A KOPS D'STICK: 1ª DIVISIÓ ESTATAL (JORNADA 3): CH LLORET 7

DOS MÓNS DIFERENTS

Lloret i Manlleu són dos dels nouvinguts a la categoria, tot i que han arribat de forma ben diferent: els lloretencs desprès de baixar des de la OK Lliga, i els de l’Osona desprès d’haver-s’hi proclamat campions de la 1ª Nacional Catalana.

El Lloret, desprès del empat de la jornada anterior, tenia la imperiosa necessitat de sumar els tres punts per continuar enganxat a la part alta de la classificació i no començar a donar marge a la resta d’aspirants a l’ascens. Per la seva part, el Manlleu, que arribava amb un balanç d’una derrota i un empat, també necessitava començar a sumar de tres en tres per poder situar-se aviat en la zona tranquil·la de la taula i passar les menys angoixes possibles per assolir la permanència.

Però finalment, el partit, dominat de cap a fi pels locals sense tenir cap mena de problema, ens va deixar veure dues realitats diferents: la del Lloret, un equip reformat esportiva i mentalment amb el clar objectiu -i quasi la obligació- de tornar a la OK Lliga, i la del Manlleu, amb pretensions menys ambicioses i destinat a treballar i patir molt per mantenir-se viu en aquesta categoria tant exigent.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga 1ª Divisió estatal, jornada 3.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar. Dissabte 22 d’octubre de 2011, 19:30 h

CH LLORET (5+2): Serra, Rodri (2), Gonzàlez (2), Crespo (2), Torner –equip inicial-; Gómez (1) i Guimerà.

Entrenador: Manel Barceló.

CP MANLLEU (2+0): Urbano, Prims (1), Pujol, Callís, Piera –equip inicial-; Montero (1), Pujades, Molist i Castellà.

Entrenador: Lluís Nogué

GOLS

PRIMER TEMPS: 1-0 (2’) Crespo / 2-0 (10´) Rodri / 3-0 (12’) Rodri / 3-1 (14’) Prims / 4-1 (17’) Gonzàlez / 5-1 (23’) Gòmez / 5-2 (24’) Montero

SEGON TEMPS: 6-2 (32’) Crespo / 7-2 (43’) Gonzàlez, de falta directa.

ÀRBITRES: X. Buixeda i D. Picó.

TARGETES: --

FALTES: CH Lloret: 12 / CP Manlleu: 12

PÚBLIC: Uns 120 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El Lloret comptava amb el seu nou reforç, Manel Díez, que finalment no va jugar.

CRÒNICA:

El Lloret es va trobar amb un ensurt inicial per part del Manlleu, amb una jugada de Jordi Callís que va refusar molt bé Ferran Serra, però a partir d’aquí va engegar la seva maquinaria hoqueística i va pasar a fer-se amb les regnes del joc, que ja no deixaria en tota la resta del partit. Crespo va avançar als lloretencs als dos minuts de partit, però un penal favorable al Manlleu instants desprès, va tornar a posar en alerta als locals, però Callís va enviar la bola fora de la porteria.

Festival de joc local

Tot i que el domini del joc era clarament pel Lloret, fins als deu minuts, el públic local no va començar a respirar tranquil, amb el 2-0, obra de Rodri amb un fort xut creuat des de dins de l’àrea. Un parell de minuts més tard, el mateix Rodri va fer el 3-0, que ja deixava força tocat al Manlleu, i el partit en una immillorable situació pel Lloret.

Una canonada de Rodri va transformar-se en el 2-0

El 3-1 d’Aleix Prims va ser només un miratge que es va encarregar d’esvair Xavier Gonzàlez instants desprès fent pujar el 4-1 al marcador. A aquest el va seguir el cinqué, obra de Marc Gómez, uns minuts desprès de que Enric Torner fallés un penal per partida doble, en ple festival de joc dels lloretencs. Abans d’arribar al descans, el Manlleu va poder retallar diferències amb el seu segon gol, que finalment va resultar estèril.

Segona part de tràmit

En la represa, amb el resultat ben a favor i un rival sota control que no creava excessius problemes, el partit ja quedava vist per sentència en favor del Lloret. Tot i això, els locals no es van relaxar en excés i van mantenir la concentració en el joc, continuant creant ocasions de gol. Així, als set minuts d’aquest segon temps va arribar el 6-2 de la mà de Víctor Crespo.

El Manlleu va aprofitar que el Lloret començava a aixecar el peu de l’accelerador, per intentar retallar diferencies i –molt remotament- poder tornar a tenir la opció d’entrar en el partit, però topava constantment amb la tanca defensiva local, o amb el porter Ferran Serra, que va tenir el seu moment de lluïment al refusar fort xut de forma esplèndida amb la careta. El Lloret va arribar a la seva desena falta d’equip just en l’equador del segon temps, i els osonencs van tenir a favor la falta directa corresponent, que Adrià Piera no va saber materialitzar en el tercer gol visitant.

Serra tapa bé el forat a Adrià Piera en la falta directa

El temps anava passant, i el Lloret, sense pressa però sense pausa, anava movent-se a plaer a lo llarg i ample de la pista, creant de tant en quant diverses ocasions que haurien pogut ampliar encara més el marcador. quan el partit ja entrava en la recta final, la desena falta del Manlleu va servir per que Xavier Gonzàlez convertís la falta directa favorable al Lloret en el 7-2 definitiu. Amb poca cosa més a destacar, el partit, completament sentenciat, va anar apagant-se fins arribar a la fi.

Xavi gonzàlez fa el 7-2 definitiu

Amb els tres punts obtinguts en aquest partit, combinats amb les punxades del Cerceda, Alcobendas i Tordera, el Lloret es situa al capdamunt de la classificació de la 1ª Divisió, abans d’afrontar un dels desplaçaments més complicats de la temporada, contra el Cerceda. El Manlleu tindrà en el seu proper partit a casa contra el Mataró, una bona oportunitat d’aconseguir la seva primera victòria de la temporada, i sumar tres punts que li permetin allunyar-se temporalment de la part baixa de la taula.

EL PROTAGONISTA:

Manel Barceló. La temporada passada no va aconseguir salvar del descens al Lloret, però la directiva i la nova direcció esportiva del club va mantenir la confiança en ell per portar les regnes del equip en la present temporada. Barceló no els ha defraudat. El tècnic ha aprofitat bé la pretemporada, on ha sabut canviar la mentalitat de l’equip i instaurar en els jugadors una bona dosi d’il·lusió i ambició, que s’ha vist reflectida a la pista en resultats positius i un joc brillant, tornant a la parròquia lloretenca la il·lusió de veure aviat al seu equip de nou entre l’elit de l’hoquei mundial.

A KOPS DE FLASH

Abans de res, una petició en favor d’aquells que sempre hi són però mai surten a les fotos: