EL BARÇA ES PROCLAMA CAMPIÓ, EN UN TORNEIG MARCAT PEL BON JOC I EL BON ROTLLO
Els partits, disputats en la pista annexa del Pavelló d’Esports Municipal, es van jugar seguint les regles dels partits de veterans, com la de no aturar el cronòmetre durant el joc, cosa que ha donat molta fluïdesa i dinamisme a la competició. A més, en aquest cas, es van reduir les parts de cada partit a 20 minuts.
Al finalitzar el torneig, els organitzadors i el participants, van coincidir en la seva satisfacció pel bon joc i bon ambient viscut durant els dos dies que va durar el torneig.
La nota negativa la va posar la baixa a darrera hora del CH Girona, per el que, en el seu lloc, es va tenir que improvisar un combinat de jugadors de diverses poblacions veïnes, que, sigui dit de pas, va comptar amb varis ex-jugadors d’elit, mostrant un bon nivell de joc.
La classificació final va ser:
1er- FC Barcelona
2on- CP Tordera
3er- CE Arenys de Munt
4rt- CP Las Rozas (Madrid)
5è- FC Cuatro Vientos
6è- Combinat Old Stars
7è- H Sant Celoni
8è- Manchester RHC (Regne Unit)
Equip més golejador: CE Arenys de Munt, FC Cuatro Vientos, H Sant Celoni, Manchester RHC, amb 9 gols.
Equip menys golejat: FC Barcelona, 2 gols.
Màxims golejadors: Jaume Oms (CP Las Rozas), David Noguera (H Sant Celoni), amb 4 gols.
Porter menys golejat: Tino Martínez (FC Barcelona), amb 1 gol cada 60 minuts (2 gols totals)*
* Donat que molts porters no jugaven els partits complets, es comptabilitza la millor mitjana de gols-minut.
FASE PRÈVIA
Dissabte 15, matí.
Partit 1. 11.00h. FC CUATRO VIENTOS 1 – CE ARENYS DE MUNT 3
Partit 2. 12:00h. FC BARCELONA 2 – H SANT CELONI 1
Partit 3. 13.00h. MANCHESTER RHC 4 – CP LAS ROZAS 5
Partit 4. 14.00h. COMBINAT OLD STARS 5 – CP TORDERA 6
En la basant esportiva, cal destacar la derrota dels amfitrions i un dels favorits, el FC Cuatro Vientos, en mans del CE Arenys de Munt, un equip que va causar molt bona impressió en tot el torneig pel seu joc ràpid i ben conjuntat. El Barça, que malgrat les baixes va formar un “dream team”, va patir més del previst per doblegar al H Sant Celoni. I el partit entre el Combinat Old Stars i el CP Tordera va finalitzar amb un empat 3-3, per el que es va tenir que decidir el guanyador amb una ronda de llançaments de penal. Finalment els torderencs es van emportar la victòria.
FASE CLASIFICATÒRIA
Dissabte 15, tarda.
Partit 5. 17:00h. Perdedor partit 1 – Perdedor partit 2
FC CUATRO VIENTOS 5 – H SANT CELONI 3
FC CUATRO VIENTOS (2+3): Salarich, Panadero, Alonso, Gutiérrez, Portes –equip inicial-, Urbina, López, Ayats i Martín (p).
H SANT CELONI (2+1): Saez, Paitubí, Arrabal, Òscar Molès, Gassó –equip inicial-, Peña, Noguera, Danoc, Audal Moles, Pousa, Costa i Girò (p).
GOLS: 1-0 Alonso; 2-0 Portes; 2-1 Noguera; 2-2 Costa // 3-2 Alonso; 4-2 López, de penal; 5-2 López, de falta directa; 5-3 Audal Molès, de falta directa.
INCIDÈNCIES.
- El Cuatro Vientos va jugar amb la seva segona equipació, de color vermell, per semblança de colors a la del Sant Celoni.
CRÒNICA:
Desprès de la desfeta inesperada del primer partit, el Cuatro Vientos va deixar de banda les concessions, va sortir a resoldre aviat el partit, i als 5 minuts, els blanencs ja guanyaven per 2-0. Tot i això, el Sant Celoni no va desesperar i va començar a insistir davant la porteria de Salarich, trobant el premi a la seva constància en el tram final de la primera part. David Noguera donava l’avís enviant una bola al pal a falta de 3 minuts per la finalització, i un minut més tard, el propi Noguera feia el 2-1. Pocs segons abans del descans, el Sant Celoni va aconseguir empatar a 2, gràcies a Esteve Costa.
La igualtat va ser la nota dominant del inici del segon temps. Amb un 2-2 en el marcador, cap dels dos equips aconseguia desencallar el partit tot i les constants ocasions a ambdues porteries. Ja en l’equador de la segona part, Víctor Alonso tornava a avançar al Cuatro Vientos, i 1 minut més tard, Dani López tornava aposar als blanencs amb dos gols d’avantatge. Malgrat el resultat podria donar a entendre que el partit ja estava encarrilat, el joc practicat pels dos equips creava la sensació de que encara podrien passar moltes coses. Afortunadament pels amfitrions, el Sant Celoni va cometre la seva desena falta d’equip, i Lòpez va transformar la falta directa corresponent en un 5-2 que els hi donava un xic més de tranquil•litat. Poc abans del final, el Sant Celoni va fer el 5-3 definitiu, també mitjançant una falta directa per acumulació.
Partit 6. 18:00h. Perdedor partit 3 – Perdedor partit 4
MANCHESTER RHC 3 – COMBINAT OLD STARS 5
MANCHESTER RHC (1+2): Salarich, Plaza, Delprat, Armstrong, Manford -equip inicial-, Keung i Casas.
COMBINAT OLD STARS ( 1+4): Roig, Esteve, Riera, Treserres, roura –equip inicial-, Rubio, Pons i Bancells.
GOLS: 0-1 Riera; 1-1 Keung // 2-1 Plaza; 2-2 Pons; 2-3 Bancells; 2-4 Bancells; 3-4 Plaza; 3-5 Riera.
CRÒNICA:
El Manchester i el Combinat Old Stars van protagonitzar un dels partits més intensos de la primera jornada del torneig, sobretot gràcies a una esbojarrada segona part, amb molts gols i emoció. Josep Riera s’encarregava d’avançar al combinat de “velles glòries” als cinc minuts de partit, i desprès d’una primera part on la actuació dels dos porters va ser determinant, el Manchester va aconseguir empatar instants abans del descans.
El català “Michael” Plaza va avançar als anglesos als 6 minuts de la represa, donant pas a uns minuts d’hoquei intens, que va fer les delícies de la trentena d’espectadors assistents. Dos minuts van trigar els Old Stars en tornar a capgirar el marcador, amb dos gols consecutius de Santi Pons i J. Mª Bancells, cosa que va obligar als britànics a sol•licitar un temps mort per redreçar la situació. Al poc de reprendre’s el joc, Bancells va fer el 2-4, però Plaza tornava a posar emoció al partit reduint la diferència a 3-4.
A falta de 4 minuts per la conclusió, Josep Riera feia el 3-5 definitiu, tot i que poc desprès, el Manchester podria haver tornat a entrar en el patit, si el pal de la porteria no els hi hagués desbaratat una ràpida jugada de contracop.
Partit 7. 19:00 h. Guanyador partit 1- Guanyador partit 2
CE ARENYS DE MUNT 0 – FC BARCELONA 1
CE ARENYS DE MUNT (0+0): Catà, Comalart, Mauro, Dotras, Padròs –equip inicial-, Roura, Andreu, Ferrer i Altarriba (p).
FC BARCELONA (1+0): Martínez, Rovira, Pujalte, Joan Torner, Cairo –equip inicial-, Xavi Segarra i González.
GOLS: 0-1 Pujalte
INCIDÈNCIES:
- Els dos equips van jugar amb la seva segona equipació: vermell, l’Arenys de Munt, i blau cel, el Barça, degut a la coincidència de colors.
- El Barça, degut a les seves baixes, va estar reforçat amb el jugador local Fran González.
CRÒNICA:
La primera semifinal del torneig enfrontava al equip revelació, el CE Arenys de Munt, contra el principal favorit, el FC Barcelona, en un partit que segurament no passarà a l’historia, però que va mantenir la emoció fins al darrer moment. Un solitari gol de Ferran Pujalte en el primer temps va ser suficient per classificar al Barça per la final.
En la primera part, un Arenys molt ràpid i conjuntat va complicar molt les coses a un Barça que pagava l’esforç de jugar sota mínims el seu tercer partit en menys de 24 hores. Els blaugrana van portar la iniciativa del joc, però els hi costava trobar els forats en la defensa maresmenca, mentre que l’Arenys de Munt aprofitava la seva velocitat per crear problemes a la porteria de Tino Martínez. Al minut 11, Ferran Pujalte va trobar-se amb un buit en la línea defensiva rival, no s’ho va pensar dues vegades i va engaltar un xut des de fora de l’àrea que va acabar al fons de la porteria de Tino Catà, significant el 0-1, que a posteriori va ser definitiu i significava el passi a la final pel Barça.
L’Arenys va sortir al segon temps amb la intenció d’infringir un fort ritme de joc, en busca de sorprendre a un minvat Barça, però els blaugranes van aguantar molt bé la pressió maresmenca, i Tino Martínez va estar providencial en un parell d’ocasions evitant el gol de l’empat. El Barça no es va arronsar i va intentar buscar el gol que li donés la sentència, però les ocasions no es materialitzaven i va tenir que patir per lligar la victòria en un final de partit molt obert i emocionant.
CP LAS ROZAS 2 – CP TORDERA 3 (Final de partit: 1-1)
CP LAS ROZAS (0+1+1): Tomico, Claudio Sánchez, Charly, Oms, Cosin –equip inicial-, Carlos Sánchez, Daniel i Alcalde.
CP TORDERA (0+1+2): García, Vendrell, Santi Serra, Manresa, Pep Serra –equip inicial-, Isern i Canals.
GOLS: 0-1 Manresa, de penal; 1-1 Oms.
INCIDÈNCIES:
- El CP Tordera va jugar amb la segona vestimenta, de color blau cel, degut a motius “higiènics”.
CRÒNICA:
El Tordera va classificar-se per la final del torneig al guanyar el seu partit, de nou, gràcies a una tanda de penals, aquest cop contra el conjunt madrileny de Las Rozas.
La primera part del partit no va tenir gaire història, va estar marcada per la igualtat imperant en el joc seriós dels dos equips, ben posicionats i conjuntats. Si bé qualsevol dels conjunts es podria haver anat al descans amb avantatge, la bona actuació de les defenses i dels porters, va impedir que el marcador s’alterés, i amb el 0-0 inicial va acabar el primer temps.
La segona part va tenir un to diferent, provocat principalment perquè el Tordera va aconseguir avançar-se en els primers compassos, gràcies a un penal a favor transformat per Miquel Manresa. El conjunt de Las Rozas va trepitjar l’accelerador confiat en demostrar que no havia vingut a ser una mera comparsa, i quatre minuts desprès del 0-1, Jaume Oms equilibrava de nou el resultat. Amb l’empat es va entrar en uns minuts que guanyaven en intensitat a mida que el temps arribava a la fi. Quan faltaven cinc minuts pel final, el Tordera va disposar d’una falta directa a favor, per l’acumulació de deu faltes de Las Rozas, però Jordi Canals no va poder materialitzar-la, i el partit va acabar 1-1, el que provocava que el partit es tingués que decidir amb una tanda de llançaments de penal. Va caler completar tota la ronda de llançaments per proclamar al CP Tordera com a segon finalista del torneig, al transformar 2 penals, per 1 el CP Las Rozas.
Diumenge 16, Matí.
3er i 4rt lloc. 10:30 h. Perdedor partit 7 – Perdedor partit 8
CE ARENYS DE MUNT 6 – CP LAS ROZAS 2
CE ARENYS DE MUNT (3+3): Altarriba, Cumalat, Roura, Amorós, Ferrer –equip inicial-, Rodríguez i Dotras.
CP LAS ROZAS (1+1): Tomico, Daniel, Oms, Cosin, Alcalde –equip inicial-, Claudio Sánchez, Charly i Carlos Sánchez.
GOLS: 0-1 Alcalde; 1-1 Ferrer; 2-1 Ferrer; 3-1 Dotras // 4-1 Roura; 5-1 Cumalat, de penal; 5-2 Carlos Sánchez; 6-2 Ferrer.
INCIDÈNCIES:
- El partit, previst inicialment per les 13:00 h, es va tenir que avançar per facilitar que els membres de Las Rozas poguessin agafar a temps el vol de tornada.
- El CP Las Rozas, va jugar amb la seva segona equipació, de color blanc, degut a la semblança de colors amb l’Arenys de Munt.
CRÒNICA:
El partit pel tercer i quart lloc enfrontava als dos equips “revelació” del torneig: El joc ràpid de l’Arenys de Munt, contra el joc ordenat del CP Las Rozas. Tots dos equips havien posat en seriosos problemes al Barça i Tordera en les seves respectives semifinals, per el que es preveia un partit emocionant. Finalment, els maresmencs van aconseguir una còmoda –que no vol dir poc treballada- victòria.
El equip de Las Rozas van ser els que van portar el domini inicial del partit, el que va portar que als tres minuts ja manessin en el marcador per 0-1. Però va ser un miratge: l’Arenys de Munt va posar-se les piles, en menys de dos minuts empatava el partit, i un minut més tard, ja havia capgirat el marcador. A partir d’aquí, van arribar els minuts més igualats del enfrontament, amb moltes ocasions a les dues porteries. La intensitat del joc va originar també algun moment de tensió entre els jugadors dels dos equips, però afortunadament tot va quedar en tràngols del joc. En aquests compassos, l’Arenys va tenir la fortuna de poder fer el 3-1, allunyant el perill d’empat que els infringien els madrilenys.
El inici del segon temps va ser fulminant per part de l’Arenys de Munt, ja que en poc més de tres minuts marcava dos gols que posaven el partit costa amunt a l’equip de Las Rozas. Amb un clar 5-1 a favor, els maresmencs van baixar una marxa i es van limitar a tenir controlats als madrilenys per evitar disgustos.
A manca de sis minuts pel final, es va donar la nota anecdòtica del partit, quan el col•legiat, el Sr. Margui, va sol•licitar un temps mort per anar als vestidors a fer algun “assumpte propi indeterminat”.
Ja en els darrers compassos del partit, l’equip de Las Rozas va poder marcar un estèril segon gol, i quasi amb el cronòmetre a cero, Ferrer feia el seu “hat-trick” amb el definitiu 6-2.
7é i 8é lloc. 11.30 h. Perdedor partit 5 – Perdedor partit 6
H SANT CELONI 5 – MANCHESTER RHC 2
H SANT CELONI (1+4): Saez, Arrabal, Eduald Moles, Gassó, Noguera –equip inicial-, Peña, Paitubí, Costa, Pousa, Òscar Moles, Danot i Giró (p).
MANCHESTER RHC (1+1): Whitley, Delprat, Armstrong, Mandford, Keungt –equip inicial-, Plaza i Casas.
GOLS: 1-0 Noguera, de penal; 1-1 Manford // 1-2 Manford; 2-2 Noguera; 3-2 Edu Moles; 4-2 Gassó; 5-2 Noguera.
INCIDÈNCIES:
- El Manchester recuperava de nou al seu porter i capità, Darren Whitley, que es va tenir que retirar per una indisposició durant la primera jornada.
CRÒNICA:
El Sant Celoni i el Manchester van disputar-se l’honor de no ser el fanalet vermell del torneig. Finalment, els catalans, van endur-se la victòria en un partit que, tot i el que pugui semblar pel resultat final, va mantenir-se molt igualat fins a ben transcorregut el segon temps.
Desprès d’uns compassos inicials de tanteig, els dos equips es van posar la granota de feina i van anar a la busca de la porteria contrària. El primer en endur-se el gat a l’aigua va ser el Sant Celoni, que als sis minuts, d’una jugada seva d’atac, en va poder treure un penal a favor. David Noguera va fer el llançament i va obrir el marcador amb el primer dels seus tres gols. El Manchester, que fins a les hores no estava jugant gens malament, va fer servir el seu temps mort per corregir la situació. La aturada tècnica va tenir el seu efecte, i als pocs minuts, Steven Manford feia el 1-1 amb el que s’arribava al descans, tot i les diverses ocasions dels dos equips per desfer la igualtat.
Tot just començar el segon temps, els anglesos aconseguien capgirar el marcador, de nou gràcies a Mandford, el jugador més perillós de l’equip. El Sant Celoni va despertar i va anar en busca de l’empat, però es va trobar al davant amb un equip que li va posar les coses molt difícils, ja que veia posible la seva primera victòria. Per fi, quasi fregant l’equador de la segona part, els vallesans van poder tornar a capgirar el marcador, primer gràcies a David Noguera, i tot seguit mitjançant Edu Moles. El partit continuava obert, ja que els anglesos no volien donar el seu braç a tòrcer, i van continuar assetjant la porteria de Jordi Giró. A falta de vuit minuts del final, Albert Gassó va donar tranquil•litat al Sant Celoni amb el 4-2. Immediatament, el tècnic del Manchester, va demanar un nou temps mort per posar a cremar les seves naus en els darrer tram de partit, però aquest cop no va tenir l’efecte desitjat, ja que els catalans van aguantar estoicament els embats anglesos durant els minuts finals. Ja quan el cronòmetre arribava a la fi, Noguera feia el 5-2 definitiu.
5é i 6é lloc. 12:30 h. Guanyador partit 5 – Guanyador partit 6
FC CUATRO VIENTOS 3 – COMBINAT OLD STARS 0
FC CUATRO VIENTOS (0+3): Salarich, Recio, Gutiérrez, Urbina, Ayats –equip inicial-, Munsó, Portes, Panadero, López i Martín (p).
COMBINAT OLD STARS (0+0): Roig, Esteve, Riera, Treserres, Pons –equip inicial-, Rubio, Bancells i Roura.
GOLS: 1-0 Recio; 2-0 Ayats; 3-0 Ayats.
TARGETES BLAVES: Riera (Combinat Old Stars)
INCIDÈNCIES:
- Amb una trentena llarga d’espectadors, el partit va ser el que va presentar la millor entrada del torneig.
CRÒNICA:
L’equip amfitrió, el Cuatro Vientos,va poder adjudicar-se la cinquena posició del torneig amb una victòria molt soferta i treballada contra un combinat amb molts bons jugadors, però que va pecar de la seva lògica falta de conjunció.
El primer temps va estar molt igualtat, amb molta feina pels dos porters, que es van tenir que esmerar a fons per mantenir la seva porteria invicta. La tònica d’aquesta primera part va ser la duresa amb la que es va jugar, fruit de la competitivitat que mostraven els dos equips, cosa que va propiciar que als 14 minuts el Cuatro Vientos ja havia comés la seva desena falta. La falta directa favorable als Old Stars la va picar Joan Roura, però no va poder materialitzar-la. Finalment, es va arribar a la fi del primer temps amb el marcador encara verge.
El segon temps va començar de la mateixa forma que va acabar el primer, el que feia que el nerviosisme s’anés fent palès a la pista. Un gol anul•lat a Bancells als tres minuts de la represa va encendre els ànims dels jugadors “confederats”. Dos minuts més tard, es passava del posible 0-1, al real 1-0 gràcies a Edu Recio, que avançava als blanencs. Uns instants més tard, apareixia Joan Ayats, marcant el 2-0 als 8 minuts, i el 3-0 als 13, deixant el partit ben encarrilat cap el Cuatro Vientos. A partir de llavors, els blanencs, van sentir-se més còmodes i van passar a dominar el partit, fent baixar el seu ritme per evitar la reacció rival.
A manca de 2 minuts per la conclusió, el Combinat Old Stars va disposar d’un penal a favor. Desprès de que els col•legiats fessin repetir el llançament fins a dos cops degut a que els jugadors es van moure abans de fer el xut, Josep Riera, l’encarregat de fer el llançament, va perdre els nervis i va veure la única targeta blava mostrada en tot el campionat, i deixava al seus en inferioritat numèrica. El penal el va acabar llançant Jordi Esteve, que no va poder marcar el gol de l’honor del seu equip, i amb el 3-0 es va acabar el partit.
FINAL
FC BARCELONA 4 – CP TORDERA 1
HORA: 13:30 h
FC BARCELONA (3+1): Martínez, Rovira, Lluís Segarra, Cairo, González –equip inicial-, Joan Torner.
CP TORDERA (0+1): Raboso, Vendrell, Santi Serra, Manresa, Canals –equip inicial-, Josep Serra, Isern.
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (4’) Rovira; 2-0 (7’) Lluís Segarra; 3-0 (20’) Cairo
SEGON TEMPS: 4-0 (31’) Cairo; 4-1 (40’) Santi Serra.
ÀRBITRES: Dalmau i Margui
TARGETES BLAVES: --
FALTES: FC Barcelona: 4 // CP Tordera: 6
PÚBLIC: uns 20 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El Barça, que malgrat poder disposar de Lluís Segarra, va patir les baixes de darrera hora de Ferran Pujalte i Xavi Segarra, per el que va tenir que comptar novament amb els serveis del jugador blanenc Fran González.
CRÒNICA:
El Barça i el Tordera van provocar que tots féssim un salt enrere en el temps, i tornéssim a viure un d’aquells apassionants duels que protagonitzaven aquests dos històrics equips en la màxima categoria de l’hoquei estatal dècades enrere. L’enfrontament no va defraudar, i va ser força vistós de cara a la vintena d’espectadors, majoritàriament públic blaugrana, que es van aplegar en les graderies del pavelló blanenc.
El partit va començar amb un ritme trepidant, imposat pel Barça, que va sortir a intentar fer-se des d’un bon principi amb les regnes del joc, conscient de que la seva inferioritat a l’hora de fer canvis, i la seva major mitjana d’edat, li podria passar factura a finals del partit. El ritme intens que marcaven els blaugrana va sorprendre als jugadors torderencs, que van trigar a poder trobar el seu lloc a la pista. Mentrestant, Toni Rovira, ja havia avançat al Barça al enviar al fons de la xarxa una passada de Gaby Cairo.
Sense que el Tordera tingués temps de mostrar símptomes clars de reacció, Lluís Segarra feia el 2-0 amb un xut des de la frontal de l’àrea. A partir de llavors, els torderencs van començar a arribar, primer tímidament i cada cop amb més perill, a la porteria de Tino Martínez, que va tenir que intervenir amb solvència en un parell de clares ocasions. Tot i només disposar d’un jugador per fer canvis, el Barça va saber gestionar perfectament les rotacions per mantenir el alt ritme de joc, aguantant bé al darrera, i sortint amb rapidesa i molt de perill a l’atac, on Fran González i Gaby Cairo causaven estralls a la defensa torderenca. El premi a la insistència del davanter argentí del Barça va arribar a pocs segons del descans, en forma del 3-0 que deixava el partit molt ben encarrilat cap a el bàndol blaugrana.
El segon temps va començar amb tot igual, amb l’equip blaugrana marcant el tempo sense donar opcions a un Tordera que a dures penes podia enllaçar jugades amb cara i ulls per inquietar la porteria de Tino Martínez. Als 9 minuts de la represa, Toni Rovira va tenir la oportunitat de sentenciar definitivament el partit, mitjançant un llançament de penal, que Toni Raboso va poder refusar, mantenint al seu equip amb una mínima esperança. Però dos minuts més tard, si que va arribar la sentència definitiva, a través d’una jugada de Gaby Cairo, que feia el 4-0 que ja resultava insalvable pels torderencs.
Amb una renda de quatre gols a favor, el Barça va tancar files, va abaixar una mica el ritme, i es va limitar a conservar el resultat, tot i que encara va disposar d’alguna ocasió per fer el cinquè. El Tordera va buscar, però sense gaire fortuna, el seu gol de l’honor, que finalment va fer-ho Santi Serra en els darrers segons del partit.
Així dons, el Barça s’ha adjudicat el seu primer títol del recentment creat equip de veterans de la seva secció d’hoquei patins, tot un “Dream Team” que, de ben segur, seguirà la estela del llorejat primer equip blaugrana. El CP Tordera va mostrar molt bones maneres durant tot el Old Stars, i només el ensopegar-se contra tot un os com el Barça, li va impedir el alçar-se amb el títol.
LES NOTES DEL TORNEIG
0. RES!
En fred, no crec que hi hagi pogut haver-hi res o ningú que mereixi un “cero-patatero”... com a mínim, res del que jo tingui proves...
1. LES ABSÈNCIES
Algunes ja estaven anunciades des de feia temps, altres van ser irremeiables de darrera hora. Estic segur que tothom tenia un bon motiu. Lesions, indisposicions, motius familiars, el núvol de cendra volcànica, etc... la qüestió es que les absències van provocar balls de jugadors entre el equips, i fins i tot, el tenir que improvisar tot un equip sencer, donant una immerescuda imatge poc seriosa al torneig.2. LA POCA REPERCUSIÓ MEDIÀTICA
Tampoc es tracta de que estiguessin les càmeres de TV (encara que pel que fan a algunes cadenes...), però per allà no va aparèixer ningú, ni la premsa més local, ni tan sols a preguntar qui va guanyar. Menys mal de les webs dels equips participants!
3. EL ARBITRATGE
Serà un tòpic, però sembla que si no es critica a l’arbitratge, una crònica queda coixa... La veritat: partits amb un àrbitre i d’altres amb dos, poca coherència a l’hora d’aplicar els mateixos criteris, etc... Mala nota general per als únics que cobraven... Villarato? 4. LA PISTA.
No es que estigués feta un nyap, però tampoc era cap meravella per jugar a hoquei patins. La il•luminació deixava molt que desitjar, sobretot en els partits de dissabte a la tarda. Com a mínim funcionava el marcador! 5. LA INDUMENTÀRIA DE QUIQUE MARTÍN
El porter del Cuatro Vientos va aprofitar per lluir la col•lecció primavera-estiu de moda “per-a-porter”. No es que m’agradés, ni em desagradés... es que necessitava alguna cosa que puntuar amb un 5. El cert es que no va deixar a ningú indiferent!6. EL PÚBLIC
Una mitjana de 15 persones per partit, amb una màxima afluència de trenta i escaig, majoritàriament familiars i amics dels jugadors, conjuntament amb algun despistat que s’acostava a tafanejar que es coïa per allà, no es que fos una gran entrada... però, clar, si el torneig no va tenir quasi cap mena de publicitat, que esperem? Això si! El seu comportament va ser exemplar i s’ho van passar pipa!
7. EL BON JOC
El que pensi que un partit de veterans es com un partit de costellada, que s’ho tregui del cap! Estic ben segur que algun dels equips i jugadors participants amb una mica de rodatge i alguna sessió de gimnàs, encara podrien fer un paper molt digne en el màxim nivell. En general, de mitjana, el joc gaudit mereix un aprovat alt.
8. EL BON ROTLLO
9. LA ORGANITZACIÓ
Excel•lent en tot moment: rigorosa amb els horaris... va saber adaptar-se i maniobrar amb celeritat davant les adversitats (baixes de jugadors, horaris de vols...) sense que es trenqués el ritme de competició... sempre a disposició i donant facilitats a la premsa i equips... mimant els detalls... records per a tots els participants... etc... podria ser perfectament un 10, però aquest puntet de menys dona motivació per intentar superar-se en la propera. Felicitats per a ells!
10. EL BARÇA
Més enllà de ser el just campió del Old Stars, es té que vanagloriar la actitud d’un equip que compta a les seves files amb campions del món, de lliga, d’Europa, de copa, de recopa... -i d’un munt de trofeus més, que si els ajuntem i netegem amb Netol, de ben segur es veuria el reflex des del Meteosat- i que es van deixar la pell com uns principiants per aconseguir un “humil” campionat de veterans (que de fet, es el seu primer títol de la seva “segona joventut”). Això diu molt d’ells. Felicitats campions!!
ALGUNES IMATGES DEL TORNEIG
Alguns “flashos” del torneig...
...ho sentim per aquells que no han sortit a les fotos... Igualment: ENHORABONA A TOTS!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada