13 de maig 2011

OK LLIGA 2010-11 (JORN. 25) GEIEG 1 - CH LLORET 0



EL JOC DELS DESPROPÒSITS

COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 25.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Lluís Bachs, Complex Esportiu Sant Narcís, Girona. Diumenge, 8 de maig de 2011. 12:30 h.

GEIEG (0+1): Gascón, Gaspar, Vives, Casadevall, Sànchez –equip inicial-, Farrés, Ros i García.
Entrenador: Israel Umbert

CH LLORET (0+0): Serra, Rodri, González, Casalí, Martos –equip inicial-, Marc Tibau, Lladó i Crespo.
Entrenador: Manel Barceló.

GOLS
1-0 (32’) Casadevall, des de dins de l’àrea.

ÀRBITRES: Martínez i De la Hera

TARGETES BLAVES: Rodri (2) (CH Lloret)

FALTES: GEiEG: 14 // CH Lloret: 17

PÚBLIC: Uns 100 espectadors

INCIDÈNCIES:
- Les grades albergaven un significatiu percentatge de seguidors del Lloret.

CRÒNICA:

GEiEG i Lloret van disputar un derbi gironí que la propera temporada es reeditarà a la Primera Divisió estatal, degut a que els dos equips ja han consumat matemàticament el descens de categoria. El partit tenia com a únic al·licient el determinar quin equip ocuparia finalment el darrer lloc de la classificació, i desprès de cinquanta minuts plens d’anades i tornades amb poca coherència, i molt desencert, un solitari gol del local Marçal Casadevall va condemnar al Lloret a acabar la temporada com a cuer de la OK Lliga.

Ara cap a dalt... ara cap a baix...

Sense res a guanyar i sense res a perdre, el partit entre el GEiEG i el Lloret no va donar peu al joc conservador, i ja des del primer instant, els dos equips van posar-se a l’atac en busca d’una victòria motivats pel propòsit de no abandonar la categoria com a cuers de la classificació. Però en contrapartida, el joc ofensiu no va tenir gaire lucidesa, i tot i que les ocasions s’alternaven en les dues meitats de camp, cap arribava a tenir la suficient espurna per transformar-se en una ocasió de perill manifest.

En els primers compassos de partit semblava que els grupistes eren qui portaven la batuta del joc, i van disposar de la primera ocasió clara al minut cinc, quan Oriol Vives va estavellar un llançament al pal de la porteria de Serra. El Lloret va anar despertant i progressivament anava guanyant metres rumb a la porteria rival, arribant les seves primeres oportunitats.


Amb els primers moviments a les banquetes el partit es va animar una mica, però els davanters continuaven sense estar fins de cara a barraca, i els dos porters van resoldre amb solvència la poca feina que van tenir, per el que, sense gaires trasbalsos, la primera part va acabar amb un empat a cero que feia presagiar que, si no canviaven molt les coses, el partit s’acabaria decidint per qualsevol petit detall.


Un solitari gol és suficient per decidir el partit

La represa va seguir el mateix guió que s’estava interpretant fins a les hores: igualtat, anades i tornades d’una porteria a una altra, però joc molt apàtic. Ala set minuts, una jugada dins de l’àrea lloretenca, la va aprofitar Marçal Casadevall per inaugurar el marcador en favor dels locals. Era l’1-0 que a la postra seria el resultat definitiu.


A mida que els minuts anaven passant, el joc va guanyar en intensitat, però la falta d’encert es va anar traduint en una ansietat i nerviosisme que van derivar en una duresa innecessària, per el que els dos equips es van carregar de faltes. El primer en arribar a la desena falta va ser el Lloret, però Miquel Àngel Sànchez no va poder aprofitar el llançament de falta directa per ampliar l’avantatge del GEiEG, davant d’un Ferran Serra que va estar superb refusant per dos vegades la ocasió.

Sense encert

Els lloretencs van tenir una doble oportunitat per empatar, primer amb una falta directa que Xavier Gonzàlez no va tenir l’encert de materialitzar, i després amb un llançament de penal llançat per Quim Casalí i que Ramon Gascón va refusar en una primera ocasió i en l’acció posterior.


En el tram final de partit, mentre els dos equips continuaven fent gala del seu joc anàrquic i de la seva falta d’encert, van arribar tres ocasions més a bola aturada favorables al GEiEG que no van acabar en gol. El visitant Rodri va veure una targeta blava, i David Ros va enviar alt el llançament de la falta directa corresponent. Els grupistes tampoc van aprofitar el seus dos minuts de superioritat numèrica. El mateix Rodri tornaria a rebre una nova amonestació pocs instants abans del final del partit, amb una nova falta directa, aquest cop picada per Sànchez, que també va acabar sense conseqüències en el marcador.  En aquest interval, el grupista Oriol Vives, va desaprofitar la falta directa que va castigar al Lloret per la seva quinzena falta d’equip.


Així dons, el raquític 1-0 va servir al GEiEG per acomiadar-se de la seva afició amb una victòria desprès d’una nefasta temporada i evitar abandonar la categoria com a cuer de la classificació, posició que ocuparà finalment el Lloret.

SABIES QUE…?

...amb les dues targetes blaves d’aquest partit, Rodri és en solitari el jugador més amonestat d’aquesta temporada d’OK Lliga, amb 8 targetes.

...els darrers rumors apunten a que si al final s’amplia la OK Lliga a 16 equips, baixarien dos equips i pujarien quatre, en lloc d’un i tres com es comentava fins ara, cosa que deixaria definitivament sense esperances de miracle al GEiEG.

...si la OK Lliga finalment es quedés igual que ara, el més que probable descens de categoria del CP Tenerife es tornaria en una patata calenta a les mans de la RFEP, ja que suposaria amb quasi tota seguritat la desaparició de l’equip, o en cas contrari, la renuncia d’altres equips a competir a Primera Divisió al no poder cobrir les despeses del desplaçament a les Canàries.

EL PROTAGONISTA:

El desencert. GEiEG i Lloret van seguir amb la tònica de joc apàtic i poc encert que els hi ha acompanyat durat tota la temporada, fent d’aquest partit un monument als despropòsits. Ni més ni menys que cinc faltes directes i un penal desaprofitats, per no parlar de la falta de lucidesa en els metres finals, en un partit on les defenses i les actuacions dels porters (sense treure’ls tampoc cap mèrit) tampoc van ser protagonistes destacats.

A KOPS DE FLASH

Sense ser els grans protagonistes, els porters van tenir una actuació força correcta.

Llevat de moments puntuals, el partit va transcórrer amb molta esportivitat i camaraderia.

No va ser un partit complicat pels àrbitres.

Miquel Àngel Sànchez no passa per una bona etapa en el GEiEG.

Al final del partit el joc es va endurir innecessariament

Rodri va veure dues targetes blaves

Mil i una formes de fallar una falta directa...


  

EL KOP D’STICK:

GEiEG i Lloret van mostrar sense pudor les seves “vergonyes”, que els han portat finalment a l’abisme del descens a Primera Divisió, on jugaran la propera temporada, llevat d’algun miracle extraesportiu. I es que els dos equips no és que juguin malament, però durant la temporada han mantingut un greu problema d’encert i mentalitat que els ha acabat per passar factura en una competició on els errors es paguen amb sang.

Preveia un partit plàcid i distés en el Lluís Bachs, alhora que un emotiu acomiadament del GEiEG amb la seva fidel afició, que l’ha seguit incondicionalment durant aquestes dues darreres temporades a la OK Lliga. Res d’això... el partit va ser tosc i dur de pair, sense brillantor ni espurna. I no va ser perquè els dos equips no hi posessin ganes. Crec que tots van donar de si el que van poder per intentar que el partit semblés, amb tot el bon sentit, una patxangueta per acomiadar una temporada nefasta amb un bon regust de boca. Malauradament no va ser així, i el resultat va ser tot un cúmul de despropòsits i desencerts que va acabar per minar la moral de tothom, públic i jugadors. En lo que es refereix al públic, vaig quedar completament decebut al veure el pobre aspecte que presentaven les graderies i el fred ambient regnant. Decebedor comiat a un equip, que malgrat ha perdut la categoria, ha estat durant dos temporades competint amb modèstia i il·lusió contra els equips més gran del hoquei mundial, deixant en el record partits èpics que quedaran gravats en la quasi centenària història de la entitat esportiva. 


1 comentari:

tuski ha dit...

Miquel ànims!!!