10 de març 2012

2ª CATALANA FEM 2011-12 (JORN. 15): CH LLORET 5 - CH ARENYS DE MAR 0


TRES PUNTS FÀCILS

Desprès de l’enfrontament de la primera volta, que va acabar amb victòria lloretenca per 1-6, però marcat per unes actituds poc esportives per part d'alguns membres del CH Arenys de Mar al final del partit, hi havia certa inquietud en el ambient previ a aquest retrobament per veure quines serien les reaccions d’ambdós  bàndols.

Finalment no va arribar la sang al riu i el partit es va desenvolupar amb total tranquil·litat, desprès de que les maresmenques veiessin molt condicionades les seves possibilitats de fer-se amb un resultat positiu al arribar molt curtes d’efectius, i el Lloret, clarament superior, dominés amb mà ferma des dels primers instants de joc.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ:  Lliga 2ª Catalana Femení 2011-12, jornada 15.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d'Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 3 de març de 2012, 21:30h.

CH LLORET (3+2): Mariví Coma, Meritxell Rubio (1), Marta Costa (2), Paula Barranco (1), Cristina Carbó (1) -equip inicial-, Carlota Surís i Sol Salinas.
Entrenador: Eduard Recio

CH ARENYS DE MAR (0+0): Cristina Rebollo, Loida Molina, Mery Gea, Aina Graupera i Arlet Aguilar.
Entrenador: Lluís Comajuan


GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0 (13') Costa / 2-0 (13') Barranco / 3-0 (19') Rubio
SEGON TEMPS: 4-0 (23') Carbó / 5-0 (32') Costa.

ÀRBITRE: Marc Ballesteros

TARGETES: --

FALTES: CH Lloret: 12 / CH Arenys de Mar: 13

PÚBLIC: Uns 30 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El CH Arenys de Mar va patir nombroses baixes i va presentar-s’hi només amb dos porteres i quatre jugadores de pista.
- El Lloret va jugar amb la seva segona equipació, de color blau marí, degut a la coincidència de colors amb el rival.

CRÒNICA:

Ja de per sí, el Lloret partia com a clar favorit per embutxacar-se els tres punts en joc, i si a això li sumem que l'Arenys va poder reunir només l’equip just per poder disputar el partit, sense fer canvis, tot ja pintava força bé per les locals des de bon començament. El tècnic local, Eduard Recio, va alinear d’inici al seu equip de gala amb la finalitat de pressionar fortament i castigar aviat al rival, per poder encarar el partit el més ràpid possible a fi d’evitar contratemps.

L'Arenys aguanta molt bé el tipus, però acaba claudicant

Bona oportunitat de Carbó
Però, tot i el suposat avantatge, el Lloret no va trobar-s’hi les coses tant fàcils com esperava. Les lloretenques van fer-se amb el domini del joc des del primer instant, i van anar sense contemplacions a la busca de la porteria de Cristina Rebollo. Paula Barranco va ser la jugadora local més incisiva en aquests primers minuts, amb tres bones oportunitats consecutives: dues d’acció individual sortint a la contra, i una altra en la que no va saber rematar amb encert dins de l’àrea una bona centrada de Cristina Carbó. Carbó també va tenir una altra bona ocasió al encarar a la portera en una nova contra.

L'Arenys també va tenir opcions de marcar
La superioritat del Lloret era clarament manifesta, ho intentava de totes les maneres, però les seves jugadores no acabaven de trobar l’encert necessari per materialitzar la gran quantitat d’oportunitats que generaven, davant d’un Arenys de Mar que aguantava com podia el tipus. En vistes de que el Lloret no aconseguia desencallar l’empat a 0 inicial, les maresmenques, mitjançant uns contraatacs puntuals van tenir també la seva oportunitat per donar la sorpresa i avançar-se en el marcador, però una atenta Mariví Coma ho va impedir.

Va costar, però finalment als 13 minuts de joc es va moure per primer cop el marcador, amb un gol de Marta Costa. Amb l’1-0 el Lloret sortia del túnel i se li obria una nova panoràmica del partit.

3-0 al descans

Deixada ja enrere l’angoixa pel gol, les jugadores locals van tirar pel dret a l’hora d’encarar el partit. Així dons, uns segons desprès del primer gol, va arribar el 2-0 en una bona acció individual de Paula Barranco, que va encarar la porteria rival partint ràpidament des de mitja pista.

Paula Barranco fa el 2-0

Llevat d’algun petit ensurt aïllat degut a les comptades aproximacions de l’Arenys de Mar, el Lloret va dominar a plaer els darrers minuts del primer temps, on hauria aconseguit una renda més amplia si hagués convertit les nombroses ocasions de Barranco, Carbó i Carlota Surís. A un minut i escaig pel descans, i amb un Arenys molt castigat físicament al no poder fer cap rotació per suportar la pressió del Lloret, va arribar el 3-0, obra de Meritxell Rubio, en una embolicada jugada dins de l’àrea visitant. 

Les jugadores del Lloret celebren el 3-0

L’Arenys, definitivament trencat

El Lloret va sortir una mica confiat a la segona part i l’Arenys ho va aprofitar per intentar sorprendre i escurçar diferències. Mariví Coma va veure passejar-se la bola perillosament per davant de la seva porteria en un parell d’ocasions, que finalment no van aportar cap novetat a marcador. Als tres minuts de represa va despertar el Lloret i és va posar mans a la feina. Marta Costa va fer un xut a la mitja vota des de la frontal que va marxar fregant el pal de la porteria, i a continuació, Cristina Carbó recuperava una bola a mitja pista i marxava cap a l’àrea rival, superant a Rebollo per fer el 4-0.   

Cristina Carbó fa el 4-0

Als cinc minuts d’aquesta segona part, una bona combinació entre Arlet Aguilar i Loida Molina va obligar a lluir-se a la portera local Mariví Coma, però aquí es va acabar el balanç ofensiu de l’Arenys en la resta de partit. Les maresmenques patien les conseqüències de l’esforç físic que van tenir que fer per suportar la pressió a la que van ser sotmeses per el Lloret durant tota la primera part, i van quedar completament trencades a mercè del rival.

Mariví Coma va estar molt encertada en les poques aproximacions que va fer l'Arenys

El Lloret sentencia i es relaxa

Veient la inofensivitat de l’Arenys, el Lloret va anar baixant paulatinament el seu ritme de joc a mida que corria el cronòmetre, limitant-se a mantenir al rival sota control amb llargues possessions i pujant a l’atac sense prendre riscos. A vuit minuts per arribar al final de partit, Marta Costa va establir el definitiu 5-0 amb una rematada que es va colar per sota el cos de Cristina Rebollo i desprès de varis rebots va acabar traspassant la línea de gol.

Moment que Marta Costa fa el definitiu 5-0
A continuació, la desena falta d’equip comesa pel Lloret, va donar la oportunitat a l’Arenys de poder maquillar un mica el marcador mitjançant el llançament d’una falta directa, però Aina Graupera no va poder superar Coma en el seu intent.

Aina Graupera no va aprofitar una falta directa per fer el gol de l'Arenys

Ja en el darrer tram de partit, Eduard Recio va donar entrada a Sol Salinas, una jove jugadora que no acostuma a gaudir de gaires minuts en el primer equip femení del Lloret. Salinas va mostrar-se molt activa en el temps que va estar a pista, i les seves companyes la van estar buscant per que tingués el seu moment de glòria en el partit. Fins i tot li van cedir, a dos minuts pel final, la oportunitat de picar una falta directa favorable, que no va poder transformar en el sisè gol lloretenc. I amb res més de destacable es va arribar a la fi del partit.

Va faltar el gol De Sol Salinas per que la festa lloretenca fos total.

Amb aquests tres punts, tot i que té un partit més que la resta, el Lloret continua ocupant la seva bona quarta posició a la classificació, i malgrat que les places d’ascens les té ja a 11 punts per sobre, a manca encara de sis jornades per acabar la competició, manté molt remotament alguna possibilitat per continuar somiant.          
  
Un equip que és una pinya!
SABIES QUE…?                                                                             

...abans del partit les jugadores del Lloret es van fotografiar amb la Mireia Martínez, jugadora de l’equip de l’escola, que amb 3 anys és la jugadora més jove del club.
...el jugador del primer equp del Lloret, Xavi Gonzàlez va estar seguint el partit des de la graderia.
...ja en els darrers minuts i amb el 5-0, el públic va demanar que fos Sol Salinas la encarregada de picar la falta directa favorable al Lloret.


LA PROTAGONISTA:

Cristina Carbó. La capitana del Lloret acostuma a ser la que porta el pes del joc de l’equip. La seva veterania  i experiència l’ha convertit en una mena de “germana gran” de la resta de companyes, alhora que una extensió de l’entrenador dins de la pista. Des del primer minut s’ha mostrat incisiva en atac, a més d’ordenar i posicionar a les companyes, i de crear i distribuir el joc a tort i a dret cap a la resta de l’equip. En el tram final, ha estat esperonant a la resta de jugadores a mantenir la concentració, tot i que el partit ja estava dat i beneit.

A KOPS DE FLASH:

L’equip femení del Lloret va voler fer-se una foto amb la Mireia  (i el seu peluix), la jugadora més petita del club, que el mateix dia al matí va debutar en partit “oficial” amb l’equip de escola.

Meritxell Rubio va tenir problemes amb una genollera...

...que va solventar amb tecnologia punta.

No és el primer cop que Xavi Gonzàlez es queda a seguir les evolucions de les noies des de la grada.

Una piloteta caiguda des del públic va interrompre el joc uns  instants.

Estaria Eduard Recio fent servir els seus encants per coaccionar a l’àrbitre?


EL KOP D’STICK:

Faldilles vermelles

Es té que anar amb peus de plom per fer qualsevol tipus de comentari sobre l’hoquei femení –o qualsevol altre esport- i que aquest no s’interpreti de forma sexista. Anem a veure si me’n surto...

Ja fa temps que cada cop resulta més habitual veure noies practicant esports que anys enrere es consideraven “d’homes”, com el futbol o l’hoquei patins. Això està bé, crec en la igualtat de sexes. I els esports han sabut anar evolucionant els seus sistemes fins adaptar-se a les exigències de les dones que ho practiquen. Siguem realistes, en general, la constitució i capacitat física d’una dona es diferent a la d’un home. Però hi ha un detall que està costant molt canviar: la imatge masculina de l’esport.  

Sempre que en el món de l’esport ha sortit a debat el tema del vestuari femení s’han encès les alarmes de la societat amb opinions de tot tipus –em venen ara al cap les polèmiques amb les granotes ajustades d’una peca per jugar a bàsquet, els vestidets del tennis o els banyadors “màgics” de natació-, i penso que moltes vegades no s’ha volgut tenir en compte la opinió de les afectades, i han prevalgut més les raons econòmiques i morals per retirar o instaurar els esmentats uniformes. Però el que tinc clar, es que la moda esportiva actual, al menys en l’hoquei patins, amb roba ben ample, no afavoreix gens ni mica a les noies que ho practiquen. Alto!!! Amb això no vull dir que els homes tenen que anar amb pantalons i les noies amb faldilla o amb vestits estrets... tothom es lliure d’anar com es senti millor!!!


Al que em vull referir és que – parlo de l’hoquei patins- veure detalls com cues divertides, complements i maquillatge en les jugadores, volen indicar que la dona busca el seu espai per sentir-se integrada dins de l’esport sense perdre la seva feminitat. I pocs clubs ofereixen la possibilitat a les seves jugadores (remarco possibilitat i no obligació) de poder feminitzar el seu uniforme, amb un detall tant simple, com el de poder lluir una peça de roba tant femenina com és la faldilla.

Desconec el motiu que va portar a les jugadores del Lloret a lluir una faldilla vermella en lloc de la blanca habitual, però permeteu-me fer servir aquesta cridanera peça de roba per reivindicar la feminitat en un esport, on a dia d’avui encara hi ha gent que tatxa de “marimatxos” a les noies que ho practiquen.

Afortunadament els temps canvien!!!


  

Cap comentari: