UN NOU PAS ENDAVANT
Tot i les rigoroses decisions arbitrals a favor, el Tordera va superar
clarament tant a la pista com en el marcador a l’equip asturià de l’Areces de
Grado. Els torderencs es van avançar molt aviat i amb un disciplinat control
del joc ja no van donar al rival cap opció, fins als minuts finals, on amb el
partit completament decidit, el Areces va poder maquillar una mica el resultat.
El Tordera, que arribava al matx situat en la tercera posició de la
classificació, fa d’aquesta manera un pas endavant al aprofitar també la
ensopegada del Lloret i superar-ho, situant-se a un sol punt del liderat,
ocupat encara pel Sant Feliu de Codines, tot i el seu empat d’aquesta jornada.
El Parroquial continua sent un fortí pel Tordera, on només ha cedit un empat
contra l’Alcobendas. El Areces continua una jornada més enfonsat en les
darreres posicions de la taula, amb un pobre bagatge fora de casa, on només ha
sumat un punt de 15 possibles.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: Lliga 1ª Divisió espanyola, jornada 10
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Parroquial, Tordera (Maresme).
Dimarts 6 de desembre de 2011, 12:30 h.
CP TORDERA (2+3): Gerard Camps, Andrea Bolcato (1), Berna
Garcia (1), Ricardo Valverde (1), José Martos –equip inicial-, Albert Gramunt,
Sergi Parra (1), Marc Serra i Adrià Martos (1).
Entrenador: Jordi Camps.
CP ARECES ELECINCO (0+1): Ian Morrison, Samuel Vallina, Pelayo Aspra,
Javier Quintanal i José Abella –equip inicial-, Borja Bernardo (1) i Nacho
Fernández.
Entrenador: Benjamín Garrote
GOLS
PRIMER TEMPS:
1-0
(1’)
Valverde, de penal
2-0 (14’) Bolcato, de xut exterior
3-0 (24’) A. Martos, d'acció individual
SEGON TEMPS:
4-0
(26’)
Parra, de xut exterior
5-0 (35’) Garcia, de xut exterior
5-1 (45’) Bernardo, de falta
directa.
ÀRBITRES: J. Serraclara i A. Gorina
TARGETES BLAVES: CP Tordera: Serra / CP Areces: Vallina, Aspra
i Quintanal
FALTES: CP Tordera: 10 / CP Areces: 13
PÚBLIC: Uns 100 espectadors.
INCIDÈNCIES:
-Durant la mitja part del partit, va haber-hi un petit partit
d’exhibició per part dels nens i nenes de la escola del CP Tordera.
CRÒNICA:
El partit es va posar molt aviat de cara als locals, ja que en el primer
minut es van avançar en el marcador mitjançant un llançament de penal
transformat per Ricardo Valverde. Quasi es podria dir que el partit ja va
acabar aquí, perquè el Tordera es va fer l’amo del tempo de joc i el Areces no
va poder mostrar mai senyals convincents de perill.
 |
| Un penal en el primer minut va significar l'1-0 |
Malgrat tot, calia continuar treballant i buscar algun gol més que donés
tranquil·litat al Tordera, ja que un 1-0 matiner no deixa de ser un resultat
molt just per confiar-s’hi. El Areces es va plantar molt bé en defensa i va
crear moltes complicacions als locals, que continuaven insistint. Bolcato,
Valverde, Garcia i Parra van disposar de bones oportunitats per marcar, però
uns cops la defensa, i altres el porter Ian Morrison, es van encarregar de desballestar. A la
porteria torderenca, Gerard Camps resolia sense gaires complicacions les
innocents aproximacions dels asturians.
 |
| Bona ocasió de José Martos |
El 2-0 aplana el camí al
Tordera
Als 14 minuts va arribar fer fi el 2-0 que feia justícia al que estava
passat sobre la pista. Va ser Andrea Bolcato, mitjançant un fort xut que va
agafar per sorpresa a defensa i porter rivals, en una jugada que es va iniciar
al recuperar ell mateix una bola rifada dins de l’àrea asturiana. Tant sols un
minut desprès, una ràpida combinació entre Sergi Parra i Marc Serra va estar a
punt de significar el tercer gol local, però Ian Morrison va poder refusar la
bola amb una magnífica intervenció.
 |
| Brillant intervenció de Morrison evitant el 3-0 |
El 2-0 va obligar al Areces a obrir-se i sortir en busca de la porteria
torderenca. Quintanal i Abella continuaven sent els homes més insistents del
bàndol visitant, però la ordenada defensa local s’encarregava contínuament de
desballestar totes les jugades en contra, per el que els asturians van provar
fortuna amb xuts llunyans, però amb poc encert. El Tordera es sentia còmode
sobre la pista, generava accions de perill, i la sensació generalitzada era de
que no trigaria en caure un nou gol.
 |
| Moment del 3-0 |
Tres minuts abans del descans va arribar el 3-0, en una bola que
recuperava Adrià Martos a la vora de l’àrea i rematava de forma semi-acrobàtica
mentre queia. Un parell de minuts més tard, la falta directa conseqüent a la
targeta blava que va veure el visitant Javier Quintanal va poder significar el
quart gol del Tordera, però Sergi Parra no va poder superar Morrison en el
llançament, i amb el 3-0 es va arribar al descans.
 |
| Sergi parra va poder fer el quart abans del descans. |
El Tordera no dona peu a cap
reacció rival
El Areces va començar la segona part amb un home menys, degut a la
expulsió momentània de Quintanal a finals del primer temps. La situació la va aprofitar
el Tordera a la perfecció, ja que en la primera jugada d’atac de la represa,
Sergi Parra va fer el 4-0 amb un xut
col·locat des de la frontal de l’àrea. Era un gol “psicològic” que
tallava de soca-rel qualsevol intent de reacció dels asturians.
 |
| La 2ª part també va començar amb un gol matiner del Tordera |
El partit es va convertir aviat en un festival de joc local, que va fer
gaudir al centenar d’espectadors que van anar poblant esgraonadament les
graderies en la matinal festiva. L’Areces estava completament trencat i el seu
joc s’anava endurint i les jugades d’atac sorgien a la desesperada. Sergi Parra
va donar l’ensurt del dia al quedar estès a terra commocionat desprès d’una
forta trompada contra Samuel Vallina quan encarava la porteria asturiana. El
jugador local va necessitar d’ajuda per abandonar la pista, però es va
restablir i va poder tornar a jugar minuts més tard.
 |
| Sergi Parra va rebre un fort cop en una jugada d'atac |
En aquests compassos, l’Areces va quedar-se temporalment amb dos
jugadors de pista i el porter, al veure la targeta blava Aspra per una entrada
sobre Berna Garcia, i Vallina per protestar. La actuació arbitral, amb
decisions força rigoroses per ambdós costats,
va ser molt criticada per part del asturians. La nova falta directa
favorable al Tordera la va picar Ricardo Valverde força innocentment i no va
poder superar Morrison.
 |
| Aquest xut de garcia va acabar el 5-0 |
Borja Bernardo i José Abella van defensar molt bé els interessos del
Areces bona part la estona que van estar en inferioritat, i fins i tot van
poder crear una bona ocasió de perill. Però quan ja s’exhauria els dos minuts
de Power Play, Berna Garcia feia el 5-0 amb un fort xut des de la frontal de
l’àrea. Encara quedava un quart d’hora de joc, però el partit ja estava dat i
beneit.
Arriba el moment de Camps i
Gramunt
 |
| Martos defensa la bola |
A continuació del 5-0, va arribar la desena falta d’equip dels
visitants, que hauria pogut significar el sisè si Berna Garcia hagués convertit
la falta directa, però el torderenc no va poder sorprendre Morrison amb el seu
xut semidirecte. A partir d’aquí, el Tordera es va limitar a conservar el
resultat i deixar que el temps anés passant, cosa que va saber aprofitar
l’Areces per sortir a assetjar la porteria contraria. Van ser els minuts de
lluïment personal del porter local, Gerad Camps, que fins llavors havia tingut
una actuació molt correcta en les poques oportunitats que li van arribar.
 |
| Moment de 5-1 |
Camps va refusar primer dues vegades un penal a Abella que es va tenir
que repetir, i poc desprès va fer lo propi en una falta directa davant del
mateix Abella. El que si que no va poder aturar va ser el xut directe de Borja
Bernardo en una nova falta directa, aquesta per la expulsió de Marc Serra, que
va convertir-se en el que seria el definitiu 5-1. En els cinc minuts restants,
la actuació de Camps va continuar sent estel·lar, amb grans aturades sobre
diverses accions visitants.
 | |
| Gerard Camps va mostrar la seva qualitat en uns minuts estel·lars |
En la porteria contrària, Ian Morrison també va evitar en varies
ocasions el sisè gol torderenc amb intervencions de mèrit. En aquests darrers
compassos, amb el 5-0 encara en el marcador, Jordi Camps va donar minuts al
jove Albert Gramunt, que no va decebre, mostrant-se molt actiu en tot moment, i
fins i tot va disposar d’una molt bona oportunitat per marcar en el darrer
minut de partit.
 |
| El jove Albert Gramunt no va poder superar Morrison en el darrer minut. |
SABIES QUE…?
...el partit va ser retransmès en directe per Ràdio Tordera.
...la pàgina web de la
RFEP va tornar a tenir problemes i no va poder oferir
correctament el “minut a minut” del partit.
...el CP Areces ha estudiat el fer una reclamació a la RFEP pels darrers arbitratges
que ha tingut fora de casa, tots catalans, als que ha considerat massa
parcials.
EL PROTAGONISTA:
Gerard Camps. La seva actuació no va ser clau per guanyar
el partit, ni vital per evitar una derrota, ja que els seus companys van
controlar molt bé al rival durant l’enfrontament, i en alguns moments, fins i
tot va ser un espectador de luxe. Però el porter del Tordera va estar molt
atent i concentrat durant els cinquanta minuts, resolent a la perfecció tota la
poca feina que va tenir, fins als darrers minuts, quan amb el partit
completament decidit, l’Areces va aprofitar la relaxació del Tordera per crear
perill. Aquests moments els va aprofitar Gerard Camps per sumar el seu lluïment
personal al bon partit de l’equip, aturant un penal i una falta directa, a més
de fer un munt d’aturades de mèrit, algunes d’elles força espectaculars, que
van provocar l’aplaudiment del públic. A Camps li feia falta una demostració
així de la seva qualitat per alleugerir el pes que el seu cognom llastra sobre
ell, i fer callar alhora les boques que apuntaven que s’ha guanyat la
titularitat de la porteria del Tordera per ser fill de qui és.
A KOPS DE FLASH
El casc és un element de
protecció poc comú entre els jugadors d’hoquei...
...però de vegades pot ser
necessari!!!
Els futurs diamants de la
inesgotable cantera del CP Tordera.
Dons no estaven per muntar
gaire follón...
El “Patxanguero” Willy Mayas,quasi
bé irreconeixible així de pentinat i afaitat.
Estaria Sergi Parra concentrat
en per on marcar el seu gol segons desprès?
Tot i tenir el partit
completament sentenciat, Jordi Camps va continuar seguint-ho amb atenció.
Zzzzzz... Zzzzzz...
(fem broma perquè no va passar res...)
Targeta blava per caure!...
...i a tu per protestar!!!...
dos d’una tacada.
Un altre que va trobar a faltar
el casc!
El de blanc és el locutor de
Ràdio Tordera, fent un seguiment ben a fons del que passava.
Gerard Camps va ser un dels
protagonistes entrevistats per Marc Martín al final del partit (entre porters s'entenen...)
EL KOP D’STICK:
L’hoquei-Guadiana.
No em refereixo a l’hoquei que es practica al sud d’Espanya, ni molt
menys. Em vinc a referir a la situació que viu l’hoquei a casa nostra, on
durant una època desapareix de cop i volta, com en una altra època sorgeix ple
d’abundància, al igual que el famós riu andalús.
Recordem que aquesta temporada hoqueística va donar inici desprès de cinc
mesos de sequera, on ens vam tenir que conformar amb algun torneig
“descafeïnat” per treure’ns el “mono” d’hoquei que ens envaïa. Ara, de cop i
volta, sembla que a les federacions els hi venen les preses. Tenim partits
d’hoquei els divendres, dissabtes, diumenges, en jornades intersetmanals
dimarts i dimecres, al mati, a la tarda, al vespre... estem patint una
sobredosi d’hoquei que ens està fent tornar bojos. Total, per què?... perquè al
maig es torni a aturar tot de cop i “adiós,
muy buenas” fins d’aquí cinc mesos més.
Si agafem una ampolla de whisky escocès de reserva de 15 anys i ens la
fotem d’una assentada, de la tajada
que agafarem no ens recordarem ni del color de l’etiqueta. En canvi, si l’anem
gaudint en una bona copa, en moments puntuals, assaborint-lo amb calma,
aprendrem a apreciar els seus matisos i descobrir els seus encants, i quan
acabem l’ampolla, tindrem ganes de tornar a començar i gaudir d’una altra. Amb
l’hoquei, com amb altres esports, passa igual. No vull criticar que es juguin
partits entre setmana, o a horaris poc habituals, sinó que trobo que seria
coherent estudiar quins dies i horaris poden ser millors per l’hoquei, i anar
dosificant-lo d’una forma més regular al llarg d’una temporada més extensa.
L’hoquei no es com l’esquí, no te cap condicionat per tenir que concentrar-lo
tot en un curt període de temps. Si volem promocionar l’hoquei patins, el que
no podem es emplenar-nos la panxa fins rebentar, per desprès passar-nos un
temps a dieta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada