DOS MINUTS CLAUS
El Barça va saldar amb una victòria el que es
podria dir que va ser el seu primer enfrontament de la temporada contra un dels
equips “grans” de la OK Lliga, en
un partit molt disputat i amb bon joc per part dels dos bàndols, en un Palau Blaugrana
que presentava una excel·lent entrada.
 |
| Marc Gual celebra el 4-1 |
El Vic va avançar-se i va plantar molta cara
al Barça, però els blaugranes van capgirar el marcador amb dos gols en menys
d’un minut poc abans d’arribar al descans. Ja ben entrada la segona part, el
Barça va sentenciar amb un altre minut d’inspiració en el que va fer dos gols
més (4-1). Els vigatans no van donar el seu braç a tòrcer i van estar buscant
la remuntada, però només van poder tornar a marcar un gol més. Amb aquests tres
punts, lligats a l’empat del Liceo a casa contra el Reus, el Barça es col·loca
només a un sol punt darrera dels gallecs al capdavant de la classificació.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: OK Lliga 2012-13, jornada 8.
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana,
Barcelona. Dissabte 17 de novembre de 2012, 18:00 h.
FC BARCELONA (2+2): Sergi Fernàndez
(p), Marc Gual (1*), Sergi Miras, Marc Torra (1), Sergi Panadero (1) –equip
inicial-, Josep Mª Mia Ordeig,
Reinaldo Garcia i Pablo Álvarez (1).
Entrenador: Gaby Cairo
CP VIC (1+1): Carles Grau, Josep
Mª Titi Roca (1), Romà Bancells,
Roger Rocasalbas (1), Cristian Rodríguez –equip inicial-, Jordi Carbó, Jacint
Molera i Xavier Terns.
Entrenador: Ferran Pujalte
GOLS
PRIMER TEMPS:
0-1 (11’)
Rocasalbas, d’acció individual.
1-1 (23’)
Panadero, desviant un xut de Reinaldo.
2-1 (23’)
Torra, de xut creuat.
SEGON TEMPS:
3-1 (38’)
Álvarez, de falta directa.
4-1(39’)
Gual, de contraatac.*
4-2 (45’)
Roca, des de dins de l’àrea.
* a l’acta del partit el gol li
van atorgar a Sergi Miras.
ÀRBITRES: Jorge Francisco García
i Alberto Veiga
TARGETES BLAVES: Miras (FC
Barcelona)
FALTES: FC Barcelona: 12 // CP Vic: 12
PÚBLIC: 2.807 espectadors
INCIDÈNCIES:
-Els nois del CH Molins de Rei van ser
convidats pel FC Barcelona per fer-se una foto amb l’equip i una exhibició
durant el descans del partit.
-El partit va donar inici a les 18:08 h.
CRÒNICA:
La visita del CP Vic en aquesta 8ª jornada d’OK Lliga, significava el
primer escull de relativa importància per el Barça en aquesta temporada (amb
tots els respectes cap els rivals anteriors), i una bona prova per comprovar si
l’equip de Gaby Cairo era capaç d’aparcar la petita ensopegada europea contra
l’Igualada i reprendre el demolidor ritme que portava a la
OK Lliga.
 |
| Cristian Rodríguez |
El CP Vic, amb el retorn de Ferran Pujalte aquesta temporada, sembla que
s’ha retrobat amb el bon joc, tal i com demostra la seva cinquena posició,
assolida gràcies a victòries de mèrit com contra el Noia i Reus, i sent l’equip
menys golejat del campionat amb el rècord d’haver aconseguit mantenir la seva porteria
a 0 durant tres jornades consecutives.
Inici intens
 |
| Marc Torra, en un atac del Barça |
Com de costum, el Barça va voler imposar la seva llei des del bon inici
del partit, però es va trobar al davant a un Vic molt ben posat a la pista i
disposat a no deixar-se superar tant aviat. Les primeres aproximacions no van
trigar en arribar a les dues porteries, i un ràpid contracop local entre Marc
Torra i Sergi Panadero va posar en alerta a Carles Grau. Als tres minuts va
arribar la primera gran oportunitat del partit, mitjançant una falta directa
favorable al Vic, provocada per la expulsió del local Sergi Miras al travar a
Romà Bancells. La falta la va picar Roger Rocasalbas, que no va poder superar a
Sergi Fernàndez en l’intent.
 |
| Roger Rocasalbas falla la primera gran oportunitat del Vic per avançar-se |
La rèplica local no es va fer esperar, amb un fort xut creuat de Marc
Torra que l’estic de Cristian Rodríguez va desviar quan la bola enfilava cap a
porteria. A partir de llavors, el joc anava incrementant el seu ritme i les
ocasions s’anaven succeint en les dues meitats de la pista, amb intervencions
estel·lars dels dos porters. Així, als 11 minuts, Roger Rocasalbas aprofitava
una passada de Romà Bancells, i amb un gran control superava a Sergi Fernàndez
per avançar al Vic 0-1 en el marcador.
El Barça capgira el resultat en
trenta segons
 |
| Una bona ocasió de Panadero, encara amb el 0-1 |
El Barça va començar a guanyar terreny a partir del gol en contra,
acostant-se cada cop amb més freqüència a la porteria d’un inspiradíssim Carles
Grau que, amb intervencions d’autèntic mèrit, va fer que el Vic mantingués
inalterat el seu avantatge durant molts minuts, fins arribar al 23, quan els
blaugranes, en trenta segons justos, van fer dos gols i van capgirar el
resultat.
 |
| Carles Grau no va saber evitar el 2-1 |
L’1-1 va arribar quan Panadero, apareixent per mig de les files
defensives vigatanes, va desviar una forta canonada de Reinaldo García, fent
inútil la estirada del porter Grau. Tot seguit, Grau va estar poc afortunat al
refusar un xut creuat de Marc Torra, i l’acció va acabar significant el 2-1 que
va permetre que el Barça marxés amb avantatge al descans.
Moltes ocasions i cap gol a
l’inici de la represa
Només començar la segona part, el Barça ha tingut la oportunitat
d’eixamplar distàncies en el marcador, amb un contraatac culminat per Pablito
Álvarez en que la bola ha sortir fregant el pal de la porteria, i al minut i
mig, amb un penal que ha xutat Reinaldo García i ha refusat Carles Grau.
 |
| Carles Grau, novament providencial, aturant un penal a Reinaldo García |
El partit va tornar a entrar en una etapa de joc dinàmic i intens, amb
un Barça dominador, ben assentat sobre la pista i creant ocasions constants
sobre la porteria de Grau. El Vic, es mostrava molt treballador i pacient,
aprofitant les seves possessions per moure la bola amb coherència i arribar amb
perill a la porteria blaugrana, on un molt atent Sergi Fernàndez s’encarregava
de desballestar les ocasions. Arribat l’equador d’aquesta segona part, el Barça
s’havia quedat encallat amb 9 faltes, mentre que el Vic es mantenia amb 8 des
de la primera part, per el que la possible imminent arribada de les faltes
directes, deixava el 2-1 regnant com a un resultat incert.
 |
| Intent del Vic en busca de l'empat a 2. |
Un altre minut màgic deixa
quasi sentenciat el partit
Tot just a la meitat del segon temps, el Vic va ser sancionat amb dues
faltes consecutives, cosa que li va fer completar el seu primer cicle de
faltes. Pablo Álvarez va ser l’encarregat d’executar la falta directa amb la
que va ser beneficiat el Barça, i ho va fer de forma magistral, aguantant molt
bé la sortida del porter per buscar el forat per on superar-lo i fer així el
3-1.
 |
| Pablo Álvarez supera al porter vigatà en lata directa que va significar el 3-1 |
Només treure de mitja pista, el Vic es va plantar davant de la porteria
blaugrana, però del refús de Sergi Fernàndez va néixer un ràpid contracop que
Marc Gual va culminar en el 4-1, un resultat que pràcticament deixava
sentenciat el signe del partit.
