EL BARÇA CAMPIÓ!!!
FITXA TÈCNICA:
Localitat: Blanes, La Selva.
Data: del 24 al 27 de febrer de 2011
Ubicació: Pista Blava de la Ciutat Esportiva de Blanes. Mas Cuní, s/n. Blanes (La Selva).
Pista: Parquet pintat de blau, 40 x 20 m.
Aforament: 1.672 espectadors.
Participants: Reus D, HC Liceo, FC Barcelona, CP Vic, CE Vendrell, CP Vilanova, CE Noia, Blanes HCF.
CRÒNICA:
La
nova Ciutat Esportiva de Blanes es vestia de gala en la seva
inauguració per acollir la millor competició del món de clubs d’hoquei
patins: la Copa del Rey espanyola. La competició, juntament amb l’equip
amfitrió, reuneix als set millors classificats de la primera volta de la
OK Lliga, que lluitaran pel títol en eliminatòries a vida o mort, cosa
que garanteix uns partits molt intensos i emocionats, sempre oberts a
que pugui saltar la sorpresa en qualsevol moment.
Com
en cada edició, la Copa ens depara els seus al·licients. La d’enguany
no podia ser menys. Una de les coses que més expectació provocava era
veure com respondria el sempre favorit FC Barcelona, que arribava molt
tocat en el campionat de Lliga i s’havia pres molt en serio la
consecució de la Copa, un títol que se li escapava des del 2007. Un
altre dels al·licients el portava el CE Vendrell, un equip recent
ascendit i que es va classificar pel torneig al assolir una meritòria 5ª
posició a la lliga, cosa que el convertia en l’equip revelació de la
temporada. Acompanyat per una expedició de més de 250 fidels seguidors,
els vendrellessos afrontaven la competició amb molta il·lusió, tenint
poc a perdre i molt a guanyar.
Després
de set partits molt vistosos i disputats, finalment no va haver-hi lloc
a les sorpreses. El Barça es va proclamar campió de forma rotunda al
imposar-se clarament en els tres partits que va disputar, contra el
Vilanova en quarts, el Liceo en semifinals i el Reus en una intensa
final. La Copa també va deixar molts altres fets a remarcar, com poden
ser el recital de joc i gols que va oferir el jugador del Reus Raül
Marín; el extraordinari “ressorgir” de Beto Borregán, que va treure a
lluir els seus galons i va fer callar moltes boques posaven en dubte el
seu compromís i estat de forma; o com no, la superba actuació d’Aitor
Egurrola, deixant clar que si algú vol prendre-li el lloc a la porteria
del Barça tindrà que esforçar-se de valent. Però si hi ha alguna cosa
que ha destacat, malgrat no ha estat dins de la pista, ha estat el
retrobament de l’hoquei amb el món mediàtic: la aparició de nous canals
de televisió ha fet que els telespectadors tornessin a gaudir de
l’hoquei en directe a nivell nacional i estatal, i els modestos portals
web que fins ara havien mantingut viva la flama de l’hoquei amb molts
d’esforços, han donat un pas més enllà, i fent-se valer de les noves
tecnologies com el Twitter, han fet saber al moment a tot el planeta
minut a minut tot allò que succeïa sobre el parquet blau de la nova
ciutat esportiva de Blanes. Com escrivien a la seva crònica els nostres
amics de OK CAT: “benvinguts a l’hoquei 2.0!”.
ELS EQUIPS
TECNOL REUS D
El
Reus arribava a la Copa en estat de gràcia i com a líder intractable de
la OK Lliga. Alejandro Domínguez, amb una plantilla curta però
summament efectiva, ha trobat un sòlid sistema de joc que no deixa
temps a relaxació al rival, i practicant un “hoquei total” va causant
estralls per allà on passa. Sens dubte, un ferm candidat al títol.
Uniforme: Samarreta: vermell-negre / pantalons: negre
2on uniforme: Samarreta: blanc-vermell-negre / pantalons: blanc
Equip:
2- Marc Ollé
3- Marc Güal
5- Xavier Caldú
7- Albert Casanovas
8- Jordi Molet
9- Raül Marín
10- Guillem Trabal (porter)
17- Felipe Quintanilla (porter)
24- José Luís Negro Páez
Entrenador: Alejandro Domínguez
HC COINASA LICEO
El
Liceo és l’únic equip capaç de mantenir-se a l’estela del Reus al
capdavant de la OK Lliga. L’equip corunyés es troba en un bon estat de
forma, amb jugadors com Pablo Álvarez, Jordi Bargalló i Ricardo
Barreiros jugant a un altíssim nivell, aspira a tornar a aixecar un
títol que no guanya des del 2004.
