No hi ha patiment més gran per uns pares que la salut dels seus fills. Jo, que recentment he tingut la satisfacció d’estrenar-me en la paternitat, dono gràcies cada cop que veig a la meva filla tan sana i feliç, i penso en com ho tenen que estar passant les famílies que tenen que conviure amb la injusta situació de tenir un nen malalt. I no parlo de xarampió, grip o varicel•la... no, estic parlant de càncer.
Malauradament, he tingut la ocasió de patir el càncer de molt a prop i, creieu-me, es molt dur veure com aquesta malaltia es va enduent d’una forma tan cruel com irremeiable a un esser estimat. Per això, se’m fa un nus al estómac només de pensar que aquell esser estimat pot ser un fill, un nen, una innocent criatura a la que encara li queda una intensa vida que gaudir.
Permeteu-me dons, en aquestes dates on tindrien que regnar valors com la fraternitat i solidaritat, que faci esment a la FUNDACIÓ AMICS JOAN PETIT – NENS AMB CÀNCER, i no només perquè estigui tant lligada directament al nostre esport, sinó per la gran, necessària i bonica labor que duen a terme.
I tingueu en compte que una col•laboració no es només una aportació econòmica. Un missatge de recolzament, i el reconeixement i difusió de la seva causa, pot donar tant de coratge com tots els diners del món a qui fa les coses altruistament amb il•lusió i convenciment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada