DE BOJOS!
COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 4
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Lluís Bachs, Complex Esportiu Sant
Narcís, Girona. Diumenge, 24 d’octubre de 2010, 12:30 h.
GEIEG (0+3): Gascón, Figa, Casadevall, Cruz, Garcia -equip
inicial-, Ros, Farrés, Eloi Gaspar i Vives.
Entrenador: Israel Umbert.
FC BARCELONA SORLI DISCAU (2+1): Fernández, Torra, Borregán, Reinaldo,
Panadero -equip inicial-, Adroher, Carlos López, David Páez i Ordeig.
Entrenador: Ferran Pujalte.
GOLS:
PRIMER TEMPS:
0-1 (6') Torra, de jugada col·lectiva.
0-2 (17') Adroher, de jugada col·lectiva.
SEGON TEMPS:
1-2 (37') Casadevall, de penal.
2-2 (39') Farrés, de falta directa.
2-3 (42') Borregán, de xut llunyà.
3-3 (50') Farrés, de falta directa.
ÀRBITRES: Valverde i López.
TARGETES BLAVES: Borregán, Panadero i David Páez (FC Barcelona)
TARGETES VERMELLES: Eloi Pujolrás (auxiliar del GEiEG)
FALTES: GEiEG 15 // FC Barcelona 20
PÚBLIC: Uns 400 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El Barça va poder comptar amb el seu jugador Mia Ordeig, recuperat de
la seva lesió.
- El GEiEG va jugar amb la seva
segona equipació, de color verd poma.
CRÒNICA:
El Pavelló Lluís Bachs va ser testimoni d’uns dels minuts més bojos que
es recorden darrerament en un partit d'OK Lliga. I es que desprès d’una primera
part dominada clarament pel Barça, a mitjans del segon temps, tota una sèrie de
decisions arbitrals, algunes molt rigoroses per els dos bàndols, van fer que el
joc es descontrolés per complet, entrant en una espiral interminable de penals,
faltes directes i targetes, on finalment, el millor encert del GEiEG a bola
aturada va fer que l’avantatge que portava el Barça en el marcador es veiés
neutralitzat per dos cops, acabant el partit empatat en un final totalment
agònic.
El primer temps segueix el guió previst.
Els compassos inicials del partit van tenir
com a protagonista al FC Barcelona que, com acostuma a fer en els darrers
partits, va sortir passat de voltes infringint una forta pressió sobre el
rival. El GEiEG no va arronsar-se i va fer servir les mateixes armes, per el
que el partit, ja des de bon principi, va mostrar-se entretingut. Al poc més
dels cinc minuts ja es va inaugurar el marcador. Culminant una jugada de
contracop dels visitants, Marc Torra rebia una bola al segon pal que creuava
fora de l’abast de Ramon Gascón, fent el 0-1 favorable al Barça.
Amb molts minuts per endavant, el partit va
continuar amb la mateixa dinàmica. El GEiEG buscava pacientment el gol de
l’empat, però topava constantment amb la defensa blaugrana, que sortia a l’atac
com una exhalació sempre que recuperava una bola, posant en seriosos
compromisos a Gascón, que va fer un bon partit. Quasi en l’equador d’aquest
primer temps, el Barça va disposar de la seva primera jugada a bola aturada a
favor de les sis que va tenir al llarg del partit: va ser un penal que Reinaldo
García va llançar contra el cos del porter.
El Barça continuava amb el control del partit,
i fruit d’una altra jugada d’atac va arribar el 0-2, obra de Jordi Adroher. El
partit semblava que, com deien els pronòstics, s’aniria cap a terres
barcelonines. El GEiEG, molt alenat per la seva afició –que tot sigui dit, no
va ser gens matinera, i tot i la entitat del rival, el pavelló es va anar
omplint molt gradualment- continuava buscant la forma de travessar el bloc defensiu
rival, però sense èxit. Mentrestant, Sergi Panadero, desaprofitava un altre
penal pels blaugranes. Així, amb el 0-2, s’arribava al descans.
També cal destacar d’aquest primer temps, el
debut de Mia Ordeig aquesta temporada. El jugador del Barça portava temps de
baixa degut a una lesió soferta aquest estiu en el europeu de Wuppertal jugant
amb la selecció espanyola.
El GEiEG treu petroli de la bola aturada.
El inici del segon temps no va variar gaire en referència al vist durant
la primera part del partit. Poder el GEiEG va sortir una mica més decidit i
lluitador, el que va fer que el porter blaugrana, Sergi Fernàndez, que en
aquest partit va ser titular, tingués que intervenir més sovint. Però el Barça
no mostrava signes debilitat i semblava tenir el joc sota control. Eloi Gaspar
era el jugador més incisiu dels grupistes durant aquests compassos, mentre que
David Ros va tenir una oportunitat immillorable per marcar quan va estavellar
en el travesser la execució de la falta directa que castigava al Barça per la
seva desena falta d’equip.
Minuts més tard, els arbitres van ensenyar la targeta blava al jugador
blaugrana David Páez, iniciant-se aquí tota una espiral de despropòsits
arbitrals que no van fer més que crear desconcert i crispació entre els jugadors,
tècnics i seguidors, donant pas a uns minuts de joc totalment esbojarrats,
plens de expulsions i jugades a bola aturada.
Sergi Fernàndez va estar providencial en el penal llançat per Carlos
Cruz, així com en la jugada posterior al refús. I poc desprès, en l’altra
porteria, Ramon Gascón feia lo propi en una falta directa executada per Carlos
López. A continuació, Marçal Casadevall reduïa diferències fent el 1-2 des del
punt de penal.
No van passar ni dos minuts, quan Sergi Panadero va veure una altra
targeta blava, deixant momentàniament al Barça amb només dos jugadors de pista.
I dic momentàniament, perquè la falta directa corresponent va servir per a que
Jaume Farrés fes el gol de l’empat a dos, que va fer embogir a la graderia. El
GEiEG havia aconseguit empatar un partit que tenia totalment d’esquena, i
veient-se crescuts i amb el total recolzament del públic, els grupistes es
veien amb cor d’assolir tota una gesta.
Els arbitres continuaven fent de les seves, i es van començar a treure
de la txistera tot un reguitzell de faltes molt rigoroses en els dos camps. Els
intents dels col·legiats de compensar els seus errors no feia més crear molta
confusió a la pista, i la tensió era totalment palpable. Un temps mort
sol·licitat pels tècnics no va servir per redreçar la situació, i el partit
havia entrat en una etapa d’incertesa.
Borregán va intentar tornar a posar les coses al seu lloc amb un xut que
es va transformar en el 2-3. El GEiEG va intentar tornar a equilibrar el
marcador, i el joc es va tornar un anar i tornar continu en les dues porteries.
Els dos equips s’anaven carregant de faltes i van tornar a desaprofitar una
falta directa cada un. Els membres de les banquetes ja seguien els darrers
minuts drets amb els nervis a flor de pell, i uns quants exaltats del públic
van intentar diverses vegades saltar a la pista, encesos per les continues
polèmiques decisions arbitrals.
A trenta segons pel final del partit, amb els jugadors del Barça
intentant defensar el seu avantatge a capa i espasa dels embats gironins, els
hi van xiular la seva vintena falta d’equip. Farrés va tornar a ser
l’encarregat de fer la execució, va encarar Fernàndez i quasi des de terra va
poder enviar la bola a dins de la porteria. El 3-3 va provocar el deliri de
tota la parròquia grupista, i molts seguidors van saltar fins a les tanques per
celebrar el gol amb els seus jugadors. Però encara no estava tot acabat. Tant
sols tretze segons més tard, el Barça aconseguia provocar la quinzena falta
dels grupistes, cosa que li donava dret a fer un nou llançament de falta
directa. Amb tot el pavelló amb el cor encongit i l’alè contingut, Reinaldo
García encarava a Gascón, i novament, no va poder superar-lo. No va haver-hi
temps per res més i el partit va acabar amb el 3-3. Pel GEiEG era un empat
agònic, amb regust de victòria, veient com s’havia desenvolupat el partit, el
que va fer esclatar d’eufòria a tot el públic, provocant la invasió de la pista
per part de molts seguidors que van fondre’s en una melé amb els jugadors i
tècnics locals. El Barça, per la seva part, va punxar per segona vegada
consecutiva en quatre jornades, aquest cop víctima del seu infortuni a bola
aturada -els barcelonistes van desaprofitar fins a sis jugades d’aquest tipus,
mentre el GEiEG va fer els seus tres gols d’aquesta manera-, i veu com el cap
de la classificació s’escapa ja a cinc punts de distància.
SABIES QUE...?
... abans del partit, el GEiEG va regalar diverses andròmines als seus
seguidors per crear ambient i animar a l’equip.
... entre el públic assistent es trobava Ramon Benito, entrenador del
Blanes HCF, proper rival del FC Barcelona; i molt a prop seu, Joan Ayats, mític
ex jugador del Barça.
... Carlos López, del FC Barcelona, va ser dubte fins a darrera hora per
culpa d’una lesió en el adductor de la cama esquerra.
ALGUNES IMATGES DEL PARTIT
El pavelló Lluís Bachs va presentar un magnífic
aspecte i un gran ambient.
Ramon Benito i Joan Ayats, dos històrics ex jugadors
barcelonistes es trovaben entre el públic.
Sergi Fernàndez va tornar a ser titular en el FC
Barcelona.
Mia Ordeig tornava a les pistes desprès de la seva
lesió.
Els arbitres, a banda de tenir una desafortunada
actuació, també van posar-se al mig en algunes fotos (com acostuma a ser
habitual).
El Barça va desaprofitar fins a sis jugades a bola
aturada:
EL PROTAGONISTA:
Els àrbitres
Cada cop queda més clar que el arbitratge de la OK Lliga no esta al
nivell que la competició requereix. El que estava sent un partit força tranquil
a nivell d’arbitratge es va tornar completament boig en el darrer tram, mercès
a un cúmul de decisions divergents per part dels col·legiats, que no van
aplicar el mateix criteri a l’hora de penalitzar diferents accions del joc,
independentment del equip a qui es xiulessin. Això va provocar nerviosisme i
confusió dins i fora de la pista, el que es va traduir en poc joc, més faltes,
protestes i targetes, que van espatllar un partit que fins ara era entretingut
i emocionant; això si, sense desmerèixer el empat aconseguit pel GEiEG, que va
ser qui millor partit va saber treure de la situació.
EL KOP D’STICK:
En només quatre jornades el Barça ha cedit ja cinc punts respecte als
candidats a treure-li la corona aquesta temporada. Aquest es el pitjor inici de
campionat dels blaugrana en els darrers anys, veient lo forts que van Liceo i
Reus, i tenint en compte que aquesta temporada només té 26 jornades i sense
playoff, aquest cinc punts poden fer pensar que poder aquest any, desprès de
tretze temporades de domini blaugrana, hi haurà un nou campió a la OK Lliga.
Res més lluny!... recordem que els quatre “grans” encara tenen que enfrontar-se
entre ells en les darreres jornades, com va passar la passada temporada, i
aquesta diferència pot donar encara moltes voltes. El que si està clar, es que
si el Barça vol revalidar el títol tindrà que suar tinta, al igual que la resta
d’aspirants, perquè tot un munt d’equips “petits” estan disposats a vendre molt
cara la seva pell, en un campionat que amb només 14 equips, l’abisme del
descens espera darrera de cada errada.
Preparem-nos per una temporada curta, però intensa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada