ARA QUE HAN PASSAT UNS DIES...

VISIÓ PERSONAL DEL CATALUNYA-ARGENTINA

Perdoneu el retard, però m’estima’t fer certes valoracions un cop passats uns dies, ja que en fred, sense les emocions del moment, es veuen les coses d’una manera més racional.

Ja fa temps que penso, que si no s’hagués fotut la política pel mig, Catalunya ja faria temps que estaria competint oficialment amb la seva selecció nacional. I si no, recordeu lo de Fresno: el com la aparició a escena de certs politiquets, fent servir de nou l’esport com a via per guanyar-se la simpatia de les masses pels seus interessos politics, va fer encendre les alarmes a Madrid i va llançar per terra tota una gran feina que va fer la Fecapa amb gran discreció.

I a que ve això?... Dons a que certes coses que vaig viure aquest passat diumenge, durant el Catalunya-Argentina de la Festa del Patí 2009, no em van acabar d’agradar. N’hi havia molta gent, si, molta per ser un partit d’hoquei (segons la organització vam ser 4.600 persones, però allà no hi havíem poques més de 3.000), però vaig trobar a molta gent, com ho diria..., com “desubicada”: gent que ni sabia quin era el nostre rival, ni quina competició es jugava, ni com es deien els nostres jugadors... en definitiva, gent que aprofita aquest tipus d’actes per anar a cantar ben fort “Els Segadors” i lluir la seva senyera, per després marxar cap a casa pensant “Que catalanista sóc!!...”, sense saber ben bé que es el que ha vist, i si aquell esport s’estén més enllà de la selecció catalana. I no em refereixo tan sols a la gent del públic en general, també va per una part de personalitats que hi havia a la llotja. Ei! “al lloro!”... que em sembla perfecte, però no crec que La Festa del Patí sigui el lloc més adient per fer-ho. La Festa del Patí tindria que ser un lloc per, primer, reivindicar el nostre esport, mostrar que mereix un ressò mediàtic i social més acord amb la gran afició i nivell esportiu existent al nostre país. I segón, aprofitant la presència de la selecció nacional de Catalunya, per reivindicar una selecció pròpia reconeguda, i no per mèrits polítics, sinó per mèrits esportius, mèrits que Catalunya ja ha mostrat sobradament que els té. Que ningú s’ha donat compte que, a Catalunya, cada cop que es barreja la política amb qualsevol cosa sempre sortim escaldats?

Per la part esportiva, el partit va tenir tot el que té que tenir un partit d’exhibició com aquest, i més tenint en compte que es televisava en directe: dinamisme, vistositat, espectacle, emoció i gols. Aquestes són les claus que necessita un esport per enganxar a la gent (bé, també es molt important que s’entengui el que passa durant el joc, però això es tasca dels encarregats de fer les retransmissions). A la pista s’enfrontaven les dues millors seleccions del món. Argentina, molt conjuntada, va dominar tot el partit desplegant un joc ràpid i espectacular. I Catalunya que, per molts grans jugadors que tingui, com acostuma a passar en aquests cassos, li falta molta compenetració, va mantenir molt a ratlla als argentins durant el primer temps i va tenir ocasió d’inquietar-los durant alguns moments del segon.

Les genialitats dels argentins Pablo Álvarez, Reinaldo García i Lucas Ordóñez van fer aixecar a la grada en més d’una ocasió. El públic s’ho va passar d’allò més bé durant tot el partit, i no va deixar d’animar a Catalunya en cap moment, demostrant que hi ha moltes ganes de fer-ho de forma oficial. Al final, el resultat va ser el de menys, el més important era que s’havia vist un gran espectacle hoqueístic, amb el regust de la esperença de tornar a repetir-ho aviat en un campionat del món.

La revenja toca aquest estiu a la Copa Amèrica, que es jugarà a casa nostra, i a veure si per fi, Catalunya s’imposa a l’Argentina sense disfressar-se de selecció espanyola.

Per cert, he llegit en alguns foros, on es tracta aquesta derrota com una tragèdia, que es demana la dimissió d’en Jordi Camps com a seleccionador. No es un xic agosserat? Sabeu que s’ha jugat contra la selecció sots-campiona del món quasi al complet? Quan ha tingut Jordi Camps ocasió de fer més de dos entrenaments seguits amb els seus jugadors? Quan ha tingut ocasió de repetir una mateixa convocatòria?... Recordo que darrera de la selecció catalana hi ha molta “mà negra”: Que si no es poden convocar a depèn quins jugadors per que aquests no rebin represàlies per part de la Federación Española... que si alguns clubs deixen a els jugadors que els interessa... que si altres jugadors no volen/poden venir...

Primer, lluitem per una selecció reconeguda oficialment, i desprès jutgem.

Un altre incís: això de cobrar les entrades només amb targeta... que la organització no va tenir en compte al nombrós públic adolescent que no té targeta?... Per una altra vegada, que s’ho facin mirar...

Ah! M’hagués agradat poder parlar de la resta d’actes de la Festa del Patí, però una avaria en el cotxe va provocar que arribés tot just per veure el darrer partit.

Properament, la crònica.