Uniforme: Samarreta: verd-blanc / pantalons: blanc
2on uniforme: Samarreta: taronja / pantalons: taronja
Equip:
1- Xavier Malián (porter)
3- Josep Lamas
4- Joan M. Grasas
5- Sergi Miras
6- Eduard Lamas
7- Pablo Álvarez
9- Jordi Bargalló
10- Tiago Da Costa Sousa (porter)
23- Pedro Cardoso Afonso
77- Ricardo Da silva Barreiros
Entrenador: Carlos Gil
FC BARCELONA SORLI DISCAU
El
Barça no està tenint una temporada gaire regular a la OK Lliga, cosa
que l’ha portat a dir pràcticament adéu a la revàlida d’un títol que
porta guanyant durant els darrers tretze anys. Amb Ferran Pujalte i els
pesos pesants de la luxosa plantilla qüestionats, han dipositat els
esforços de salvar la temporada en la Lliga Europea -on estan fent una
temporada immaculada- i la Copa del Rey, marc ideal per reivindicar el
seu tron en el món hoqueístic. Un lleó ferit pot ser molt perillós.
Uniforme: Samarreta: blau-grana / pantalons: grana
2on uniforme: Samarreta: verd / pantalons: blau marí
Equip:
1- Aitor Egurrola (porter)
7- Josep Mª Mia Ordeig
8- David Páez
9- Sergi Panadero
10- Marc Torra
14- Jordi Adroher
18- Carlos López
21- Alberto Beto Borregán
57- Reinaldo García
99- Sergi Fernández
Entrenador: Ferran Pujalte
RONCATO CP VIC
L’actual
campió de Copa no està passant per el seu millor moment ni en lliga
domèstica ni en Europa, però les competicions curtes amb K.O.
darrerament se li estant donat força bé. Ha estat present en les
darreres tres finals de Copa, de les que ha guanyat dues consecutives, i
s’ha fet amb la Supercopa espanyola d’aquest any, per el que no deixa
de ser un rival a tenir en compte.
Uniforme: Samarreta: vermell-blanc / pantalons: blanc
2on uniforme: Samarreta: blanc / pantalons: blanc
Equip:
1- Joan Baget (porter)
2- Miquel Masoliver
3- Borja López
4- Jordi Carbó
5- Josep Mª Titi Roca
6- Romà Bancells
7- Sergi Pla
9- Lucas Ordóñez
10- Ernest Freixes (porter)
12- Jacint Molera
Entrenador: Quim López
MORITZ CE VENDRELL
El
equip revelació de la temporada arriba a Blanes carregat d’il·lusió i
amb moltes ganes de fer un bon paper. Amb un tècnic també novell,
Guillem Cabestany, va acabar la primera volta de la OK Lliga just
darrera dels quatre “grans”, tot i què en les darreres jornades sembla
que la seva pistonada va perdent força. La nombrosa afició que els
acompanya els farà sentir com a casa i els pot conduir a ser la possible
sorpresa de la Copa.
Uniforme: Samarreta: vermell-negre / pantalons: negres
2on uniforme: Samarreta: blau / pantalons: blau marí
Equip:
1- Carles Grau (porter)
3- Oriol Pena
5- Lluís Ferrer
6- Santi Julivert
7- Borja Ferrer
9- Cristian Rodríguez
10- Pere Salvador (porter)
18- Jordi Garcia
28- Eloi Albesa
33- Jordi Esteva
Entrenador: Guillem Cabestany
CP VILANOVA
L’equip
que a la Copa de l’any passat va arribar sense fer soroll i que es va
posar a tothom a la butxaca per la seva entrega, plantant-se a la final,
arriba a aquesta nova edició amb moltes ganes de tornar a repetir la
seva fita. Jugadors com Rocasalbas, Galán i Ferrer es troben en un bon
moment, i si aconsegueixen passar el primer escull sorprenent al Barça,
poden ser un dels “tapats” de la competició.
Uniforme: Samarreta: verd / pantalons: blanc
2on uniforme: Samarreta: negre / pantalons: negre
Equip:
2- Ferran Guimerà
3- Jordi Bartrès
4- Jordi Creus
5- Jordi Ferrer
6- Jordi Galán
7- Roger Rocasalbas
8- Carles García
9- Francesc Gil
10- Àlex Ribó (porter)
24- Luís Gil (porter)
Entrenador: Josep Lluís Delriu
CE NOIA FREIXENET
Per
història mai es pot descartar al Noia en qualsevol competició de KO. Fa
temps que ha deixat enrere la seva època daurada, però es un equip que
sempre respon en els moment complicats, ho prova el que es va
classificar pels pèls per aquesta Copa. Situat en zona tranquil·la de la
clasificació de la OK Lliga, i amb un peu i mig a la Final 8 de la
Lliga Europea, un bon paper a la Copa serviria als noiencs per signar
una més que acceptable campanya.
Uniforme: Samarreta: vermell-negre / pantalons: negre
2on uniforme: Samarreta: verd-negre / pantalons: negre
Equip:
2- Jordi Aragonés
3- Francesc Bargalló
4- Aleix Esteller
5- Jordi Del Amor
6- Eloi Mitjans
7- Joan Feixas
8- Antoni Seró
9- Albert Riba
10- Xavi Puigbí (porter)
11- Oriol Bargalló (porter)
Entrenador: Ferran López
SATHER BLANES HCF
Molt
irregulars durant la lliga, els blanencs es troben situats en la zona
mitja-baixa de la classificació, lluny dels llocs que els hi
correspondria si féssim cas a la plantilla. Malgrat tot, quan es troben
amb el seu joc poden fer mal a qualsevol, i ho demostren les brillants
victòries sobre el Vic i Barça aquesta temporada. La seva condició
d’amfitrió no els hi donarà un avantatge significatiu, ja que encara no
han tingut temps d’aclimatar-se a les noves instal·lacions on es jugarà
el torneig.
Uniforme: Samarreta: negre / pantalons: negre
2on uniforme: Samarreta: daurat-negre / pantalons: negre
Equip:
1- Roger Fernández (porter)
3- Cristian Cassola
5- Marc Armero
6- Joaquim Kimi Ridaura
7- Dani Rodríguez
8- Xavier Petxi Armengol
9- Àlex Ridaura
10- Enric Nuñez (porter)
21- Josep Mª Jepi Selva
77- Lluís Teixidó
Entrenador: Ramon Benito
ELS PARTITS
QUARTS DE FINAL
FC BARCELONA SORLI DISCAU 6 – CP VILANOVA 1
COP D’AUTORITAT DEL BARÇA
DIA/HORA: dijous 24 de febrer de 2011, 18:00 h
FC BARCELONA SORLI DISCAU (2+4): Egurrola, Ordeig, Panadero, Borregán, Reinaldo García –equip inicial-, Torra, David Páez, Adroher i Carlos López.
CP VILANOVA (0+1): Lluís Gil, Bartrés, Creus, Jordi Ferrer, Rocasalbas –equip inicial-, Galán, Roca i Francesc Gil.
GOLS
PRIMER TEMPS:
1-0 (6’) Panadero, culminant una jugada col·lectiva
2-0 (15’) Borregán, de xut des de la frontal de l’àrea.
SEGON TEMPS:
3-0 (32’) Borregán, de xut des de la mitja distància.
4-0 (35’) Reinaldo García, internant-se en l’àrea.
4-1 (39’) Jordi Ferrer, de xut creuat des de mitja distància.
5-1 (40’) Carlos López, de falta directa
6-1 (44’) Torra, a passada d’Ordeig
ÀRBITRES: O. Valverde i J.J. Prades
TARGETES: --
FALTES: FC Barcelona: 11 // CP Vilanova: 12
PÚBLIC: Uns 500 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Partit inaugural de la Copa del Rey 2011, i a l’hora, primer partit oficial en la nova Ciutat Esportiva de Blanes.
- Nombrós i sorollós grup de seguidors del Vilanova a la graderia.
- El partit va ser retransmès en directe pel canal Esport 3 de TVC, i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.
- El Barça recuperava a Carlos López, que s’havia perdut els darrers partits per culpa d’unes molèsties lumbars.
CRÒNICA:
El
Barça es va convertir en el primer semifinalista de la Copa al
imposar-se de forma contundent al actual subcampió de la competició, el
CP Vilanova, en un partit dominat autoritàriament de principi a fi pels
homes de Ferran Pujalte. El Vilanova va caure amb tots els honors
desprès de plantar cara, però una fèrria defensa rival i un Egurrola
esplèndid en les seves intervencions van deixar als vilanovins sense cap
opció.
Un primer temps amb molt de desgast
El
Barça va plantar-se sòlidament des del primer instant de partit, va
fer-se amb les regnes del joc i va anar a la busca de la porteria rival.
El Vilanova amb prou feines podia defensar-se dels atacs contraris i
els seus intents de sortir a la contra eren ràpidament contrarestats. Al
minut sis Panadero va obrir la llauna, aixecant la bola i colpejant-la
fora de l’abast de Luís Gil, posant el feliç desenllaç a una treballada
transició dels blaugranes.
Uns
instants desprès de l’1-0, Borregán, que ja havia tingut una bona
ocasió minuts abans, va fer lluir a Gil. El capità del Barça va sortir
molt motivat a la pista i va ser l’home més incisiu en aquests primers
compassos de partit. Per la seva part, el porter del Vilanova va evitar
en diverses ocasions que el Barça marxés en el marcador. Al quart d’hora
de partit, Borregán va trobar el premi a la seva insistència i va fer
pujar el 2-0 amb un golás sortit d’una canonada des de la frontal de
l’àrea que es va colar per l’escaire de la porteria vilanovina. Luís
Gil, molt tapat per la munió de jugadors, no va poder fer res més que
veure com entrava la bola.
 |
| Amb aquest xut Borregán feia el 2-0 |
Delriu
va donat entrada a la pista a Jordi Galán, que va revolucionar el quasi
inexistent joc d’atac del Vilanova. La aparició de Galán va estar un
glop d’aire fresc pels del Garraf, molt castigats físicament per la
pressió a la que el Barça els estava sotmetent. A partir de llavors, el
Vilanova va començar a inquietar la porteria d’Egurrola, que va
mostrar-se molt encertat en les seves intervencions. Els vilanovins van
tenir una immillorable ocasió per reduir distàncies i tornar a entrar en
el partit, amb un penal favorable a cinc minuts del descans, però de
nou un superb Egurrola s’encarregava de mantenir immaculada la seva
porteria.
