24 de febr. 2010

BARÇA 10 - QUEVERT 1 (LLIGA EUROPEA J.4)

EL BARÇA GOLEJA A PLAER I JA TE UN PEU I MIG A LA F6

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Diumenge, 21 de febrer de 2010, 12:30h.

FC BARCELONA-SORLI DISCAU (2+8): Egurrola, Adroher (3), Lluís Teixidó, Carlos López (2) i Reinaldo Garcia (1) –equip inicial–; Tarrés, Ordeig (2), David Páez, Panadero (1) i Borregán (1).
Entrenador: Ferran Pujalte.

HC DINAN QUÉVERT (0+1): Gélébart, Hamon, Minuzzi (1), Marcelo López i Maturano –equip inicial–, Erwann Morvan, Herve, Le Polodec i Salardaine.
Entrenador: Olivier Gélébart

GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (10') Adroher. 2-0 (21') Carlos López, de penal.
SEGON TEMPS: 3-0 (26') Borregán. 4-0 (26') Panadero. 5-0 (29') Reinaldo Garcia. 6-0 (43') Ordeig. 7-0 (44') Ordeig. 8-0 (47') Carlos López. 9-0 (48') Adroher. 10-0 (49') Adroher. 10-1 (50') Minuzzi.

ÀRBITRES: Ulrich i Ehlert.

TARGETES BLAVES: Borregán (Barça) i Le Polodec (Quevert)

FALTES: Barça 11 // Quevert 7

PÚBLIC: Uns 200 espectadors.

CRÒNICA:

El Barça comença controlant el partit, però li falla la punteria i està a punt veure’s sorprès.

El pobre ambient de les grades del Palau va encomanar-se a la pista, i tot i controlar el joc, el Barça va començar el partit un pèl apàtic i amb un xic de desencert. Carlos López, Lluís Teixidó i Reinaldo García van tenir ocasions per començar a encarrilar el partit, però als blaugranes els hi faltava una mica d’espurna en el seu joc. El Quevert va sortir amb força, en un intent de demostrar que no havien vingut a Can Barça a fer turisme, i va aprofitar els minuts de desencís dels locals per intentar sorprendre’ls.

Una perillosa jugada entre Marcelo López i Chicho Minuzzi al minut set, i un penal a favor dels francesos al minut deu, van fer saltar les alarmes del bàndol barcelonista, el que va provocar que Ferran Pujalte demanés un temps mort per intentar redreçar la actitud dels seus homes. Les consignes del tècnic blaugrana van tenir el seu efecte immediat, ja que segons després de que Egurrola refusés el llançament de penal a Marcelo López –germà del blaugrana Carlos López-, Jordi Adroher robava una bola al mig de la pista i, en jugada personal, encarava al porter rival, a qui enganyava amb un ràpid ziga-zaga i inaugurava el marcador.


Control total blaugrana.

Amb l’1-0 el partit s’ha transformat en un monòleg del Barça, tot i que no arribava a materialitzar les jugades de perill que creava. El Quevert tampoc inquietava gaire a Egurrola, i els minuts anaven passant fins que, finalment, va ser Carlos López el que va fer pujar el 2-0 al electrònic al transformar un penal a falta de quatre minuts pel descans.

 

La diferencia del marcador es va poder veure’s incrementada en quatre minuts molt intensos, però Teixidó va fallar per dos cops un penal, i Adroher i Borregán tampoc van poder batre a Olivier Gélébart, per lo que el 2-0 va ser el resultat a la fi del primer temps.

Un inici trepidant del segon temps sentencia el partit en favor del Barça.

L’inici del segon temps va servir per a que el Barça deixés clar que no volia sorpreses ni maldecaps innecessaris. Així, tot just després de la sacada inicial, Beto Borregán feia el 3-0, i trenta segons més tard, una desmarcada de Sergi Panadero acabava significant el 4-0, que esborrava definitivament les possibilitats dels bretons de treure quelcom de positiu.


Ni amb el partit encarrilat, el Barça va donar cap concessió al Quevert. I tan sols un minut després del 4-0, Reinaldo García primer, de xut dins de l’àrea, i Beto Borregan tot seguit, de penal, van estar a punt de fer pujar el cinqué, però Gélébart va desbaratar les ocasions. I per fi, abans dels cinc minuts, el Barça va tornar a rebre un premi al seu domini aclaparador, en forma de gol, obra de Reinaldo García.

