29 de gen. 2011

OK LLIGA 2010-11 (JORN. 15) CH LLORET 1 - CP VILANOVA 1


EL LLORET NO GUANYA, PERÒ COM A MÍNIM, TAMPOC PERD

COMPETICIÓ:OK Lliga 2010-11, jornada 15.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar. Dimarts, 18 de gener de 2011,21:00 h.

CH LLORET (1+0): Serra, Marc Tibau, Rodri, Casalí, Lladó –equip inicial-, Xavi Gonzàlez, Martos i Crespo.
Entrenador: Manel Barceló.

CP VILANOVA (0+1): Lluís Gil, Bartrés, Creus, Galan, Roca –equip inicial-, Jordi Ferrer, Rocasalbas.
Entrenador: Josep Lluís Delriu.

GOLS:
PRIMER TEMPS
1-0 (8’) Marc Tibau, de jugada personal.
SEGON TEMPS
1-1 (30’) Galan, de jugada col·lectiva.



 ÀRBITRES: Bifet i Gómez.

TARGETES BLAVES: CH Lloret: Casalí, Marc Tibau // CP Vilanova: Rocasalbas.

FALTES: CH Lloret: 8 // CP Vilanova: 9

PÚBLIC: Uns 200 espectadors.

INCIDÈNCIES:
- El CP Vilanova jugava amb la seva segona indumentària, de color negre, degut a la coincidència de colors amb els locals.

CRÒNICA:

Tosc partit el viscut al Municipal de Lloret entre dos equips que s’han mostrat grisos i, en estones fins i tot apàtics. Tot i què l’enfrontament va tenir estones d’emoció, i tant el Lloret com el Vilanova van tenir diverses oportunitats per endur-se el resultat al seu terreny, finalment el matx es va saldar amb un just repartiment de punts.

El Lloret signa el seu segon empat consecutiu des de l’arribada de Manel Barceló a la banqueta. Els lloretencs continuen sense retrobar-se amb la victòria en lliga, però com a mínim, saben aguantar la pressió dels darrers minuts del partit sense acabar sucumbint.

La primera part es pel Lloret.

El partit ha començat amb el ritme que marcaven el locals, molt ben posicionats a la pista i movent la bola amb força criteri, malgrat no crear gaire perill, davant d’un Vilanova força “perdut”. En el minut 8, Marc Tibau va fer una internada entre la línea defensiva rival, i sortint del darrera de la porteria va engaltar una potent mitja volta què va sorprendre a Lluís Gil, fent pujar l’1-0 al marcador.


El Vilanova, què poc abans del gol ja havia mostrat algun tímid símptoma de revifalla, va començar a despertar, i va fer de Roca el seu home més perillós, posant a prova els reflexes de Ferran Serra, molt atent durant tot el partit. El Lloret va prémer una mica més l’accelerador, i es va entrar en uns compassos de joc força dinàmic.


Dos faltes directes desaprofitades i poca cosa més.

Als 12 minuts, el local Quim Casalí va veure una rigorosa targeta blava que va deixar al Lloret amb un home menys. Bartrés no va poder superar Serra en la execució de la falta directa conseqüent, i el vilanova tampoc va poder aprofitar la seva situació de Power Play.

Uns minuts més tard, ja amb la igualtat numèrica a la pista, va ser Roger Rocasalbes el què era expulsat, també de forma un tant rigorosa, i donava una opció immillorable al Lloret per marxar en el marcador. Però els locals tampoc ho van saber aprofitar, ni amb la falta directa llançada per Crespo, ni durant els dos minuts de superioritat.

Els minuts restants a la arribada de la mitja part van deixar poca cosa destacable. Un parell de bones intervencions dels dos porters i una petita picabaralla entre varis jugadors dels dos equips a rel d’una topada entre Crespo i Creus, però què es va saldar sense cap conseqüència. Finalment amb l’incert 1-0 es va arribar al descans.


El Vilanova surt a per totes.

La segona part va començar amb la dinàmica canviada en respecte a la primera. Aquest cop el Vilanova era qui portava la veu cantant i el Lloret qui no acabava de trobar el seu lloc a la pista. Els vilanovins han aconseguit empatar als cinc minuts gràcies a una rematada a la mitja volta de Galán des de la frontal de l’àrea.


Amb l’1-1, els nervis s’han apoderat dels locals, què no donaven una a dretes.així, als 8 minuts, Marc Tibau era expulsat amb una targeta blava per una entrada a destemps sobre Rocasalbes. Afortunadament pel Lloret, Ferrer no ha pogut materialitzar la falta directa i, durant els dos minuts de Power Play, el Vilanova no ha pogut traduir la seva forta pressió en resultats, enviant Marc Roca dues boles consecutives al pal.


Cap equip sap definir.

Amb la tornada a la pista del quart home del Lloret, el partit s’ha tornat a equilibrar i ha entrat en etapes de domini altern. Els minuts anaven passant i cap equip mostrava una claredat d’idees determinat per endur-se els tres punts. Serra i Gil no van tenir gaire feina, però les poques situacions compromeses les van resoldre amb correcció, estant finalment els homes més destacats de cada equip.

Xavi Lladó va estavellar una bola al pal en la oportunitat més clara del Lloret, i pocs instants desprès, Jordi Ferrer va fer el mateix en la porteria contrària. Qualsevol petit detall o cop de sort hauria pogut decantar el partit en qualsevol dels dos bàndols, cosa què feia que la tensió es fes palesa a la pista i la grada, malgrat que el partit no fos aparentment dur. A manca dec dos minuts pel final, Rodri va tenir una bona ocasió per marcar, però Gil va estar atent i la va desfer providencialment. Finalment l’1-1 va ser el resultat definitiu, què no serveix de gaire a cap dels dos equips, però que acosta al Lloret un punt més cap a la salvació, i el manté invicte desprès del canvi d’entrenador.


SABIES QUÈ...?

...el nou entrenador del Lloret, Manel Barceló, a diferència del seu antecessor i de la resta del cos tècnic, no creua pel mig de la pista per fer el camí entre el vestidor i la banqueta, sinó que dona la volta per l’exterior de la pista, ¿supersticio?.

A KOPS DE FLASH

Aquesta estranya facilitat que tenen els àrbitres per espatllar les fotos...

Manel Barceló es va passar el partit prenent notes, encara té molt per corregir...

Lluís Gil pot treure pit, va ser el millor del Vilanova.

I Ferran Serra el millor del Lloret.

Impressionant decoració la del casc de Lluís Gil.


EL PROTAGONISTA:

Manel Barceló. La arribada de Barceló a la banqueta del Lloret no ha estat espectacular, però si esperançadora. Els lloretencs encara no han guanyat, però tampoc han perdut. Han aconseguit lligar dos empats, què no els serveixen de gaire per fer un salt important en la classificació, però si per revifar una moral molt malmesa darrerament. I el què es més important, Barceló ha sabut inculcar las seus homes el temperament necessari per afrontar sense defallir els moments complicats del partit i no deixar-se superar en els darrers instants. Encara queda feina per fer, però el camí sembla el correcte.

EL KOP D’STICK:

El Lloret és el cuer de la classificació amb una sola victòria –en la ja llunyana 3ª jornada, contra l’Alcoy-, tres empats –curiosament tots 1-1-, i onze derrotes.

Analitzem aquests resultats:

La derrota més clara i inqüestionable ha estat el 4-1 a la pista del Reus.

La resta de derrotes, quatre per dos gols de diferència, i sis per la mínima, incloent els 2-1, 2-3 i 1-2 contra el Barça, Vic i Liceo, respectivament.

Dos dels tres empats han esta cedits desprès d’anar pel davant bona part del partit (Vilanova i GEiEG).

En quatre de les derrotes, el Lloret s’ha avançat primer en el marcador (Vilanova, Blanes, Vic i Voltregà).

En quatre de la resta de derrotes, el Lloret havia aconseguit empatar el resultat abans de caure vençut (Noia, Barça, Tenerife i Voltregà).

El Lloret sempre ha marcat en els partits oficials d’aquesta temporada.


Analitzant els resultats, en comparació a altres equips què han patit humiliants derrotes i golejades, i què van per les pistes sense jugar ni deixar jugar, i amb una actitud de garapinyaria en busca de puntuar al preu què sigui, em pregunto... no és massa càstig pel Lloret estar cuer?... què està fallant?...

Amb Barceló a la banqueta no s’han vist gaires canvis en el joc del Lloret, que malgrat no es tant brillant com la passada temporada, sí què es seriós i ordenat. On s’han vist els canvis ha estat en la mentalitat de l’equip: el Lloret ha après a estrènyer les dents quan van mal dades, treballar i no donar el seu braç a tòrcer. En dos jornades ho ha demostrat traient un valuós empat a la pista del Vendrell, l’equip revelació de la temporada, i no cedint davant d’un Vilanova què el tenia contra les cordes desprès de neutralitzar el resultat advers, com ja havia succeït alguna que altra vegada aquesta temporada.

La OK lliga d’enguany es curta i ja queda poc, però encara hi ha marge de maniobra. Les noves condicions conviden a l’optimisme.