ÉS UN ORGULL PODER COMPETIR A EUROPA
Ruben Fernández
(Maçanet de la Selva,
1991) és el jugador més jove del primer equip del SHUM Grupo Maestre però ja fa
set temporades que va començar a fer-se un nom a l’OK Lliga. Amb l’equip del
seu poble, on juga des dels tres anys, ha guanyat dues Copes del Príncep i a
nivell internacional ha guanyat dos Campionats d’Europa juvenils i un Mundial
júnior. Dissabte, a la ciutat alemana de Hamm i contra el SK Germania Herringen,
jugarà per primera vegada en competició europea. Assegura que ho farà «amb
molta il·lusió». Amb la samarreta que ha defensat tota la seva vida.
Pregunta: Juga al
SHUM des dels tres anys. Com afronta el viatge a Alemanya?
Resposta: Doncs amb
molta il·lusió. Tota la vida he jugat al club i és un orgull poder competir a
Europa després de tants anys d’història. És la primera vegada que ho fem, així
que com a jugador format a la casa –igual que en Soler– és tot un orgull poder
fer-ho.
P: Què en sap del
SK Germania Herringen?
R: No els he vist
mai jugar, però he vist alguna fotografia i crec que hi ha un parell o tres de
jugadors contra els que he jugat en campionats de seleccions i, per
característiques de jugadors alemanys, recordo que eren forts i ràpids. Serà
complicat, com tots els partits fora de casa. No sé com afectarà el viatge. La
resta de companys –excepte en Joel, en Soler i jo– han jugat a Europa i tenen experiència.
Esperem tirar-ho endavant. Crec que anirà molt bé!
P: Fins on creu que
pot arribar l’equip en aquesta competició?
R: Hem d’anar pas a
pas. Tenim l’avantatge que la tornada és a casa i després, si passem, hi ha el
Vic o un altre equip alemany que no sé quin és. Personalment, les expectatives
són les màximes i per això entrenem fort cada dia.
P: A nivell
personal, aquesta és la setena temporada al primer equip però encara el
consideren el júnior…
R: (Riu) Suposo que
això és perquè vaig començar de molt petit. Era juvenil de primer i tenia 15
anys. Són masses anys al primer equip i queda aquesta etiqueta de «el putu
júnior» que diuen al vestuari. També coincideix que en Jordi Roca m’entrena des
de fa cinc anys i també amb la selecció catalana.
P: En tants anys,
quin ha estat el pitjor moment?
R: El pitjor
moment? Qualsevol descens és fotut. Estàs lluitant tota una temporada, a la
part baixa, patint, etc. Veus a venir el descens i te’l jugues l’últim dia.
P: I el millor?
Encara està per arribar?
R: Això espero.
Tenim una línia ascendent a nivell de club i equip. De moment els millors
moments són els ascensos, les dues Copes del Príncep guanyades, la classificació
a la Copa del
Rei i ara la CERS.
P: Pel que fa a la
lliga, l’inici no ha estat bo. Què passa?
R: Suposo que el calendari influencia. Ens ha tocat
els a priori màxims aspirants a la Copa del Rei. Han tocat els
equips més forts però segur que tirarem endavant, que sortiran les coses i a
partir d’aquí arriben equips en teoria més assequibles.
P: I el vestidor,
com està?
R: Esta confiat que tirarem endavant. I més sabent
que ara arriben partits importants i la «nostra lliga». Potser la gent pensa
que s’ha de guanyar tot perquè l’any passat es van perdre pocs punts a casa
excepte en partits puntuals, però és difícil. La plantilla confia en què les
cosses sortiran a base de treball i esforç, que és com s’ha de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada