EL BARÇA RETALLA UN PUNT AL LICEO
El Barça va empatar a 2 en la seva visita a Blanes i va desaprofitar una gran oportunitat per donar caça al líder de la OK Lliga, el Liceo, que va ensopegar a l’endemà a la pista del Noia (3-2). Com a mal menor, els blaugranes van poder retallar un punt, i ara queden dos enrere.
El xoc entre blanencs i barcelonistes va resultar molt intens, amb alternances de joc i resultat, i en el que cal destacar la providencial actuació dels dos porters en els moments clau del joc, en els que qualsevol dels conjunts podria haver pogut sentenciar en seu favor el signe final del partit. Francesc Bargalló va fer els dos gols locals, mentre que Marc Julià i Pablo Álvarez ho van fer pel Barça. La nota negativa va ser la lesió del barcelonista Mia Ordeig al poc de començar la primera part.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: OK Lliga 2012-13, jornada 11.
LLOC/DIA/HORA: Pista Blava de la Ciutat Esportiva de Blanes, Blanes (La Selva). Divendres, 7 de desembre de 2012, 21.00 h.
MURALLA ÒPTICA BLANES HC (1+1): Jaume Llaverola (p), Ferran Formatjé, Joan Manel Grasas, Francesc Bargalló (2), Àlex Ridaura –equip inicial-, Kimi Ridaura i Lluís Teixidó.
Entrenador: Ramon Benito
FC BARCELONA (1+1): Sergi Fernàndez, Josep Mº Mia Ordeig, Marc Torra, Sergi Panadero, Reinaldo García –equip inicial-, Marc Gual, Sergi Miras, Marc Julià (1) i Pablo Álvarez (1).
Entrenador: Gaby Cairo.
GOLS
PRIMER TEMPS:
1-0 (2’) Bargalló, a passada de Formatjé.
1-1 (24’) Julià, sortint de darrera de la porteria.
SEGON TEMPS:
1-2 (36’) Álvarez, de falta directa.
2-2 (37’) Bargalló, de penal.
ÀRBITRES: Joan Molina i Juanjo Prades
TARGETES: -
FALTES: Blanes HC: 17 // FC Barcelona: 17
PÚBLIC: Uns 200 espectadors
INCIDÈNCIES:
-El FC Barcelona va jugar amb la segona equipació, de color groc i taronja.
CRÒNICA:
El xoc entre el Blanes i el Barça era un dels partits que obrien la onzena jornada de la OK Lliga. Una victòria podria donar als blaugranes la possibilitat d’anar a dormir igualats al Liceo al capdamunt de la classificació, a la espera del partit de l’endemà dels gallecs a la pista del Noia. El Blanes, desprès d’un irregular inici de temporada, ocupa una enganyosa onzena posició donat la qualitat de la seva plantilla, per el que necessita urgentment trobar la regularitat i començar a sumar punts si no vol veure’s despenjat de les posicions que donen accés a la Copa.
Mal inici pel Barça
El partit va començar viu, amb un Barça pressionant i un Blanes ben ordenat al darrera. Mia Ordeig va tenir dues bones ocasions consecutives per avançar als visitants, i una d’elles va acabar al pal. Però van ser els blanencs els que van inaugurar el marcador, quan als dos minuts Ferran Formatjé va recuperar una bola en la seva línea defensiva i la va conduir fins més enllà de mitja pista, per servir una gran passada en profunditat cap a Francesc Bargalló, que va batre per alt a Sergi Fernàndez.
 |
| Una acció de Mia Ordeig poc abans de lesionar-se |
El matiner 1-0 va desorientar al Barça, fent que el Blanes trobés espais per sorprendre sortint a la contra. Sergi Fernàndez va tenir que lluir-se al minut 3 per evitar que Formatjé fes el 2-0. Els blaugranes –que anaven vestits de groc i taronja- van reaccionar i també van començar a posar a prova a Llaverola. Per agreujar encara més el mal inici del Barça, Mia Ordeig, un dels seus jugadors més actius fins al moment, es lesionava als set minuts i va tenir que retirar-se de la pista. El 7 blaugrana ja no va poder tornar a jugar durant la resta del partit, i més tard es constataria que pateix una lesió de grau 2 a l’adductor dret que el tindrà un mes de baixa.
Marc Julià empata abans del descans
 |
| Intent de Panadero |
Amb les primeres rotacions de la banqueta, el joc del Barça va guanyar en fluïdesa, però les seves accions atacants topaven constantment contra el disciplinat sistema defensiu local, o en el seu defecte, contra un molt segur Jaume Llaverola. Així, Pablo Álvarez i Reinaldo García intentaven foradar les línees rivals amb la seva velocitat, mentre que Sergi Panadero i Sergi Miras intentaven aprofitar la seva potència de xut per sorprendre des de l’exterior. A la porteria blaugrana, Sergi Fernàndez també va tenir que fer intervencions de mèrit davant d’algunes perilloses oportunitats dels locals. Estava clar que abans del descans encara podien passar moltes coses.
 |
| Marc Julià, autor del primer gol del Barça |
Entre jugada i jugada, la parròquia barcelonista va patir un nou ensurt quan Pablo Álvarez va rebre una pilotada a la cara i va caure estabornit a terra. Per fortuna, el jugador es va recuperar instants desprès i va poder continuar jugant amb total normalitat la resta del partit. Reprès el joc, els dos equips van tornar a la càrrega, i a un minut i cinquanta segons per acabar la primera part, la insistència del Barça va tenir el seu premi quan Marc Julià empatava el partit amb un gran gol. El jove jugador blaugrana va rebre una bona passada de Marc Gual al segon pal, i en lloc de rematar-la, va sorprendre a la defensa rival al creuar-se per darrera de la porteria i superar hàbilment a Llaverola. Amb aquest 1-1 es va arribar a la mitja part.
Ball de penals i faltes directes
La segona part va estar marcada per la quantitat d’accions a bola aturada que hi van haver, i de les providencials intervencions dels porters, que van fer que la incertesa del resultat es mantingués fins al darrer instant. Es van picar un total de cinc faltes directes i dos penals, dels quals van arribar els dos gols restants, un per a cada equip. Cal destacar també el relatiu bon aspecte que van mostrar la graderia en aquesta segona part, que desprès de començar semidesèrtica i amb majoria de públic culé, van anar omplint-se progressivament a mida que el partit avançava.
 |
| Intent de Formatjé a l'inici de la represa |
Els dos equips van sortir molt motivats del vestidor, i aviat van arribar les primeres aproximacions amb perill a les porteries. Als cinc minuts i mig de represa va arribar la primera falta directa de la nit, favorable al Blanes a conseqüència de la desena falta d’equip del FC Barcelona. Francesc Bargalló no va poder superar a Sergi Fernàndez amb un xut directe de la mateixa. Menys d’un minut desprès, van ser els blanencs qui van completar els seu primer cicle de faltes d’equip i van donar opció al Barça de picar una directa. Marc Torra va ser l’encarregat de fer la execució, però Llaverola va tapar molt bé el forat i va deixar sense opcions al jugador barcelonista.
 |
| Gran aturada de Sergi Fernàndez a la canonada de Bargalló des del punt de penal |
A mida que anava baixant el cronòmetre i el marcador continuava encallat en l’1-1, la tensió anava pujant a la pista, veient-se reflectit en el joc, cada cop més tosc. Als 11 minuts, una entrada sobre Panadero va ser castigada amb una falta directa favorable al Barça. En el llançament de la mateixa, Pablo Álvarez va saber desequilibrar al porter i va batre’l per sota per posar als visitants 1-2 per davant en el marcador.
 |
| Pablo Álvarez supera a Llaverola i avança al Barça |
L’avantatge no els hi va durar gaire als barcelonistes, ja que mig minut desprès, Francesc Bargalló establia de nou la igualtat al transformar un llançament de penal. Malgrat tota la quantitat d’ocasions que encara quedaven per arribar, aquest 2-2 es mantindria intacte fins al final del partit.
Els porters es mostren infranquejables
 |
| Marc Torra va fallar dues faltes directes |
Amb encara més de la meitat de la segona part per endavant, ningú va donar per bo l’empat, i els dos equips van seguir buscant el gol amb ganes. Les faltes també anaven pujant en seus casellers, fins que el Blanes va completar el seu segon cicle a manca de nou minuts pel final. Llaverola va fer que de nou la execució de la falta directa per part de Marc Torra resultés estèril. I com si es tractés d’un “déjà vu”, segons més tard, el Barça va tornar a ser castigat amb un penal en contra, que aquest cop Francesc Bargalló no va saber transformar.
 |
| Sergi Fernàndez refusa l'intent de Formatjé |
En els set minuts i escaig que quedaven de partit, encara va haver-hi temps de veure moltes ocasions més per poder decantar el resultat cap a qualsevol dels dos bàndols, però les providencials intervencions dels dos porters van evitar-ho. A manca de cinc minuts, Sergi Fernàndez va desballestar una execució de falta directa a Ferran Formatjé. Tot i l’afany per marcar que van posar els dos equips fins al darrer segon – fins i tot es va demanar un temps mort a manca de set segons-, l’empat a 2 va resultar inamovible.
El Barça, de la tragèdia a l'optimisme d'un dia per l'altre
El que semblava que en un principi seria un mal resultat pels dos equips, va acabar per convertir-se en positiu pel Barça, quan al dia següent el Liceo va caure derrotat a la pista del Noia, pel que els barcelonistes van poder retallar un punt la diferència amb els gallecs, quedant a dos punts i a la vista del partit que els enfrontarà d’aquí a dues jornades a Riazor. Abans però, els blaugranes tindran que superar la complica visita del Noia en el Palau Blaugrana el proper 22 de desembre. El Blanes, per la seva part, queda encallat en la 11ª posició i veu incrementada la seva distància amb les posicions que donen accés a la Copa.
EL PROTAGONISTA:
Sergi Fernàndez. La actuació del porter del Barça va resultar vital, sobretot en aquells moments d’incertesa on una encertada acció puntual podria haver decantat el partit cap a qualsevol dels dos costats. La llàstima va ser que la també gran actuació del seu homòleg Llaverola a la porteria rival, va evitar que les intervencions de Fernàndez contribuïssin a donar una victòria al Barça.
SABIES QUE…?
...el jugador del Barça Marc Julià va debutar amb el primer equip en aquesta pista fa un parell de temporades contra el Blanes, en un partit intranscendent de lliga Europea.
...Enciclopèdia Catalana va demanar a A KOPS D’STICK una fotografia de Ferran Formatjé per il·lustrar la entrada de l’actual jugador del Blanes a la “Enciclopèdia de l’Esport Català” que s’està preparant.
...a diferència que a la resta de partits de la jornada, a l’inici no es va fer cap minut de silenci en memòria de Jordi Agulló, jugador aleví del CE Noia mort recentment.
...abans del partit, els dos equips van posar per a la premsa gràfica.
...Marc Torra va jugar amb una protecció a l’avantbraç esquerre degut a una lesió a l’entrenament del dia abans, i que se la va fer treure durant la segona part.
...els membres de la penya barcelonista Sang Culé van cridar “Independència!” a cada part quan el cronòmetre marcava 17:14.
...entre el públic assistent es trobaven varis jugadors dels veterans del Mollet HC, i el seleccionador català Jordi Camps acompanyant a uns jugadors de la selecció sud-africana que estan fent una estada a Catalunya.
...la crònica del partit a la web oficial del FC Barcelona va estar il·lustrada amb fotografies d’A KOPS D’STICK.
...desprès d’aquest partit, el Blanes va tancar la renovació de Llaverola per dues temporades.
...el diumenge següent, Marc Julià va ser l’autor de tres gols en la victòria 6-1 del Barça B sobre el CPP Raspeig en el partit de la 7ª jornada de la 1ª Divisió estatal.
...paral·lelament al partit van passar moltes coses lletges, que ens estimem més no comentar per evitar embolics.
A KOPS DE FLASH
Una cosa habitual en el Barça de Gaby Cairo, les pinyes i abraçades abans dels partits.
El partit va donar inici amb una graderia força despoblada.
A Sergi Fernàndez se li venia la tot a sobre, la porteria en aquest cas.
La representació oficial dels veterans del Mollet HC B.
El seleccionador de Catalunya tampoc es va voler perdre el partit.
EL KOP D’STICK:
L’estic d’en Marc Julià.
Durant aquests pocs, però intensos anys seguint l’hoquei arreu del país, de mica en mica un ha pogut recopilar vivències i anècdotes d’allò més variades, que moltes vegades van aflorant i un explica, malgrat siguin recents, com si fossin les “batalletes” de l’avi.
Aquest Blanes-Barça m’ha portat a la memòria una de les que millor recordo...
Em tinc que remetre a un dissabte, 9 d’abril de 2011, quan em vaig acostar a la Ciutat Esportiva de Blanes a veure la segona part d’un intranscendent Blanes-Barça de Lliga Europea, que només passarà a la història com el dia del debut de Marc Julià amb el primer equip blaugrana. Recordo la meva alegria al veure-ho, ja que a Julià ja havia tingut la ocasió de veure’l en acció amb el Barça B, emportant-me una grata impressió del seu joc.
Dons bé, va donar la casualitat que a la rifa que es feia em va tocar un estic, i convidat pel llavors secretari tècnic del Barça, Quim Paüls, vaig baixar fins als vestidors amb la meva filla per a que els jugadors blaugranes me’l signessin com a record. Mentre estava allà a la porta i anaven desfilant els Egurrola, Adroher, Torra, Páez... de torn i anaven estampant la seva rúbrica a la fusta, va sortir el jove Marc, somrient, i com el que no vol la cosa va agafar camí de la sortida. “Ei, Marc! Tu també, si us plau”, li vaig dir abans que marxés. “Qui, jo també?” va respondre sorprès. “Sí, clar!...No ets del Barça?... que no has jugat?”. I allà, mig vergonyós, i –imagino- mig orgullós, va deixar impresa la seva signatura en un raconet del mànec de l’estic.
Ara, un any llarg desprès, Marc Julià hi ha tornat a la pista on la història dirà que va començar la seva carrera a la elit. I no ho ha fet com a “comparsa”, ho ha fet com un dels grans, i ho ha celebrat amb un gol de crack. I el meu estic, el del dia del debut de Marc Julià amb el Barça, va guanyant valor...
Per cert, podeu tornar a veure la crònica d’aquell dia en aquest enllaç.
 |
| Marc Julià |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada