FEMENÍ 2ª CATALANA (AJORNAT JORN. 7). LLORET 1 - CERDANYOLA 8

MASSA DIFERÈNCIES

El Lloret rebia al Cerdanyola en el partit pendent corresponent a la 7ª jornada, en un duel que resultava atractiu ja que enfrontava a les terceres amb les primeres classificades de la taula. Però a la hora de la veritat, sobre la pista, el molt superior nivell de les vallesanes va quedar evident i van endur-se amb comoditat tres punts davant d’unes lloretenques molt lluitadores, però que només van poder contenir-les durant el primer quart de partit. 

Rita Díaz (Cerdanyola) i Cristina Carbó (Lloret)

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga 2ª Catalana Femení, jornada 7 (aplaçat) 

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Diumenge, 13 de gener de 2013, 16:00 h

CH LLORET (0+1): Anaïs Alapont (p), Meritxell Rubio, Cristina Carbó, Paula Barranco (1), Marta Costa –equip inicial-, Maribí Coma (p), Carlota Surís i Mariona Pujol.

Entrenador: Eduard Recio.

MAHECO CERDANYOLA CH (6+2): Judith Calvo (p), Sílvia Montoro (2), Laia Archs (1), Noelia Paredes (2), Rita Díaz (2) –equip inicial-, Laia Manzanero (p), Gemma Solé, Aida Mas (1), Tina Torelló i Raquel Calvo.

Entrenador: Jose Emilio Borregán

GOLS

PRIMER TEMPS: 0-1 (9’) Archs / 0-2 (10’) Paredes / 0-3 (13’) Díaz / 0-4 (14’) Montoro / 0-5 (18’) Montoro / 0-6 (20’) Mas.

SEGON TEMPS: 1-6 (22’) Barranco / 1-7 (26’) Díaz / 1-8 (36’) Paredes

ÀRBITRE: Raül Burgos

TARGETES: -

FALTES: CH Lloret: 5 / Cerdanyola CH: 6

PÚBLIC: Uns 40 espectadors

INCIDÈNCIES:

-El partit es tenia que haver jugat el passat 2 de desembre, corresponent a la 7ª jornada.

-El Lloret jugava amb la seva segona equipació, de color blau marí i blanc, per la coincidència de colors amb el Cerdanyola.

CRÒNICA:

Amb un inici de temporada quasi bé impecable que l’ha portat fins al tercer lloc de la classificació, les noies del Lloret rebien al segon equip femení del Cerdanyola, l’equip més potent de la 2ª Catalana. Les vallesanes, que a les seves files alineen a algunes jugadores del seu equip d’OK Lliga, lideren la taula empatades amb el Vila-Sana, comptat els seus partits per victòries i sent l’equip menys golejat de la categoria. Les lloretenques, que fins a la data només havien perdut en el seu desplaçament a Vila-Sana, afrontava amb optimisme l’enfrontament, però conscients de la dificultat que els hi presentaria un rival clarament superior i més experimentat que elles.

El Lloret aguanta bé els primers 10 minuts

Les lloretenques van ser les que van prendre la iniciativa del joc, en busca de sorprendre des de bon inici. Del seu joc van sorgir les primeres clares ocasions de perill del partit, com una doble de Cristina Carbó als 4 minuts, o poc desprès, una rematada a boca de canó de Meritxell Rubio culminant una bona acció personal de Carbó. Malgrat tot, les locals no van trobar l’encert necessari per avançar-se en el marcador.

Meritxell Rubio va estar a punt de fer l'1-0 en aquesta acció

El Cerdanyola es mantenia prudent, sòlid en defensa, temptejant al rival i buscant el seu lloc a la pista. Sense prendre riscos i treballant les jugades també va fabricar les seves aproximacions a la porteria local. Una internada de Laia Archs fruit d’una bona combinació amb Noelia Paredes, i els intents de Rita Díaz van ser el bagatge ofensiu de les vallesanes en aquest inici, fins que arribant ja al minut 10, Laia Archs aconseguia inaugurar el marcador i obrir la porta del camí a una contundent victòria.

Laia Archs en l'acció que va acabar en el 0-1

El partit queda fulminat abans del descans

Un minut desprès del 1-0, el Lloret va tenir la ocasió d’empatar gràcies a un penal favorable, però Cristina Carbó va fallar el llançament, desprès de que l’àrbitre el fes repetir. I del possible 1-1 es va passar a un 0-2 en un tres i no res, ja que tot seguit Noelia Paredes batia a Anaïs Alapont amb un fort xut des de mitja pista.

Judith Calvo refusa el llançament de penal de Cristina Carbó

A partir d’aquí el partit va donar un tomb que va resultar definitiu. D’un inici jugat de tu a tu entre els dos equips, les vallesanes van passar a agafar les regnes del joc i el Lloret va quedar a mercè d’un rival que anava en constant creixement. Rita Díaz i Silvia Montoro van establir un 0-4 que ja deixava el partit molt costa amunt per les locals, moment en que Eduard Recio demanava un temps mort per intentar redreçar la situació del seu equip abans del descans.

Una acció de finals de la primera part

La aturada tècnica no va tenir cap efecte sobre la pista. Un xut al pal de Marta Costa desprès d’una bona acció individual, va ser la millor ocasió del Lloret en aquests darrers compassos de la primera part, abans de que de nou Montoro i Aida Mas, en els darrers segons, van posar en el marcador un 0-6 que deixava el partit vist per sentència.  

Una segona part sense història

Mariona Pujol

La segona part del partit va resultar de pur tràmit. Amb la victòria pràcticament al sac, el Cerdanyola va limitar-se a practicar un joc més conservador que li garantís el no tenir que passar més patiments que els necessaris per emportar-se els tres punts cap a casa. Aprofitant que ja estava tot el peix venut, els dos equips van aprofitar aquest segon temps per canviar a les porteres i donar minuts a les jugadores més joves.

El Lloret celebra el gol de Barranco

A les primeres de canvi, als 62 segons de represa, Paula Barranco va poder fer l’1-6, l’únic gol del Lloret. A partir de llavors, tot i l’afany que van posar les lloretenques, els seus esforços per com a mimin maquillar la derrota, van resultar en va. El Cerdanyola va organitzar una bona trama defensiva que va desballestar tots els intents del Lloret. Laia Manzanero, la portera visitant en aquesta segona meitat, també va mostrar-se molt segura en les vegades que va tenir que intervenir.

Bon partit de Mariví malgrat la derrota

I mentre les jugadores locals estaven per la labor d’intentar batre de nou Manzanero, el Cerdanyola aprofitava els forats per sortir a la contra i intentar ampliar la diferència. Ho van aconseguir per dos cops, als minuts 6 i 16, mitjançant Rita Díaz i Noelia Paredes respectivament, deixant el marcador en el definitiu 1-8, però en aquest aspecte, cal destacar la bona actuació de la portera lloretenca Mariví Coma, que va evitar que la golejada fos encara més àmplia.       

Tot queda igual

Amb aquests tres punts, el Cerdanyola manté el seu pols amb el Vila-Sana al capdamunt de la classificació de 2ª Catalana desprès de 9 jornades, amb 24 punts cada un i comptat els seus vuit partits per victòries i un partit pendent cada un. El Lloret encapçala el grup perseguidor mantenint la seva tercera posició amb els seus 18 punts. En les nou jornades disputades, les lloretenques, que ja han tingut la seva jornada de descans, poden presumir que només ha cedit dues derrotes, precisament contra els dos equips del davant, cosa que no els hi tindria que perjudicar moralment a l’hora d’afrontar el seu proper compromís, el dia 20 contra el Sant Feliu de Codines, cuer de la taula. Per la seva part, les vallesanes rebran al Jonquerenc, un equip situat a la 5ª posició, i que arriba, precisament, desprès de perdre contra el Vila-Sana.

SABIES QUE…?

...el dia abans, el Lloret havia jugat el seu partit de la 9ª jornada, guanyant per 7-5 al Arenys de Mar, mentre que el Cerdanyola va suspendre el seu desplaçament a Sant Celoni.

...el Lloret va jugar tota la primera part sense fer cap canvi.

Laia Manzanero

...les dues porteres del Cerdanyola van jugar amb el dorsal 1, però Judith Calvo va ser inscrita a l'acta amb l'11.

...al final del partit, l’entrenador del Lloret Eduard Recio, va valorar molt positivament l’actuació de les jugadores joves que va treure de refresc a la segona part.

...parlant precisament de Recio, les seves sabatilles esportives amb la estelada van causar furor entre els presents.

...l’entrenador del Cerdanyola, José Emilio, és el germà del mític exjugador Beto Borregán.

...l’equip femení del Lloret ha estat convidat a jugar un torneig internacional a Manchester el proper mes d’abril.

LA PROTAGONISTA:

Rita Diaz. La presència de la jugadora internacional portuguesa i jugadora del Cerdanyola d’OK Lliga era un dels màxims atractius del partit. La seva qualitat va sortir a relluir de seguida, convertint-se en el referent del joc de les vallesanes. Pel seu estic passava tot el joc de l’equip, sent també ella la més insistent en l’atac i el malson de la defensa local, creant i acabant jugades amb infinitat de recursos. Va ser l’autora de dos gols.

A KOPS DE FLASH

La unió fa la força!

Aquí ningú ha fet res...

Les dues porteres del Cerdanyola escalfant durant el descans

Amb una mica de Photoshop, d’una llufa de foto desenfocada hem tret una d’espectacular.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Resisteix, que ja arriben els reforços!

Sílvia Montoro

Com si fos una mosca que s’ha caigut en una piscina i es mou desesperada aferrant-se allà on sigui per sobreviure, es com es troba l’hoquei patins femení avui en dia. I per sobreviure, qualsevol cosa s’hi val. D’aquest argument sorgeixen invents com el de reforçar equips de categories inferiors amb jugadores de categories superiors i el de baixar les edats de les jugadores dels equips sèniors. Això comporta cassos com aquest, en el que podem veure barrejades sobre la pista jugadores de 13 anys amb jugadores de nivell internacional en una 2ª Catalana, el que tindria que ser una categoria “trampolí” per donar el salt a OK Lliga o Nacional Catalana. Com sempre en aquests casos, qui surt beneficiat es l’equip gran, i perjudicades, totes les noies. No em posaré a discutir si això es bo o dolent, ja que de moment, és la única solució que s’ha trobat i és a la que tenim que aferrar-nos per a que l’hoquei patins femení surti endavant. Si està així a Catalunya, no vull pensar com deu estar per altres contrades...

Carlota Surís

Per intentar revitalitzar la base, s’han creat les categories de FEM16 i MiniFEM a fi d’evitar que les noies tinguin que créixer únicament competint barrejades en equips mixtes fins als 13 anys. El problema és que la falta de jugadores impedeix que molts clubs puguin formar equips femenins d’aquestes categories, i els que hi ha quedin tant repartits que obliga a les jugadores a fer costosos desplaçaments en horaris moltes vegades aberrants. Per fortuna, les escoles dels clubs cada cop s’estan omplint més de nenes cada cop més jovenetes, cosa que dona esperança al futur de l’hoquei femení –el que he vist i viscut em fa pensar que vindrà una gran eclosió de l’hoquei femení-, però no ens podem quedar adormits. Falta la empenta definitiva. Tenim que buscar el sistema per esborrar definitivament l’estereotip de “els nois a hoquei i les nenes a patinatge” que encara està molt arrelat a molts pares i mares. L’hoquei femení té prou personalitat pròpia per diferenciar-se del masculí. La tècnica , el joc col·lectiu, la tàctica i la estratègia priven aquí per sobre de la potència, el joc de contacte i les individualitats del hoquei patins masculí. Ni millor ni pitjor, simplement, un esport igual jugat diferent, que s’ha sabut reinventar i adaptar a les circumstàncies, i amb un potencial enorme encara per explotar. Manquen més idees i ganes de fer-lo atractiu i potenciar-ho per captar noves practicants (en el seu dia ja vaig comentar el tema de canviar la estètica amb uniformes i materials específics). No sé, dic jo, per exemple, estaria bé que els clubs fessin exhibicions en les escoles, davant de pares i alumnes... Animo a qui tingui idees que les faci públiques!

Mentrestant, animar al nostre hoquei femení per a que s’aferri a tot allò que pugui per sobreviure. Aguanta només una mica més, que per baix ja pugen amb força!