TRES PUNTS FÀCILS
Desprès de l’enfrontament de la primera volta, que va acabar amb
victòria lloretenca per 1-6, però marcat per unes actituds poc esportives per
part d'alguns membres del CH Arenys de Mar al final del partit, hi havia certa
inquietud en el ambient previ a aquest retrobament per veure quines serien les
reaccions d’ambdós bàndols.
Finalment no va arribar la sang al riu i el partit es va desenvolupar
amb total tranquil·litat, desprès de que les maresmenques veiessin molt
condicionades les seves possibilitats de fer-se amb un resultat positiu al
arribar molt curtes d’efectius, i el Lloret, clarament superior, dominés amb mà
ferma des dels primers instants de joc.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: Lliga
2ª Catalana Femení 2011-12, jornada 15.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d'Esports, Lloret de Mar
(La Selva). Dissabte 3 de març de 2012, 21:30h.
CH LLORET (3+2): Mariví Coma, Meritxell Rubio (1), Marta Costa
(2), Paula Barranco (1), Cristina Carbó (1) -equip inicial-, Carlota Surís i
Sol Salinas.
Entrenador: Eduard Recio
CH ARENYS DE MAR (0+0): Cristina Rebollo, Loida Molina, Mery Gea,
Aina Graupera i Arlet Aguilar.
Entrenador: Lluís Comajuan
GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0
(13') Costa / 2-0 (13') Barranco / 3-0 (19') Rubio
SEGON TEMPS: 4-0 (23') Carbó / 5-0 (32') Costa.
ÀRBITRE: Marc Ballesteros
TARGETES: --
FALTES: CH Lloret: 12 / CH Arenys de Mar: 13
PÚBLIC: Uns 30 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El CH Arenys de Mar va patir nombroses baixes i va presentar-s’hi
només amb dos porteres i quatre jugadores de pista.
- El Lloret va jugar amb la seva segona equipació, de color blau marí,
degut a la coincidència de colors amb el rival.
CRÒNICA:
Ja de per sí, el Lloret partia com a clar favorit per embutxacar-se els
tres punts en joc, i si a això li sumem que l'Arenys va poder reunir només
l’equip just per poder disputar el partit, sense fer canvis, tot ja pintava
força bé per les locals des de bon començament. El tècnic local, Eduard Recio,
va alinear d’inici al seu equip de gala amb la finalitat de pressionar
fortament i castigar aviat al rival, per poder encarar el partit el més ràpid possible a fi d’evitar contratemps.
L'Arenys aguanta molt bé el tipus, però acaba
claudicant
 |
| Bona oportunitat de Carbó |
Però, tot i el suposat avantatge, el Lloret no va trobar-s’hi les coses
tant fàcils com esperava. Les lloretenques van fer-se amb el domini del joc des
del primer instant, i van anar sense contemplacions a la busca de la porteria de
Cristina Rebollo. Paula Barranco va ser la jugadora local més incisiva en
aquests primers minuts, amb tres bones oportunitats consecutives: dues d’acció
individual sortint a la contra, i una altra en la que no va saber rematar amb
encert dins de l’àrea una bona centrada de Cristina Carbó. Carbó també va tenir
una altra bona ocasió al encarar a la portera en una nova contra.
 |
| L'Arenys també va tenir opcions de marcar |
La superioritat del Lloret era clarament manifesta, ho intentava de
totes les maneres, però les seves jugadores no acabaven de trobar l’encert
necessari per materialitzar la gran quantitat d’oportunitats que generaven,
davant d’un Arenys de Mar que aguantava com podia el tipus. En vistes de que el
Lloret no aconseguia desencallar l’empat a 0 inicial, les maresmenques,
mitjançant uns contraatacs puntuals van tenir també la seva oportunitat per
donar la sorpresa i avançar-se en el marcador, però una atenta Mariví Coma ho
va impedir.
Va costar, però finalment als 13 minuts de joc es va moure per primer
cop el marcador, amb un gol de Marta Costa. Amb l’1-0 el Lloret sortia del túnel
i se li obria una nova panoràmica del partit.
3-0 al descans
Deixada ja enrere l’angoixa pel gol, les jugadores locals van tirar pel
dret a l’hora d’encarar el partit. Així dons, uns segons desprès del primer
gol, va arribar el 2-0 en una bona acció individual de Paula Barranco, que va
encarar la porteria rival partint ràpidament des de mitja pista.
 |
| Paula Barranco fa el 2-0 |
Llevat d’algun petit ensurt aïllat degut a les comptades aproximacions
de l’Arenys de Mar, el Lloret va dominar a plaer els darrers minuts del primer
temps, on hauria aconseguit una renda més amplia si hagués convertit les
nombroses ocasions de Barranco, Carbó i Carlota Surís. A un minut i escaig pel
descans, i amb un Arenys molt castigat físicament al no poder fer cap rotació
per suportar la pressió del Lloret, va arribar el 3-0, obra de Meritxell Rubio,
en una embolicada jugada dins de l’àrea visitant.
 |
| Les jugadores del Lloret celebren el 3-0 |
L’Arenys, definitivament trencat
El Lloret va sortir una mica confiat a la segona part i l’Arenys ho va
aprofitar per intentar sorprendre i escurçar diferències. Mariví Coma va veure
passejar-se la bola perillosament per davant de la seva porteria en un parell
d’ocasions, que finalment no van aportar cap novetat a marcador. Als tres
minuts de represa va despertar el Lloret i és va posar mans a la feina. Marta Costa
va fer un xut a la mitja vota des de la frontal que va marxar fregant el pal de
la porteria, i a continuació, Cristina Carbó recuperava una bola a mitja pista
i marxava cap a l’àrea rival, superant a Rebollo per fer el 4-0.
 |
| Cristina Carbó fa el 4-0 |
Als cinc minuts d’aquesta segona part, una bona combinació entre Arlet
Aguilar i Loida Molina va obligar a lluir-se a la portera local Mariví Coma,
però aquí es va acabar el balanç ofensiu de l’Arenys en la resta de partit. Les
maresmenques patien les conseqüències de l’esforç físic que van tenir que fer
per suportar la pressió a la que van ser sotmeses per el Lloret durant tota la
primera part, i van quedar completament trencades a mercè del rival.
 |
| Mariví Coma va estar molt encertada en les poques aproximacions que va fer l'Arenys |
El Lloret sentencia i es relaxa
Veient la inofensivitat de l’Arenys, el Lloret va anar baixant
paulatinament el seu ritme de joc a mida que corria el cronòmetre, limitant-se
a mantenir al rival sota control amb llargues possessions i pujant a l’atac
sense prendre riscos. A vuit minuts per arribar al final de partit, Marta Costa
va establir el definitiu 5-0 amb una rematada que es va colar per sota el cos
de Cristina Rebollo i desprès de varis rebots va acabar traspassant la línea de
gol.
 | |
| Moment que Marta Costa fa el definitiu 5-0 |
A continuació, la desena falta d’equip comesa pel Lloret, va donar la
oportunitat a l’Arenys de poder maquillar un mica el marcador mitjançant el
llançament d’una falta directa, però Aina Graupera no va poder superar Coma en
el seu intent.
 |
| Aina Graupera no va aprofitar una falta directa per fer el gol de l'Arenys |
Ja en el darrer tram de partit, Eduard Recio va donar entrada a Sol
Salinas, una jove jugadora que no acostuma a gaudir de gaires minuts en el
primer equip femení del Lloret. Salinas va mostrar-se molt activa en el temps
que va estar a pista, i les seves companyes la van estar buscant per que
tingués el seu moment de glòria en el partit. Fins i tot li van cedir, a
dos minuts pel final, la oportunitat de picar una falta directa favorable, que no
va poder transformar en el sisè gol lloretenc. I amb res més de destacable es
va arribar a la fi del partit.
 |
| Va faltar el gol De Sol Salinas per que la festa lloretenca fos total. |
Amb aquests tres punts, tot i que té un partit més que la resta, el
Lloret continua ocupant la seva bona quarta posició a la classificació, i
malgrat que les places d’ascens les té ja a 11 punts per sobre, a manca encara
de sis jornades per acabar la competició, manté molt remotament alguna
possibilitat per continuar somiant.
 |
| Un equip que és una pinya! |
SABIES
QUE…?
...abans del partit les jugadores del Lloret es van fotografiar amb la
Mireia Martínez, jugadora de l’equip de l’escola, que amb 3 anys és la jugadora
més jove del club.
...el jugador del primer equp del Lloret, Xavi Gonzàlez va estar seguint
el partit des de la graderia.
...ja en els darrers minuts i amb el 5-0, el públic va demanar que fos
Sol Salinas la encarregada de picar la falta directa favorable al Lloret.
LA PROTAGONISTA:
Cristina Carbó. La capitana del
Lloret acostuma a ser la que porta el pes del joc de l’equip. La seva
veterania i experiència l’ha convertit
en una mena de “germana gran” de la resta de companyes, alhora que una extensió
de l’entrenador dins de la pista. Des del primer minut s’ha mostrat incisiva en
atac, a més d’ordenar i posicionar a les companyes, i de crear i distribuir el
joc a tort i a dret cap a la resta de l’equip. En el tram final, ha estat
esperonant a la resta de jugadores a mantenir la concentració, tot i que el
partit ja estava dat i beneit.
A KOPS DE FLASH:
Meritxell Rubio va tenir
problemes amb una genollera...
EL KOP D’STICK:
Faldilles vermelles
Es té que anar amb peus de plom per fer qualsevol tipus de comentari
sobre l’hoquei femení –o qualsevol altre esport- i que aquest no s’interpreti
de forma sexista. Anem a veure si me’n surto...
Ja fa temps que cada cop resulta més habitual veure noies practicant
esports que anys enrere es consideraven “d’homes”, com el futbol o l’hoquei
patins. Això està bé, crec en la igualtat de sexes. I els esports han sabut
anar evolucionant els seus sistemes fins adaptar-se a les exigències de les
dones que ho practiquen. Siguem realistes, en general, la constitució i
capacitat física d’una dona es diferent a la d’un home. Però hi ha un detall
que està costant molt canviar: la imatge masculina de l’esport.
Sempre que en el món de l’esport ha sortit a debat el tema del vestuari
femení s’han encès les alarmes de la societat amb opinions de tot tipus –em
venen ara al cap les polèmiques amb les granotes ajustades d’una peca per jugar
a bàsquet, els vestidets del tennis o els banyadors “màgics” de natació-, i
penso que moltes vegades no s’ha volgut tenir en compte la opinió de les
afectades, i han prevalgut més les raons econòmiques i morals per retirar o
instaurar els esmentats uniformes. Però el que tinc clar, es que la moda
esportiva actual, al menys en l’hoquei patins, amb roba ben ample, no afavoreix
gens ni mica a les noies que ho practiquen. Alto!!! Amb això no vull dir que els
homes tenen que anar amb pantalons i les noies amb faldilla o amb vestits
estrets... tothom es lliure d’anar com es senti millor!!!
Al que em vull referir és que – parlo de l’hoquei patins- veure detalls
com cues divertides, complements i maquillatge en les jugadores, volen indicar
que la dona busca el seu espai per sentir-se integrada dins de l’esport sense
perdre la seva feminitat. I pocs clubs ofereixen la possibilitat a les seves
jugadores (remarco possibilitat i no obligació) de poder feminitzar el seu
uniforme, amb un detall tant simple, com el de poder lluir una peça de roba
tant femenina com és la faldilla.
Desconec el motiu que va portar a les jugadores del Lloret a lluir una
faldilla vermella en lloc de la blanca habitual, però permeteu-me fer servir
aquesta cridanera peça de roba per reivindicar la feminitat en un esport, on a
dia d’avui encara hi ha gent que tatxa de “marimatxos” a les noies que ho
practiquen.
 |
| Afortunadament els temps canvien!!! |
