ASALT AL PALAU AMB NOCTURNITAT I ALEVOSIA
Desprès de la tradicional aturada nadalenca,
totes les competicions van tornant a posar-se en marxa i la Lliga de Veterans tampoc
podia ser menys. Durant aquesta setmana s’han disputat els partits de la 7ª
jornada del Grup A i com a plat fort ens tenia preparat el partit que
enfrontava al líder intractable i vigent campió, el FC Barcelona, amb un dels
altres peixos grossos de la competició, el FC Cuatro Vientos de Blanes, en un
Palau Blaugrana vestit de gala per la ocasió. Els xocs entre blaugranes i
blanencs tenen per costum ser vibrants i competits, per tant, l’espectacle i la
emoció estaven garantits, i així va ser. Desprès de cinquanta minuts
entretinguts i trepidants, amb final incert, digne de Hollywood, l’hoquei
patins de veterans ha tornat a demostrar que havent-hi talent sobre la pista,
també pot escriure pàgines amb majuscules.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: Lliga
Catalana de Veterans, Grup A, jornada 7.
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana,
Barcelona. Dimarts 8 de gener de 2013, 21:30 h.
FCBETERANS (2+0): Jordi Tino
Martínez (p), Lluís Segarra, Toni Rovira (1), Miquel Plaza (1), Gaby Cairo
–equip inicial-, Joan Torner i Marcelo Chirola Uribe.
FC CUATRO VIENTOS (1+2): Quicu Salarich (p),
Jordi Munsó, Pep Portas (2), Dani Lòpez (1), Jordi Gutièrrez –equip inicial-,
Joan Ayats, Víctor Alonso i Cristian Sanjuan
GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0 (1’) Rovira / 2-0 (12’) Plaza, de penal / 2-1
(20’)
Lòpez.
SEGON TEMPS: 2-2 (44’) Portas / 2-3 (50’) Portas.
ÀRBITRE: Tomàs Fresquet
TARGETES: -
FALTES: FCBeterans: 6 / FC
Cuatro Vientos: 7
PÚBLIC: 1 espectadora (2
si comptem al Gegantó de la Fundació
Amics Joan Petit)
INCIDÈNCIES:
-El partit estava previst per dimecres 9, però
es va avançar per motius de disponibilitat de la pista.
-El Barça patia les baixes de Josep Enric
Torner, Xavi Segarra, Lluís Coll i Òscar Gonzàlez.
-El FC Cuatro Vientos patia les baixes d'Eduard Recio, David Panadero, Quique Martín, Salva Gutièrrez i Miquel Calero.
-El partit va començar amb només 9 minuts de
retard sobre l’horari previst (tot un mèrit).
-El Barça va jugar amb la segona equipació, de colors groc i taronja,
degut a que “es pensaven que podia haver semblança de colors amb l’uniforme del
Cuatro Vientos”.
CRÒNICA:
 |
| Joan Torner |
Sobre el paper es podria pensar que el Barça sortia com a favorit per
endur-se aquests tres punts. Els blaugranes lideren la classificació amb mà de
ferro (rovellat), comptant els seus partits per victòries, i no coneixen la
derrota a la Lliga
des del passat 23 de febrer contra el Mollet B, encadenant una impressionant ratxa
de 18 victòries i 2 empats.
 |
| Cristian Sanjuan |
Mentrestant, el Cuatro Vientos es trobava situat a la sisena posició,
molt per sota del seu potencial real, desprès d’un irregular inici de
campionat. Però no cal mencionar que els blanencs són un bloc molt competitiu i
conjuntat, que en les darreres temporades sempre s’han classificat per la Final 4, per tant, resultava
imprudent descartar que poguessin donar la campanada i marxar amb un resultat
positiu del Palau. Com a morbo afegit, es podria dir que el partit tenia un
cert rerefons de revenja pels blanencs, ja que es tornaven a enfrontar al rival
que els hi va prendre el “seu” Old Stars, el passat més d’abril, en una
memorable final disputada a Blanes amb pròrroga inclosa.
