CATALUNYA 5 - ARGENTINA 7 (FESTA DEL PATÍ 2009, 27/12/09)

CATALUNYA (0+5): Llaverola, Feixas, Rocasalbas (1), Gual (1), Bargalló (1) –equip inicial– Roca (1), Selva, Fernández, Ordeig (1), Trabal.

ARGENTINA (1+6): Kenan, Emmanuel García (1), Reinaldo García (1), Velázquez, Álvarez (3) –equip inicial– Ordóñez (2), Rodríguez, Martín.

GOLS:

PRIMER TEMPS. 0-1, Emmanuel García, min 11;

SEGON TEMPS: 0-2, Lucas Ordóñez, min 28; 1-2, Rocasalbas, min 31; 1-3, Pablo Álvarez, de falta directa, min 32; 2-3, Roca, de penal, min 34; 2-4, Pablo Álvarez, min 38; 2-5, Lucas Ordóñez, min 44; 3-5, Bargalló, min 45; 4-5, Ordeig, min 46; 4-6, Reinaldo García, min 47; 4-7, Álvarez, min 48; 5-7 i Gual, min 49.

ÀRBITRES: Óscar Valverde i Joan Molina.

TARGETES BLAVES: Cap

FALTES: Cat. 16 / Arg. 16

PISTA: Palau Blaugrana, Barcelona. Uns 3.200 espectadors (oficialment 4.600)

INCIDÈNCIES:

El partit era el plat fort i la cloenda de La Festa del Patí Reno 2009.

Abans del partit van viure situacions de certa incertesa i crispació a les guixetas degut a que les entrades només es podien adquirir pagant amb targeta.

Els arbitres, com es costum en aquests tipus de partits organitzats per la Fecapa, van realitzar arbitrar sobre patins.

Durant el descans, el equip de patinatge artístic del Reus Deportiu va oferir la seva coreografia “Atòmic”, amb la que es van proclamar recentment subcampions del món de la especialitat.

CRÒNICA:

Queda clar que pels argentins no existeixen els partits amistosos en cap esport, i ho van demostrar en aquesta ocasió portant a un equip d’autèntic luxe (diria jo, que fins i tot millor que el que va presentar en les passades edicions de la Copa Amèrica) per enfrontar-se a una selecció catalana que, malgrat els inconvenients que troba sempre per reunir a un gran equip, contava aquest cop amb cinc mundialistes dins de la seva convocatòria. Amb tot aquest ventall d’estrelles sobre la pista i sense cap pressió a sobre, que no fos la de divertir-se, l’espectacle estava garantit.

El partit va començar amb Catalunya portant la iniciativa atacant, mentre Argentina intentava organitzar el seu sistema defensiu. Una ocasió de Marc Gual i una altra de Marc Feixas, ben resoltes pel porter Daniel Kenan, van poder posar al combinat català per davant en el marcador. Però un ràpid contracop argentí culminat per Emmanuel García després d’una bona passada de Pablo Álvarez, va servir per a que els visitants s’avancessin en el marcador al minut 11, avantatge que no van deixar en la resta del partit.

Argentina es va anant fent mica en mica amb el domini del partit, tot i que els catalans no van donar el seu braç a tòrcer. Jaume Llaverola va tenir que lluir-se en varies ocasions per evitar que els argentins incrementessin l’avantatge. La entrada de Titi Roca i Mia Ordeig va donar un nou to al joc de Catalunya, que desprès d’uns minuts d’incertesa, ja tornava a plantar cara als argentins. Jordi Camps continuava rotant la banqueta per donar oportunitat a tots els seus homes, i cada jugador que s’incorporava donava un plus més de vitalitat al joc col•lectiu de l’equip, el que va donar cop a que, durant els darrers minuts del primer temps, Catalunya tornés a tenir el domini del partit. Ordeig i Jepi Selva van tenir bones oportunitats per empatar el partit però no van teir l’encert final necessari per materialitzar-les.

Amb Llaverola dret, incitant al públic a animar encara més als jugadors catalans, i aquest responent amb total euforísme, van arribar uns vibrants moments on el joc es va tornar completament boig, donant peu pensar que abans del descans podria passar qualsevol cosa. No va ser així, i es va arribar a la fi dels primers 25 minuts amb un pobre marcador de 0-1, que no feia justícia al joc vist sobre la pista, i que si no va ser més ampli va ser degut a la gran actuació dels dos porters.

En el segon temps, els dos equips es van deixar els complexes al vestidor. Els jugadors van afinar la punteria i es van veure 11 gols, alguns de molt bella execució.

Catalunya va sortir decidida a buscar l’empat, però va ser de nou Argentina qui va colpejar primer, i als 3 minuts de la represa, Lucas Ordóñez batia a Guillem Trabal, que havia substituït a Llaverola. El 0-2 no va inquietar gens ni mica al combinat català, i tres minuts més tard, Roger Rocasalbas culminava una bona jugada que havien iniciat Bargalló i Feixes, inaugurant així el caseller local del marcador (1-2). Era el minut 31 de partit i van iniciar-se aquí uns intensos minuts carregats de gols consecutius en ambdues porteries. Al minut següent, Pablo Álvarez tornava a posar 2 gols al davant a Argentina al transformar la falta directa que va rebre de sanció Catalunya en cometre la seva desena falta d’equip. Un sospir els hi va durar la tranquil•litat als argentins: ja que en el minut 33, Selva desaprofitava una falta directa, però tot seguit, un penal comés per Mario Rodríguez, executava magistralment Titi Roca i tornava a escurçar la diferència del marcador (2-3).

El partit estava totalment obert i les jugades es succeïen en els dos camps. El joc ràpid i brillant dels argentins provocava el deliri del públic assistent, entregat per complet al gran espectacle esportiu que es vivia sobre la pista.

Argentina va fer valer el seu treballat joc d’equip i la qualitat individual dels seus jugadors per intentar resoldre definitivament el partit, i amb el control de bola, i veient com els catalans continuaven desaprofitant penals, de nou Álvarez y Ordóñez, posaven un 2-5 que, a falta de poc més de 5 minuts pel final, ja semblava insalvable per Catalunya. Però l’hoquei d’élite sempre es imprevisible, i de nou es van viure uns minuts vibrants plens de gols i d’ocasions.

Primer va ser Jordi Bargalló, que va marcar aprofitant el refús d’un penal aturat per Kenan. I tot seguit, un bon xut de Mia Ordeig es va convertir en el 4-5 que tornava a posar a Catalunya dins del partit a falta de 3 minuts. Però la resposta argentina va ser ràpida i contundent: a la següent jugada, Reinaldo García marcava un bonic gol (4-6), i dos minuts més tard feia la jugada que va servir perquè Pablo Álvarez marqués el setè gol argentí.

Ara si que ja estava tot sentenciat, i a pocs segons del final, Marc Gual feia el definitiu 5-7 en transformar una falta directa.

Tot i semblar una excusa, el resultat va ser el de menys en una jornada on l’important era reivindicar la oficialitat de la selecció catalana i un millor status per l’hoquei. El públic, en la seva majoria, va marxar satisfet, convençut de que, vist lo vist, ambdues coses són totalment reivindicables, possibles i, qui sap, reals en un futur no gaire llunyà.