 |
| Jordi Galán va donar vida al seu equip en uns moments molt complicats. |
El
Barça, que s’havia relaxat uns instants conseqüència de l’esforç fet en
els trepidants primers compassos de partit, va despertar al veure-li
les orelles al llop. Abans de marxar cap els vestidors, els
barcelonistes van posar en alerta la porteria de Gil amb ocasions de
Torra, per dos cops, Reinaldo García i Adroher, que no van aconseguir el
seu propòsit, arribant amb el 2-0 al final dels primers vint-i-cinc
minuts.
 |
| Luis Gil va eviatar que el Vilanova marxés al descans amb un resultat més negatiu. |
No s’hi val a badar!
En
una eliminatòria de Copa amb tota una segona part per davant, un 2-0 no
significa res, per el que les pautes a seguir en la represa eren molt
clares. El Barça tenia que continuar amb el domini del joc i intentar
distanciar-se el suficient per trencar definitivament el partit, mentre
el Vilanova, que amb la entrada de Galán havia aconseguit provocar
alguna escletxa en la defensa rival, tenia que seguir treballant en la
mateixa línea en busca d’un gol que el tornés a ficar dins del partit
per, esperonat per la seva nombrosa afició, intentar desestabilitzar als
barcelonistes i poder remuntar. No s’hi valia a badar per part dels dos
bàndols!
El
Vilanova va estar a punt d’aconseguir la seva fita en la primera acció
del segon temps, però la seva ocasió va acabar estavellada en el pal de
la porteria d’Egurrola. Beto Borregán continuava sent l’home de
referència del Barça a la pista, i d’un altre míssil seu des de mitja
distància, sorgia el 3-0 que deixava al Barça ben ubicat en el camí de
les semifinals.
El Barça, en busca de la sentència, el Vilanova, en busca del miracle
 |
| 3-0, de Reinaldo García. |
En
un moment on el partit estava encallat, el 3-0 va provocar uns instants
de neguit en el Vilanova, cosa que va aprofitar el Barça per assetjar
la porteria de Gil, i no va trigar ni tres minuts en aconseguir el quart
gol, obra de Reinaldo García. El jugador del argentí del Barça va
recuperar una bola en el seu camp, va combinar amb Borregàn i es va
endinsar dins de l’àrea entre mig de la defensa per encarar al porter i
creuar-li mentre queia a terra. Un gran gol, que ja deixava al Barça amb
peu i mig a semifinals.
Delriu
va sol·licitar un temps mort per mirar de redirigir el rumb del partit
amb encara un quart d’hora per davant. De ben segur, en la ment del
tècnic, jugadors i seguidors del Vilanova va aparèixer la imatge de la
èpica remuntada de l’any passat a Lloret contra el Liceo. Pujalte va fer
servir la aturada tècnica per blindar encara més al seva defensa i
mantenir la concentració dels seus homes de cara a un possible intens
final de partit.
 |
| Sergi Panadero |
El
Vilanova va veure un fil de llum d’esperança a falta d’onze minuts pel
final, quan Jordi Ferrer va sorprendre a propis i estranys amb un xut
creuat des del costat de la tanca que entrava com un míssil per
l’escaire de la porteria blaugrana. El 4-1 va encoratjar a tota la
parròquia vilanovina, que es resistia a donar el seu braç a tòrcer.
El Barça sentencia i passa de ronda
El
Barça va aconseguir forçar la desena falta del Vilanova, cosa que li va
donar dret a llançar una falta directa. Carlos López va ser
l’encarregat d’executar-la, ho va fer de forma magistral, deixant
completament clavat al porter Gil, i no va fallar. A manca de deu minuts
pel final, el 5-1 trencava definitivament el partit.
L’enfrontament
va entrar en un interval de bogeria, amb el Vilanova completament
desbocat en el atac i un Barça ben tancat al darrera defensant-se a capa
i espasa. Els blaugranes van passar en un moment de sis a deu faltes,
cedint una falta directa en favor dels vilanovins. Jordi Ferrer va ser
l’encarregat de picar-la, però va tornar a aparèixer la providencial mà
d’Egurrola per tallar el pas a les remotes esperances del Vilanova. |
| 6-1, de Torra. |
En
aquestes, el Barça va poder trenar una ràpida jugada d’atac, on Ordeig,
en una incursió dins de l’àrea, deixava una bola enrere a Marc Torra,
que venia llançat, per batre de nou a Gil, fent el definiu 6-1. En els
poc més de cinc minuts que quedaven pel final, encara va donar temps per
que Egurrola fes gala dels seus reflexes en un parell de xuts del
Vilanova, i Mia Ordeig va estar a punt de fer el setè, però la seva
acció va acabar amb la bola picant al pal de la porteria.
Amb
aquest contundent resultat, el Barça superava el primer escull de
manera autoritària i esperava el seu rival a semifinals, entre el Liceo i
l’amfitrió, el Blanes, que jugaven la seva eliminatòria a continuació.
Desprès del partit, els dos tècnics van coincidir al declarar que la
victòria del Barça havia estat justa, però que el resultat va ser un pèl
excessiu pel que s’havia vist a la pista.
LES DECLARACIONS:
Ferran Pujalte (entrenador FC Barcelona):
“El resultat es el de menys. Jo crec que la victòria ha estat justa”
“Estic
molt satisfet per la victòria. El primer partit sempre és molt
complicat i tots els jugadors han estat al nivell que desitjo”
“El Vilanova ha demostrat que és un gran equip, i possiblement el resultat és un pèl excessiu”
Carlos López (FC Barcelona):
“Veniem a jugar en una etapa una mica irregular, però hem estat molt bé i ens ha sortit un bon partit”
“No
tenim cap preferència per la semifinal. L’important es seguir en
aquesta mateixa línea i tindrem moltes oportunitats d’arribar a la
final”
Josep Lluís Delriu (entrenador CP Vilanova):
“No
hem transformat les ocasions que hem tingut quan el marcador era 2-0”
“No discuteixo la victòria, però el resultat final és excessiu pels
mèrits dels meus jugadors”
“El Barça ha defensat bé i ha atacat molt bé. No hi ha res més dir”
“Estic molt satisfet de la feina dels meus homes”
EL PROTAGONISTA:
Beto Borregán.
Molt s’havia qüestionat sobre l’estat de forma i el grau d’implicació
del capità blaugrana durant aquesta temporada, però desprès de la
estel·lar actuació d’aquest partit, Borregán ha fet callar moltes
boques. Motivadíssim des del primer segon de partit, ha tret a lluir els
seus galons per comandar amb mà ferma el joc del seu equip, conduint el
tempo del partit cap al ritme que més l’interessava. Del seu estic han
sortit dues canonades que s’han transformat en el 2-0 que donava
tranquil·litat al Barça, i el providencial 3-0 que trencava a un rival
que lluitava per entrar de nou en el partit.
HC COINASA LICEO 3 – SATHER BLANES HCF 2
EL LICEO PASSA, PERÒ AMB ELS ... PER CORBATA
DIA/HORA: dijous 24 de febrer de 2011, 20:00 h
HC COINASA LICEO (2+1): Malián, Josep Lamas, Grasas, Jordi Bargalló, Barreiros –equip inicial-, Álvarez, Miras i Afonso.
SATHER BLANES HCF (1+1): Fernández, Kimi Ridaura, Armengol, Selva, Teixidó –equip inicial-, i Àlex Ridaura.
GOLS
PRIMER TEMPS:
0-1 (11’) Àlex Ridaura, al desviar una centrada-xut de Selva.
1-1 (16’) Pablo Álvarez, al aprofitar un refús dins de l’àrea.
2-1 (16’) Jordi Bargalló, de penal
SEGON TEMPS:
2-2 (38’) Armengol, de penal
3-2 (46’) Jordi Bargalló, a passada de Barreiros.
ÀRBITRES: L. Delfa i J. Gómez
TARGETES BLAVES: Selva (Blanes HCF)
FALTES: HC Liceo: 12 // Blanes HCF: 8
PÚBLIC: Uns 400 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El Blanes jugava amb la seva segona equipació, de color daurat i negre.
-
El partit va ser retransmès en directe per TV Galícia, i la Xarxa de
Televisions Locals de Catalunya, i en diferit per Teledeporte de TVE.
-Tot
i estar a la banqueta, el Blanes no va poder comptar finalment amb Dani
Rodríguez, que encara no estava recuperat totalment de la seva lesió.
CRÒNICA:
El
Liceo va tenir que suar i patir molt per aconseguir el seu passi a
semifinals, doblegant a l’amfitrió de la competició, el Blanes, un equip
que està en un moment força dolç i va mantenir la emoció del partit
fins al darrer segon.
El Liceo capgira el partit amb dos gols en mig minut
 |
| 0-1 (11') Àlex Ridaura |
 |
| 1-1 (16') Pablo Álvarez |
La
aturada tècnica no li far gaire servei al Blanes, ja que només treure
de centre, els blanencs van perdre la bola i aquesta va acabar
introduïda per Pablo Àlvarez dins la porteria de Roger Fernández, però
els col·legiats van anular el gol al considerar que havien xiulat penal
abans de que la bola entrés. La pena màxima la va llançar Jordi Bargalló
que va batre amb un fort xut a Fernández fen pujar al marcador el 2-1
que capgirava el resultat.
 |
| Bargalló abans de xutar el penal que significaria el 2-1 |
El Liceo es fa amb les regnes del joc
A
partir del 2-1 el Blanes va començar a perdre pistonada, segurament
degut a la seva curta banqueta, cosa que va aprofitar el Liceo per
fer-se amo i senyor del joc. Conduits per un omnipresent Jordi Bargalló,
els liceistes van fer passar un costant tràngol a Roger Fernández i la
seva defensa. Les intervencions del porter blanenc van resultar
decisives per mantenir l’ajustat 2-1 durant la resta de primera part. En
aquest interval, els àrbitres van anular un nou gol al Liceo, al
considerar que Josep Lamas va rematar aixecant massa l’estic, i no van
interpretar com a penal una caiguda d’Armengol dins de l’àrea liceista.
 |
| Roger Fernàndez |
 |
| Xavier Malián |
 |
| 2-2 (38') Armengol, de penal. |
Un final molt intens
LES DECLARACIONS
Carlos Gil (entrenador del CH Liceo):
“La clau ha estat que hem capgirat el resultat en 20 segons”
“Hem tingut que treballar molt, ja que el partit ha estat obert fins al final”
“la semifinal contra el barça serà un altre partit molt complicat, però això es la Copa”
Jordi Bargalló (HC Liceo):
“En la segona part hem estat molt travats i hem donat masses opcions, però al final hem aconseguit passar, que és l’important”
“Ens
ha costat adaptar-nos a la pista, que és molt nova, però ja està fet i
l’obstacle ja està superat de cara a la següent eliminatòria”
Ramon Benito (entrenador del Blanes HCF):
“Ha
estat una llàstima. Hem aconseguit agafar avantatge i hem tingut
oportunitats per anar per davant, però els petits detalls, al final,
sempre són el que marquen”
“Amb
el 2-1 hem reaccionat, hem empatat el partit i hem estat dins fins el
darrer moment. Tot i la derrota me’n vaig de la Copa molt satisfet del
rendiment de l’equip”
EL PROTAGONISTA:
TECNOL REUS D 6 – CE NOIA FREIXENET 3:
EL REUS NO PERDONA
DIA/HORA: Divendres 25 de febrer de 2011, 19:30 h
TECNOL REUS D (3+3): Trabal, Gual, Caldú, Casanovas, Molet –equip inicial-, i Raül Marín.
CE NOIA FREIXENET (1+2): Puigbí, Francesc Bargalló, Feixes, Del amor, mitjans –equip inicial-, Esteller, Seró i Riba.
GOLS
PRIMER TEMPS:
2-0 (6’) Caldú, de jugada col·lectiva.
2-1 (10’) Francesc Bargalló, de xut de falta.
3-1 (14’) Raül Marín, d’acció individual.
SEGON TEMPS:
3-2 (34’) Del Amor, de mitja volta des de la frontal de l’àrea.
4-2 (43’) Caldú, de contracop.
4-3 (43’) Francesc Bargalló, de falta directa.
5-3 (48’) Raül Marín, de penal.
6-3 (50’) Raül Marín, de falta directa.
ÀRBITRES: F.J. García i J. Molina
TARGETES: --
FALTES: Reus D: 11 // CE Noia: 10
PÚBLIC: Uns 700 espectadors
INCIDÈNCIES:
-
Durant l’escalfament previ del partit, Albert Camps, periodista del 9
Esportiu va rebre fortuïtament un cop de bola al font, i va requerir
assistència sanitària, tot i que afortunadament va ser lleu i finalment
va quedar en una anècdota.
- El partit va ser retransmès en directe pel canal Esport 3 de TVC, i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.
- El Reus va jugar amb la seva segona equipació, de color blanc, degut a la coincidència de colors amb el Noia.
-
El jugador del Reus, “Negro” Páez va seure a la banqueta però no va
arribar a jugar ja que encara està en fase de recuperació de la seva
lesió.
-
Durant el segon temps, el partit es va tenir que aturar uns minuts
degut a que alguns aficionats del Noia van llançar papers a la pista per
celebrar el 3-2.
CRÒNICA:
Tot
i el que pugui donar a entendre el resultat, el Reus no va trobar un
camí de roses per assolir una plaça a la següent ronda. El Noia no es va
arronsar mai amb el resultat en contra i va disposar de moltes
oportunitats per canviar el signe del partit, que no va saber aprofitar.
Dos gols de Raül Marín en els darrers minuts amb un ajustat 4-3 i el
Noia estrenyent de valent, van segellar el passi del Reus a semifinals.
Inici trepidant del Reus
El
Reus va voler marcar territori des bon començament, saltant a la pista
amb la directa posada i infringint una forta pressió sobre el Noia.
Sense poder encara posar-se dins del partit, els de Sant Sadurní es van
trobar amb el vendaval reusenc a sobre, i el porter Puigbí es va tenir
que treure la son de les orelles ben aviat intervenint en accions de
Gual i Molet. Tal era la força en atac del Reus, que als quatre minuts
una internada de Xavi Caldú és tallada amb penal per Jordi Del Amor.
Xavi Puigbí va refusar el llançament de Jordi molet, però amb tant mala
fortuna que la bola va quedar morta dins de l’àrea i el mateix Molet la
va recuperar per fer l’1-0.
 |
| 1-0 (4') Molet |
El
Noia va semblar despertar, i el porter del Reus, Guillem Trabal va
intervenir encertadament per refusar una bola enverinada de Joan Feixas.
Pero el Reus va tallar les ales als noiencs en la acció conseqüent al
refús de Trabal, ja que desprès de marejar la bola i al rival, els
reusencs van fer el 2-0 amb una mitja volta de Caldú des de la frontal
que va rebotar en el pal i en el colze de Puigbí abans d’entrar dins de
la porteria. Als sis minuts, els tarragonins ja tenien el partit allà on
volien.
 |
| 2-0 (6') Caldú |
El
Noia no es va precipitar amb el resultat en contra, Ferran López va
sol·licitar un temps mort, i els noiencs van començar a treballar-se el
partit. Eloi Mitjans va posar a prova a Trabal, i Francesc Bargalló va
posar en alerta al Reus fent el 2-1 amb una forta canonada desprès de
treure de falta, que va deixar completament clavats a la defensa i
porter reusencs.
 |
| 3-1 (14') Raül Marín |
Res decidit
 |
| 3-2 (34') Del Amor |
 |
| 4-2 (43') Caldú |
 |
| 4-3 (43') Francesc Bargalló |
Marín sentencia pel Reus
La
tensió era palpable tant a la pista com a les graderies, on les dues
aficions competien per veure qui animava amb més força al seu equip. El
partit ja estava completament boig i qualsevol acció puntual podria ser
clau per redirigir el rumb definitiu del mateix. La tornada a pista de
Raül Marín quan faltaven quatre minuts va ser determinat per que el Reus
pogués sentenciar. El jugador reusenc va assumir la responsabilitat de
llançar un nou penal favorable a manca de només dos minuts per la
conclusió. Ho va fer de forma impecable, amb un xut ras i col·locat que
feia pujar el 5-3 al marcador.
 |
| 5-3 (48') Raül Marín |
El
Noia havia venut cara la seva pell, i sense defallir va intentar cremar
les seves darrers municions, ja jugant més amb el cor i l’orgull que
amb el cap. Els noiencs van cometre la seva desena falta, i de nou Marín
va convertir el llançament de bola aturada en el 6-3 que va resulta
definitiu i que obria al Reus la porta de la segona semifinal de
dissabte. Tres gols de diferència no feien justícia al viscut sobre la
pista, però pel Noia perdre d’un o perdre de tres ja no importava,
quedava fora de la següent ronda, pagant així la seva falta d’encert
contra un equip que no perdona quan se li dona la ocasió de poder fer
mal. El Reus s’acabarà enfrontant al guanyador del següent partit: CP
Vic contra CE Vendrell.
 |
| 6-3 (50') Raül Marín |
LES DECLARACIONS:
“Ens ha sortit un partit amb el guió previst. L’equip ha estat molt seriós en el plantejament”
“Era molt important sortir molt intensos per què el rival notés que li podíem fer mal en el contaaatc”
Raül Marín (Reus D):
“El Noia és un del equips més lluitadors de la OK Lliga, pero ham sabut aguantar en els moments claus”
Ferran López (Entrenador CE Noia):
“Ha
estat clau el nostre mal inici. No hem sortit lo suficientment
concentrats per jugar contra un equip de la qualitat del Reus. En els
primers quinze minuts ho hem fet tot malament”
“Desprès
ha canviat tot i hem estat dins del partit moltes vegades. Hem donat la
cara, però si no dones la cara en aquests partits, quan ho fas?”
EL PROTAGONISTA:
RONCATO CP VIC 3 – MORITZ CE VENDRELL 2
EMOCIÓ, NERVIS, DESCONCERT... I EL VIC A SEMIFINALS
DIA/HORA: Divendres 25 de febrer de 2011, 21:30 h
RONCATO CP VIC (1+2): Freixas, Roca, Ordóñez, Borja López, Bancells -equip inicial-, Masoliver, Carbó i Pla.
MORITZ CE VENDRELL (1+1): Grau, Rodríguez, Albesa, Julivert, García –equip inicial-, Borja Ferrer, Esteva, Pena i Lluís Ferrer
GOLS
0-1 (9’) Rodríguez, de xut a mitja distància.
1-1 (17’) Bancells, de xut a mitja distància.
SEGON TEMPS:
2-1 (31’) Masoliver, d’acció individual.
3-1 (46’) Borja López, de xut creuat des de la frontal de l’àrea.
3-2 (49’) Rodríguez, de penal.
ÀRBITRES: A. Gómez i J. López
TARGETES BLAVES: CP Vic: Borja López // CE Vendrell: Albesa (2) i Borja Ferrer
TARGETES VERMELLES: Albesa (CE Vendrell), per acumulació.
FALTES: CP Vic: 9 // CE Vendrell: 8
PÚBLIC: Uns 800 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El partit va ser retransmès en directe pel canal Esport 3 de TVC, i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.
- Els dos equips, però sobretot el Vendrell, van estar acompanyat per un gran nombre de seguidors a les grades.
- El Vendrell patia la baixa de Òscar Ruiz per lesió.
- Durant el primer temps es va lesionar el jugador del Vic, Titi Roca, que es va perdre la resta de la Copa.
CRÒNICA:
Vic
i Vendrell van ser els protagonistes del partit més intens i disputat
dels quarts de final de Copa. El Vic va remuntar un resultat inicial
advers, però va acabar patint de valent quan el Vendrell va escurçar
diferències i va estar lluitant fins al darrer minut. Per acabar de
crispar els ànims dels jugadors i de les seves nombroses aficions, els
àrbitres van protagonitzar un final de partit completament fora de
polleguera amb les seves rigoroses decisions.
El Vendrell posa moltes dificultats al Vic
 |
| Una desafortunada lesió va apartar prematurament a Titi Roca de la Copa |
No
s’acabava aquí la mala estrugança del Vic, ja que un minut desprès, en
una de les primeres aproximacions del Vendrell a la porteria de Freixas,
Cristian Rodríguez va engaltar un xut des de mitja distancia que va fer
posar per davant als vendrellencs. El gol va fer embogir a la afició
vendrellenca que s’havia desplaçat en massa fins a Blanes per acompanyar
al seu equip en aquesta fita històrica pel club.
En
l’acció posterior al 0-1, el Vic va disposar d’una falta directa
favorable, que Carles Grau va aturar a Lucas Ordónez, desaprofitant així
una immillorable ocasió per tornar les coses allà on eren. El Vic va
continuar amb el seu domini, incrementant progressivament la intensitat
del seu joc, mentre el Vendrell continuava plantat davant de la seva
porteria, a la espera d’una nova oportunitat d’agafar per sorpresa al
rival. La insistència vigatana va obtenir per fi el seu premi en el
minut 17, quan una bola rematada per Romà Bancells des de la mitja
distància s’obria pas entre la defensa i arribava al fons de la porteria
vendrellenca, equilibrant el marcador en l’1-1.
El Vic aconsegueix posar-se 3-1
 |
| 2-1, de Masoliver |
Uns
segons més tard, un contracop iniciat per un inspirat Masoliver va
acabar amb un xut al travesser de Sergi Pla. El Vic s’havia crescut amb
el gol, i anava fermament en busca de la sentencia en els seus millors
moments del partit. Borja López també va disposar d’una bona doble
oportunitat que no va poder materialitzar. Al Vendrell li va costar molt
reaccionar, però va saber defensar-se bé dels atacs vigatans. Quan el
partit enfilava ja la recta dels deu darrers minuts, els del Garraf van
començar també a assetjar la porteria de Freixes. Van arribar uns minuts
molt moguts en les dues porteries, on els dos porters van encarregar-se
de que el marcador no es mogués del mínim avantatge vigatà.
A
maca de cinc minuts pel final, el Vic va aconseguir adormir una mica el
partit amb un parell de recuperacions, seguides d’unes llargues
possessions. Fruit d’una d’aquestes jugades va arribar el ansiat 3-1,
mitjançant un xut ras i col·locat de Borja López des de la frontal de
l’àrea. Semblava que el partit ja s’havia trencat definitivament... Res
més lluny!!!
Dos minuts no aptes per cardíacs
 |
| 3-2, de Cristian Rodríguez |
 |
| Eloi Albesa va veure la única targeta vermella de tot el torneig |
La
nova directa la va picar Jordi Carbó, i tampoc va poder superar a Grau.
Quedaven pocs segons pel final i el Vendrell es trobava amb només dos
jugadors de pista, per el que Guillem Cabestany va cremar les sever
darreres municions substituint el porter per un altre jugador. L’intent
desesperat no va poder portar cap conseqüència, ja que el Vic va poder
tancar-se, recuperar la bola i adormir-la fins que el cronòmetre arribés
a cero.
 |
| Jordi Carbó no va poder sentenciar definitivament el partit |
Reus i Vic jugarien la segona semifinal a l’endemà.
LES DECLARACIONS:
Quim López (Entrenador CP Vic):
“Al final del partit hi hagut una mica de rifi-rafe, i el tema arbitral es té que considerar. Ha estat un final d’infart.”
“La lesió de Titi Roca el tindrà uns dies de baixa. Serà una absència molt important per la resta de partits”
“L’horari
de la semifinal contra el Reus es lamentable. Acabarem el partit a la
mitjanit, i qui passi a la final té que jugar el dia següent a les tres
de la tarda”
Guillem Cabestany (Entrenador CE Vendrell):
“Hem fet un molt bon partit i crec que hem merescut una miqueta més, però la efectivitat es té que demostrar fent gols”
“Ho sento per l’afició que ha estat de deu”
EL PROTAGONISTA:
La afició del Vendrell.
La crida que va fer el Vendrell a la seva afició no podia tenir millor
resposta. Més de 250 seguidors desplaçats des de terres tarragonines
fins a Blanes van tenyir de vermell les grades en el partit del seu
equip contra el Vic. A part de per nombrosa, el seu comportament
exemplar i la il·lusió amb la que van estar animant al seu equip, van
ser tot un exemple per a bona part de les altres aficions. El Vendrell
no va passar dels quarts a la pista, però va guanyar de llarg a la
graderia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada