EL SHUM COMENÇA A CONFIGURAR LA SEVA PLANTILLA 2014-15

Font: Premsa SHUM

DAVID GELMÀ SERÀ JUGADOR DEL PRIMER EQUIP A TOTS ELS EFECTES

David Gelmà va arribar al SHUM Grupo Maestre quan era Infantil de segon any per continuar en el seu procés de formació com a jugador d’hoquei. Després de cinc temporades a la base del Maçanet, el torderenc iniciarà el seu primer any com a sènior amb un contracte que el defineix com a membre del primer equip a tots els efectes. «Tenia clar que aquesta temporada seguia a Maçanet perquè és com casa meva, em tracten bé i el projecte esportiu és bo», assegura el mateix jugador.

De fet, el jove jugador ja fa tres temporades que treballa en la dinàmica del primer equip. Va debutar a l’OK Lliga quan encara tenia 16 anys, el 2 de desembre de 2011 a Reus (4-3). Aquell mateix curs va participar en els vuitens de la Copa del Rei contra el Vilanova (11-10) i va anar agafant protagonisme de la mà de Jordi Roca. El curs 2012/13, també va tenir minuts a l’OK Lliga i va debutar a la Copa CERS contra l’SK Herringuen a Maçanet. Aquest últim curs a Primera Divisió, Gelmà ha anat agafant protagonisme i ha fet 20 gols —el segon màxim golejador de l’equip— en 23 partits. Cal destacar el bon estat de forma en què va arribar al darrer tram de temporada, ja que va veure porteria en els nou últims partits (17 gols). Tota aquesta experiència fa que el tècnic Gerard Pujol li hagi transmès la necessitat «d’agafar importància dins l’equip». «Em donarà més llibertat a l’hora de jugar».

Progressió constant

Nascut a Tordera el 15 de desembre de 1994, Gelmà va arribar a Maçanet el curs 2009/10. Llavors, ja era un dels jugadors amb més projecció, fet que ja va demostrar el primer curs. Va participar de forma activa en la consecució del Campionat de Catalunya Infantil. En cinc temporades, ha participat en quatre campionats d’Espanya. El darrer va ser el passat mes de maig, a Cerceda, on el júnior va acabar en tercer lloc.

Representant al SHUM, el passat octubre va estrenar-se com a internacional i, amb la selecció espanyola sub-20, va proclamar-se sots-campió del Món. Es caracteritza per la seva solidesa defensiva, la intel·ligència en atac i un potent xut de pala útil per desencallar els duels.

SERGI PARRA I FERRAN GARCIA S'INCORPOREN AL SHUM

El SHUM Grupo Maestre ja ha tancat els dos primers fitxatges per a la següent temporada. Es tracta dels jugadors Sergi Parra. El primer prové del Tordera mentre que el segon ha militat les dues últimes temporades al Follonica. A continuació repassem la seva trajectòria.

Sergi Parra, amb fam de gol

Sergi Parra va néixer a Malgrat de Mar ara fa 22 anys i arriba al SHUM Maçanet després d’haver militat al Tordera les últimes vuit temporades, on va acabar-se de formar després d’haver començat a patinar a la seva localitat de naixement per després jugar a Blanes (prebenjamí), a Lloret (de Benjamí a Infantil) i a Tordera. Amb el club maresmenc va explotar com a jugador d’hoquei. Va ser un habitual de les seleccions inferiors estatals per disputar dos Campionats d’Europa juvenil i també per ser campió del món sub-20 el 2011.

Tot i la seva joventut, Parra coneix perfectament la categoria de Primera Divisió. Hi ha jugat tres temporades —va coincidir amb els arlequinats Linu i Roger Pujol— i va aconseguir un ascens el curs 2012/13. «Era júnior i començava a tenir minuts amb el Primera Divisió. Crec que és una lliga on és molt difícil pujar, però ho intentarem», afirma el menut davanter, que aquest any ha estat el segon màxim golejador del Tordera a l’OK Lliga. Va fer 18 gols (segon màxim golejador de l’equip) i també va demostrar la seva qualitat a l’hora de llançar faltes directes, amb un 33% d’encert (10 de 30). En els tres darrers cursos a Primera Divisió va fer 29, 24 i 6 gols. 

Segons afirma el mateix Parra, aquest jove jugador ha vingut a Maçanet «perquè em van trucar i em convèncer per impulsar el projecte que hi ha. Tenia altres ofertes però conèixer jugadors de l’equip com Linu, Xixo (Roger Pujol) i Gelmà ha sigut important».

Ferran Garcia, un puntal a la defensa

El jugador de Santa Coloma de Farners ha signat el contracte amb el SHUM Grupo Maestre després d’haver entrenat amb l’equip tres setmanes. Temps suficient per convèncer al tècnic Gerard Pujol. L’avala la seva experiència a Primera Divisió i a OK Lliga amb el GEiEG i també les seves vivències italianes. Les dues darreres temporades, aquest jove defensa de 23 anys ha disputat la lliga italiana amb un equip històric com el Follonica. «A part d’italians, allà hi ha molts argentins i xilens i es juga un altre tipus d’hoquei. Hi ha més espectacle, menys defensa i es corre molt», explica el colomenc, qui també argumenta que hi ha més pressió perquè «hi ha més gent als pavellons, amb pistes amb 1.600 persones que pressionen molt». Aquesta experiència li ha valgut per tornar a terres catalanes. Després d’aconseguir el segon ascens amb el GEiEG però venguessin la plaça, «vaig haver de marxar a Itàlia per demostrar que podia tornar i jugar a un equip com el SHUM». «L’any passat ja em van trucar però ja havia firmat amb el Follonica».

Garcia va començar a patinar amb el Farners i, quan era Benjamí, va jugar dos anys a Tordera. Va tornar a Santa Coloma un any per després militar al conjunt grupista durant deu anys. A l’edat de 15 anys i en l’etapa de juvenil va debutar a Primera Divisió. Va participar en el seu primer ascens amb el GEiEG a l’OK Lliga i, després de dos anys a la màxima categoria, va tornar a militar a Primera Divisió. Aquell curs 2011/12 va compartir vestidor amb el capità Xavi Lladó, però el seu ascens no va ser premiat amb el retorn a l’OK Lliga per motius econòmics. Tota aquesta experiència fa que Ferran Garcia recordi Primera Divisió com una categoria «amb un ritme més baix que l’OK Lliga però amb un joc més dur». «La clau passa per guanyar els partits de casa i intentar superar amb èxit duels a domicili com els de Galícia o Astúries».

El defensa vestirà la temporada vinent d’arlequinat després d’haver fet 15 gols el curs passat amb el Follonica. Jugarà en un pavelló que recorda haver visitat moltes vegades quan era petit per veure partits d’OK Lliga «on el SHUM feia els partits més macos i posava amb dificultat a grans equips». Ara considera que el primer equip «no només està format per bons jugadors, sinó per bones persones i amb projecció i ganes». «Aquest equip pot durar anys i l’objectiu de l’ascens és clar, però serà difícil». 

RODRI TORNA A CASA

Jordi Rodríguez ‘Rodri’ torna a casa. El jugador de Maçanet ha decidit tornar per tercera vegada al club que el va veure créixer i afrontar així la seva quarta etapa al SHUM Grupo Maestre. Rodri és un dels millors jugadors que ha donat l’hoquei maçanetenc i ha tingut una llarga trajectòria a l’OK Lliga amb el club arlequinat i també en altres clubs com Mataró, Lleida i Lloret. Ara torna amb l’objectiu de tornar al SHUM a la màxima categoria i amb la voluntat de ser una peça clau per a l’equip de Gerard Pujol. «Tenia altres ofertes per jugar a l’OK Lliga, però vaig pensar que era el moment de viures reptes diferents. I si s’obria la porta de Maçanet, era una opció molt vàlida», explica l’experimentat defensa. «Emocionalment, és una oferta atractiva pel fet de ser del poble i tinc la sensació que les experiències seran bones», afegeix.

Rodri va formar-se com a jugador a Maçanet, on va despuntar com un dels jugadors amb més projecció. Quan va acabar la seva etapa en categories formatives, va fitxar pel Mataró per jugar-hi tres temporades (1997/2000). Va tornar amb més experiència al SHUM per jugar al seu poble tres altres temporades (2000/2003). El curs 2003/04 el va jugar a Lleida i un any després va tornar a Maçanet per ser-hi tres anys més (2004/2007). Des del curs 2007/08 ha disputat set temporades al club lloretenc (sis a OK Lliga i una a Primera Divisió, on han descendit també aquest últim curs). Ara, doncs, viurà la seva quarta etapa a Maçanet. «Sóc conscient que en alguna ocasió vaig marxar quan el club em necessitava» reconeix un jugador que destaca per la seva condició física, la solidesa defensiva i un potent xut exterior. Ara els camins es tornen a trobar.

 

"El fet de baixar amb el Lloret sempre és un condicionant, però en el meu cas no ho ha estat. M’hagués quedat jugant amb el Lloret a Primera perquè ni ara ni mai se’m cauran els anells. Ja hi vam jugar un any per tornar a pujar i vam quedar campions; l’experiència va ser molt bona», assegura Rodri, tot argumentant que el retorn a Maçanet «no suposa el meu final d’etapa». Amb 36 anys d’edat, era un dels jugadors més veterans de l’OK Lliga i és conscient que «cada vegada un està més a prop de la “mort” esportiva, però no es tracta d’un problema físic perquè em sento millor que mai». El seu bon rendiment li ha permès ser un fix en el cinc inicial de pràcticament tots els seus entrenadors. «L’edat marca, però no he tingut la sensació que això sigui traslladable al meu estat físic; aquest any he jugat gairebé tots els minuts en tots els partits amb el Lloret». A part de ser tota una assegurança en tasques defensives, Rodri té facilitat per veure porteria. Ho demostren els seus 21 gols en el darrer curs a l’OK Lliga (segon màxim golejador del Lloret).

Un altre element afegit al retorn de Rodri a Maçanet és el fet que la seva filla i el seu fill formen part de la base del club. Ara podran veure al seu pare defensant la mateixa samarreta: «Ells m’han seguit a tot arreu, però és cert que és il·lusió més».

A part d’haver jugat un bon grapat de temporades a l’OK Lliga, Rodri ha tingut experiència internacional. Amb la selecció espanyola va guanyar un europeu juvenil, un júnior, una Taça Llatina i una Copa de les Nacions a Montreaux. També va proclamar-se Campió del Món B a Macau amb una selecció catalana que va provocar un fort moviment en favor de l’oficialitat de les seleccions catalanes.