EL BARÇA AGUANTA CONTRA LES CORDES I ACABA GUANYANT
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dimarts 13 d’abril de 2010, 21:00 h.
FC BARCELONA SORLI DISCAU (2+1): Egurrola, Ordeig, Panadero (1), Borregán, Reinaldo García (1) –equip inicial- Adroher i Carlos López (1).
Entrenador: Ferran Pujalte
CP VILANOVA (0+2): Arellano, Bartrés (1), Ferrer, Galán, Rocasalbas –equip inicial- Riba i Marín (1).
Entrenador: J. Lluís Delriu
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (16’) Panadero; 2-0 (25’) López;
SEGON TEMPS: 3-0 (29’) Reinaldo García; 3-1 (32’) Marín, de penal; 3-2 (46’) Bartrés.
ÀRBITRES: Ribó i Gómez
TARGETES BLAVES: --
FALTES: Barça 12 // Vilanova 12
PÚBLIC: Uns 200 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El Barça va fer d’amfitrió dels nens de l’H.C. Sant Just, un dels clubs que “apadrina”, que van oferir una exhibició durant el descans del partit.
- Durant l’escalfament previ es va lesionar el jugador barcelonista David Páez, que no va jugar per precaució. Desprès es va saber que tindrà per uns deu dies de baixa.
CRÒNICA:
El Barça i el Vilanova van oferir un bon partit, digne de dos equips que porten tota la temporada a la part alta de la classificació. Si bé durant una bona part de l’enfrontament semblava que el Barça acabaria guanyant còmodament, el Vilanova es va mostrar molt convençut en les seves possibilitats i va complicar les coses a l’equip blaugrana, provocant un emocionant i intens final de partit.
Els dos equips busquen el gol de bon començament
El inici del partit ha estat trepidant. El Vilanova ha fet la sacada inicial i, sense pensar-s’ho dues vegades, ha sortit en tromba en busca de la porteria rival. El Barça s’ha vist sorprès i ha trigat dos minuts en poder trenar una jugada amb cara i ulls, Mentre que els vilanovins ja havien arribat amb perill a la porteria blaugrana en varies ocasions, fent intervenir a Egurrola.
A partir d’aquí, el partit s’ha anivellat una mica, combinant accions d’atac en les dues porteries, on les bones intervencions d’Egurrola i Arellano han impedit que cap dels dos equips s’avancés en el marcador. A mida que passava el temps, el Barça es trobava més còmode sobre la pista, el que li ha portat a allargar les possessions de la bola, a fi de intentar aconseguir fer-se amb el tempo del joc. En vistes de que el marcador no es movia, els entrenadors han començat a fer rotar la banqueta, el que ha acabat derivant en un temps mort als quinze minuts de partit.
Panadero obre la llauna pel Barça.
La pausa tècnica ha beneficiat al Barça, que en la represa del joc ha sortit a posar en setge la porteria vilanovina, amb Panadero com a home més incisiu. Seu ha sigut el gol que ha obert el marcador, al minut 16. Amb l’1-0, el Barça ha passat ha dominar el joc, i ha continuat creant ocasions en busca d’un gol que l’hi donés tranquil•litat.
El Vilanova no estava disposat a posar les coses fàcils a l’equip blaugrana, i mentre Arellano i la seva defensa feien l’impossible per neutralitzar els atacs barcelonistes, els jugadors vilanovins intentaven trenar jugades de contracop per sorprendre als locals i igualar de nou el marcador. Egurrola va tenir una intervenció determinat en un u contra u amb Albert Riba que hauria pogut significar l’1-1.
El Barça continuava assetjant la porteria del Vilanova. Panadero va estavellar una bola a la base del pal, i desprès el porter Arellano va tenir que intervenir amb solvència per esvair unes bones ocasions de López, Reinaldo i Adroher , aquesta darrera de forma espectacular, refusant amb la careta el xut a boca de canó del jugador blaugrana.
Els darrers minuts d’aquest primer periòde van ser molt frenètics per part d’un Barça que no es conformava amb arribar al descans amb una curta renda d’un gol a favor. El premi a la insistència local va arribar als pocs segons per la botzina, quan Carlos López ha desviat un xut llunyà de Jordi Adroher, despistant al porter, significant el 2-0.
El 3-0 revifa al Vilanova.
La segona part ha començat amb la mateixa intensitat que la primera. Els dos equips tenien ben clar quins eren els seus objectius i han sortit a la seva busca. El Barça necessitava un tercer gol que li donés tranquil•litat i ajudés a rematar el partit. Per la seva part, el Vilanova volia un gol que retallés distàncies i els hi fes entrar de nou en el partit. Els vilanovins, de nou, van ser els primers en colpejar, però el xut de Galán va sortir fregant el pal de la porteria. La rèplica dels locals no es va fer esperar, i Arellano va tornar a aparèixer per evitar que les accions del Barça no acabessin amb la bola dins de la xarxa de la porteria.
Quatre minuts va durar la resistència vilanovina, ja que una doble ocasió del Barça acabava amb una bona passada enrere de Mia Ordeig cap a Reinaldo García, que el jugador argentí només te que tocar-la lo just per batre a Arellano, que es trobava descol•locat. El 3-0 semblava que mataria el partit i conduiria al Barça cap a una plàcida victòria.
La diferència en el marcador no ha fet llançar la tovallola al Vilanova, que ha mirat de refer-se i, amb molts minuts encara per endavant, volia creure que la remuntada encara era possible. En el seu intent, i només 4 minuts desprès de rebre el tercer gol en contra, una jugada de Raül Marín ha acabat amb la bola dins de la porteria blaugrana. El gol no va pujar al marcador, ja que la jugada havia quedat anul•lada prèviament, al considerar els col•legiats que el jugador havia sigut víctima d’una falta dins de l’àrea, cosa que va fer emprenyar de valent als jugadors, tècnics i afició vilanovina. El propi Marín va ser l’encarregat de xutar el penal per partida doble: el primer intent, que va fallar, va quedar invalidat, ja que Egurrola s’havia avançat abans de que el jugador toqués la bola. Però en el segon intent aconseguia enviar la bola al fons de la xarxa, fent pujar el 3-1 a l’electrònic.
Sense temps per celebracions, el Vilanova s’ha posat la roba de feina i ha continuat en el seu propòsit de remuntar el resultat. El partit s’ha obert i les ocasions han començat a caure en ambdues porteries, molt ben defensades pels seus porters corresponents. Marín, Galán i Bratrés han disposat de bones oportunitats per acostar al Vilanova en el resultat, i Borregán, Reinaldo i Adroher també han tingut en el seu estic la oportunitat de sentenciar per part del Barça.
La intensitat del joc ha fet que els dos equips anessin incrementant el seu caseller de faltes. El primer en arribar a la desena va ser el Vilanova, fet que va propiciar que el Barça tingués una oportunitat immillorable per matar definitivament el partit mitjançant el llançament d’una falta directa. Jordi Adroher va ser el triat per fer-la efectiva, desprès d’uns instants de neguit entre els jugadors blaugranes, però no va poder superar a Arellano.
Del posible 4-1 es va passar al 3-2 en qüestió de segons, gràcies a una jugada de contracop que iniciava Jordi Ferrer i culminava Bartrés, deixant el partit més viu que mai a falta de quatre minuts per la conclusió, i amb el Barça un gol amunt i acabant de cometre la seva desena falta d’equip. La reacció immediata va ser un temps mort que van fer servir els entrenadors per alliçonar als seus homes i encarar amb garanties els darrers compassos del partit, que es preveien tensos i emocionants.
Tensió, nervis, emoció i patiment en els minuts finals
Els darrers tres minuts i escaig del match no van defraudar al públic present al Palau, que si bé no era gaire nombrós, si que va estar durant tot el partit animant als dos equips, creant un bon ambient a les graderies del feu blaugrana. Reprès el joc, el Vilanova disposava d’un llançament de falta directa, que Marín no va poder transformar-lo en el gol de l’empat. El conjunt vilanoví va jugar amb intensitat i coratge aquests minuts finals, posant en setge constant al Barça, segurament amb la èpica semifinal de Copa contra el Liceo encara present en el record, en busca d’una remuntada que tenien a l’abast.
El Barça tampoc es va quedar curt, i va intentar de totes aconseguir un gol que els hi assegurés la victòria, però tampoc va tenir l’encert , o la fortuna, de part seva, i va tenir que aguantar estoicament contra les cordes durant uns minuts molt angoixants. Finalment, els tres punts es van quedar al Palau, i el Barça continua immers en la apretada lluita pel campionat amb el Liceo i Vic, que tampoc van fallar en els seus respectius partits.
MÉS IMATGES DEL PARTIT:
Els més petits del H.C. Sant Just es van fer la foto de rigor amb els seus ídols.
Les dues aficions, comandades pels Nois de l’escala, per part del Vilanova, i Sang Culé pel Barça, van mostrar un comportament exemplar durant tot el partit.
El Palau Blaugrana presentava un pobre aspecte, com acostuma a ser habitual darrerament en els partits d’hoquei. Però bé, més val pocs i ben avinguts...
Arellano no s’acabava de creure el gol rebut poc abans del descans.
Per molt que protestessin, els jugadors del Vilanova no tenien raó, els àrbitres ja havien xiulat abans que la bola entrés. Igualment, van acabar transformant el penal.
L’efecte òptic enganya: Adroher no va transformar la falta directa.
El SHUM, tot i igualar el resultat per tres cops, es incapaç de capgirar el marcador i acaba derrotat en el darrer minut. La victòria de l’Alcoy l’ha condemnat definitivament al descens de categoria
