SENSE FE NO HI HA MIRACLE
COMPETICIÓ: Copa CERS 2010-11. Quarts de final,
tornada.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 9 d’abril
de 2011, 19:30 h.
CH LLORET (1+2): Serra, Marc Tibau, Rodri, Casalí, Lladó –equip
inicial-, Crespo, Xavi Gonzàlez i Martos.
Entrenador: Manel Barceló.
SL BENFICA (2+4): Ricardo Silva, Viana, Rodrigues, Abalos,
Neves –equip inicial-, Ricardo Pucina, Tiago Rafael, Diogo Rafael i Cacau.
Entrenador: Luís Sénica.
GOLS
PRIMER TEMPS:
0-1 (20’)
Abalos / 1-1 (24’) Xavi González / 1-2 (25’) Diogo Rafael.
SEGON TEMPS:
1-3 (32’)
Cacau / 1-4 (43’) Neves / 2-4 (46’) Lladó, de penal / 2-5 (47’) Tiago Rafael / 2-6 (50’) Rodrigues / 2-6 (50’) Lladó, de penal.
ÀRBITRES: Barbarisi i Da Prato (Ita)
TARGETES BLAVES: Rodri (CH Lloret)
FALTES: CH Lloret: 5 // SL Benfica: 10
PÚBLIC: Uns 100 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El partit d’anada va acabar amb un resultat de 6-0 favorable al
Benfica.
- Al final del partit va haver-hi un petit enfrontament entre els
jugadors del Lloret i els àrbitres.
CRÒNICA:
La empresa de remuntar un 6-0 advers no resultava gens fàcil pel Lloret.
I no es pot dir que el Lloret no ho va intentar, però li va faltar aquell punt
de convicció necessari per assolir les grans fites –el fred ambient a les
graderies del Pavelló tampoc va ajudar a encoratjar als jugadors-, i finalment
va caure derrotat davant d’un Benfica que es va limitar a fer el seu partit i
aprofitar les ocasions que va trobar. Així, el Lloret va dir adéu a les seves
aspiracions europees d’enguany amb un cruel global de 12-3, tancant un altre
capítol d’una temporada desastrosa.
Un Lloret sense mossegada
El Lloret va ser qui va portar la veu cantant del joc durant els primers
compassos de partit, davant d’un Benfica molt conservador que tenia la
eliminatòria molt de cara desprès del 6-0 de l’anada. Els lloretencs van
generar moltes ocasions per poder avançar-se en el marcador, sobretot a través
de Marc Tibau, molt actiu durant els primers minuts. Per la seva part, els portuguesos
es van limitar a tancar-se bé al darrera i sortir a la contra sense arriscar
gaire i només quan la ocasió la veien clara. Afortunadament pels interessos
locals, Ferran Serra va saber desballestar unes clares ocasions de Luis Viana.
Anaven passant els minuts i el Lloret era incapaç de trobar la
intensitat de joc necessària per foradar
el bloc defensiu rival, tot i disposar de moltes i llargues possessions, cosa
que va fer guanyar confiança al Benfica, fent que mica en mica es trobés més
còmode sobre la pista. Ja sobrepassat l’equador d’aquesta primera part, el
local Rodri va veure una targeta blava, el que va donar al Benfica la
oportunitat de picar una falta directa. Luis Viana va fer el llançament
intentant superar per alt a Serra, però no ho va aconseguir, com tampoc els
portuguesos van poder treure profit dels seus dos minuts de superioritat
numèrica sobre la pista.
 |
| Ferran Serra va refusar una falta directa amb el 0-0 al marcador. |
El Benfica fa la seva feina
 |
| 0-1 (20') Abalos |
Quan faltaven cinc minuts pel descans, un ràpid contracop va posar pel
davant al Benfica amb un gol d’Esteban Abalos, que va caure com un gerro
d’aigua freda sobre la parròquia lloretenca. La primera part s’anava consumint
sense que el Lloret mostrés el caràcter d’un equip que té que remuntar sis gols
a casa, el que va començar a provocar el neguit i la desolació del poc públic
que va anar a fer costat a l’equip. En el darrer minut, Xavier González va
tirar d’orgull per poder fer l’1-1, desprès de refer-se d’un clar penal comés
sobre ell no assenyalat, i rematar una centrada a boca de canó des de dins de l’àrea.
 |
| Xavi Gonzàlez va fer l'1-1 al minut 24' |
La igualtat en el marcador va durar ben poc, ja que uns segons més tard,
un altre contracop permetia a Diogo Rafael batre a Serra i fer marxar al
Benfica al descans amb un 1-2 al seu favor. Molt tenia que canviar l’actitud
del Lloret en la segona part si volia capgirar una eliminatòria que se li
estava posant molt feixuga.
S’esvaeix el somni europeu del
Lloret
El inici del segon temps va ser molt semblant al del primer, amb un
Lloret com a director del joc i un Benfica molt ben tancat al darrera. Els
lloretencs continuaven molt ofuscats de cara a porteria i amb una actitud poc
agressiva per poder intimidar a un rival que s’ho prenia tot força
tranquil·lament, a la espera de les seves oportunitats. Els locals van disposar
d’alguna ocasió per poder igualar el marcador, però molt tímides, i la defensa
portuguesa i el seu porter Ricardo Silva van saber desfer-les perfectament.
Als set minuts de la represa, una nova sortida a la contra del Benfica
acabava amb un nou gol, aquest cop del brasiler Claudio Lopes Selva “Cacau”,
fent pujar al marcador un 1-3 que deixava la eliminatòria quasi sentenciada
pels portuguesos. A partir d’aquí, el Lloret va començar a defallir i el partit
va canviar de mans, estant el Benfica qui marcava el ritme de joc que més li convenia.
El Lloret continuava completament negat de cara a gol, i ni Gonzaléz, ni
Lladó, ni Rodri, ni Crespo van ser capaços de superar Silva en les seves
oportunitats. El Benfica tampoc creava gaire perill sobre la porteria de Serra,
fins a falta de set minuts pel final, quan Valter Neves va fer el 1-4 que ja ho
deixava tot vist per sentencia. La innocència del Lloret era tal, que va ser
incapaç de provocar la desena falta del Benfica, que va estar aguantant amb nou
faltes durant bona part del segon temps.
Quatre gols en quatre minuts
Al Lloret només li quedava lluitar per l’honor de poder guanyar el
partit. A quatre minuts pel final, un penal transformat per Xavi Lladó va poder
tornar a posar als lloretencs dins del partit amb el 2-4, però segons més tard, Tiago Rafael feia el 2-5 que, ara sí, ja ho
deixava tot enllestit.
 |
| Xavi Lladó va fer el 2-4 de penal |
El Benfica va cometre la seva desena falta d’equip, però el Lloret
tampoc va saber aprofitar la falta directa favorable. En el darrer minut encara
es va veure un gol més per cada equip, però sense cap transcendència en el
signe del partit. Joao Rodrigues feia el 2-6 pel Benfica, i Xavi Lladó, de nou
des del punt de penal, feia el 3-6 definitiu amb el cronòmetre ja a cero.
 |
| El definitiu 6-3 també va ser de penal |
Amb tots els jugadors saludant-se dins de la pista, va arribar la
darrera pantomima arbitral, quan els van fer retirar al considerar que el
Benfica tenia que fer la sacada de gol des del centre, malgrat la botzina ja
havia sonat indicant el final. Els jugadors locals, sobretot Ferran Serra, s’ho
van prendre com a una provocació per part dels col·legiats, els mateixos que ja
havien tingut una polèmica actuació contra el Lloret en un partit de feia dues
temporades.
 |
| Ferran Serra es va dirigir als àrbitres amb un “Nos estás bacilando, o que?” que es va escoltar per tot el pavelló. |
SABIES QUE...?
...el capità del Lloret, José Martos, va saltar a la pista amb el
braçalet de capità al braç, però s’ho va treure per jugar.
...abans del partit els equips no van posar alineats al costat dels
àrbitres, sinò que van passar directament a les salutacions.
EL PROTAGONISTA:
El pesimisme. L’ambient fred que es vivia al pavelló no
feia presagiar una gran nit èpica, si més, tot el contrari. No més d’un
centenar d’espectadors fent costat al Lloret, i sense gaire convicció de que la
eliminatòria es podia capgirar, no ajuden gaire moralment a un equip que està
travessant una greu situació a la OK Lliga i
que tenia moltes il·lusions posades en la CERS.
D’acord que el 6-0 en contra del partit d’anada no convidava
a l’optimisme, però es diu que la esperança es l’últim que es perd, malgrat
veient les cares, els gestos, els comentaris... sembla que a Lloret la
esperança ja fa temps que ha deixat pas al pessimisme i la resignació.
A KOPS DE FLASH
Alguns jugadors del Benfica van
destacar per les seves cridaneres botes
La típica salutació inicial de
les competicions europees.
Xavi Gonzalez va ser víctima d’un
clar penal en la jugada prèvia del 1-1.
El Lloret se les va tenir
diverses vegades amb els àrbitres.
"Quim, possa't guapo que ens estan fent una foto!".
Celebrar un gol amb una clau de
judo pot resultar perillós.
EL KOP D’STICK:
En aquests quarts de final, el CP Vilanova ens va donar una lliçó de fe
a tothom. Els vilanovins van perdre el partit d’anada contra l’Oliveirense per
7-4, i ja des del minut següent de finalitzar el partit van engegar una
campanya per moralitzar i mobilitzar a la afició de cara al partit de tornada,
a través de les xarxes socials i medis de comunicació que va donar els seus
fruits. Més de mil aficionats a les grades del pavelló de Les Casernes van
esperonar i animar al seu equip de tal forma que van empènyer als jugadors a
aconseguir “quasi per obligació” una remuntada èpica que ha portat al Vilanova
a jugar la Final
4. Tota una lliçó de com creure i il·lusionar-se per alguna fita fins
aconseguir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada