CH LLORET 2 - PAS ALCOY 1 (OK LLIGA J.23)

EL LLORET PATEIX PER GUANYAR UN PARTIT MOLT ENCALLAT

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de mar. Dimecres 7 d’abril de 2010, 21:00h.

CH LLORET (1+1): Serra, Marc Tibau (1), Rodri, Xavier González, Lladó –equip inicial-; Crespo i Martos.

Entrenador: Iván Tibau

ENRILE PAS ALCOY (1+0): Navedo, Sáez, Maggio, Cañellas i Cristian Santiago (1) –equip inicial-; Rodero i Diogo La.

Entrenador: Diego Mir

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (7') Santiago, de penal; 1-1 (14') Marc Tibau.

SEGON TEMPS: 2-1 (47') Xavi González, de falta directa.

ÀRBITRES: Galán i López

TARGETES BLAVES: --

FALTES: Lloret: 13 // Alcoy: 12

PÚBLIC: Uns 150 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Partit avançat de la 23ª jornada, degut a que el Lloret juga aquest divendres la eliminatòria prèvia per accedir a la Final a 6 de la lliga europea contra el Reus.

- El jugador del Lloret Quim Casalí, finalment no va jugar al no trobar-se recuperat d'un procés gripal que l'ha tingut varis dies amb febre.

CRÒNICA:

L’Alcoy es jugava més que el Lloret en aquest partit. Els alacantins, que van estar a punt d’entrar a la Copa del Rey desprès de fer una bona primera volta, però que actualment es troben molt a prop dels llocs de descens, no van saber treure quelcom de positiu de l’enfrontament, aprofitant que el Lloret, instal•lat a la part tranquil•la de la taula, tenia a la ment l’important partit que juga aquest divendres contra el Reus. Malgrat tot, els lloretencs tampoc van desentendre’s totalment del partit, ja que era una bona oportunitat de trencar una dinàmica de tres derrotes consecutives en el famós “Tourmalet”, i encarar amb bon peu el tram final del campionat.

El partit va començar ràpid, potser un pèl precipitat, per part dels dos equips, que s’alternaven en les jugades d’atac a la porteria contraria, però amb poca definició final. Tot i que Serra i Navedo van tenir que intervenir en algunes ocasions, cap equip donava la sensació de perillositat per avançar-se en el marcador. Als set minuts, l’Alcoy s’avançava des del punt de penal, mitjançant el blanenc Cristian Santiago.

Als pocs minuts, el Lloret va tenir la oportunitat d’empatar, també a través d’un penal, però Xavi González va errar en el llançament. A mida que passaven els minuts, el partit anava baixant d’intensitat i el joc es tornava cada cop més ensopit, el que anava refredant als pocs espectadors que poblaven les graderies del pavelló.

Corria el minut 14 quan Marc Tibau va aprofitar una passada de Xavi González per marcar el gol que tornava a equilibrar el marcador, i que feia justícia amb lo que passava sobre la pista. A rel del gol, va arribar el primer temps mort i les primeres rotacions a les banquetes, però res va canviar la dinàmica del partit. El joc continuava sent molt apàtic per part dels dos bàndols, i tot indicava que, si no canviaven les coses als descans, el partit s’acabaria resolvent amb alguna acció puntual aïllada. Sense cap acció remarcable més, es va arribar a la fi dels primers vint-i-cinc minuts reglamentaris.

El segon temps no va començar millor del que va acabar el primer. Si bé, les jugades d’atac s’anaven succeint en les dues porteries, cap d’elles acabava amb perill real pels porters, que van intervenir molt, però amb poca rellevància. El temps anava passant, i el major al•licient que presentava el partit era esperar a veure quin equip arribava abans a les deu faltes amb la esperança de que una falta directa podés desencallar el partit. Va ser el Lloret el primer, per lo que a falta de sis minuts l’Alcoy disposava del primer “match ball”. Diego Mir va fer sortir de la banqueta al portuguès Diogo La per executar la falta directa, però Serra va estar providencial i va desballestar la ocasió de que els alacantins tornessin a agafar avantatge.

A continuació, la oportunitat va ser pel Lloret, també a pilota aturada. En aquest cas va ser un penal que va llançar Victor Crespo i que Álvaro Navedo va poder refusar. El mateix Crespo va recuperar el refús però no va poder batre la meta alacantina. Quedaven tan sols cinc minuts per la conclusió i els entrenadors van sol•licitar un temps mort per intentar cremar els seus darrers cartutxos a la fi de decantar el resultat al seu favor.

Va ser llavors quan l’Alcoy va cometre la seva desena falta, el que donava dret al Lloret a disposar d’un llançament de falta directa a favor. L’encarregat de fer-ho efectiu va ser Xavier González, que aquest cop no va fallar. El jugador local va encarar al porter i el va superar per alt, aconseguint el que seria el definitiu 2-1, a manca de poc més de tres minuts per arribar a la fi del partit. En aquests darrers instants, el joc es va intensificar, sobretot per part del conjunt visitant, que va intentar a la desesperada aconseguir el gol del empat. Els lloretencs van defensar-se bé dels embats de l’Alcoy i van aconseguir que el marcador no es tornés a moure.

Els tres punts serviran al Lloret per a poder centrar-se i preparar amb tranquil•litat l’important partit europeu d’aquest divendres contra el Reus.

MÉS IMATGES DEL PARTIT:

Xavi González va fallar un penal que hauria pogut ser clau.

Els jugadors del Lloret sembla que discutien, però estaven celebrant l’1-1.

El casc com el de Diogo La es un element poc habitual en el jugadors de la OK Lliga.