Bon inici del Barça
La cosa es va posar de cara molt aviat pel Barça, ja que en la primera
ocasió que van tenir, als 45 segons, Toni Rovira va posar l’1-0 al marcador. El gol va
permetre als blaugranes fer-se amb el control d’aquests primers compassos del
joc, davant d’un Cuatro Vientos al qui li costava trobar el seu lloc a la
pista. Una rematada de Pep Portas als 3 minuts, que va anar al pal, va ser la
millor ocasió dels blanencs en aquests inicis. Per la seva part, el Barça
tampoc es va prodigar gaire en atac, on en les seves arribades van topar amb un
Quicu Salarich molt segur. Malgrat tot, la situació semblava força controlada
pels blaugranes.
 |
| Lluís Segarra condueix la bola davant la oposició de Jordi Munsó |
Als 12 minuts ja havien arribat les primeres rotacions a les banquetes
dels dos equips, en busca d’un revulsiu per desencallar l’1-0 regnant. Va ser
llavors quan un penal favorable als locals els hi va permetre ampliar
l’avantatge gràcies al llançament transformat per Miquel Plaza.
 |
| Miquel Plaza bat a Salarich des del punt de penal per fer el 2-0 |
El Cuatro Vientos desperta i el partit s’anima
Aquest 2-0 va ser el punt d’inflexió del partit, ja que a partir de
llavors el Cuatro Vientos va semblar despertar paulatinament, i mica en mica va
començar a fer-se veure amb més constància.
 |
| Dos mites: Joan Ayats i Gaby Cairo |
A mida que avançava el temps, el joc va anar igualant-se i les anades i
tornades es succeïen amb més freqüència en les dues porteries, on Quicu
Salarich i Tino Martínez, amb les seves intervencions, van posar de
manifest el perquè són dos dels millors porters de la
Old League. Era de preveure que tard o
d’hora pogués arribar algun gol nou, i aquest va venir del costat visitant,
quan Dani Lòpez va resoldre una jugada iniciada per Joan Ayats i va posar el 2-1 a l’electrònic. Malgrat els
intents dels dos equips, el marcador no es va tornar a moure abans del descans.
 |
| Dani Lòpez, autor del 2-1, un dels jugadors més actius del Cuatro Vientos |
La segona part va començar molt animada, amb fases alternes de domini,
però marcada per la falta d’encert, el que va fer que el marcador es mantingués
inalterat durant molts minuts. El Cuatro Vientos va sortir molt fort i seus van
ser els primers minuts de represa, en els que els jugadors blanencs van posar a
prova diverses vegades a Tino Martínez. La primera bona ocasió local no
va arribar fins als 3 minuts, amb un xut exterior de Marcelo Chirola Uribe,
refusat per Salarich. Uns minuts desprès, part de la parròquia blanenca va
protestar en un posible “gol fantasma” de Joan Ayats, però les imatges
televisives van deixar clar que la bola, desprès d’impactar en el travesser de
la porteria va botar just a sobre de la línea de gol sense traspassar-la (o com
a mínim, és el que van afirmar els implicats directes de l’acció).
 |
| Un intent de Marcelo Uribe des de l'exterior |
Ocasions locals i gol visitant
El Barça va disposar de bones ocasions per poder marxar en el marcador i
afrontar el darrer tram de partit amb més tranquil·litat, entre elles, tres
xuts al pal de Segarra, Rovira i Uribe, respectivament. Gaby Cairo també va
intentar sorprendre, però sense èxit, a Salarich amb les seves incursions. A
l’altra porteria, Tino Martínez va resultar providencial al resoldre amb
encert un perillós contracop portat per Dani Lòpez i una internada de Víctor
Alonso.
 |
| Tino Martínez, providencial en alguns moments del partit |
A manca de sis minuts per la conclusió, una combinació entre Pep Portas
i Jordi Munsó va acabar amb un gol de Portas, que significava l’empat a 2 i
obria la porta a un final de partit no apte per a cardíacs.
Un gol a 4”
del final tanca la remuntada blanenca
 |
| El joc es va fer molt intens |
Amb el 2-2 el partit va tornar-se completament boig. El poc més de sis
minuts de joc que quedaven van ser un constant anar i tornar en busca d’un gol que
desfés l’empat. Els blaugranes havien vist com el seu avantatge inicial de dos
gols s’anava en orris i ara fins i tot, veien perillar l’empat, cosa que va
provocar el desconcert i la precipitació en el seu joc, sobretot a mida que
anava baixant el cronòmetre i les seves ocasions no entraven. Toni Rovira va
estar a mil·límetres de poder rematar sol al segon pal una bona centrada de
Plaza, i poc desprès, el travesser de la porteria va evitar que un mal refús de
Salarich es convertís en gol.
 |
| El partit podria haver donat un canvi si Rovira hagués encertat en aquesta ocasió |
El Cuatro Vientos s’havia crescut encara més a partir de l’empat, i ara
marxava decidit a posar la cirereta de la seva remuntada amb un gol que li
permetés tornar a Blanes amb una victòria de prestigi sota el braç. No van
deixar-se portar, en el possible, per la anarquia que s’anava apoderant de la
pista, i amb un joc més serè que el rival, van anar treballant en busca del
premi a la seva constància. I aquest premi va arribar de forma agònica en el
darrer sospir del partit, a 4 segons del final, quan d’una bola recuperada a
mitja pista va néixer un ràpid contracop portat per Pep Portas, que va agafar
amb els pantalons abaixats a la defensa barcelonista i va fer emmudir a les
graderies del Palau quan es convertia en el 2-3 final, sota la mirada atònita i
la cara d’estupor dels jugadors locals.
 |
| Pep Portas va deixar amb cara de tontos als blaugranes amb aquest gol a 4" del final |
Ratxa trencada i tercer temps a “Casa Ferreiro”
Aquesta victòria no resulta una victòria qualsevol pel Cuatro Vientos.
Arribant com i quan arriba, resulta una victòria balsàmica pels blanencs, que
desprès d’un inici de temporada molt espès, amb dues victòries, dos empats, una
derrota i un partit suspès, el poder començar l’any sumant tres punts contra el
líder invicte, suposa una forta injecció de moral per trobar la dinàmica adient
per situar-se i mantenir-se en la part alta de la classificació, tal i com per
qualitat i història li pertoca. Aquesta victòria els hi permetrà afrontar amb
menys pressió el seu proper partit, a casa contra el Mollet, un altre dels
equips forts de la competició i que també està passant per un inici de temporada
força irregular, tot un llop amb pell de xai pel qui caldrà mantenir-se alerta
i seré per no caure en un parany.
Al Barça no li suposa, a priori, un gran trasbals el haver cedit la seva
primera derrota desprès de 20 partits a la Lliga.
El haver guanyat els seus cinc partits jugats aquesta
temporada el col·locava líder destacat i amb prou marge per poder permetre’s
alguna ensopegada com aquesta sense veure perillar la seva condició de favorit
i equip a batre. Però sí que poden fer servir aquesta derrota com a toc
d’atenció, sobretot de cara a la propera jornada, en la que els blaugranes es
desplacen fins a terres gironines per enfrontar-se a un Palafrugell que, amb
dues victòries i dos empats, encara es manté invicte a la Lliga.
 |
| La obligada foto de família al final del partit |
El tercer temps, no comptabilitzable pel resultat final del partit, va
transcórrer amb total esportivitat i bon ambient a “Casa Ferreiro”, amb la
particularitat de que en aquest els jugadors es van veure acompanyats per la
totalitat del públic viu present al Palau durant el partit (a veure, que algú
em digui d’algun esport on jugadors i aficionats marxen plegats de tapes al final d’un partit!)
 |
| Tercer temps amb bon ambient |
LA PROTAGONISTA:
Melina Eterovich. Quan la
organització va dir que el Palau presentava una excel·lent entrada no s’equivocava:
era precisament això, “una” i excel·lent, ja que es tractava de la jugadora
argentina Melina Eterovich, recentment proclamada campiona del Torneo de
Clausura amb el Talleres A. La seva presència, convidada pel jugador
barcelonista Marcelo Uribe, no va deixar indiferent a cap dels presents, fins a
tal punt que, com només pot passar en els partits de veterans, en lloc de
concedir-li la sacada d’honor del partit, li van cedir el control del marcador
electrònic (tasca que per cert, va fer de bon grat i a la perfecció).
NdR: Pels seus dos gols, Pep Portas tindria
que ocupar l’espai de protagonista del partit, però, per un cop que a un partit
de veterans ve una noia sense ser la parella o la filla d’algun del jugadors
calia remarcar-ho. Espero que ho entenguis, Pep.
SABIES QUE…?
...el Barça va al·legar el seu canvi de
samarreta al motiu de possible semblança amb la del Cuatro Vientos, però tothom
estava convençut que el motiu principal era de caire comercial, per aprofitar
el ressò mediàtic que tenia el partit.
...el jugador del Barça Josep Enric Torner no
va ser present degut a que va estar seguint al seu fill Enric en el partit d’OK
Lliga que jugava el Lloret a Vic.
...el Gegantó de la Fundació Amics Joan Petit va
estar esperant al seu “jefe” Joan Torner a la llotja del Palau des del Nadal.
...abans del partit, el jugador del Cuatro
Vientos Dani Lòpez, Mosso d’Esquadra de professió, va “amenaçar” als jugadors
del Barça amb muntar un control d’alcoholèmia a la sortida del tercer temps si
guanyaven el partit, però ironies del destí, alguns dels jugadors del Cuatro
Vientos van tenir que passar un control policial quan tornaven cap a Blanes.
...parlant de Dani Lòpez, aquest es tenia que
incorporar al servei tot just acabar el partit, i va sortir del Palau amb
l’uniforme oficial posat.
...per evitar possibles “agents dobles” el
Barça va deixar d’inici als seus dos “blanencs” Joan Torner i Marcelo Uribe a
la banqueta, i el Cuatro Vientos va fer el mateix amb el “barceloní” Victor
Alonso i l’ex blaugrana Joan Ayats.
...quan tothom ja marxava cap a sopar, el
àrbitre Fresquet va tenir que fer mitja volta i tornar cap el Palau perquè
s’havia deixat l’acta.
...la presència de la jugadora argentina
Melina Eterovich no es deu res més a que està passant uns dies de vacances per
Catalunya i Itàlia.
A KOPS DE FLASH
Una imatge inèdita i poc
habitual, en Lluís Segarra en acció a cara descoberta.
En els partits de veterans el
jugadors fan de tot: de delegats, entrenadors, encarregats, mecànics... prova
d’això es veure a en Tino Martínez muntant el marcador abans del partit.
Mai millor dit, el marcador de
Palau va reflectir un resultat poc acord amb el que succeïa sobre la pista.
Lluís Segarra i Miquel Plaza
van mostrar la seva professionalitat fent uns estiraments desprès del partit
per afrontar en condicions el tercer temps.
Joan Torner no va voler
desaprofitar la ocasió de fotografiar-se amb el seu Gegantó al centre del mític
Palau Blaugrana
EL KOP D’STICK:
S’acaba una altra ratxa.
El trencament de la ratxa de 20 partits invicte
del Barça a la Lliga
de veterans va ser la notícia més destacada d’aquest partit, però alhora també
es trencava així una altra ratxa, més personal, però també molt significativa i
impressionant. M’explico:
Tot i que ja havia assistit amb anterioritat a
un parell de partits dels veterans del Barça, no vaig tenir el plaer de conèixer-los
personalment fins al partit que van jugar a Blanes el 10 de maig de 2010 contra
el Cuatro Vientos. Un partit que els blaugranes van perdre per 5-1, una derrota
que per cert, també va significar el fi d’una ratxa d’imbatibilitat de 18
partits. Des de llavors i fins ara, abans de cada partit que els he anat a
veure, acostumo a buscar a en Gaby Cairo i en Tino Martínez, amb els que
millor connexió hi tinc, i a la resta també, per donar-los la mà i desitjar-los
sort. La temporada passada, Cairo i Martínez també van passar a formar part del
cos tècnic del primer equip del Barça, i el mateix ritual es repeteix igualment
cada cop que vaig a veure’ls. Des d’aquell ja llunyà Cuatro Vientos-Barça del
2010 fins abans d’aquest Barça-Cuatro Vientos, hem coincidit en 30 ocasions, i
el balanç ha resultat de 28 victòries i 2 empats. Digueu-li casualitat, sort,
superstició o el que sigui, però fins ara, no havia tornat a veure perdre en
directe a qualsevol dels Barças de Cairo i Martínez.
Això sí, si algun dia es tenia que trencar
aquesta ratxa, per mi no hi havia millor rival que el Cuatro Vientos per
fer-ho, un equip de grans jugadors i millors persones, al que li agrada i
practica el bon joc i amb el que també tinc una molt bona complicitat. I veient
com ha anat el partit, tant de bo totes les ratxes tinguin uns finals com
aquest.