El Vic busca la remuntada
 |
| El Barça va saber contenir al Vic |
Amb una còmoda renda de tres gols a favor, el Barça va passar a fer un hoquei-control sense prendre riscos
innecessaris, cosa que va fer baixar notòriament el ritme de joc. El Vic no va
rendir-se i va continuar treballant en busca de la remuntada, però resultava
molt complicat superar les ordenades files barcelonistes.
 |
| El Vic celebra el 4-2 de l'esperança |
Quedaven cinc minuts pel final, i la lloable actitud lluitadora del Vic
va ser recompensada amb el 4-2, un gol que va arribar de l’estic del seu capità
Titi Roca, quan va fer-se amb el
refús de Sergi Fernàndez a un fort xut de Jordi Carbó des de mitja pista, i va
batre’l mentre queia a terra. El gol va resultar balsàmic per els jugadors del
Vic, que amb cinc minuts encara per endavant van veure la llum de la remuntada
per una petita escletxa i van fer tot el possible per arribar-hi.
A manca de tres minuts, va arribar la desena falta del Barça i el Vic va
poder optar a picar una falta directa, que d’haver-la materialitzat, hauria donat
un nou caire al partit, però Titi
Roca no va saber superar Sergi Fernàndez. A continuació, Mia Ordeig va fallar un u contra u amb Carles Grau, que podria
haver matat definitivament el partit. El Barça va tornar a agafar les regnes
del joc i va saber refredar el partit fins que aquest va acabar amb el 4-2
reflectit a l’electrònic.
 |
| Titi Roca desaprofita una falta directa en els darrers minuts |
Aquests tres punts serveixen al Barça per retallar-li dos al líder, el
Liceo, que va empatar el seu partit contra el Reus, i situar-se a només un punt
dels gallecs a la espera de la propera jornada, que de nou es jugarà
intersetmanalment, on els blaugranes es desplaçaran a Reus. La derrota tampoc
suposa un gran trasbals pels vigatans, que continuen situats a la part alta de
la classificació, i la propera jornada tindran una bona oportunitat per
refer-se, amb la visita del Igualada, un equip situat a la part mitja-alta,
però que no està obtenint ons resultats fora de casa.
EL PROTAGONISTA:
La salutació que no va
haver-hi. Un dels morbos
d’aquest partit era la de poder veure la reacció que tindrien els dos tècnics,
Gaby Cairo i Ferran Pujalte, al retrobar-se, ja que les males llengües els donen
per enemistats des de que l’argentí agafés el timó del Barça desprès de la
marxa sobtada de Pujalte fa un parell de temporades. No va haver-hi salutació.
Al menys en públic. Els dos tècnics van estar evitant-s’hi tant abans com
desprès del partit i van deixar amb un pam de nassos a tot aquell que va voler
immortalitzar el moment.
SABIES QUE…?
...abans del partit, el caseller visitant del marcador del Palau
Blaugrana reflectia el nom de Roncato Vic
en lloc de CP Vic.
 |
| David Páez conversa amb Gaby Cairo |
...l’exjugador del Barça David Páez va estar veient el partit i tant
abans com desprès va baixar a peu de pista a parlar durant molta estona amb els
seus excompanys.
...malgrat el delegat del Barça Jordi Martínez va estar conversant molt
animadament durant molta estona amb Páez, no li va fer cap proposta per
incorporar-se a l’equip de veterans (de moment poden respirar tranquils els
rivals de la Old League...).
...entre el públic també es trobava el mític exjugador blaugrana Josep
Enric Torner, sogre del porter Sergi Fernàndez.
