A KOPS D'STICK: 13ª FESTA-TORNEIG JOAN PETIT

ESPERIT JOAN PETIT

Resulta molt complicat el fer una crònica transmetent totes les sensacions que es viuen en primera persona durant un esdeveniment com la Festa-Torneig Joan Petit, un acte on qualsevol detall està carregat d’un simbolisme especial, de força, de màgia, on durant tota la jornada les emocions estan a flor de pell, i on tot i tractar-se d’un acte esportiu, l’esport és només el camí que es fa servir per arribar fins a uns objectius molt més nobles i importants que una victòria sobre una pista.

Es podrien omplir moltes línees amb noms, nombres, xifres i estadístiques. Taules amb horaris i llistats de tots tipus. Però no faré. Amb aquest tipus d’informacions ja n’hi ha un bon grapat de webs, els enllaços de les quals ja posaré al final de l’article. Totes aquestes dades, però, no serveixen per reflectir la realitat del que és una Festa-Torneig Joan Petit. Per saber-ho, l’únic que es pot fer és viure-ho directament, entendre perfectament els objectius de la Fundació Amics Joan Petit – Nens amb Càncer, i sobretot, deixar-se impregnar del que s’entén com a ESPERIT JOAN PETIT.

Des de poc abans de les 10 del matí, una gran onada de gent vinguda des de molts indrets s’acumulava pels voltants del Complex esportiu de La Bonaigua de Sant Just Desvern. Per una banda, una multitud de nens i nenes, trapelles, quiets, tímids, juganers... per l’altre costat, els pares, carregats amb gegantesques bosses d’esport d’on sobresortien uns estics d’hoquei patins. Moltes cares de son per haver tingut que matinar, moltes de cansament pel viatge, algunes d’emoció, d’eufòria, de tranquil·litat, de nervis, de desconcert, cares conegudes i cares anònimes... però totes plenes d’il·lusió. Tot i el vent fresc i un cel incert amb grisos i clars poc habitual d’un 25 de maig, aquest darrer dissabte de maig ja feia temps que estava marcat al calendari: ningú es volia perdre la FESTA-TORNEIG JOAN PETIT 2013.

254 nens de 3 a 6 anys, pertanyents als equips d’escola de 28 clubs d’arreu de la geografia catalana, Andorra i l’Aragó eren els protagonistes principals d’aquest esdeveniment, pensat i fet només per a ells. Tot i que la Festa-Torneig Joan Petit és la màxima fita de l’hoquei patins de categoria d’escola -m’atreviria a dir a nivell mundial-, el torneig d’hoquei sense caire competitiu que es fa a la tarda només es el pretext d’un esdeveniment que va més enllà de l’esport, on el més important és el seu rerefons solidari, i en el que malgrat la seriositat del motiu que ens reuneix, el més important es passar-ho molt bé nens i grans, com de ben segur els hi agradaria a tots els Joans Petits que ens acompanyaven en el pensament. Això és l’esperit Joan Petit.

Els nens són nens i tenen que jugar i passar-s’ho bé. I això van fer. La organització no va deixar res a l’atzar i durant el matí els menuts van disposar d’un ampli ventall d’activitats per gaudir: jocs, pintures, música, exhibicions... abans d’un suculent dinar de germanor. Desprès era el torn de saltar a la pista per mostrar les seves habilitats amb l’estic i els patins davant d’una graderia enfervorida que els hi va retre una calorosa ovació. No van haver-hi perdedors. Aquell dia tothom va guanyar, a la pista i fora d’ella.

Imatge d'un dels 48 partidets que es van jugar

Desprès de jugar cal un bon berenar

Tots els participants van rebre de premi la cullera de fusta d’en Joan Petit. Una cullera de fusta, un objecte tant modest i humil, però en aquest cas, tant carregat de simbolisme. La Festa-Torneig Joan Petit tindria que ser una mena de Meca en la que tots els futurs jugadors d’hoquei tindrien que prendre part al menys un cop a la vida, i aquella cullera de fusta tindria que estar un lloc preferent en la seva vitrina de trofeus, per tenir-la a mà cada cop que sorgeixi algun obstacle a l’esport o a la vida, i pensar que amb ganes, res és impossible de superar, com ho fan dia a dia tots els Joans Petits del món. Això és esperit Joan Petit.

Els balls dels capgrossos i els gegants (a dalt), acompanyats del gegantó Joan Petit (a baix) van fer les delícies dels menuts

El jugador de futbol del FC Barcelona Eric Abidal va ser el padrí de luxe de l'esdeveniment.

Una senzilla cullera de fusta és el poderós símbol de la Festa-Torneig Joan Petit

La població de Sant Just Desvern va obrir els seus braços generosament per acollir a tot aquell exercit de visitants de tota mena, i com un perfecte amfitrió va mostrar-se amable, atenta i servicial, posant a disposició del seu hoste tots els seus possibles per fer d’aquella visita una jornada inoblidable. La Festa-Torneig Joan Petit és el plat fort d’un esdeveniment que els santjustencs ja fa molts dies que celebren, i només veure la il·lusió i el compromís d’un poble que acull orgullós aquest acte, ja és garantia d’èxit. Moltes gràcies al HC Sant Just, a l’Ajuntament i la Vila de Sant Just Desvern, i a totes aquelles persones i entitats que han fet possible aquesta inoblidable i enriquidora experiència!!!