1 d’abr. 2010

CH LLORET 3 - HC QUÉVERT 2 (LLIGA EUROPEA J.6)

EL LLORET PATEIX MÉS DEL PREVIST, PERÒ JUGARÁ LA REPESCA CONTRA EL REUS

LLOC/DIA/HORA: Pavelló municipal d’esports, Lloret de Mar. 27 de març de 2010, 21:00 h.

CH LLORET (3+0): Serra, Marc Tibau (1), Rodri, Casalí i Lladó –equip inicial–, Martos, Xavier González (2), Crespo i Roger Perarnau.

HC QUÉVERT (1+1): Gelabert, Le Podolec, Hauvelin (1), Luis Alejandro i Hamon –equip inicial–, Marcelo López, Morvan i Maturano (1).

GOLS:
PRIMER TEMPS:1-0 (5') Marc Tibau. 2-0 (17') Xavier González. 3-0 (19') Xavier González. 3-1 (25') Hauvelin.
SEGON TEMPS: 3-2 (44') Maturano

ÀRBITRES: Paulo Afonso i João Paulo Romão (Portugal).

TARGETES BLAVES: Lloret: Marc Tibau // Quevert: Hamon.

FALTES: Lloret: 12 // Quevert: 11

PÚBLIC: Uns 200 espectadors

INCIDÈNCIES:
- La unificació d’horaris en tots els partits de la jornada, va crear un petit desconcert en algunes de les persones que van assistir al pavelló, ja que alguns mitjans de comunicació van anunciar el partit a les 19:30, horari habitual dels partits a Lloret.
- El Quevert va estar animat des de la graderia pel seu grup de cheerleaders.
- Els jugadors del Quevert van lluir el pantaló blau, en lloc del blanc habitual, degut a la coincidència amb el Lloret.

CRÒNICA:

El Lloret no desplega un gran joc, però encarrila aviat el partit

El partit, sobre el paper, es presentava fàcil pel Lloret, ja que el Quevert no havia puntuat encara en aquesta edició de la competició. Tot i això, encara estava present a la memòria dels lloretencs, les dificultats que van passar per doblegar al conjunt bretó a la seva pista. Per tal motiu, Ivan Tibau no va voler jugar-se-la i va demanar la màxima concentració als seus homes, conscient de que guanyant no es tenia que especular amb el resultat del altre partit del grup, entre el Bassano i el Barça, per assegurar-se la segona plaça, que li donava dret a jugar la eliminatòria prèvia per disputar la Final a 6 d’aquesta edició de la Lliga Europea.

El partit va començar bé pel Lloret, ja que bon principi es va fer amb el control del joc, el que va portar a que Ivan Tibau inaugurés el marcador al minut 5, desprès d’una combinació amb Martos. Tot i el matiner avantatge, el Lloret no estava desplegant un gran joc, i li costava superar a la ordenada defensa del Quevert. Mentre que als francesos, sense fer tampoc un joc de l’altre mon, també els hi costava molt crear ocasions de perill, tot i que van disposar d’un parell d’oportunitats on van posar en dificultats al porter local Serra.

La entrada a la pista de Xavier González i Víctor Crespo, a mitjans del primer temps, va donar un xic més de fluïdesa al joc del Lloret. Precisament ells van ser els protagonistes dels dos gols següents del seu equip. El 2-0 el feia Xavier González al minut 17, al culminar una jugada personal, i dos minuts més tard un fort xut de Crespo acaba en un mal refús del porter francès, cosa que aprofita González per marcar de nou. Tot just abans del 3-0, Serra va evitar el primer gol del Quévert amb una gran intervenció a xut de Marcelo López.


El Quévert redueix diferències tot just abans de la botzina.

Amb el 3-0, el partit es va obrir una mica, i tot i no gaudir d’un joc brillant, el públic va poder entretenir-se una mica abans d’arribar al descans. El Quévert va posar a prova els reflexes de Serra en un parell d’oportunitats, i van reclamar un penal en una caiguda de López dins de l’àrea desprès de topar contra el porter lloretenc. Mentre que per part del Lloret, Xavier Lladó va disposar de fins a tres bones ocasions per fer el quart gol del seu equip. Quan tot semblava de que el Lloret s’aniria als vestidors amb una plàcida renda de tres gols a favor, Samuel Hauvelin feia el primer gol dels bretons a manca de 20 segons per la botzina.

Segona part del Lloret per oblidar

El 3-1 sembla que va animar als jugadors del Quévert, i a la represa van sortir a la pista disposats a dignificar el seu adéu a la competició europea. Així dons, els bretons van posar setge a la porteria de Serra, aprofitant les facilitats que li donava un Lloret que semblava que s’havia deixat l’esperit competitiu al vestidor. En el minut 4 d’aquest segon temps, el Quévert va tenir la seva primera gran ocasió per reduir diferències gràcies a un penal assenyalat desprès de que Erwan Morvan fos derribat dins de l’àrea lloretenca. Per sort pel Lloret, Hamon va estavellar el llançament al pal.

Xavier Gonzalez, sol davant del porter, i Rodri, amb un fort xut des de fora de l’àrea, van tenir la oportunitat de marcar el gol que podria sentenciar definitivament el partit, però no van tenir l’encert necessari per superar a Gelabert. El Lloret continuava sense aixecar el cap, i el Quévert, amb un joc molt espartà, aconseguia arribar amb perill a l’àrea local, provocant el neguit del tècnic Ivan Tibau, que es va veure obligat a demanar un temps mort per mirar de corregir l’actitud dels seus homes sobre la pista.


La pausa tècnica no va servir per gaire, i el Quévert continuava buscant el gol que el tornés a posar dins del partit. Els nervis s’anaven apoderant dels jugadors selvatans, el que va provocar que l’equip s’anés carregant de faltes. Fruit d’això va arribar la desena falta del Lloret, castigada amb un llançament de falta directa en contra. De nou la fortuna va somriure als locals, i el Quévert desaprofitava una altra clara ocasió per fer el 3-2, en el que segurament ha sigut el pitjor llançament de falta directa de la història. A falta de 7 minuts per la conclusió del partit, va ser el Lloret l’agraciat amb un llançament de falta directa, però Victor Crespo no va poder transformar-lo en el 4-1, i a la jugada següent, Martín Maturano feia el 3-2 que presagiava un incert final de partit.


Tens final de partit

Els darrers cinc minuts del partit van estar marcats per la tensió i el nerviosisme, tant a les graderies com a la pista, on els dos equips es van bolcar a la busca d’un gol, el de la tranquil•litat pel Lloret, i el de l’empat pel Quevert. En aquest tram de partit, el joc va brillar per la seva absència, i quasi totes les jugades eren tallades bruscament amb faltes, que derivaven amb protestes i picabaralles entre els jugadors. La conseqüència d’això va ser que durant uns minuts, els dos equips van tenir que jugar amb un jugador menys per les expulsions del lloretenc Marc Tibau, i del bretó Frederic Hamon. En el darrer minut Xavier González va disposar d’una falta directa que hauria pogut significar el 4-2, però va optar pel llançament directe, que va enviar fora.

El marcador no es va alterar, i amb un 3-2, el Lloret segellava la seva segona posició en el grup, que li dona opció d’aconseguir una plaça per la Final a 6 en una eliminatòria contra el Reus, on els selvatans tindran l’avantage de jugar el partit de tornada a casa.

MÉS FOTOS DEL PARTIT

Els àrbitres es van mostrar molt inflexibles amb alguns detalls, i abans del partit van obligar a Le Podolec del Quévert a possar-se bé la samarreta, i a Martos del Lloret a lluir correctament el braçal de capità.

Xavi Lladó va iniciar amb mal peu el partit: en els minuts inicials va tenir problemes amb un patí, i després va fallar contínuament moltes clares ocasions.

El grup d’animadores del Quévert van posar la festa i el color a la graderia

Els juniors del Lloret i del , que jugaven acontinuació, no es van voler perdre el final del partit.

Que te pego, leche! ... que te pego!... Molta tensió al final del partit