...entre els nois del CH Molins de Rei que van ser convidats pel FC
Barcelona hi havia el fill d’un dels àrbitres auxiliars, i aquest no va dubtar
en treure la càmera de vídeo per gravar el moment que els nois formaven al
costat dels jugadors del Barça.
...alguns mitjans informatius van donar a Reinaldo García el gol de
Panadero, i la web de la RFEP
a Sergi Miras –que ni tant sols estava en pista en aquell moment- el gol de
Marc Gual.
...que la web de la RFEP
també va atribuir al Barça la primera falta directa que va picar el Vic.
A KOPS DE FLASH
Els nous patins de Reinaldo
García, personalitzats amb els colors del Barça.
Detall del casc de Cesc Kampor.
Continuem amb les
personalitzacions: les canelleres de Titi Roca.
Un altre que també estrenava
patins: Pablo Àlvarez, però en aquest cas, d’un sobri color negre mat sense cap
personalització.
Detall de la tàctica de Ferran Pujalte just
abans d’un temps mort.
Els futurs cracks del CH Molins
de Rei en el seu moment de glòria sobre el parquet del Palau.
EL KOP D’STICK:
La Vida de
Bian II
Si el decidís fer una segona part de la delirant pel·lícula dels Monty
Phyton “La Vida de Brian” es podria posar perfectament com a guionistes a dirigents i
responsables de l’hoquei patins, que segons sembla, tenen una sorprenent i
il·limitada facilitat per inventar-se episodis surrealistes per sorprendre
constantment a tots els aficionats, a cada qual més rocambolesc si es pot.
Dic això per tot el relatiu a l’afer de la setmana passada referent a la Copa Intercontinental.
Resulta que mentre els dirigents de l’hoquei estaven pel Brasil amb motiu de la
elecció del nou president del CIRH i el mundial femení, el Liceo i el Huracán d’un
dia per un altre converteixen un partit amistós en... la Copa Intercontinental!!!
Comunicant-lo poques hores abans via Twitter i amb un comunicat de premsa
conjunt, al marge de federacions i altres:
Com tots bé saben, es troba a
la nostra ciutat el Club Atlético Huracán de Buenos Aires, actual campió Sud-americà
d'hoquei sobre patins. La seva intenció, juntament amb la del Hockey Club
Liceo, com a vigent campió d'Europa, és disputar la Copa Intercontinental,
títol oficial del Comitè Internacional de Rink Hoquei (CIRH). A causa del
procés electoral en què es troba el màxim organisme mundial de l'hoquei patins,
hi ha hagut insalvables dificultats perquè aquesta competició pogués adquirir
la rellevància que li correspon. Tanmateix, representants de les dues entitats
s'han reunit a la tarda i han acordat que el partit a celebrar avui dimarts, a
les 21:00 hores, al Palacio de los deportes de Riazor, entre el Hockey Club
Liceo i el Club Atlético Huracán de Buenos Aires, serà un partit amb la Copa Intercontinental
en joc.
Fruit d'aquest acord,
s'estableix que, un cop restaurada la normalitat post electoral al CIRH, es
sol·licitarà el reconeixement oficial per al vencedor del partit.
En
definitiva... veure-ho per creure-ho! La realitat acaba superant a la ficció.
Penso
que la Copa Intercontinental
–i qualsevol altre títol- mereix un respecte. I si hi ha dificultats per poder
organitzar-la, dons que no la facin, però aquestes situacions són una burla per
l’aficionat, per l’hoquei i per l’esport en conjunt.
Com em
recorda l’hoquei al pobre Brian... tirant endavant superant tot un continu
d’absurds despropòsits per acabar crucificat. Malgrat tot, crec que als
aficionats no ens faran caure i sempre ens quedarem amb la part positiva
d’aquest esport.
Per cert, el partit es va jugar davant d’una
centena d’espectadors i al final va acabar 6-4 favorable al Liceo. Així dons,
les nostres felicitacions al Liceo pel títol aconseguit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada