QUIN ÉS EL SECRET DE LA “DIETA QUILMES”?
COMPETICIÓ: Lliga
Veterans A, jornada 18.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló UE Horta, Barcelona. Dijous 17 de
març de 2011. 21:00 h
UE HORTA (3+0): Nando, Sergio Gallego, Jusi, Joal Pujol, Àlex
Gallego –equip inicial-, Xavi Bosch, Julià.
FCBETERANS (3+2): Tino Martínez, Macià, Paüls, Cairo, Xavi
Segarra –equip inicial-, Venteo i Joan Torner.
GOLS
PRIMER TEMPS:
0-1 (7’)
Cairo, de jugada col·lectiva.
1-1 (10’)
Xavi Bosch, aprofitant un rebuig.
1-2 (14’)
Cairo, de jugada col·lectiva.
1-3 (17’)
Cairo, a passada de Paüls.
2-3 (18’)
Sergio Gallego, de penal.
3-3 (23’)
Joal Pujol, de contracop.
SEGON TEMPS:
3-4 (44’)
Cairo, de xut creuat.
3-5 (45’)
Cairo, de jugada personal.
ÀRBITRE: Ventura
TARGETES: en Jordi Martínez em va donar la seva professional.
FALTES: Si, alguna.
PÚBLIC: uns 25 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- Tant el Horta com el Barça patien diferents baixes per diferents
motius.
- El partit va començar amb només set minuts de retard.
- La dolenta il·luminació del pavelló va dificultar el treball de la
premsa gràfica acreditada (ho sento nois, vaig tenir que molestar-vos amb el
flash... però si voleu fotos en condicions, és el que hi ha!).
CRÒNICA:
Desprès de dues setmanes d’inactivitat, l’equip de veterans del Barça tornava
a la carrega. Ho feia a la pista de la UE
Horta, un lloc que passarà a la seva història per ser
l’indret on va aconseguir el seu primer títol de lliga, la temporada passada. Els
blaugranes arribaven molt minvats: per una banda patien les lesions de Josep
Enric Torner , Lluís Segarra i Toni Rovira, a les que es va sumar la de Ferran
Pujalte a darrera hora –que malgrat tot, va assistir a la cita i va dirigir als
seus companys des de la banqueta-; i per altra banda, les “ressaques” de Sergi
Macià, Quim Paüls i el propi Pujalte –que encara estaven celebrant el títol de
Copa aconseguit amb el “filial” dels veterans fa uns dies a Blanes-, i la de Gaby
Cairo –que acabava d’arribar d’Argentina desprès de celebrar el seu cumpleanys
amb la ingesta massiva d’asados,
litres de cervesa Quilmes i copes de Fernet-, podria condicionar-los molt en el
partit davant l’Horta un equip que exigeix molt de desgast físic als seus
rivals.
El partit va tenir una primera part molt igualada que va acabar amb un
empat a 3, desprès de que el Barça avancés amb un 1-3. En la segona, els dos
equips van rebaixar molt el seu rendiment i va ser molt oberta, podent ser
qualsevol qui es portés el gat a l’aigua. Dos gols més de Gaby Cairo –que va
ser l’autor dels cinc gols blaugranes- en els darrers minuts van decantar el
resultat cap el bàndol visitant.
Un Horta molt lluitador no posa
les coses gens fàcils al Barça
Ni tantejos, ni assentar la defensa, ni estudiar al rival, ni
punyetes... el partit va començar amb els dos equips anant directament a
barraca, però, la veritat, sense gaire lucidesa ni fortuna. En aquests primers
minuts, l’Horta era qui semblava que més assetjava la porteria rival , però
sense gaire perill. Per la seva part, el Barça tocava i tocava sense causar
gaires inquietuds a Nando. Als set minuts, una d’aquestes jugades de toc dels
barcelonistes acabava amb un fort xut de Gaby Cairo des de fora de l’àrea que
picava al pal i entrava a la porteria, significant el 0-1.
Ferran Pujalte va fer saltar a pista a Hèctor Venteo –relegat a la
banqueta per ser l’últim en arribar (sense comptar a Torner, que va arribar a
la segona part)- en busca de que “Iron Man” donés un revulsiu a un partit que
estava molt encallat. Dit i fet, només 27 segons desprès de la entrada de
Venteo, l’Horta va aconseguir empatar quan Xavi Bosch va aprofitar una bola
refusada per Jordi Martínez.
El Barça s’escapa...
Un temps mort demanat just desprès de l’1-1 va servir per a què els dos
equips es prenguessin un respir (ni desfibril·ladors ni res, en els partits de
veterans tindrien que haver-hi en els pavellons unes mascaretes d’oxigen) i
tornessin a la càrrega. Per uns minuts, el partit va guanyar en dinamisme i les
jugades es van tornar més ràpides i perilloses, donant pas a bones
intervencions dels dos porters. Els locals van estar a punt d’avançar-se amb
una molt bona ocasió d’Àlex Gallego, resolta per Martínez. El Barça tenia a
Cairo com a home més insistent davant la porteria rival, molt ben assistit pels
seus companys.
Als 14 minuts Cairo tornava a avançar al Barça al rematar una
assistència de Macià al segon pal, i tres minuts desprès feia l’1-3 amb el
tercer del seu compte particular, aquest cop col·locant la bola per sobre del
porter al rematar una assistència de Quim Paüls. Semblava que la màquina
blaugrana havia ajustat els seus engranatges i marxava decidida cap la seva 14ª
victòria de la temporada.
...però l’Horta l’atrapa.
Res més lluny!!! L’Horta no estava decidit a donar el seu braç a tòrcer
i va posar-se les piles. Malgrat ocupar un dels llocs baixos de la
classificació, els de la
Unió Esportiva són un equip molt incòmode per els seus
rivals. La seva insistència va portar com a premi la obtenció d’un penal
favorable comés sobre Sergio Gallego. La falta màxima la va xutar el propi
Sergio forta i pel mig, batent a Jordi Martínez, ajustant el marcador en el 2-3.
Instants desprès Xavi Bosch va tenir l’empat a l’abast al quedar sol
davant de Martínez, que va estar molt encertat al resoldre el compromís. El
timó del partit havia tornat a canviar de mans i eren ara els locals el què
millors mètodes mostraven sobre la pista. A dos minuts per arribar al merescut
descans una jugada a la contra de l’Horta la va culminar Joal Pujol batent per
dalt a Martínez, equilibrant el resultat amb el 3-3 amb el que s’arribaria al
descans.
En conseqüència de la jugada, Pujol va rebre un fort cop al topar amb el
porter que el va deixar estès i estabornit sobre la pista, cosa que va fer
aturar el partit durant uns minuts. Afortunadament la única conseqüència de
d’incident va ser que Pujol es va intimidar i no va tornar a acostar-se a
Martínez en la resta de partit.
Els porters posen el cadenat
La segona part va començar i va transcórrer molt apàtica visualment, ja
que cap equip es mostrava molt lluït a l’hora de resoldre davant de porteria.
El Barça ja comptava amb la presència de Joan Torner per donar aire fresc a
l’equip, molt castigat per l’esforç físic dels primers vint-i-cinc minuts. Però
la defensa blaugrana va continuar fent aigües i només la inspiració del seu
porter va evitar que l’Horta capgirés el resultat.
Els locals van sortir a pista molt esperonats per l’empat, i a mida que
passaven els minuts i veien que el Barça era incapaç de desfer-ho, s’anaven
creixent convençuts de que podien ser el primer equip en tombar als blaugranes
aquesta temporada. Varies ocasions de Pujol –des d’una distància prudencial-,
un penal fallat per Sergio Gallego, i altres ocasions de Xavi Bosch i Àlex
Gallego van ser desballestades per un atent Jordi Martínez, que var l’encarregat
de mantenir viu al barça en aquests moments tant complicats.
En l’altra porteria, els tímids intents del Barça també eren ben resolts
per Nando, molt atent en tot moment, coneixedor que els blaugranes podrien
treure petroli de qualsevol jugada aïllada. Cairo, Xavi Segarra, Macià i Torner
van tenir la oportunitat de posar a prova al porter local.
Gabygol 2.0
El partit ja entrava en la recta final, i amb el que s’estava veient
sobre la pista, estava ben clar que qualsevol genialitat o petit detall serien claus
per decantar el partit cap a qualsevol dels bàndols.
A sis minuts del final va aparèixer la nova versió de Gabygol per
decidir el partit amb dos gols en un minut. I es que està clar que no es pot
abaixar la guàrdia en cap moment davant d’un equip com el FCBeterans. El 3-4 va
arribar desprès d’una jugada de contracop que Cairo va concloure amb un xut per
la escaire de la porteria d’en Nando, i el 3-5 definitiu el va gestar el mateix
Cairo en una jugada personal passant per
darrera de la porteria i aixecant la bola fora d l’abast del porter.
El 3-5 va deixar tocats als jugadors de l’Horta, que malgrat tot, encara
van treure forces per intentar aconseguir el miracle. De nou Martínez es va interposar
en el camí, acabant de minar-los la moral. Gaby Cairo, no content amb el seu
“hat-five” va buscar el sisè sense èxit, al igual que Torner en els darrers
segons, però l’electronic només es va tornar a moure per indicar la fi del
partit.
Amb la victòria el Barça continua ferm al capdamunt de la classificació
del grup A de Veterans, comptant els seus 14 partits amb victòries. L’Horta
continua mostrant-se un equip molt dur, però sense que els resultats
l’acompanyin, ocupa una plaça en una molt estrenyada part mitja-baixa de la
taula.
SABIES QUE…?
...abans del partit, Ferran Pujalte va fer d’entrenador de luxe dels
nois de la base de l’Horta.
...Joan Torner va arribar a la mitja part del partit.
...entre el public es trobava “infiltrat” Pep Busquets del Mollet B.
...el “tercer temps” es va disputar en el restaurant “La Esquinica”, amb nombrosa
presència i satisfacció de tots.
EL PROTAGONISTA:
Gaby Cairo. Hi ha jugadors amb unes dots innates per
l’hoquei, sinó, no té cap explicació lògica que una persona acabada d’aterrar
procedent de l’Argentina desprès de passar un dies cometent tot tipus
d’excessos, tingui ganes de jugar un partit d’hoquei, marcar els cinc gols de
l’equip, marxar de farra i
quedar-s’hi fins a les tantes per publicar les fotos i la crònica del partit a
la web. Deuen ser els asados?... el Fernet?...
la Quilmes?...
O no serà que té un germà bessó i ens té a tots enganyats?
A KOPS DE FLASH
Els nois de la
UE Horta van gaudir d’una classe magistral
per part del “fill pròdig” del club.
Abans de carregar-se a Joal
Pujol, Jordi Martínez ho va intentar amb Xavi Bosch.
D’un extrem a un altre: Desprès
de dirigir als nens, Ferran Pujalte es va posar a dirigir als veterans.
Pujol una mica més i sacrifica
la seva vida amb el 3-3... o poder ho va fer?... mireu la cara de “zombie” amb
la que s’aixeca!
“El Mur” Martínez va treure de
polleguera als jugadors de ‘Horta amb el seu recital d’aturades.
Al final no hem pogut penjar la
foto del gol de Macià... més que res, perquè no el va fer.
Durant la segona part, Pujol va
mantenir les distàncies amb el porter del Barça...per si les mosques.
El arbitre també té el seu moment mediàtic davant les càmeres.
La tertúlia en “La esquinica”
no va tenir tara.
Un cop descobert a l’espia
enemic... que més dona convidar-lo a sopar!!!
EL KOP D’STICK:
El partit va ser dijous, però per motius familiars vaig tenir que marxar
de viatge uns dies, deixant la crònica mig penjada. Tot just abans de poder
completar-la, vaig rebre una trucada posant-me al cas del fort cop que van
rebre Quim Paüls i la seva família. La veritat, vaig quedar copsat... ara
mateix no tinc el cap per ocurrències, ni parlar del “tercer temps”, ni res
semblant.
Des de A KOPS D’STICK volem enviar una forta abraçada i tot el nostre suport
al nostre amic Quim Paüls i la seva família en aquests moments tant durs per
ells.
