EL
BARÇA CAMPIÓ!!!
Un
altre any arriba una nova edició del que per molts és el torneig de
clubs més important del món, en el que a hoquei patins es refereix:
la Copa del Rey espanyola. On s’enfronten els 8 millors equips de
la primera volta de la OK Lliga. Aquest any es celebrava la 69ª
edició, la 13ª en el format de Final 8.
La
edició d’enguany s’ha vist envoltada de certa polèmica, ja que
la assignació de la seu per disputar-la ha mantinguts enfrontats a
la Associació de Clubs i a la Federació. Finalment, en una decisió
sense precedents i amb el temps just, la Associació de Clubs ha
imposat la seva demanda de que l’organitzador fos un dels clubs
classificats entre els 8 primers –cosa que no s’havia tingut en
compte en les 13 passades edicions en el format de Final 8-, i
Vilanova i La Geltrú va ser assignada com a seu en decrement de Vic,
la seu triada dies abans per la Federació.
Per
diversos motius, aquest any A
KOPS D’STICK no ha pogut
assistir a la totalitat de la competició, com havíem fet en les
edicions de 2010 i 2011 a Lloret i Blanes respectivament, i la nostra
presència in situ
s’ha vist reduïda a la final del torneig. Però no per això
deixarem de explicar en aquest ampli especial amb tota mena de
detalls tota la nostra curta però intensa experiència viscuda en
una final molt digna del millor hoquei del planeta.
FITXA
DEL TORNEIG
Localitat:
Vilanova i la Geltrú, El
Garraf.
Data:
De l’1 al 4 de març de
2012.
Ubicació:
Pavelló Poliesportiu
Municipal del Garraf.
Aforament:
1.200 espectadors.
Pista:
Sintètica de color blau,
40 x 20 m.
Participants:
FC Barcelona, HC Coinasa
Liceo, CE Noia Freixenet, Sather
Blanes HCF, Tecnol Reus D,
CP Vilanova Mopesa, Moritz CE Vendrell, SHUM Grupo Maestre.
ELS
PARTITS:
QUARTS
DE FINAL 01/03/2012
HC
Coinasa Liceo 8 – Moritz
CE Vendrell 3
CE
Noia Freixenet 2 – Sather
Blanes HCF 1
QUARTS
DE FINAL 02/03/2012
FC
Barcelona 8 – Tecnol Reus
D 7
CP
Vilanova Mopesa 11 – SHUM
Grupo Maestre 10
SEMIFINALS
03/03/2012
HC
Coinasa Liceo 2 – CE Noia
Freixenet 4
FC
Barcelona 5 – CP Vilanova
Mopesa 4
FINAL
04/03/2012
CE
Noia Freixenet 2 – FC
Barcelona 3
EL
BARÇA REVALIDA EL TÍTOL
Sens
dubte, desprès de 3 partits on els blaugranes han tingut que
treballar de valent per guanyar-los per la mínima i acabar-los quasi
demanant la hora, al Barça ningú li podrà dir que enguany ha
tingut un camí de roses per revalidar el títol que va aconseguir de
forma brillant l’any passat a Blanes.
La
final enfrontava per enèsima vegada aquesta temporada al Noia i el
Barça –desprès d’un partit d’OK Lliga i dos de Lliga Europea,
tots amb resultat favorable als barcelonistes-, dos equips històrics
a la Copa, però que no s’han trobat mai a cap final de les 60 que
s’han disputat. El Noia arribava a la final desprès de superar a
Blanes i Liceo, mostrant un gran nivell de joc. Per la seva part, el
Barça ha deixat pel camí al Reus i Vilanova en dos partits molt
ajustats i disputats.
El
partit no va desmerèixer gens a la competició, en el que els
espectadors van poder gaudir d’un bon nivell de joc i emoció fins
als instants finals, quan el Noia va ajustar el marcador en un 2-3.
El Barça va dominar el partit des d’un bon començament, i llevat
de moments puntuals, va tenir força controlat el joc, però el Noia
va ser el primer en avançar-se, ja a les acaballes de la primera
part. La reacció del Barça va ser fulminant, i en pocs instants va
capgirar el marcador fins deixar-lo en un 1-3 abans del descans. La
segona part va estar molt marcada pel desgast físic que acumulaven
tots els jugadors i va baixar de nivell, però no d’intensitat. El
Barça va saber mantenir a ratlla al rival i va acabar per endur-se
un nou títol de Copa, el 19é del seu palmarès.
FITXA
DEL PARTIT
COMPETICIÓ:
69ª Copa del Rey
espanyola, final.
LLOC/DIA/HORA:
Pavelló Poliesportiu
Municipal del Garraf, Vilanova i la Geltrú (Garraf). Diumenge, 4 de
març de 2012, 16:00 h.
CE
NOIA FREIXENET (1+1):
Xavier Puigbí, Francesc Bargalló, Aleix Esteller, Eloi Mitjans,
Jordi Del amor –equip inicial-, Toni Seró (2), Joan Feixas, Pau
Bargalló.
Entrenador:
Ferran Lòpez
FC
BARCELONA (3+0): Àitor
Egurrola, Mia
Ordeig (1), Sergi Panadero, Marc Torra (1), Pablo Álvarez (1) –equip
inicial-, Marc Gual, Beto Borregán i Reinaldo García.
Entrenador:
Gaby Cairo
GOLS
PRIMER
TEMPS:
1-0
(21’) Seró, de xut exterior.
1-1
(21’) Torra, d’acció individual dins de l’àrea.
1-2
(22’) Álvarez, rematant una centrada de Torra.
1-3
(25’) Ordeig, de xut exterior.
SEGON
TEMPS:
2-3
(50’) Seró, de penal.
ÀRBITRES:
Fran García i Òscar
Valverde
TARGETES:
--
FALTES:
CE Noia: 14 / FC Barcelona:
14
PÚBLIC:
Uns 1.200 espectadors
INCIDÈNCIES:
-
El Noia jugava amb la seva segona equipació, de colors groc i negre.
-
El partit va ser retransmès en directe per els canals Esport 3 i
Teledeporte, per el que es va jugar sobre la pista sintètica blava
especial per TV.
-
La llotja estava plena d’autoritats, entre elles els presidents de
la RFEP i la FECAPA, Carmelo Paniagua i Ramon Basiana respectivament,
el Secretari General de l’Esport de la Generalitat, Sr. Ivan Tibau,
i el president del FC Barcelona, el Sr. Sandro Rosell.
CRÒNICA:
Desprès
d’uns molt intensos partits de quarts i semifinals, els dos equips
arribaven a la final amb les forces justes, i això es va poder
comprovar durant els primers compassos del partit, on la prudència
va ser la tònica dominant del joc practicat pels dos bàndols.
 |
| Francesc Bargalló controla la bola davant la pressió de Sergi Panadero |
El
Barça era el dominador del tempo del joc, amb constants jugades
d’atac sobre la porteria de Puigbí. Però el Noia, més
conservador, va plantejar un partit molt seriós en defensa que
desbaratava constantment els intents barcelonistes. Els noiencs
dosificaven les seves forces per sortir a l’atac només quan ho
veien força clar, cosa que va posar en poques, però clares ocasions
en perill la porteria d’un molt atent Egurrola.
El
partit es desperta en cinc minuts
 |
| Amb aquest xut Toni Serò obria el marcador |
El
partit transcorria entretingut, alhora que intens i emocionant, amb
els dos equips practicant el seu joc intentant alterar el 0-0 que
reflectia el marcador. I va arribar el minut 20 amb 29 segons, quan
Toni Serò va trobar un forat en la defensa barcelonista i va
engaltar una canonada des de la cantonada de l’àrea que va
sorprendre Egurrola i va acabar per significar l’1-0. el Noia
s’avançava en el marcador i desencallava així el partit.
 |
| Torra, en l'acció de l'1-1 |
La
resposta del Barça va ser immediata i fulminant. Tant sols 20 segons
desprès, Marc Torra es feia amb una bola rifada dins de l’àrea
noienca, l’amagava, la controlava i amb una mitja volta la enviava
al fons de la porteria de Puigbí tornant la igualtat a l’electrònic.
Però la reacció blaugrana no va quedar aquí, i un minut més tard,
de nou Torra, aquest cop amb societat amb Pablo Àlvarez, fabricaven
el segon gol barcelonista. Àlvarez es feia amb una bola i
triangulava amb Torra, que penjava la penjava al segon pal per a que
l’argentí la rematés a l’aire sense que Puigbí pogués fer res
més que mirar-s’ho. En un minut el Barça havia capgirat el
marcador i feia tocar de peus a terra a tota la parròquia noienca.
 |
| Entre Torra i Álvarez van fabricar l'1-2 favorable al Barça |
El
Barça va voler aprofitar els instants d’estaborniment del Noia per
mossegar més fort i es va bolcar a l’atac. El noia va estar a punt
de tallar l’embat barcelonista, però una rigorosa i polèmica
decisió arbitral ho va impedir. Aleix Esteller va marcar, però els
col·legiats van anular el gol en considerar que el jugador havia
colpejat la bola a massa alçada. En directe, poder ho va semblar,
però les imatges televisives van demostrar que el gol, era
completament legal, i d’haver pujat al marcador, el partit podia
haver agafat un nou camí.
 |
| El Noia no va poder contenir l'allau de joc blaugrana a les acaballes de la primera part |
El
Noia no pot retallar el resultat
El
Barça va sortir a la represa amb la intenció d’adormir el partit.
Va agafar la batuta del joc i va marcar el ritme que més li
convenia. Sense cap mena de presa i sense prendre riscos, els
blaugranes van anar a buscar el seu quart gol, que ja deixaria
sentenciada la final.
 |
| Serò no va poder transformar una falta directa en el 2-3 |
Puigbí
manté viu al Noia
Que
el Barça no hagués pogut sentenciar abans el partit, va tenir un
sòl motiu: Xavi Puigbí. El porter del Noia va fer una actuació
memorable aturant les mil i una ocasions que van generar els
blaugranes, mantenint encesa la flama de la esperança pel conjunt
noienc.
 |
| Xevi Puigbí va mantenir viu al Noia gràcies a la seva brillant actuació |
Quan
faltaven vuit minuts pel final, el Noia va cometre la seva desena
falta d’equip i va atorgar al Barça la oportunitat de picar una
falta directa a favor. Marc Torra va fer la execució, però Puigbí
va estar molt encertat i va impedir de nou que el quart gol
barcelonista pugés al marcador. Cinc minuts més tard, els mateixos
protagonistes es van tornar a trobar, aquest cop des del punt de
penal, i el resultat va ser el mateix, una gran intervenció de
Puigbí evitant l’1-4.
 |
| Marc Torra no va poder sentenciar el partit des del punt de penal |
El
partit entrava en la seva recta final i semblava clarament decantat
cap el costat blaugrana. El Noia, ja completament fos, des de feia
estona es limitava a intentar penjar boles a l’àrea rival amb la
esperança de sorprendre amb un cop de fortuna. Al manca de 47 segons
pel final, els noiencs van aconseguir treure un penal a favor, que
Toni Serò va transformar en el 2-3, cosa que va donar un punt
d’emoció fins al darrer segon, ja que el Barça estava ja a la
quarta falta del seu segon cicle. Però els barcelonistes van saber
aguantar la bola i van deixar esvair el temps sense cap incidència
més, proclamant-se campió de Copa 2012.
 |
| Toni Serò va establir el 2-3 definitiu en el darrer minut |
EL
PROTAGONISTA:
LES
DECLARACIONS
“Ara
no estic content. A ningú li agrada perdre una final. Poder d’aquí
un temps se’m passarà”
“El
Barça ha tingut que jugar molt per guanyar-nos. Ha tingut que jugar
i defensar com no ho havia tingut que fer en els partits anteriors”
“Ha
estat un partit molt disputat i en el que crec que s’ha vist molt
bon hoquei”
“Estic
molt satisfet pel que han fet els meus jugadors, per la seva entrega
i esforç”
“Amb
el Noia hem jugat molts partits aquesta temporada i ja ens coneixem.
Sabíem que tindríem que treballar molt dur per endur-nos aquesta
Copa. Hi ha que felicitar-los perquè han estat brillants”
“Hem
disputat tres partits molts durs per poder guanyar aquest títol”
“Em
sento molt orgullós amb la nostra actuació d’avui perquè crec
que ha sigut el nostre millor partit del torneig”
SABIES
QUE…?
...els
equips participants en aquesta edició de la Copa es van allotjar en
un càmping a Vilanova i la Geltrú, excepte el Noia, que venia cada
dia des de Sant Sadurní d’Anoia.
...Correos
va fer una sèrie limitada de segells amb el cartell de la Copa 2012.
...tot
i ser uns dels equips més històrics de l’hoquei estatal, Barça i
Noia no s’havien enfrontat mai en una final de Copa.
...abans
de la final, l’entrenador del Barça Gaby Cairo no va dirigir ni
una sola vegada la mirada cap el trofeu de Copa, tot i que el va
tenir al seu costat durant tot l’escalfament previ al partit.
...les
preses abans de la final (les TV manen) van impedir que el Barça es
pogués fer la tradicional foto d’equip davant de la premsa
gràfica.
...Sergi
Fernández i Marc Torra han guanyat les quatre darreres edicions de
Copa, dues amb el Vic i dues amb el Barça.
...amb
70 gols realitzats, aquesta edició de Copa ha estat la més
golejadora de la història des de que es juga en el format actual de
Final 8.
...el
president del Barça, Sandro Rosell, desprès d’haver guanyat la
final, va prometre als jugadors que el club els hi regalaria “uns
calefactors”, en clara referència al fred que havien passat en els
bungalows del càmping on estaven concentrats.
...aquesta
Copa significava el títol número 100 de la secció d’hoquei
patins del Barça.
QUADRE
D’HONOR
CAMPIÓ
SUBCAMPIÓ
MÀXIM
GOLEJADOR
Amb
7 gols
MVP
DE LA FINAL
MVP
DEL TORNEIG
Marc Torra (FC Barcelona)
(escollit
per votació popular des de A KOPS D’STICK)
A
KOPS DE FLASH
La
llotja, plena d’autoritats.
La
afició del Noia si que va guanyar per golejada.
EL
KOP D’STICK:
I
l’any que ve, què?...
Com
acostuma a ser costum temporada rere temporada, l’hoquei patins
acostuma a aprofitar les seves millors ocasions per mostrar al món
les seves virtuts i les seves vergonyes. En la edició de la Copa del
Rey d’enguany no podia ser menys.
Segons
diu tothom, la Copa del Rey espanyola és la millor competició
d’hoquei patins del món. I un esdeveniment com aquest, si volem
que tingui la repercusió que mereix, no es pot organitzar en quinze
dies mal comptats, i a més tenin en compte que en els tems actuals
aconsseguir el financiament convenient resulta una feinada. En aquest
sentit, vull aprofitar per enviar les meves felicitacions al CP
Vilanova en afany i dedicació que van posar per a que tot sortís
bé. Estic segur de que si alguna cosa no va sortir millor, va ser
per que no es va poder fer res més.
I
per acabar, com que més a dalt també he mencionat les virtuts que
ha mostrat l'hoquei patins, aprofito per lloar el magnific espectacle
viscut, amb partits emocionants i plens de gols i bon joc, amb una
afició que ha respós a les mil maravelles, i uns mitjans
informatius, que dins dels seus modests medis, han fet el gran esforç
per a que aquest esdeveniment, de nou, tingués la millor i més gran
repercusió possible. L'hoquei patins ha tornat a demostrar que té
un gran potencial per arribar al gran públic, només falta el saber
-i voler- explotar-ho. Aquest és el record amb el que ens tenim que
quedar, a la espera de que per la temporada que ve, aprofitant que
també hi haura abans quatre messos i escaig de descans, es pugui
treballar amb antelació per millorar els nostres errors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada