ASSALT AL PALAU
EL VIC, CAMPIÓ CONTRA PRONÒSTIC, DESPRÈS DE SORPRENDRE AL BARÇA
COMPETICIÓ: Supercopa d’España 2010, partit de tornada.
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Diumenge, 26 de setembre de
2010. 17:15 h
FC BARCELONA SORLI DISCAU (0+0+0): Egurrola, Borregán, Reinaldo,
Panadero i David Páez –equip inicial–, Torra, Adroher i López
Entrenador: Ferran Pujalte
RONCATO CP VIC (2+1+1): Freixes, Bancells, Roca, Carbò, Borja López -equip inicial-, Masoliver i Ordóñez.
Entrenador: Quim López
GOLS:
PRIMER TEMPS:
0-1 (6’)
Roca, de fort xut llunyà.
0-2 (15’) David Páez, en pròpia
porteria, al refusar un xut de Masoliver.
SEGON TEMPS:
0-3 (41’)
Borja, de jugada personal.
PRÒRROGA:
0-4 (56’)
Roca, de falta directa.
ÀRBITRES: García i Valverde
TARGETES BLAVES: Reinaldo García (FC Barcelona)
FALTES: FC Barcelona 10 – CP Vic 15
PÚBLIC: Uns 800 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El Barça tenia una renda a favor de tres gols, al guanyar 2-5 en el
partit d’anada a Vic.
- Mia Ordeig, lesionat, va causar baixa en el Barça.
- A la grada hi havia una nombrosa representació aficionats del CP Vic.
- El partit va iniciar-se amb una mica de retard degut a que es va
aprofitar la ocasió per fer la presentació dels equips base del FC Barcelona.
- El Barça va fer d’amfitrió dels nens del CH Caldes de Montbui, que
durant el descans del partit van oferir una exhibició.
- A la llotja s’estrenava el nou president del FC Barcelona, el Sr.
Sandro Rosell.
- Com de costum, el president de la Real Federación Española de
Patinaje, Carmelo Paniagua, va ser rebut pel públic amb crits “Una nació, una
selecció”.
CRÒNICA:
El CP Vic va protagonitzar el que es podria catalogar com un “assalt al
Palau” en tota regla, i es va emportar cap a casa una Supercopa que ja tenia
quasi perduda desprès del 2-5 del partit d’anada, deixant completament
glaçats i perplexos als aficionats i
jugadors barcelonistes, que ja donaven el títol com a guanyat a la bestreta. La
clau del partit va estar en que el Vic es va creure en tot moment que podia
remuntar, en canvi, el Barça va sortir amb una marxa menys, especulant amb el
resultat de l’anada. Un partit emocionant
que es va tenir que resoldre amb un gol d’or en una pròrroga agònica, va
fer que el títol marxés camí de l’Osona.
La sort dispar dels dos equips també va ser una de les gran
protagonistes del enfrontament, ja que si mentre el Vic la tenia tota de cara,
sobretot amb els dos gols de rebot del primer temps, el Barça, que tampoc va
jugar tant malament per merèixer una derrota tant contundent, la tenia
completament d’esquena a l’hora de batre la porteria rival.
Dos cops de sort fan que el Vic marxi 0-2 al descans
El partit va començar amb un domini total blaugrana, ja què, menys un
primer xut llunyà inicial del Vic, els cinc primers minuts van transcórrer quasi
integrament en la meitat de pista vigatana. El Vic, molt ordenat al darrera, va
aguantar molt bé els atacs dels jugadors barcelonistes, esperant pacientment la
oportunitat de sortir a la contra i sorprendre a Egurrola. El punt d’inflexió
del partit va arribar als sis minuts, quan en una ràpida jugada, però que
semblava que no portaria gaires conseqüències, “Titi” Roca va engaltar un fort
xut que va topar en Panadero i, sorprenent a propis i estranys fa entrar dins
de la porteria d’Egurrola.
El 0-1 ha
deixat mig estabornit al Barça, cosa que ha aprofitat el Vic per fer-se
momentàniament amb les regnes del partit en busca de la somiada remuntada. Als 15
minuts de partit un altre cop vigatà de sort va fer emmudir el Palau: Masoliver
pica una bola i David Páez la toca amb tant mala fortuna que la acaba
introduint en la seva pròpia porteria. La eliminatòria obria les portes de bat
en bat al Vic, i el Barça, que s’adonava que les coses es sortien de guió, li
començava a veure les orelles al llop.
El Barça va posar la marxa que li faltava, però va ser massa tard, el
motor ja estava ofegat. Els blaugrana van intentar-ho tot de totes les maneres
possibles, però va sorgir la figura del nou porter vigatà, Ernest Freixes, que
va resoldre a la perfecció les incursions que van poder fer els jugadors
barcelonistes entre la defensa del Vic. El temps jugava a favor dels vigatans,
que es mostraven més tranquils i còmodes sobre la pista, davant d’un Barça que
va pecar d’excés de precipitació. Amb un incert 0-2 es va arribar al descans.
Un Barça ofuscat acaba cedint l'empat global
El segon temps va començar amb la mateixa tònica amb el que va acabar el
primer, el Vic estava perfectament posicionat sobre la pista, aguantant el
resultat i esperant la ocasió per ampliar-lo, mentre que el Barça topava una i
una altra vegada amb Ernest Freixes. El partit es va endinsar dins d’una
espiral de despropòsits a bola aturada, que podia haver estat definitiva, però
ni Vic ni Barça van poder aprofitar diversos penals i faltes directes
favorables. El desconcert era tal que el Vic no va poder apuntillar al Barça ni
quan aquests van quedar-se amb un home menys per expulsió de Reinaldo García.
A nou minuts de la finalització del partit, Borja López es va fer amb
una bola a mitja pista, va traçar una diagonal desfent-se de tot aquell que li
sortia al pas, i caient va poder aixecar la bola per sobre de Egurrola,
materialitzant de forma esplèndida el 0-3 que igualava la final i encarrilava
el camí de la pròrroga.
Les cares del jugadors del Barça mostraven un cúmul de sensacions molt
difícil d’explicar amb paraules. Eren conscients de que el partit se’ls estava
anant irreversiblement de les mans, i per molt que ho intentaven, les coses no
estaven sortint com volien. Només una jugada aïllada podia decantar el títol
cap un bàndol o l’altre. El Barça va ser el que més ho va intentar en el darrer
tram de partit, però l’estat de gràcia de l’Ernest Freixes era tal, que allà on
no arribava ell, ho feien els pals de la seva porteria. Finalment el partit es
va tenir que decidir en una pròrroga amb gol d’or que es preveia apassionant.
Un gol d'or dona el títol al Vic davant la estupor barcelonista
La primera part del temps extraordinari va passar amb més pena que
glòria, ja que els dos equips es van mostrar molt cauts, més preocupats
d’esperar l’error del rival i no carregar-se de faltes.
ALGUNES IMATGES DEL PARTIT:
Sergi Fernández finalment no va poder debutar en el Palau amb el Barça
El ex-porter del primer equip, Octavi Tarrés, ara dona un cop de mà al
filial del FC Barcelona a 1ª Catalana
Arbitre: Quins són els teus pecats, fill meu?
Freixes: M’he tirat deu anys jugant amb un equip on no podia aspirar a
res d’acord la meva categoria...
Arbitre: Dons ara que estàs al Vic, fes bons partits i guanya títols!
SABIES QUE...?
...El germà del nou porter barcelonista Sergi Fernández, fotògraf, va tenir problemes per accedir a la zona de premsa perquè al club se li va oblidar de fer-li la seva acreditació, i va tenir que moure’s amb la acreditació que li va deixar un altre medi de comunicació.
...Un cop feta la entrega de medalles i trofeus corresponent, el nou president del Barça, Sandro Rosell, que s’estrenava com a tal en un partit d’hoquei, va baixar als vestidors visiblement enfadat i amb cara de circumstàncies a parlar amb els jugadors. Malgrat tot els hi va fer arribar un missatge d'ànim i coratge.
EL KOP D’STICK:
Acaba de començar la temporada i l’hoquei ja ha fet de les seves. Desprès del partit d’anada a Vic, on el Barça va passar per sobre del Vic i va encarrilar el títol, tothom vam començar a dir que els barcelonistes, amb l’equip rodat i els dos nous fitxatges s’enduria tots els títols de la temporada sense despentinar-se. I va i arriba el Vic a Barcelona, en plenes festes de la Mercè i amb un Barça pensant en la festa de celebració del títol, i d’un sonor cop d’estic fa callar totes les boques i ens torna a recordar que l’hoquei patins es imprevisible.
Vull felicitar a l’Ernest, que desprès de demostrar la seva sobrada
qualitat durant els seus darrers anys, mereix jugar en un lloc on pugui obtenir el premi dels
títols per adornar el seu palmarès.
Ah! I la setmana que ve, la OK Lliga
començarà amb el morbo de veure al Voltregà fent el passadís al Vic en el
Olímpic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada