1ª DIVISIÓ ESTATAL (JORNADA 14). CH LLORET 6 - CH MATARÓ 4

EL LLORET TORNA A SER LÍDER

Desprès d’acabar el 2011 i començar el 2012 fora de casa, el Lloret es retrobava amb la seva afició en un partit d’alt voltatge. El rival a rebre era el CH Mataró, un equip situat en la sisena posició de la taula i a un cop de pedra de les posicions de privilegi, per el que arribava a terres selvatanes disposat a lluitar a mort per les seves darreres possibilitats d’aconseguir colar-s’hi entre els quatre primers i aconseguir un lloc a la Copa del Príncep, que enguany es celebrarà a Sant Feliu de Codines.

El partit va ser força vibrant, amb moments atractius de joc i un desenllaç autènticament emocionant. Els mataronins van portar sempre la iniciativa en el marcador, i fins i tot van aconseguir una renda de dos gols a favor. Però el Lloret no va deixar portar pel nervis, i a base de constància i treball va poder capgirar la situació en uns darrers minuts no aptes per cardíacs, on va tenir que aguantar amb un home menys per la expulsió del seu porter Serra. Amb la victòria, el Lloret s’assegura una plaça per jugar la Copa del Príncep, i deixa ja sense opcions al seu rival, el CH Mataró. Coincidint amb la ensopegada del Sant Feliu de Codines, els selvatans reprenen el lideratge de la classificació de la 1ª Divisió espanyola.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga 1ª Divisió Estatal 2011-12, jornada 14. 

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 14 de gener de 2012, 19:30 h.

CH LLORET (1+5): Ferran Serra, Jordi Rodríguez Rodri (1), Xavier Gonzàlez (1), Marc Gòmez (1), Enric Torner (3) –equip inicial-, Ferran Guimerà, Víctor Crespo i Oriol Perarnau (p).

Entrenador: Manel Barceló

CH AGD MATARÓ (2+2): Jordi Esteve, Adam Puig (1), Èric Florenza (2), Oriol Feliu, Marc Figa –equip inicial-, Oriol Bartrès, Xavier Pastó i Èric Serra (1).

Entrenador: Joan Carles Vadillo.

GOLS

PRIMER TEMPS: 0-1 (2’) Florenza / 1-1 (18’) Torner, de penal / 1-2 (25’) Florenza.

SEGON TEMPS: 1-3 (36’) Puig / 2-3 (36’) Gòmez / 3-3 (37’) Rodri / 3-4 (43’) Serra / 4-4 (46’) Torner / 5-4 (46’) Torner / 6-4 (50’) Gonzàlez, de falta directa.

ÀRBITRES: À. Tavera i A. Pedròs

TARGETES BLAVES: Ferran Serra (CH Lloret)

FALTES: CH Lloret: 14 / CH Matarò: 15

PÚBLIC: Uns 150 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El Lloret comptava amb la baixa de Roger Perarnau, suplida per José Ramon García, que finalment no va jugar.

CRÒNICA:

Les coses no van començar bé pel Lloret, ja que quan encara no s’havien complert els dos primers minuts de joc, una combinació entre els mataronins Adam Puig i Eric Florenza agafava per sorpresa a la defensa local i servia per inaugurar el marcador amb un 0-1.

El matiner gol no va servir-li al Mataró per marcar territori, ja que els locals es van treure de seguida la són de les orelles i van començar a anar en busca de la porteria rival. Marc Gómez va donar el primer avís seriós amb una rematada a boca de canó un pel forçada que va marxar per sobre del travesser. El Mataró tampoc es va conformar amb el curt avantatge i aprofitava les seves oportunitats per inquietar a Ferran Serra, ja fos entrant fins l’olla o amb xuts des de lluny. El partit resultava entretingut i viu, amb jugades constants cap els dos costats, però amb falta d’encert final per part dels dos bàndols.

El Mataró manté l’avantatge al descans

Quan faltaven set minuts per acabar la primera part, un llançament de penal transformat per Enric Torner va donar al Lloret el anhelat gol de l’empat. Amb l’1-1 al marcador, el joc continuava amb la mateixa tònica i tots dos equips van tenir bones opcions per desequilibrar el marcador.

Torner, de penal, va fer l'1-1, el seu primer gol del vespre.

A 21 segons per la botzina, i quan semblava que amb les taules s’arribaria al descans, de nou Èric Florenza va tornar a avançar al Mataró al rematar a gol una passada enviada des de darrera de la porteria. Amb el vist sobre la pista, el 1-2 resultava un resultat força incert, i la segona part es preveia emocionant.

Moment de l'1-2, que va agafar a tothom per sorpresa

El segon temps va iniciar-se seguint la mateixa pauta que ens havia deixat el primer temps, amb molta igualtat de joc, però poc encert de cara a porteria. El Lloret semblava sentir-se més còmode sobre la pista i arribava amb cert perill a l’area rival, en canvi, el Mataró, tot i que també va tenir les seves oportunitats, tenia que esforçar-se més per mantenir el ritme dels rivals. Aquest sobreesforç, els mataronins ho van pagar carregant-se de faltes, fins arribar a la desena als vuit minuts de la represa. Xavier Gonzàlez va desaprofitar la primera gran oportunitat dels lloretencs per empatar al no poder batre a Esteve en la execució de la falta directa.

Jordi Esteve impedeix de Xavi Gonzàlez fes el 2-2 de falta directa

Ràpida reacció lloretenca

El ritme del joc anava in crescendo  i el partit anava guanyant en interès i emoció. Quan semblava que els locals tenien a tocar l’empat, un contracop dels mataronins va servir a Adam Puig per sorprendre a tothom i fer l’1-3 que va caure com un gerro d’aigua freda per sobre la parròquia lloretenca.  

Puig fa l'1-3. El Mataró adquiria el seu més gran avantatge

Manel Barceló va demanar un temps mort per redreçar la situació, i va sorgir un efecte immediat. La reacció lloretenca no es va fer esperar, i segons desprès de reprendre’s el joc, un contracop servia a Marc Gòmez per tornar a ajustar el marcador amb un 2-3.

Puig falla una falta directa clau

En escassament un minut, la fortuna va tornar a somriure als locals, primer quan Adam Puig va fallar la falta directa favorable al Mataró, conseqüent de la desena falta d’equip del Lloret, i tot seguit, quan en la jugada de contraatac originada de la recuperació de la bola, Rodri va fer el gol de l’empat a 3.

Vibrant tram final amb un Torner estel·lar

3-4, el Mataró de nou per davant

Amb el 3-3 van arribar els millors moments del partit, amb un joc ràpid i, en ocasions brillant, per part dels dos equips. Les ocasions es succeïen, però cap volia acabar al fons de la xarxa, fins que a manca de set minuts, Èric Serra batia a Ferran Serra culminat una treballada jugada visitant, i tornava a posar als visitants per davant.

El Lloret celebra l'empat a 4

El Lloret va prémer l’accelerador veient que el temps s’acabava, i a manca de cinc minuts i escaig, va aparèixer la figura d’Enric Torner, que amb dos magnífics gols consecutius capgirava el marcador i el decantava per primera vegada cap el costat local.

El primer gol de Torner va arribar desprès d’una recuperació a mitja pista seguida d’un xut col·locat que va entrar per la escaire de la porteria d’Esteve. I uns segons desprès, el propi Torner recuperava una altra bola, i en una ràpida i brillant acció personal es desfeia dels defensors rivals per encarar al porter i acabant creuant-li la pilota fora del seu abast. Un gol que va fer embogir als seguidors lloretencs, que ja veuen en Torner al seu nou ídol. 

Deliri a Lloret: Torner capgira el marcador, 5-4

Expulsió de Serra i molts nervis

Quedaven 3 minuts i pocs segons i l’adrenalina bullia i els nervis estaven a flor de pell. La situació va desembocar en una targeta blava al porter local Ferran Serra, per el que l Lloret va tenir que defensar l’ajustat 5-4 amb un home menys durant 2 minuts. Va entrar a pista el porter suplent lloretenc, Oriol Perarnau, en el seu debut d’aquesta temporada, a qui li tocava interpretar un autèntic “paperot”: tenir que posar-s’hi sota els pals, en fred, amb l’equip en inferioritat numèrica defensant un mínim avantatge, davant d’un rival que encara no havia dit la darrera paraula.

Oriol Perarnau va tenir que ocupar la porteria del Lloret en uns moments delicats del partit

Els dos minuts de “power play” es van fer eterns. Afortunadament, el Lloret va mantenir-se seré i ordenat, mantenint a ratlla els intents del Mataró, a qui, fins i tot, va aconseguir provocar 3 faltes consecutives, deixant als maresmecs amb un perillós marcador de 14 faltes.

Gonzàlez fa el definitiu 6-4

En el darrer minut, ja amb la igualtat numèrica restablerta sobre la pista, encara va haver-hi temps pels darrers instants d’angoixa, quan el caseller de faltes va quedar igualat a 14. Cometre una nova falta podria resultar fatal per qualsevol dels dos equips. Finalment va ser el Mataró qui va completar el seu segon cicle, veient-se castigat amb una falta directa en contra, que Xavi Gonzàlez va transformar en el definitiu 6-4 que deixava el partit vist per sentència.

SABIES QUE…?

...el partit va ser retransmès en directe per Mataró Ràdio, i televisat en diferit a l’endemà per la TV local de Mataró.

EL PROTAGONISTA:

Enric Torner. El jove jugador torderenc va deixar l’Igualada, a OK Lliga, per baixar a 1ª i jugar en el Lloret en busca de minuts per reivindicar la seva categoria. Ho ha aconseguit amb escreix. Torner s’ha convertit en un autèntic baluard de la gran temporada que està fent el Lloret, marcant gols vitals i decisius. Contra el Matarò va aparèixer en el moment més oportú per marcar tres gols decisius. El primer, de penal, en el primer temps per igualar el resultat, evitant que el Mataró adquirís més avantatge. I a les acaballes del partit, amb el marcador en contra, dos golassos d’autèntic crack, que hauria signat el mateix Messi si es dediqués a l’hoquei, que van servir per que el Lloret refés una situació adversa i encarrilés el camí cap a la victòria. Amb aquest “hat-trick”, orner ja suma 21 gols aquesta temporada. 

A KOPS DE FLASH

Xavi Gonzàlez lluïa un aparatós embenatge sobre la cella.

Oriol Perarnau va estar "barallant-se" amb la manta:

Un dels moments claus del partit, la targeta blava a Ferran Serra, que finalment no va portar cap conseqüència.

A Oriol Perarnau li va tocar protagonitzar la situació més delicada del vespre.

Xavi Gonzàlez celebra el 6-4 que alliberava tota la tensió viscuda.

Al final del partit, Ferran Serra va demanar explicacions als àrbitres.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Fantasmes del passat

A Lloret hi havia moltes ganes de retrobar-se amb el Mataró, desprès de que els maresmencs, ara fa dos temporades, aigualissin la millor campanya de la història del Lloret, al arravatar-los in extremis i per sorpresa aquella final de la Copa CERS jugada a casa. Una temporada, que per cert, va resultar fatídica pel Matarò, que va acabar perdent la categoria. Ironies del destí han fet  que el retrobament es produís a la 1ª Divisió desprès de que el Lloret, la temporada passada baixés d’OK Lliga.

La veritat, a Lloret no hi havia un ambient gaire hostil per rebre al Mataró, malgrat el sentiment de revenja era ben palès entre els aficionats presents, confiats de que l’equip donaria una bona repassada als mataronins. Però no va ser així, i el Mataró va estar a punt d’aigualir la festa als selvatans al anar per davant durant bona part del partit, fen aparèixer alguns fantasmes del passat sobre el Municipal d’Esports, entre una afecció que veia molt a prop la primera ensopegada a casa de la temporada, precisament contra qui menys volien.

Finalment, el Lloret va poder tornar als maresmencs la moneda, quasi de la mateixa forma: donant la volta al marcador en uns darrers instants d’un partit que el Mataró ja el tenia quasi al sac. A més, arravatant-li els tres punts, el Lloret barrava el pas al Mataró a la Copa del Príncep. Els lloretecs, en certa manera, han alleugerit el mal d’una espineta clavada.