A KOPS D'STICK: HOMENATGE A BETO BORREGÁN

BORREGÁN JA ÉS ETERN

El dia 5 de maig era la data assenyalada. El FC Barcelona per fi faria justícia històrica amb la seva secció més llorejada, amb l’equip d’hoquei patins més potent del planeta. Per fi, la samarreta amb el dorsal d’un dels mites blaugranes de l’esport rodat penjaria en el més alt del també mític Palau Blaugrana al costat de les d’altres esportistes històrics que han lluït la samarreta del Barça en el bàsquet i l’handbol.

Sergi Centell, Josep Enric Torner, Carles Trullols, Quim Paüls o Gaby Cairo, per citar alguns entre molts altres, són alguns dels jugadors que han fet història defensant els colors del Barça, i pel seu rendiment, vinculació i carisma, la història els ha reservat un lloc d’honor en la memòria barcelonista, però finalment Alberto Beto Borregán, ha estat l’escollit, no sense mèrits, per ser el primer jugador d’hoquei patins en quedar immortalitzat en el lloc més selecte del temple blaugrana. Retirat la temporada passada desprès de 18 anys de dedicació al club i un bagatge de 58 títols aconseguits han estat el seu principal aval per merèixer aquest honor.

Tot just el Barça va acabar el seu partit, amb victòria, el Palau Blaugrana va apagar les seves llums. Però no per acomiadar als presents com de costum, aquest cop, al contrari, era per donar la benvinguda al protagonista de la vetllada, Beto Borregán, que va baixar de la llotja presidencial fins a la pista per, al costat de la rampa de vestidors que tantes i tantes vegades va recórrer amunt i a baix sobre els seus patins, romandre atent observant a un altre vell conegut, el marcador del sostre, testimoni i pregoner mut dels seus gols, de les seves victòries, i que ara li recordava a ell, i a al més de dos milers d’ànimes allà presents, aquells millors moments viscuts plegats.

Borregán observa atent la projecció d'un védeo amb imatges seves al videomarcador

El grup del CPA Olot va encarregar-se de fer estremir a tothom amb les seves delicades coreografies sobre el parquet. El número, titulat “No hi ha res impossible” –campió d’Europa 2013-, encaixava perfectament com a definició de la carrera de Borregán, en la que cap obstacle ha impedit que lluités per arribar a cada cop a metes més altes. Per la megafonia, una veu càlida, familiar: no podia ser un altre, el seu gran amic, el locutor de ràdio Xavier Saisó, sobre la pista, micròfon en mà, s’encarregava de fer de mestre de cerimònies de la gala.

L'actuació del CPA Olot va acabar amb un final adaptat a la ocasió

Ara és el moment, la entrada a escena del gran protagonista. Beto Borregán es dirigeix cap el centre del Palau creuant un passadís d’estics fet per tot el primer equip d’hoquei patins del Barça i sota la gran ovació de la graderia. Allà al mig, començaria a rebre el seu merescut homenatge. Primer va ser el FC Barcelona l’encarregat de retre’l els honors, de la mà del seu president Sandro Rosell acompanyat dels capitans de la resta de seccions professionals del club. Tot seguit van desfilar un per un tots els títols obtinguts per Borregán en la seva etapa blaugrana, entre ells 9 Copes d’Europa, portades per una representació dels que van ser companys seus d’aventures durant els seus darrers 18 anys. Allà hi van ser, entre altres, Ramon Benito, Enrico Mariotti, José Luis Negro Páez, els germans Torner, Jaume Llaverola, Jordi Adroher, Marc Julià, Xavi Barroso... fins i tot no va faltar en Tomás Fernàndez, l’antic utiller de l’equip i el seu gran confident dins del vestidor. Un altre que no podia faltar era el seu gran valedor Quim Paüls, el tècnic de la seva etapa més gloriosa, i que va ser qui primer va arrencar les llàgrimes de Borregán gràcies al seu emotiu parlament.

Borregán entrant amb tots els honors a la pista del Palau Blaugrana

El locutor de ràdio i gran amic de Borregán Xavi Saisó va presentar la cerimònia. Beto li va agraïr dedicant-li un carinyós "ets un cabrón!".

Borregán va rebre per part del club una fotografia seva aixecant la Lliga Europea guanyada al Palau Blaugrana en el 2008

Un detall de la inacabable desfilada dels trofeus dels títols aconseguits per Borregán en els seus 18 anys al Barça

Borregán no va poder contenir les emocions davant de les paraules que li va dedicar Quim Paüls en nom dels seus antics companys

La família de Borregán van encarregar-se de mantenir alt el grau d’emotivitat de l’acte amb la seva aparició. La presència i les paraules dels seus nebots, germans i pares van tocar la fibra sensible d’en Beto ,que malgrat intentava contenir-se, ells seus ulls vidriosos reflectien que tot allò ja l’estava superant.

Beto va rebre un rellotge de record per part dels seus nebots

La família Borregán

I per fi, el moment més esperat de la tarda. El germà d’en Beto, situat a dalt de tot de les grades del Palau, tenia l’honor de retirar una misteriosa lona amb dos estics que penjava de la paret, i allà va aparèixer una samarreta blaugrana amb el número 21 i el nom “A. Borregán” a dalt. Ja estava fet, el mite s’havia convertit en llegenda. A partir de llavors ningú tornarà a lluir el dorsal 21 a l’equip d’hoquei del Barça. Borregán serà per sempre l’etern 21.

El germà de Beto va descubrir la samarreta amb el dorsal 21 que penjará a partir d'ara en el més alt del Palau Blaugrana

Al Palau es va fer el silenci. Tocava el torn de paraula al seu guru. Beto Borregán agafava el micròfon per dirigir-se a tots els presents. Ho va fer sense cap discurs preparat, Com va anunciar, diria el que el cor li dictés en aquell moment. I així ho va fer, amb paraules d’emoció i agraïment, molts cops traït pels nervis i les mocions contingudes. De fet, tampoc importava gaire el que deia, tot el que tenia que dir ja ho havia dit a sobre la pista durant els darrers 18 anys, i ara el que tocava era rebre la resposta.

Borregán es va sentir orgullós de que la seva samarreta estigués penjada al costat de la del seu admirat David Barrufet (handbol)

Foto de família al costat de tots els trofeus

L’acte no podia acabar d’una altra forma que una volta d’honor de Beto a un Palau Blaugrana que, dempeus, li va retre tota la seva estima i admiració en forma d’una calorosa ovació.