunya i després rebeu el Barça. 

R: Sobre el paper són els dos equips més complicat i amb més qualitat de la OKLliga, però mai se sap. Anirem a La Corunya a donar-ho tot i quan vingui el Barça el mateix. L’altre dia el Barça va perdre a domicili contra l’Alcoi i l’any passat vam guanyar el Liceo a casa.

P: Aquesta és la seva sisena temporada com a capità. Com veu l’evolució del club?

R: L’evolució és boníssima. És espectacular. És ascendent. Des que vam pujar no només ens vam salvar sinó que lluitem per estar a Europa, anem a la Copa del Rei. Potser aquesta és la temporada més difícil que afronta el club per les expectatives que es generen de l’any passat, que potser s’allunyen una mica de la realitat –o de la realitat històrica del club– que és lluitar per aconseguir la permanència a l’OK Lliga. 

P: És la primera vegada que es troba amb ratxes negatives?

R: Al contrari, normalment la majoria d’anys el SHUM pateix fins l’últim partit per mantenir-se i són situacions que per jugadors de club de poble com és el SHUM Grupo Maestre és el dia a dia. Ho has de donar tot per sumar els tres punts.

P: Vostè que és del poble i ha jugat al SHUM tota la vida com afronta la participació històrica a la CERS?

R: Personalment, és un somni fet realitat. Qualsevol jugador voldria jugar a Europa i jo ho faig al club del meu poble, al club de casa on he jugat tota la vida. No només sóc jugador professional sinó que a part sóc un incondicional i ho porto dins.