SHUM 0 - REUS D 6 (OK LLIGA J.17)

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal, Maçanet de la Selva. 6 de febrer de 2010, 20:35 h.

SHUM MAÇANET GRUPO MAESTRE (0+0): David Calonge, Ferran Maqueda, Marc Roca, Joan Castañé i Manel Garcia –equip inicial–; Oriol Vives, Lucas Martínez, Rubén Fernández i Matías Fernández.

Entrenador: Ricard Hernàez.

TECNOL REUS DEPORTIU (2+4): Guillem Trabal, Mirko Bertolucci (2), Xavi Caldú (1), Jordi Garcia i Jordi Molet –equip inicial–; José Luis Páez, Alessandro Bertolucci, Albert Casanovas i Francesc Gil (3).

Entrenador: Alejandro Domínguez.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (23') Mirko Bertolucci. 0-2 (24') Francesc Gil.

SEGON TEMPS: 0-3 (31') Mirko Bertolucci. 0-4 (44') Francesc Gil. 0-5 (47') Xavi Caldú, de falta directa. 0-6 (50') Francesc Gil.

ÀRBITRES: Delfa i Martínez

TARGETES BLAVES: Albert Casanovas (Reus)

FALTES: SHUM: 13 // Reus: 12.

PÚBLIC: Uns 300 espectadors.

INCIDÈNCIES:

- El SHUM comptava amb la baixa del lesionat Albert Soler.

- El Reus va estar acompanyat per un significatiu nombre de seguidors.

CRÒNICA:

Tots els antecedents indicaven que la visita del Reus a Maçanet seria semblant a un camí de roses, però els tarragonins es van topar amb un SHUM que, amb un plantejament seriós i molt ben posat a la pista, va mantenir a ratlla a les figures reusenques durant bona part del primer temps, i fins i tot va mantenir series opcions d’avançar-se en el marcador. Al final, l’ofici dels homes de Alejandro Domínguez, ha sigut clau per decantar el partit cap el costat roiginegre.

El SHUM a començat el partit sorprenent al rival amb un descarat tu a tu, que ha descol•locat completament al Reus, que de ben segur esperava un rival tancat al darrera a la espera de sortir a la contra. Durant quasi tota la primera part el Reus no acabava de trobar-se còmode dins de la pista, i les poques ocasions clares de les que va disposar van ser desfetes per David Calonge, mentre que el SHUM, molt esperonat per la seva afició, anava posant en compromís la porteria de Guillem Trabal, però li va faltar l’encert necessari per decantar el marcador en favor seu.

A mida que el cronòmetre anava arribant a la fi dels primers vint-i-cinc minuts reglamentaris, i amb un incert marcador encara per estrenar, el Reus va anar arribant amb més perill a l’àrea rival, fins que Mirko Bertolucci a obert per fi el marcador, desprès de robar una bola i encarar al porter. El gol va ser rebut com un cop baix pel SHUM, que mig estabornit encara, va rebre el 0-2 al minut següent. Un càstig molt sever a la falta d’encert local en els vint minuts anteriors. El primer temps encara ens deixaria la imatge trista del partit: una picabaralla entre els jugadors dels dos equips, amb el temps a cero, es va saldar amb una targeta blava al reusenc Albert Casanovas, que va fer que el Reus inicies la segona part en inferioritat numèrica

Seguint la tònica del primer temps, el SHUM no va aprofitar la situació de Power-Play i va continuar perdonant davant Trabal les ocasions que va disposar per marcar un gol que el tornés a ficar a dins del partit. De nou amb els quatre homes sobre la pista, el Reus va agafar les regnes del partit i va anar decididament a sentenciar-lo per evitar sorpreses. Als sis minuts de la represa va arribar el 0-3, de nou de l’estic de Mirko Bertolucci, aquest cop a assistència de Jordi Garcia.

El SHUM no es va arronsar, i encara mantenia la esperança de poder treure quelcom de positiu. Però les il•lusions es van anar esvaint mica en mica al comprovar que, a mida que passava el temps, la seva presència sobre la pista era cada cop més testimonial davant les llargues possessions de bola del Reus. Als sis minuts del final va arribar el 0-4 que va trencar definitivament als maçanetencs, que van passar a ser una joguina trencada en mans dels jugadors roiginegres. En un darrer intent a la desesperada, Ricard Hernàez va fer servir un temps mort per provar de redreçar la situació, però tot va acabar en no res. La desena falta dels locals, va significar una falta directa que Xavier Caldú transformaria en el 0-5.

I com si d’una llei de Murphy es tractés, el SHUM tampoc va poder fer el gol de l’honor, al desaprofitar una falta directa a favor, i si que va rebre el definitiu 0-6 en el darrer minut del partit.

El triomf li serveix al Reus per continuar aspirant al quart lloc de la taula. Per la seva part, el SHUM continua enfonsat al capdavall de la taula amb només vuit punts, i a deu de la salvació, cosa que sembla ja una utopia.

VALORACIÓ PERSONAL:

Vull aprofitar la meva visita a casa del SHUM per parlar sobre el seu himne. Per que?... dons perquè m’agrada, perquè penso que es un dels pocs himnes que compleixen amb el que te que tenir un himne esportiu. Un himne esportiu te que servir per encoratjar al equip quan surt a la pista, per exaltar i incitar al públic a animar, i per intimidar al rival. El himne del SHUM ho compleix amb escreix, no com altres himnes que sonen per les nostres pistes, que conviden més a abraçar-te i ballar amb el rival, o a fer una becaina. Que prenguin nota alguns compositors!...

Dit això, em refereixo al partit... El SHUM es el viu exemple de que “el que malament comença, malament acaba”, i ni el canvi de directiva, ni el canvi de entrenador, ni la arribada de nous jugadors, sembla que pugui servir per redreçar el rumb d’un equip que se’n va de cap a la primera divisió. Sens dubte, sembla que el haver començat la temporada enfrontant-se amb els quatre “grans” en els quatre primers partits, ha condicionat la marxa en la resta de jornades següents. O no... perquè vist d’una altra manera, també podria servir per pensar que deixes enrere als rivals més durs a la primera de canvi, i queden onze jornades per enfrontar-te a altres rivals més assequibles. En fi, tot es molt complicat, i digne d’un estudi exhaustiu... La qüestió es que al SHUM no li acompanyen l’encert i la sort necessàries per sobreviure en una competició tant complicada com la OK Lliga, i a lo tonto, ja te un peu i mig en la segona categoria, i el que es pitjor, les circumstàncies no conviden al optimisme.

Pel que fa al Reus: Va fer el seu joc, va aprofitar les seves ocasions, i va guanyar... no hi ha res més a dir...

ALGUNES IMATGES MÉS DEL PARTIT:

La cara: Guillem Trabal, sense perill imminent, observa tranquil una de les llargues possessions del seu equip.

La creu: David Calonge, desolat desprès de rebre el 0-4, es la viva imatge de la impotència i la desil•lusió que va sentir la gent del SHUM.