OK LLIGA 2011-12 (JORNADA 7): FC BARCELONA 4 - CP VOLTREGÀ 3

MAI PATI(NA)RAS SOL

“Estic cansat de patir!” deia Gaby Cairo abans de començar el partit, referint-se als darrers partits, on el Barça ha tingut que suar la gota grossa per emportar-se un resultat positiu, i amb la esperança de poder encarar aviat el compromís contra el Voltregà, per tenir un desenllaç feliç i plàcid. Però ho deia amb la boca petita i la mirada perduda, com si la seva part racional li digués que, malgrat les aparences, el rival d’avui no inspirava gens de confiança.

El Barça obria la setena jornada de la OK Lliga rebent al Voltregà al Palau Blaugrana, en el derbi més històric de la màxima categoria de l’hoquei espanyol. En altres temps, el partit s’hauria disputat amb molta intensitat amb els dos equips lluitant en la part alta de la classificació. Enguany les coses són força diferents, ja que el Barça, líder invicte de la classificació, li treia abans del partit 12 punts de diferència a un Voltregà enfonsat en la dotzena posició de la classificació i sense conèixer encara la victòria fora de casa.

Finalment, a Gaby Cairo, i a tota la culerada present, li va tocar patir més del previst, per lligar de forma quasi agònica els tres punts en joc. El Barça no va saber trencar el partit quan podia, i va arribar al descans amb un curt 1-0 a favor, i el Voltregà, un equip jove i lluitador, no va decaure tampoc amb el 2-0, va aprofitar les seves oportunitats per retallar, es va créixer, i va capgirar el resultat. En uns darrers minuts molt intensos i angoixants, els blaugranes van poder redreçar la situació i obtenir una ajustada victòria per 4-3 que els continua mantenint líders una jornada més.

Cal destacar el bon aspecte que mostrava el Palau Blaugrana, que tot i ser divendres, presentava una de les millors entrades dels darrers temps per un partit d’hoquei de lliga, a més d’oferir un ambient extraordinari, amb un públic molt càlid, que va esperonar a l’equip entusiastament durant tot l’encontre. El nou “Projecte Cairo” del Barça sembla que està il·lusionant a l’afecció barcelonista, que està responent molt satisfactòriament. Com a mínim, l’equip ja no patinarà ni patirà sol.

  

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ:  OK Lliga 2011-12, jornada 7

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Divendres 2 de desembre de 2011.

FC BARCELONA (1+3): Sergio Fernàndez, Marc Gual, Mia Ordeig, Marc Torra (3), Pablo Álvarez (1) –equip inicial-, Marc Julià, Xavi Barroso, Sergi Panadero, Beto Borregán i Aitor Egurrola (p).

Entrenador: Gaby Cairo

CP VOLTREGÀ (0+3): Roger Torelló, Albert Grau, Juli Anguita, Jordi Romeu, Met Molas –equip inicial-, Santi Teixidó, Jordi Urbano (1) i Gerard Teixidó (2).

Entrenador: Ricard Ares           

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (7’) Torra, de contraatac.

SEGON TEMPS:

2-0 (34’) Torra, de falta directa.

2-1 (38’) Teixidó, de xut creuat des de fora l’àrea.

2-2 (39’) Teixidó, de penal.

2-3 (44’) Urbano, d’acció individual

3-3 (46’) Álvarez, des de dins de l’àrea

4-3 (48’) Torra, de jugada col·lectiva

ÀRBITRES: J.A. Ribó i J. Molina

TARGETES BLAVES: FC Barcelona: Ordeig i Fernàndez / CP Voltregà: Grau

FALTES: FC Barcelona: 15 / CP Voltregà: 33

PÚBLIC: Uns 1.200 espectadors.

INCIDÈNCIES:

- El Barça patia la baixa per lesió de Reinaldo García.

- El partit es va jugar avançat a divendres, degut a que el CP Voltregà tenia que jugar el proper dilluns el seu partit de la 8ª jornada.

- El CH Matarò va ser el club convidat pel FC Barcelona per a que els nens de la base es fessin una foto amb l’equip i juguessin un partidet durant el descans.

Els nens i nenes del CH Mataró amb el Barça, abans del partit

CRÒNICA:

L’objectiu principal Barça era el fer-se ràpidament amb el control del joc, per intentar resoldre aviat el partit i no tenir que patir en excés per doblegar al Voltregà. Els blaugranes van fer-ho, però es van trobar al davant a un Voltregà molt sòlid en defensa que els hi impedia culminar amb èxit les jugades d’atac. Als set minuts però, una ràpida triangulació iniciada des de camp propi entre Gual, Álvarez i Torra va aconseguir inaugurar el marcador.

Una dura defensa impedeix al Barça distanciar-se

Pabo Álvarez

El Barça va continuar dominat quasi a plaer el control de la bola, a la busca d’un segon gol, que finalment no arribaria en la resta de la primera part. El Voltregà, amb un joc poc convincent de cara a porteria, havia plantejat una defensa molt dura per neutralitzar els atacs locals, el que li va costar carregar-se molt aviat de faltes. De fet, els osonencs van arribar a la seva desena falta d’equip als 12 minuts de partit, i a la 15ª poc abans del descans.

Barroso defensat per Grau

Gaby Cairo va fer entrar a la pista a Xavier Barroso en busca d’un revulsiu, que no li va donar resultat. El Voltregà no estava creant un perill preocupant, però el Barça no trobava la fórmula per travessar les línees rivals, i quan ho aconseguia, ho feia amb poc encert. La ofuscació barcelonista de cara a porteria també afectava a les jugades a bola aturada, ja que Torra i Panadero tampoc van poder materialitzar les dues faltes directes de les que va disposar el Barça en aquesta primera part.

Sergi Panadero va poder fer 2-0 abans del descans.

Cinc minuts abans d’arribar al descans, el Voltregà va picar d’una falta directa a favor, per la acumulació de faltes del Barça. Gerard Teixídó va ser l’encarregat d’intentar superar Sergi Fernàndez, però el porter blaugrana va tapar molt bé el forat i va acabar refusant la bola amb el patí. Amb el ajustat resultat d’1-0 es va arribar a la fi del primer temps.

Gerard Teixidó intenta superar Fernàndez en una falta directa que posia haber significat l'empat a 1

No van canviar gaire les coses al inici de la represa. El Barça continuava en el seu afany de marcar, i el Voltregà continuava trencant el ritme de partit a base de faltes. Els arbitres començaven a agafar protagonisme amb les seves rigoroses, i cada cop menys coherents decisions, que van ajudar a crear un ambient cada cop més tens sobre la pista i a la graderia.

Com era d’esperar, la vintena falta d’equip del Voltregà no va trigar gaire en arribar, i ho va fer acompanyada d’una falta directa favorable al Barça. De nou Torra va fer el llançament, i aquest cop no va fallar, fent pujar al marcador un 2-0 que, semblava, tenia que ajudar a encarar el partit cap al costat local.

Marc Torra fa el 2-0 de falta directa

Reacció exprés del Voltregà

Fernàndez evita el gol de Tixidó

El Barça, en aquests minuts inicials de segon temps, s’havia encomanat del joc dur del rival, i un minut desprès del 2-0 va completar el seu segon cicle de faltes d’equip. La quinzena falta barcelonista també va provocar una targeta blava pel visitant Albert Grau. Gerard Teixidó va tornar a ser l’encarregat d’executar el llançament de falta directa, i de nou Sergi Fernàndez va estar encertat al refusar la bola. Els barcelonistes van aturar aquí el seu caseller de faltes, i no van tornar a cometre cap més en la resta de partit.

Tot just en l’equador del segon temps, va arribar el minut clau que va definir la tònica que adquiriria el partit fins al final, quan el Voltregà va aconseguir empatar amb dos gols consecutius de Gerard Teixidó. El 2-1 va arribar amb una jugada d’atac visitant, en la que Teixidó, venint com una exhalació des de la esquerra, va afusellar a Sergi Fernàndez amb un xut creuat des de fora l’àrea.

Expulsió de Sergi Fernàndez

Uns segons desprès, el Barça va ser castigat amb un penal en contra. El àrbitre va advertir en dos ocasions a Sergi Fernàndez que es mantingués quiet abans de que el jugador xutés, fins que va fer repetir el llançament i va expulsar temporalment al porter blaugrana mostrant-li una targeta blava. Aitor Egurrola va tenir que situar-se sota els pals, però no va poder evitar que Gerard Teixidó aconseguís fer el gol de l’empat a 2.

Gerard Teixidó va fer el 2-2 de penal.

El Voltregà, quasi sense voler-ho, es va trobar amb una situació que li era completament favorable i es va créixer davant d’un Barça que va passar per uns minuts d’estaborniment. Gaby Cairo va tornar a provar d’injectar sang fresca al seu equip, fent entrar a Marc Julià, però el Barça continuava sense brillantor atacant i el partit entrava en una fase d’incertesa. Així, quan faltaven tant sols sis minuts per l’acabament, Jordi Urbano, en una gran acció individual entrant entre la defensa local, creuava la bola per sobre d’Egurrola per fer el 2-3 que capgirava el marcador i feia saltar totes les alarmes al Palau Blaugrana.

Jordi Urbano va capgirar el marcador amb un gran gol

El públic desperta al Barça i Torra salva els mobles

El tercer gol visitant va actuar com un resort sobre el públic de la graderia, que fins a llavors no havia parat d’animar a l’equip, que va incrementar de cop la intensitat dels seus crits d’ànim cap als jugadors blaugranes, convertint el Palau Blaugrana en una olla a pressió, com en els millors temps. La reacció va sorgir efecte cap als jugadors barcelonistes, que com si despertessin de cop d’un estat de letargia, es van posar mans a la feia per desfer la situació.

Els jugadors del Barça celebren el 3-3

Dit i fet. L’alegria al Voltregà li va durar dos minuts, quan Pablo Álvàrez rebia dins de l’àrea una assistència de Marc Julià, i amb un moviment de Play-Station salvava la defensa osonenca i posava la bola fora de l’abast de Roger Torelló. Destacar també en el gol, la acció de Marc Julià, que en veure una bola morta darrera de la porteria, va sortir ràpidament del seu marcatge per recuperar-la i deixar-la enrere cap a Pablo Álvarez.

Torelló va evitar que Álvarez fes el 4-3

El minut següent al gol de l’empat, no va ser apte per cardíacs. Primer va arribar la 25ª falta del Voltregà que va donar pas a una falta directa favorable al Barça. Pablo Álvarez disposava d’una oportunitat immillorable per poder “apuntillar” als osonencs si aconseguia marcar, però no va ser així, ja que Roger Torelló es va encarregar de mantenir amb vida al seu equip. I tot seguit, en l’àrea contrària, el Barça es trobava amb un penal en contra. Afortunadament pels interessos locals, Sergio Fernàndez, que havia tornat a ocupar la porteria barcelonista, va refusar amb encert el llançament de Juli Anguita. Es mantenia el 3-3 i quedaven tres minuts i escaig d’autèntic infart.

Sergi Fernàndez va estar providencial evitant que el Voltregà es tornés a avançar

El Barça va prémer de valent en aquest tram final, i Roger Torelló va intervenir providencialment sobre dos clares oportunitats. A manca de dos minuts, una jugada de “tiki-taka” en la que van intervenir tots els jugadors barcelonistes, la va acabar Marc Torra venint des del darrera per batre la porteria osonenca, fent pujar el 4-3 que va resultar definitiu. Torra va signar una brillant actuació amb un “hat-trick”, que es podia haver vist incrementat un minut desprès si hagués transformat una nova falta directa favorable. El temps es va esvair amb un constant ai al cor, i el Barça va aconseguir tres punts molt soferts, que el continuen mantenint al capdavant de la classificació, empatat amb el Liceo, que també va guanyar el seu partit a l’endemà.

Alvarez veu com Torra fa el definitiu 4-3

Per la propera jornada, que es juga intersemanalment, el Barça es desplaçarà a la pista del CE Vendrell amb la clara intenció de tornar amb la victòria i continuar posant terra de per mig amb els equips perseguidors del grup capdavanter. Mentre que el Voltregà rebrà a casa al CP Monjos en un partit avançat a dilluns, i que resulta molt important pels dos equips, molt necessitats de punts.

SABIES QUE…?

...Reinaldo García es va lesionar al adductor de la cama en el passat partit del Barça a Blanes, i tindrà per quatre setmanes de baixa.

...el fet de que el partit es jugués divendres va provocar que quedés suspès el derbi barceloní de veterans, entre el CP Congrés i el FC Barcelona.

Pepe Busquets

...parlant de veterans, entre el públic del Palau es trobava Pepe Busquets, jugador dels veterans B del Mollet i amic personal de Gaby Cairo i Tino Martínez.

...la web del FC Barcelona va obviar a Marc Julià i Xavi Barroso en la fitxa tècnica de la crònica del partit.

...un problema informàtic va impedir que les targetes blaves a Mia Ordeig i Sergio Fernàndez quedessin registrades a l’acta del partit.

...Reinaldo García va baixar als vestidors a saludar als seus companys desprès del partit.

...continuant amb els veterans, els dos tècnics, Gaby Cairo i Ricard Ares, es tornaran a enfrontar d’aquí un mes, aquest cop sobre la pista, en un partit de la lliga de veterans entre el Voltregà i el Barça a Les Masies.

...les 33 del Voltregà són fins ara el rècord de faltes d’aquesta temporada d’OK Lliga.

EL PROTAGONISTA:

Gaby Cairo. Valent, és com es pot definir la actuació del tècnic blaugrana en aquest partit. No per fer un plantejament agosarat o arriscat, sinó per haver confiat amb Xavi Barroso i Marc Julià fent-los entrar a pista quan el resultat estava ajustat, el partit incert, i el Barça encara no s’havia fet amb el domini del joc. Un revulsiu? Una mostra de confiança? Una prova de foc?... el que està clar es que va ser tota una declaració d’intencions. Feia molt temps que a l’equip d’hoquei de Can Barça no se li obrien les portes d’aquesta manera a uns nois fets a la casa. Chapeau per Cairo!

A KOPS DE FLASH

Els jugadors del Voltregà van sortir a entrenar amb el Palau encara sense muntar

Abans del partit, Gaby Cairo va tenir temps per atendre a Barça TV

Com si fos una "cara de Bélmez", aquesta pilotada sorgia d'una de les banquetes.

Els àrbitres van dedicar-se també a jugar als puzzles

Francesc Martínez i Tomàs Fernàndez, dos dels auxiliars del Barça més apreciats, s'ho van mirara des de la grada

Els nois i noies del CH Mataró mostrant les seves habilitats sobre el parquet del Palau Blaugrana

Per què Sergi Fernàndez digui que no el van avisar...

Gerard Teixidó celebrant un gol que va fer tremolar el Palau

Marc Julià va gaudir de la confiança del seu tècnic

Que fa?...

Al final del partit, els porters del Barça es van voler menjar a l'àrbitre...

...menys mal que estava el capità Borregán per impedir-ho.

Marc Torra, amb tres gols, va ser la figura blaugrana del partit.

PODEUTROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTREFACEBOOK

EL KOP D’STICK:

És divendres, anem a l’hoquei?

La temporada passada ja vaig fer menció en alguna ocasió que trobava una errada per part del Barça el programar els partits d’hoquei com a preàmbul dels partits de futbol. Potser, segur, servia per ajudar a omplir les graderies del Palau, però no per crear l’ambient idoni per que l’equip es senti recolzat.

Reconec que quan coincideix el partit d’hoquei amb el partit de futbol, per diversos motius, m’acaba per fer mandra el anar fins al Palau. I com a mi, a altres aficionats. Primer pel tema d’aparcament, que quan juga el futbol, la gent que es desplaça de fora per veure l’hoquei es veu obligada a arribar amb molt de temps d’antelació per poder estacionar el cotxe en algun lloc, que finalment acostuma a ser de pagament i força lluny del Palau. Desprès per l’ambient de les graderies, que acostumen a convertir-se en una mena de sala d’espera de socis que, a sopluig, fan temps abans de desfilar cap el Camp Nou, i passen la estona llegint el diari, fent petar la xerrada, o simplement, dormint avorrits de no entendre res del que passa a la pista. No cal mencionar la sensació de buidor i desolació que queda quan minuts abans d’acabar el partit abandonen massivament les seves localitats per anar a veure el futbol, i possiblement, en aquells minuts és quan l’equip necessita més el suport de la seva afecció per tirar endavant un partit complicat. Només afegir un apunt: la temporada passada, en la que es va abusar en excés d’aquesta pràctica de lligar l’hoquei amb el futbol, el Barça va fer la pitjor campanya en molts anys.

Aquest partit contra el Voltregà es va jugar un divendres, un dia poc usual, però a una hora raonable. El resultat va ser un Palau Blaugrana amb una entrada com poques vegades s’havia vist darrerament a l’hoquei. I un públic de veritat, que venia a viure i gaudir de l’hoquei, com ho va mostrar durant tot el partit amb els seus crits i càntics, que van convertir el Palau en una olla a pressió en els darrers minuts, quan l’equip més necessitava l’esperonament de la seva afició per intimidar al rival i poder redreçar un partit que s’estava posant costa amunt. Dels tres punts en joc aconseguits pel Barça, dos els va guanyar l’afecció. Seria bo que els responsables prenguessin nota.