VIC 4 - BARÇA 2 (OK LLIGA J.12)

RONCATO PATÍ VIC (2+2): López, Roca (1), Bancells (1), Torra (1), Fernández –cinc inicial–, Masoliver (1) i Carbó.

BARÇA SORLI DISCAU (2+0): Egurrola, Ordeig (1), Panadero (1), Adroher, Borregán –cinc inicial–, Páez, Teixidó i López.
GOLS:
PRIMERA PART:1-0 (12') Torra. 1-1 (21') Panadero. 2-1 (23') Roca, de penal. 2-2 (23') Ordeig.
SEGONA PART: 3-2 (32') Bancells. 4-2 (49') Masoliver.
ÀRBITRES: López i M.T. Martínez.
TARGETES BLAVES: -
FALTES: Vic: 13 – Barça: 13
PISTA: Pavelló Olímpic del CP Vic. Uns 1.000 espectadors.
INCIDENTS: Els dos equips van saltar a la pista amb pancartes demanat el vot en el referèndum per l’independència de l’endemà.
Els jugadors del Barça lluïen un braçalet negre en senyal de dol per la mort de l’avia d’Aitor Egurrola.

CRÒNICA:
Ambient de luxe, el que presentava el pavelló Olímpic de Vic. La ocasió ho mereixia. S’enfrontaven els dos millors equips de la OK Lliga -per no dir els dos millors equips del món- amb el lideratge de la classificació en joc. El Barça arribava com a líder, amb dos punts d’avantatge sobre el Vic, que era segon. Tots dos equips invictes. La emoció estava assegurada.

La primera part, força igualada, va començar com es d’esperar en un partit d’aquestes característiques: amb els dos equips bolcats en aconseguir el domini del joc i del marcador. Les ocasions s’alternaven ràpidament en ambdues porteries, però les grans intervencions dels dos porters les deixaven en no res. El públic –amb un comportament exemplar durant tot el partit- estava completament entregat a l’espectacle que es veia a la pista, i no deixava d’esperonar al seu equip. Va ser el Vic qui va posar més èmfasi, i al minut 12, Marc Torra era el primer en batre la porteria rival i posava l’1-0 al marcador. El partit estava completament obert, i mentre el Vic buscava el 2-0, el Barça també tenia les seves ocasions per marcar l’1-1, gol que va arribar al minut 21, conseqüència d’un contracop “made in Barça”, amb Carlitos López fent bascular la defensa vigatana cap a la dreta i deixant la bola a Sergi Panadero que, tot sol per l’esquerra, batia a Sergi Fernández.

Els quatre minuts que quedaven per arribar al descans, encara van donar per veure dos gols més, arribats de resultes de dos penals. El primer, al minut 23, favorable al Vic, executat magistralment per Titi Roca, avançava de nou als vigatans. I a la jugada següent, els arbitres castigaven amb la pena màxima una falta dins de l’àrea local. Ordeig va ser l’encarregat de llençar-lo i, malgrat fallar-lo, va aprofitar el rebuig per establir el 2-2 amb el que s’arribaria a la fi del primer temps.

Vista la igualtat regnant sobre la pista i el marcador, i tenint en compte tot el que hi havia en joc, la segona part es preveia vibrant i emocionant. I ho va ser, però més que res per culpa de la falta de encert final del Vic que, dominant a plaer el partit, no va saber acabar de sentenciar el resultat.

Quim López va aprofitar el descans per alliçonar als seus homes, i el Vic va sortir a la pista com un vendaval. De seguida van neutralitzar el joc del Barça i van controlar totalment el partit. Els visitants se les veien per defensar-se davant la onada de joc ofensiu vigatà i, a dures penes, aconseguien trenar algun tímid intent de contracop. Als 7 minuts de la represa Romà Bancells desfeia definitivament l’empat fent el 3-2. A partir d’aquí, el Vic va desplegar tot el seu potencial i, amb un joc ràpid i espectacular, va minimitzar als blaugrana que, gracies a grans intervencions d’Egurrola, van tenir sort de no sortir golejats de l’Olímpic. El marcador no es movia i el joc es va endurir una mica. Els col•legiats van començar a carregar de faltes –alguna, més que discutible- als dos bàndols, però ni el Barça primer, ni el Vic desprès, van saber aprofitar la falta directa a favor en arribar el rival a les deu faltes, per empatar el partit o sentenciar-lo, respectivament.

A mida que avançava el cronòmetre el nerviosisme s’apoderava del públic, sabedor de que el Barça podia ressuscitar en qualsevol moment i, amb un cop de sort, fins i tot, capgirar el partit com ha fet en altres ocasions. No va ser així, i en un intent a la desesperada, Ferran Pujalte va canviar a Egurrola per un cinquè jugador de camp, cosa que va aprofitar Masoliver per fer el 4-2 definitiu a porta buida, a falta de pocs segons pel final.

D’aquesta manera, i amb tota justícia, el Vic es quedava amb els tres punts, i supera d’un al Barça, a qui arravata el liderat de la OK Lliga, en el tram final i més decissiu de la primera volta del campionat.

PD: Moltes gràcies Jordi, per les molèsties i per facilitar-me el poder gaudir de l'espectacle.