Amb el 5-0 van arribar un minuts de semi-relaxació dels jugadors blaugranes, però sense deixar de tenir el control absolut del joc i fer ballar als francesos al seu ritme. El Quevert va voler buscar el seu moment de glòria, però els seus tímids intents eren desballestats per un atent Octavi Tarrès, que va sortir a la segona part en substitució d’Egurrola. Hamon i Marcelo López van tenir en el seu estic unes bones ocasions per marcar, en forma de falta directa, però tampoc van poder superar al porter local, tot i que López va enviar la bola al fons de la xarxa, però els col•legiats van anular el gol en considerar que el jugador havia colpejat la esfèrica a més alçada que la reglamentaria.

Traca final.

El darrer tram del partit va estar immers en una pluja de gols, que va iniciar Mia Ordeig amb dos gols consecutius en menys d’un minut. El va seguir Carlos López, que va fer pujar el 8-0 tot just desprès de que Tarrés evites el primer gol del Quevert. La rubrica la va posar Jordi Adroher amb dos gols més, que posaven el parcial en un humiliant 10-0 a manca d’un minut pel final. El resultat encara hauria pogut ser més abultat si Ordeig i Panadero no haguessin errat el llançament d’un penal i d’una falta directa, respectivament, durant els darrers minuts bojos del partit.

Quan faltaven pocs segons pel final, i amb els jugadors del Barça amb la ment ja en els vestidors, Chicho Minuzzi ha fet el gol de l’honor pel Quevert, que significava el 10-1 definitiu.

Amb aquest resultat, combinat amb l’empat entre el Bassano i el Lloret, el Barça s’aferma en el lideratge del Grup B, i ja té a tocar la classificació directa per la Final a sis.


VALORACIÓ PERSONAL:

Podria definir el partit amb una frase que em van deixar anar els directius del Quevert a la zona mixta del Palau, un cop acabat el partit: “Han tegnido un poco de suegrte. Ja, ja, ja!”. La frase, dins del context en que va estar pronunciada, te un significat més seriós del que sembla: deixa en evidència una competició que tindria que ser el referent mundial de l’hoquei patins, com es la Lliga Europea, al mostrar el poc interès amb la que se la prenen tots aquests equips semi-exòtics que participen -amb un nivell que els situaria, en comparació, donat tombs per la Primera Divisió espanyola-, i la juguen conscients de que la seva màxima aspiració es no ser ridiculitzats, i només enfrontar-se a equips com el Barça en el Palau, ja s’ho prenen com un premi.

Només 200 persones en el Palau en un partit de competició europea... dos rivals amb una diferencia de nivell abismal... 10-1 sense trepitjar l’accelerador a fons... Pregunto jo: No seria hora de replantejar-se el sistema competitiu de la Lliga Europea? No seria millor organitzar un tipus de competició semblant al Mundial de seleccions?: amb una categoria A, amb realment els millors equips del continent, independentment del país que siguin, i una categoria B amb la resta d’equips, i amb ascensos i descensos entre les dues categories... Però bé, vist l’interès que mostra per la competició el propi CERH, que no actualitza la seva web des de la segona jornada, encara gràcies que hi ha una Copa d’Europa de clubs.

Ara, vull fer una petita reflexió: des de aquest web sortejàvem 10 entrades dobles pel partit... un 10% del públic assistent!

I per finalitzar, vull tornar a fer-me pesat reivindicant més partits d’hoquei els diumenges a migdia: em sembla un horari idoni per assistir al partit en família, i no coincideix amb cap altra competició esportiva... per que no funciona?

MÉS IMATGES DEL PARTIT:

El pobre aspecte de les graderies del Palau Blaugrana en un partit de competició europea convida a fer una reflexió.

 A dalt i a baix: Busqueu les 7 diferències. ...Això si que es repetir un penal...
 


 
 Tarrés Vs Egurrola

Els àrbitres, en tot moment van estar ben posicinats... per sortir al mig de les fotos.