30 de nov. 2010

PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL (JORN. 9) CP TORDERA 5 - CP VILAFRANCA 3


EL TORDERA NO AFLUIXA

COMPETICIÓ: Lliga Primera Divisió estatal 2010-11, jornada 9.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Parroquial, Tordera. Dissabte, 27 de novembre de 2010, 19:00 h.

CP TORDERA (3+2): Luzón, Pujol, García, Piera i Uribe -equip inicial-, Sánchez i Valverde.
Entrenador: Xavi Albet

CAIXA PENEDÈS CP VILAFRANCA (2+1): Campor, Palau, Vergés, Riba, Ramon -equip inicial-, Sabaté i Aguarón.
Entrenador: Ricard Muñoz

GOLS:
PRIMER TEMPS:  1-0 (2’) Pujol / 1-1 (7’) Vergés / 2-1 (15’) Sánchez / 2-2 (18’) Riba / 3-2 (25’) Pujol.
SEGON TEMPS: 4-2 (32’) Piera / 5-2 (45’) Valverde / 5-3 (46’) Riba, de falta directa.

ÀRBITRES: G. Sánchez i M. Quintero.

TARGETES BLAVES: Xavi Albet (CP Tordera, entrenador)

FALTES: CP Tordera: 11 / CP Vilafranca: 8

PÚBLIC: Uns 200 espectadors.

INCIDÈNCIES:

- Miquel Àngel Sànchez (CP Tordera) es va retirar en el primer temps per culpa d’un ressentiment d’una lesió muscular a la cama. El jugador estarà dues setmanes de baixa.
- Durant el segon temps, el partit va quedar aturat més vint minuts degut a que el jugador local Roger Pujol va necessitar assistència sanitària en la mateixa pista, al patir una luxació d’espatlla per culpa d’una topada. El jugador estarà uns dos mesos de baixa. 


CRÒNICA:

La novena jornada de la Primera Divisió Estatal ens deparava un duel entre dos del clubs històrics de l’hoquei patins català que, lluny de la seva etapa més gloriosa, ara es troben immersos per les categories inferiors, però amb situacions ben diferents. El CP Tordera, desprès de vàries temporades movent-se per la Primera Divisió, ha anat perfilant el seu projecte, fins al dia d’avui, que sembla que està donant el seus fruits. El CP Vilafranca, en canvi, es un recent descendit d’OK Lliga, que s’ha vist obligat a refer part de la seva plantilla, per el que encara esta en procés d’incubació.

El Tordera es presentava al partit amb la clara intenció de mantenir el Parroquial com un fortí -on aquesta temporada encara no ha deixat escapar ni un punt- per continuar una jornada més liderant la classificació, refermant que el seu bon inici de temporada es un fet, i apuntalant-se com a candidat a un dels llocs d’ascens a la OK Lliga. Per a tal fi, els maresmencs rebien a un CP Vilafranca situat en la part alta de la taula, a pocs punts dels líders desprès d’un inici de temporada un punt irregular, però amb moltes ganes de refer-se i mirar cap a dalt.

Una entretinguda i igualada primera part

Amb molta gent que encara no s’havia assegut a la seva localitat, el Tordera va avançar-se en el marcador. I es que havien passat  només 90 segons des del xiulet inicial, quan una jugada atacant dels locals la va culminar Roger Pujol enviant la bola al fons de la porteria vilafranquina desprès de que rebotés en un defensor.

El matiner gol no va fer canviar els propòsits de cap dels dos equips, que van continuar en el seu setge a la porteria rival. Així dons, el segon gol no va trigar en arribar, i als set minuts de joc, el Vilafranca posava les taules en el marcador quan Vergés batia a Luzón amb un xut des de fora de l’àrea, materialitzant una bonica combinació dels jugadors visitants. El partit va anar pujant d’intensitat, i els dos equips van anar en busca del gol que desequilibrés el resultat. Una providencial intervenció de Luzón va evitar que el Vilafranca fes el segon, i poc desprès, el local Berna García tenia que ser substituït per ser atès d’un tall a la cara, fruit d’una acció fortuïta del joc. Xavi Albet va donar entrada al seu màxim golejador, Miquel Àngel Sànchez, cosa que va donar un punt més perill a l’atac torderenc.


La presència de Sánchez a la pista va ser providencial, ja que ell va ser l’autor de 2-1 amb una bonica mitja volta als 15 minuts de partit, a continuació de que Vergés posés l’ai al cor de la graderia al quedar-se sol davant Luzón. Poc desprès del gol, Sánchez es va ressentir d’una lesió muscular que arrossegava i ja no va tornar a jugar.

Ricard Muñoz va fer servir un temps mort per redreçar el rumb el seu equip, i va fer les seves primeres rotacions de banqueta. La cosa sembla que li va anar bé, ja que desprès de que Campor i Luzón fessin exhibició dels seus reflexes desbaratant sendes jugades d’atac, Roger Riba va fer l’empat a dos.

Gol psicològic del Tordera abans del descans

Tant el Tordera com el Vilafranca van continuar insistint amb l’objectiu de decantar el marcador cap el seu bàndol. El públic, per la seva banda, s’ho estava passant d’allò més bé, i va començar a animar cada cop més intensament al seu equip, creant un gran ambient dins del pavelló, que es va tornar en una olla a pressió per als jugadors vilafranquins. Algunes rigoroses decisions arbitrals van crispar els ànims dels dos bàndols, i tot i que el partit en si no va ser dur, la tensió regnant es palpava sobre la pista.

Quan tothom donava per segur que s’arribaria al descans amb l’empat a 2, en els darrers segons de la primera part, Roger Pujol va treure petroli d’una embolicada jugada dins de l’àrea vilafranquina i va fer el 3-2 que permetia al Tordera marxar amb un mínim avantatge cap als vestidors. El gol va ser un cop baix per els jugadors i afició visitants, tot i que encara veien possible marxar de Tordera amb un bagatge positiu.

A la represa el Tordera no va conformar-se amb viure de la renda d’un gol, i va sortir a pressionar al Vilafranca en busca d’un gol que els hi permetés resoldre el partit. Però el Vilafranca va saber defensar-se bé i sortir a la contra amb coherència, per el que els primers minuts del segon temps es van viure amb un punt d’incertesa i emoció. La insistència torderenca va tenir el seu premi quan Adrià Piera va fer el 4-2 culminat una bona jugada de Marcelo Uribe.


Greu lesió de Pujol i sentència definitiva

Quan es portaven 10 minuts de joc del segon temps, el joc es va tenir que aturar durant vint-i-tres minuts per poder atendre sobre la mateixa pista al jugador local Roger Pujol, que va patir una luxació de la clavícula dreta degut a una topada amb Oriol Palau. El jugador torderenc va necessitar assistència sanitària i va ser evacuat amb ambulància cap a un centre hospitalari.


La imatge de Pujol ajagut a la pista, recolzat sobre el fisioterapeuta del Tordera en espera del personal sanitari, i la seva posterior retirada en llitera, va asserenar els ànims de públic i jugadors, per el que el joc es va tornar a reprendre amb certa fredor i als equips els hi va costar uns minuts en retrobar el seu estat òptim d’intensitat. Quan el joc va guanyar en ritme, les intervencions dels porters van ser claus per mantenir els interessos dels seus equips. Cesc Campor va refussar un penal llançat per Uribe i la jugada posterior, el que permetia al Vilafranca continuar viu en el partit, mentre “Lino” Luzón va evitar per dos cops que el Tordera veiés reduït el seu avantatge, i entrés en una situació complicada, ja que el seu caseller de faltes indicava la novena. 


A cinc minuts per la conclusió, i quan el Vilafranca més estava pressionant , Ricardo Valverde va aconseguir el 5-2 que donava tranquil·litat a l’equip i feia respirar tranquils als afeccionats, a més de que ja deixava el partit pràcticament vist per sentència. Tot i això, el Vilafranca encara tenia que dir la seva, i a la jugada immediatament següent es va veure beneficiat amb una falta directa a favor per acumulació de faltes del Tordera, la qual la va aprofitar Roger Riba per fer el 5-3, que a la postra va ser definitiu.


Els darrers quatre minuts del partit van ser força tensos, amb un Vilafranca que va anar a la desesperada en busca d’un parell de gols que li permetessin puntuar, per el que va fer jugar a Campor fora de la seva porteria, i en els darrers segons el va substituir per un jugador de pista, tècnica que ja ha fet servir en altres ocasions sense èxit. Per acabar de crispar més l’ambient, els àrbitres van complicar-se la vida en excés amb unes decisions un tant rigoroses, com la d’expulsar al entrenador del Tordera a manca de vint segons pel final i el partit ja decidit. Finalment el resultat es va mantenir en 5-3, i el tres punts es van quedar en el sarró del Tordera que continuarà una jornada més encapçalant la classificació de la Primera Divisió, aquest cop només acompanyat pel SHUM de Maçanet, que també va guanyar el seu compromís, no en canvi el altre co-líder, el CP Calafell.


SABIES QUE…?

...com darrerament es un bon costum a Tordera, el partit va ser retransmès en directe per Ràdio Tordera (107.1 FM).
...entre el públic assistent es podien trobar cares conegudes, com la del jugador del CH Lloret, Jose Martos, o la del mític ex jugador torderenc Josep Enric Torner.
...els metges ja havien aconsellat a Miquel Àngel Sànchez de no jugar el partit degut a la seva lesió, i va ser el jugador el que va voler intentar-ho.

A KOPS DE FLASH

El jove equip de les retransmissions d’hoquei de Ràdio Tordera. Bravo per ells!!

Un il·lustre a la grada: Josep Enric Torner.

La “Penya Follonera” va ajudar a crear un gran ambient a la grada.

Primer: Berna García amb la cara oberta...

...segon: Miquel Àngel Sànchez va acabar veient el partit des de la grada amb una trencament fibril·lar a la cama...

...tercer: Roger Pujol se’n va anar a l’hospital amb la clavícula luxada...

...i quart: Xavi Albet expulsat a manca de vint segons...
El Tordera va anar a un partit o a la guerra???


Cesc Campor s’ha anat guanyant definitivament la titularitat en el Vilafranca.

La lesió de Pujol ens va servir per veure que sota les proteccions porta les mitges del Barça.

Els arbitres ho van fer tant malament que es van autoensenyar una targeta blava.


EL PROTAGONISTA:

Roger “Xixo” Pujol.
Autor de dos gols crucials en el primer temps, i molt actiu durant tots els minuts que va estar a la pista, en hagués agradat triar a “Xixo” Pujol com a protagonista només per la seva actuació esportiva. Però una fatídica topada en el minut nou i mig de la segona part, va acabar amb el jugador estès sobre la pista amb la clavícula dreta fora de lloc, fruit d’una mala topada contra el terrazzo del Parroquial. La conseqüència serà que Pujol s’estarà segurament una bona temporada en el dic sec, deixant al CP Tordera sense una de les seves peces claus d’aquest bon inici de temporada.
Des d’aquestes línees li enviem el nostre suport i li desitgem una ràpida i fructífera recuperació.

EL KOP D’STICK:

Malgrat l’hoquei es un esport molt ràpid, amb molt contacte, i amb el risc afegit de que es juga sobre uns patins, la imatge d’un jugador sent retirat amb ambulància de la pista es poc habitual i no deixa de sorprendre’ns, i més quan es tracta més d’una fatalitat que d’una acció violenta. Això ens fa reflexionar sobre la passió que mou a aquest jugadors que, sense ser professionals, es deixen la pell pels colors del seu equip jornada darrera jornada competint en unes quasi anònimes categories inferiors a la OK Lliga. Realment, té molt de mèrit.

En la basant esportiva, quan “baixem” a veure hoquei al “soterrani” que es la Primera Divisió, també ens portem –de vegades- agradables sorpreses: Partits emocionants i vistosos, pavellons amb gran ambient, afeccionats que acompanyen al seu equip allà on faci falta, vuit equips separats només per sis punts al capdamunt de la classificació (recordem que la OK Lliga es el Barça i tres més que li donen guerra), i sobretot, gent amb molta passió per l’hoquei. La Primera Divisió es una categoria dura, apassionant, i injustament relegada. En A KOPS D’STICK hem decidit prestar-li una mica de la nostra atenció aquesta temporada ( i si pot ser, les venidores)...mantingueu-vos alerta!! 


1 comentari:

Anònim ha dit...

Per què no prendre l'exemple del patrocinador del Barça? Sortejant entrades cada club a la seva població?

Moltes gràcies