GEIEG 3 - TENERIFE 2 (OK LLIGA J.13)

GEiEG SIDORME HOTELS (2+1): Roger Fernández, Figa, Farrés, Pujadas i Casadevall –equip inicial–; Eloi Gaspar, Cruz, Acuña i Ferran Garcia.

CEMENTO TEIDE P. TENERIFE (0+2): Nicoletti, Marc Coy, Costa, Marc Soler i Àngel Rodríguez –equip inicial–; Miquel Àngel Sànchez i Achilli.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (17') Farrés. 2-0 (23') Cruz.

SEGON TEMPS: 3-0 (27') Eloi Gaspar. 3-1 (44') Achilli, de falta directa. 3-2 (48') Miquel Àngel Sànchez, de penal.

ÀRBITRES: Garrote i Pernas.

TARGETES BLAVES: Casadevall (GEiEG)

FALTES: GEiEG 15 / Tenerife 15.

PISTA: Pavellò Lluís Bachs, complex esportiu Sant Narcís (Girona). Uns 250 espectadors

INCIDÈNCIES:

Abans del partit, el GEiEG, va homenatjar al seu jugador júnior Ferran Garcia per formar part de la selecció espanyola junior campiona de món, entregant-li una placa commemorativa.

El Tenerife va rebre la visita del seu ex-jugador Pere Serrano, ara a les files del Blanes.

CRÒNICA:

Interessos dispars els que hi havien en joc sobre el parquet del Lluís Bachs: per una part, el GEiEG necessitava treure un resultat positiu que li permetés no allunyar-se gaire del seu gran objectiu, la permanència, sabent que un gran baluard per aconseguir-ho es el de no deixar escapar gaires punts de casa. I per part del Tenerife, l’objectiu estava en treure uns punts que permetessin assegurar el més aviat possible una plaça per disputar la Copa, objectiu que semblava una quimera a principi de temporada i ara tenen quasi a l’abast.

El partit va començar amb molta igualtat i respecte mutu entre els dos equips. Semblava que el GEiEG portava la iniciativa atacant, però topava sempre amb la ordenada defensa illenca, i un parell de xuts llunyans sense conseqüència van ser les seves millors ocasions en aquests minuts. Donava la impressió que qualsevol equip podia desencallar el marcador en qualsevol moment, però van ser els locals els que van obrir la llauna quan Farrés va aprofitar un rebuig per batre a Nicoletti posant l’1-0 en el minut 17.

El Tenerife va reaccionar ràpidament, i tot seguit, Mateo de Ramón va aprofitar un temps mort per fer sortir a Miquel Àngel Sànchez i obrir les seves línees en busca de l’empat. Fruit de la seva insistència, tres minuts més tard, van poder treure un penal a favor, molt protestat pel públic local, conseqüència d’una caiguda de Costa dins de l’àrea. La pena màxima la va xutar i fallar Achilli, que acabava de sortir, i tampoc va poder aprofitar el refús de Fernàndez. Els grupistes es van treure el momentani són de les orelles, i al minut 23, una bola rebutjada per Nicoletti la va aprofitar Carlos Cruz convertint-la en el 2-0. Amb aquest resultat es va arribar al descans.

El GEiEG va sortir a jugar el segon temps conscient de que el partit no estava resolt, i que calia rematar-lo per evitar passar angunies. Així dons, va buscar, i va fer-se de seguida amb el control del joc, cosa que va tenir el seu premi als pocs minuts, quan Eloi Gaspar va traspassar la defensa rival amb un fort xut creuat des de fora de l’àrea que arribava al fons de la porteria. Amb un 3-0 al marcador i el joc controlat, el partit semblava encarrilat cap el bàndol dels grupistes. L’avantatge hagués sigut mes gran si els jugadors gironins haguessin aprofitat dos penals a favor, i si els arbitres haguessin concedit el 4-0 en una jugada on Edi Nicoletti va quedar estès dins de la porteria desprès de topar amb Marc Figa; la bola va traspassar la ratlla de gol sota el cos del porter, però Achilli, aprofitant la confusió del moment, la va treure ràpidament abans que els col•legiats i els rivals s’adonessin i pogués saltar la polèmica.

El Tenerife no va donar el partit per perdut en cap moment i va començar a pressionar als locals. La tensió existent va començar a fer-se patent i els equips es van anar carregant-se de faltes. Una targeta blava a Marçal Casadevall va donar la oportunitat a Achilli de retallar diferències al transformar la falta directa corresponent en el 3-1. El gol va encoratjar encara més als tinerfenys, que van anar en busca de la porteria contrària. En el seu afany van ser castigats amb una falta directa que hauria sentenciat el partit en cas de que el GEiEG la hagués transformat, però no va ser així, es més, a la següent jugada, Miquel Àngel Sànchez afusellava a Roger Fernàndez al transformar un penal que posava un ajustat 3-2 al marcador a falta de 2 minuts pel final. Amb el rival bolcat a la desesperada en buscar el gol de l’empat, el GEiEG tornava a beneficiar-se d’una falta directa, i Figa era l’encarregat de fallar-la de nou, donant un punt més d’intensa emoció al minut final de partit. Però finalment no va passar res més i els tres punts es van quedar a casa d’un GEiEG que, pagant la seva falta d’encert a jugada aturada, va patir més del compte.

VISIÓ PERSONAL:

M’agrada anar a veure hoquei a Girona perquè el fan el diumenge al matí. Em recorda aquells diumenges d’antany, quan l’hoquei es feia a aquesta hora i quasi cada setmana podíem gaudir de les genialitats dels Torner, Alabart, Vilapuig i companyia amb un partit televisat (pels més joves: Si, si... es cert... va haver-hi una època on es televisaven partits d’hoquei), o acudíem a la pista del poble a prendre una Coca-Cola i una bossa de patates mentre animàvem al nostre equip, fent temps abans d’anar cap a casa a gaudir del dinar dominical. No importava a quina categoria jugués, ni quina plaça ocupés, ni contra qui jugués. L’important era que era l’equip del poble, al que es tenia que anar a recolzar amb il•lusió i del qual ens sentíem orgullosos.

Sembla mentida que en tota la OK Lliga, l’únic equip que vol recuperar aquest sentiment sigui el modest GEiEG. I sembla que funciona. Cada cop que anat a veure un partit al Lluís Bachs l’ambient es gentil, distés, familiar. La temperatura dins del pavelló es agradable (No com les neveres en les que es transformen altres pavellons a les 9 de la nit), i es pot gaudir de jugar amb llum natural. Pel que creu en aquestes coses: això fa que l’espectador es trobi a gust, i es creï una mena de vincle, de connexió espiritual amb l’equip, que s’acaba encomanant entre els presents, creant un ambient capaç d’encoratjar als jugadors fins a elevar-los a un estat de motivació on es creuen capaços de superar qualsevol objectiu que es proposin. En això l’afició grupista són uns mestres: Durant tot el partit animen de forma exemplar a l’equip, guanyi, perdi, jugui bé o malament. I si el GEiEG va acabar guanyant aquest partit va ser perquè aquesta afició els hi va donar la empenta necessaria per desencallar el partit quan es resistia, i forces per aguantar-lo quasi heroicament quan s’estava torçant... I amb això no vull dir que no mereixien guanyar el partit, tot el contrari, van ser justos guanyadors. El que vull dir es que en aquesta OK Lliga, quan la sort no et somriu a la pista, qualsevol errada pot fer que qualsevol rival t’espatlli la festa. Així, que tota ajuda es necessària, agraïda i, finalment, segur que corresposta.

Vaig marxar del Lluís Bachs fermament convençut de varies coses que ja sospitava: que per gaudir de l’hoquei, en tots els aspectes, no cal anar a l’Ateneu, Riazor o al Palau, ni a veure grans equips professionalitzats; que el GEiEG, per joc, actitud i entorn mereix –i estic segur que ho aconseguirà- mantenir-se a l’OK Lliga; i que el Tenerife, amb la sorprenent temporada que esta fent després de tots els problemes pels que va passar aquest estiu, si aconsegueix un lloc per la Copa, serà totalment merescut.