23 de febr. 2012

1ª DIVISIÓ ESTATAL (JORNADA 17): CH LLORET 7 - CHP SANT FELIU DE CODINES 3


REPASSADA AL LÍDER

Desprès de la desfeta in extremis a la final de la passada Copa del Príncep, a Lloret n’hi havia moltes ganes de retrobar-se amb el Sant Feliu de Codines, el líder de la categoria, amb un clar esperit de revenja a sobre. Però malgrat això, de ben segur que tots els presents en el Municipal lloretenc s’esperaven més un partit molt tens i igualat, que no pas la exhibició local en que es va tornar el xoc davant d’un molt apàtic Sant Feliu.

El Lloret, a part de les ganes de revenja, es jugava tres punts molt importants per poder donar caça al seu rival en el més alt de la classificació, i tornar a recuperar així el liderat que va deixar escapar amb la ensopegada de la jornada anterior a Lleida. Per la seva part, la victòria visitant serviria per a que el Sant Feliu s’escapés en el comandament de la taula, donant una important passa cap a l’ascens a la OK Lliga.

El partit va iniciar-se amb molt de respecte mutu entre els dos bàndols, però desprès d’uns minuts inicials de tanteig, el Lloret va fer-se amb les regnes del joc i va engegar la directa, anul·lant per complet al rival i aconseguint un escandalós parcial de 7-0. Només ens el tram final de partit, i amb la lògica relaxació dels lloretencs, el Sant Feliu de Codines va poder maquillar una mica el resultat, deixant-lo en el 7-3 definitiu.

Aquest resultat combinat amb la resta de la jornada, deixen la zona alta de la classificació de la 1ª Divisió amb un triple empat a 36 punts entre el Lloret, Lleida i Sant Feliu, que treuen ja 4 punts al quart classificat, el GEiEG, que amb la seva victòria a la pista del Tordera –un dels altres aspirants a l’ascens- torna a ocupar una de les places d’ascens moltes jornades desprès. Tot fa preveure un final de temporada molt intens i emocionant.


FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga 1ª Divisió estatal, jornada 17.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 18 de febrer de 2012, 19:30 h.

CH LLORET (3+7): Ferran Serra, Jordi Rodríguez Rodri (1), Xavi Gonzàlez (3), Víctor Crespo (1) , Enric Torner (2) –equip inicial-, Marc Gòmez i Ferran Guimerà.
Entrenador: Manel Barceló.

FERGO AISA CHP SANT FELIU DE CODINES (0+3): Pere Turon, Marc Vila, Josep Ramon Altayo, Roger Valls, Jassel Oller (1) –equip inicial-, Xavi Rubio (1), Jordi Casabayó (1), Tirso Gòmez i Oriol Garcia.
Entrenador: Paco Gonzàlez

GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0 (14’) Rodri / 2-0 (15’) Torner / 3-0 (18’) Torner.
SEGON TEMPS: 4-0 (28’) Crespo / 5-0 (33’) Gonzàlez / 6-0 (33’) Gonzàlez, de falta directa / 7-0 (36’) Gonzàlez / 7-1 (39’) Rubio / 7-2 (41’) Oller / 7-3 (50’) Casabayó, de penal.

ÀRBITRES: Íñigo López i Josep Cornuella

TARGETES: --

FALTES: CH Lloret: 12 / CHP Sant Feliu: 13

PÚBLIC: Uns 180 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El CHP Sant Feliu patia la baixa de Marc Fajas.
 

CRÒNICA:

Malgrat quedar encara molts partits per acabar la competició, en aquest xoc entre dos dels primers classificats hi havia massa en joc per a que algun dels dos equips fes un pas en fals. I així va quedar ben palès en els primers compassos de partit, que van estar molt marcats per la cautela i el respecte mutu entre els dos bàndols.

Jugada davant la porteria del Sant Feliu
Les jugades s’anaven succeint en els dos costats de la pista, però amb molta manca de precisió i poca intensitat. De fet, la primera falta del partit es va produir a tocar de l’equador d’aquesta primera part. Semblava que els dos equips busquessin el seu lloc a la pista esperant a que el rival mogués fitxa primer. En vistes de que el Sant Feliu no semblava disposat a fer mal, el Lloret va agafar confiança i va començar a estirar les seves files en una busca més fructífera de la porteria de Turon. A partir de llavors van arribar les primeres internades amb cara i ulls de Crespo i Torner, acompanyats de xuts a distància de Rodri. Aquí també van arribar els primers moviments a les banquetes.

3 gols que deixen K.O. al Sant Feliu

Als 14 minuts, Rodri recuperava un refús d’un xut seu des de la frontal, i batia a Turon, inaugurant el marcador. Tant sols 35 segons desprès, en una ràpida jugada iniciada per Xavi Gonzàlez des d’àrea pròpia, Enric Torner posava el 2-0 en el marcador. Aquest minut “màgic” va ser crucial per marcar el rumb final que adquiriria l’enfrontament.

Rodri, en l'acció de l'1-0

Els dos gols consecutius rebuts van deixar mig estabornit al Sant Feliu, cosa que van aprofitar els lloretencs per donar inici a la seva exhibició, incrementant el ritme i posant a ballar als codinencs al seu tempo. En tres minuts, el partit es va convertir en un monòleg local, amb infinitat de contracops i jugades, que només l’encert de Turon va evitar que acabessin amb la bola al fons de la porteria. Fins al minut 18, quan de nou Enric Torner, amb una jugada marca de la casa, encarava com un míssil la porteria rival tot sol partint des de mitja pista, i amb una acció subtil aixecava la bola per sobre el porter. Turon, molt atent, va poder refusar la bola en un primer instant, però el mateix Torner recuperava la bola, i de nou per alt, aquest cop si, podia superar al porter codinenc, que ja batut, veia impotent com la bola rebotia a la seva esquena i traspassava la línea de gol. El 3-0 va trencar definitivament al Sant Feliu, que ja no va tornar a aixecar el cap en molts minuts, i encara va tenir sort de no rebre un correctiu més gran.

Torner encara al porter en la jugada que esdevidria el 3-0

Turon evita al Sant Feliu del ridícul

Davant d’un rival completament desdibuixat, i fins i tot, absent, el Lloret va deixar-se anar la melena, decidit no només a guanyar el partit, sinó a fer-ho d’una forma completament autoritària, i va convertir els darrers minuts del primer temps en un festival d’atac i gol, que només els pals i Pere Turon van impedir que acabés amb un resultat vergonyosament escandalós. Per complicar encara més les coses, els visitants van perdre a Jassel Oller, un dels seus jugadors clau, que va rebre un cop de bola a la cara i es va tenir que retirar fins a ben entrada la segona part. Quan quedaven 5 segons per arribar al descans, el Lloret va disposar d’un penal a favor per poder tornar a marcar, però de nou Turon va tornar a estar brillant, refusant amb el casc el xut inicial de Torner i desballestant la acció posterior. Amb un sorprenent, però alhora curt 3-0 es va arribar a la fi del primer temps.

Espectacular aturada de Turon al xut de Torner

Objectiu: evitar la reacció visitant

La segona part va començar amb objectius ben diferents per a cada bàndol. El Sant Feliu es trobava amb la obligació de reaccionar i començar a treballar des del primer instant en la remuntada si no volia que el temps es llances a sobre i acabar retratat. Mentre que la missió del Lloret era precisament la d’evitar la possible revifalla del rival, fent-se amb el joc i sentenciant el partit el més aviat possible per evitar ensurts.

El Lloret va jugar quasi a plaer
Només reprendre’s el joc, Víctor Crespo ja va donar el primer avís a la porteria rival. I a aquesta, li van seguir una i una altra jugada d’atac lloretenca. La tònica del partit no havia canviat al descans. El Sant Feliu estava completament  sotmès davant la forta pressió infringida pels lloretencs, i la cara de Paco Gonzàlez a la banqueta visitant ja donava a entendre que aquest vespre es faria llarg i sofert pels codinencs. La insistència local va tenir el seu nou fruit aviat, als 3 minuts de represa, amb una nova rapida triangulació Torner-Gonzàlez-Crespo, que va acabar significant el 4-0. El líder estava tocat, i era qüestió de moments que s’acabés d’enfonsar.

Acció d'atac del Sant Feliu
Els visitants van fer alguns intents tímids per intentar retallar distàncies, però el porter local Ferran Serra va estar molt atent davant la poca feina que va tenir, i ofuscat i impotent, el Sant Feliu va anar esvaint-se fins tornar-se un ninot trencat en mans d’un Lloret crescut, que s’havia fet l’amo i senyor del joc.

Hat-trick de Xavi Gonzàlez en tres minuts

El festival del Lloret ja era total. Els lloretencs tocaven, combinaven, arribaven i marcaven. Així va arribar el 5-0, obra de Xavi Gonzàlez als 8 minuts d’aquesta segona part. 15 segons desprès, el mateix Gonzàlez convertia la falta directa per acumulació del Sant Feliu en el 6-0.

Xavi Gonzàlez va convertir una falta directa en el 6-0

Però el moment estel·lar de Gonzàlez encara no havia acabat, i dos minuts i escaig més tard, va signar un hat-trick culminat una nova acció atacant del Lloret. Era el 7-0, un resultat escandalós si tenim en compte que el perjudicat era l’equip que dues setmanes abans s’havia proclamat campió de la Copa del Príncep, precisament contra el Lloret.

El Sant Feliu maquilla el resultat

Quedava menys d’un quart d’hora per acabar i el partit estava completament sentenciat. El 7-0 regnant ja parlava per si sol i, davant d’un rival molt inofensiu, el Lloret va agafar aire, va deixar de banda la tensió i l’esforç acumulat en uns minuts d’hoquei total i va relaxar-se. Els jugadors lloretencs es van limitar a controlar el partit i gestionar el resultat, jugant moltes vegades de cara a la graderia. Una graderia amb un públic que estava xalant de valent amb el resultat i el joc del seu equip, i que havia vist traslladada la festa del carnestoltes fins a la pista del Pavelló Municipal.

A l’altra meitat de la graderia, la nombrosa afició visitant que s’havia desplaçat fins a Lloret a animar al seu equip, ja feia estona que havia deixat de banda els seus càntics d’esperonament per passar a un silenci de resignació, que ja s’havia convertit en mostres d’indignació, que les dirigien cap a l’arbitratge i jugadors rivals.

Un dels gols del Sant Feliu
El considerable decreixement del ritme del joc el cava aprofitar el Sant Feliu per, com a mínim poder inaugurar el seu caseller de gols i maquillar una mica el resultat. Així va arribar el 7-1 i el 7-2, obra de Xavi Rubio i Jassel Oller, aquest ja recuperat de la seva lesió al nas.

A set minuts i mig pel final, el Lloret va estar castigat amb una falta directa al arribar a la desena falta d’equip. El lançament el va fer Jassel Oller, però va desaprofitar la gran ocasió del Sant Feliu de donar una mica de vida al tram final del partit i aquí es va acabar tot. La resta de temps va ser un pur tràmit sense cap mena de transcendència. En el darrer minut, Oller va transformar un penal en el 7-3 definitiu.

Jassel Oller va fer de penal definitiu 7-3 en el darrer minut

La propera jornada, el Lloret té un desplaçament a Manlleu, un dels equips de la part baixa de la classificació, cosa que li dona certa perillositat a l’enfrontament, donat la necessitat de puntuar dels osonencs per situar-se aviat a la zona tranquil·la de la taula. El Sant Feliu de Codines rebrà a casa al CH Mataró, en una bona oportunitat pels codinencs de refer-se d’aquest fort cop rebut a Lloret i continuar dirigint les seves mirades cap a l’OK Lliga.

SABIES QUE…?

...el Lloret fa unes jornades que ha canviat el color verd dels seus pantalons pel blau marí.
...veient el partit es trobaven els germans Ivan i Marc Tibau.

EL PROTAGONISTA:

Enric Torner. El jugador torderenc del Lloret està que se surt. Des de l’inici de temporada està immers en una espiral evolutiva ascendent que sembla no tenir fi ni sostre. Contra el Sant Feliu, Torner va tornar a signar una completíssima actuació on va crear i distribuir joc, es va oferir i també va buscar als seus companys, no li va tremolar el pols quan va tenir que anar a barraca o jugar l’un a un, ni tampoc quan va tenir que mantenir la seva posició defensant una jugada d’atac del rival. Va tornar a marcar dos gols molt importants per trencar al rival i encarar el partit, i a més va fer aixecar un parell de vegades al públic del seu seient amb accions de tècnica exquisida. Si algú va pensar en el seu dia que el seu cognom i els seus gens li serien un llast, amb actuacions com aquesta el que fa és entronitzar encara més el cognom Torner en el món hoqueístic. Ja porta 24 gols aquesta temporada, els mateixos que va marcar fa tres temporades, la de la seva eclosió en el CP Tordera... Atents equips grans!!!    

A KOPS DE FLASH

El Sant Feliu de Codines va estar acompanyat d’un bon grapat d’incondicionals

Malgrat ho sembli a la foto, Ferran Serra no va tenir que suportar el pes de l’equip.

Pere Turon va evitar una desfeta més gran als codinencs

Jassel Oller va donar l’ensurt del vespre. Afortunadament no va ser res.

Ambient de carnestoltes entre el públic.

Xavi Gonzàlez, autor d'un Hat-Trick

Ja que la bola no entrava dins de la porteria de Serra, el Sant Feliu va provar de fer entrar directament als jugadors.


EL KOP D’STICK:

De quin exemple parles?

El carnestoltes de Lloret és una bona excusa per desplaçar-se en família i desprès acabar la jornada gaudint d’un partit d’hoquei. I això es el que devien pensar a Sant Feliu de Codines, que van desplaçar una nombrosa congregació multigeneracional d’aficionats fins a la localitat costanera.

La afició blanquivermella va estar encoratjant al seu equip durant molt bona part del partit, donat el toc de color i disbauxa a la grada generalment freda del pavelló lloretenc. A mida que anaven passant els minuts, els crits es van anar apagant en la mateixa sintonia que ho feien els jugadors sobre la pista, fins que la fredor de la resignació va donar pas a la frustració. Aquesta frustració, tot i que el seu equip anava perdent per 7-0, un parell de seguidors (o un, o tres... no ho sé...), van decidir pagar-la amb els àrbitres i amb els jugadors locals, concretament amb un en especial, a qui van acabar per anomenar-lo amb tots els noms del porc i enviar-lo a tots els indrets que se’ls hi passaven pel cap.

La actitud d’aquests no cal tenir-la en compte a l’hora de jutjar el comportament exemplar de la afició codinenca, a la que, només per haver-s’hi desplaçat en un nombre tant significatiu, ja és de lloar. Això era només una simple taca sense importància. Però, el més xocant del cas, és que aquests personatges s’esplaiaven al seu gust envoltats de canalla, dels futurs aficionats, i per acabar la seva “actuació” van deixar anar un parell de vegades “ XXXXX: no ets cap exemple pels nens!!!” ...Sense comentaris.