26 de juny 2014

GRAN ÈXIT DE LA "FESTA DELS CONTES DE SANT JOAN" 2014


La XII edició de la Festa dels Contes de Sant Joan, organitzada per la Fundació Amics Joan Petit-Nens amb Càncer coincidint amb la diada festiva de Sant Joan, ha aplegat enguany a quasi 300 assistents en el marc incomparable del Templet de Linné del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, un espectacular mirador sobre un penya-segat amb vistes a un bonic racó de la Costa Brava.


Com a principal novetat de l'edició d'enguany hi havia la presentació dels contes finalistes del 1er Premi Recvll de literatura infantil, narrats pels seus propis autors: el guanyador, Jordi Serra Mayoral, amb “La Paula es queda sense paraula”, i la finalista, Maria Dolors Massa, amb “El Cor del Bosc”. També van prendre part els rodallaires Pep Rams, que va obrir el recital explicant una aventura fantàstica arranjada amb l'acompanyament del seu banjo, i Mercè Domènech, que va tancar la festa amb “Tito, el pallasso malabarista”, un conte escenificat amb titelles que va fer les delícies de tots els nens i nenes presents, els quals també van col·laborar de forma activa a donar forma a l'historia. L'acte va estar presentat pel president de la Fundació, Joan Torner, i presidit pel gegantó Joan Petit vestit amb la samarreta del CP Voltregà, en honor a la 14ª Festa-Torneig Joan Petit que es va celebrar feia pocs dies a Sant Hipòlit de Voltregà, sota la organització d'aquest històric club osonenc.


Un cop acabats els contes, els assistents, majoritàriament famílies amb nens, van gaudir amb un berenar amb coca de Sant Joan i begudes, cedides pels diferents col·laboradors de l'esdeveniment, i van poder aprofitar per poder fer una visita a aquest racó del Jardí Botànic, que va habilitar un accés gratuït exclusiu als assistents a l'acte. La Fundació Amics Joan Petit-Nens amb Càncer també va instal·lar una paradeta de venda de samarretes i llibres amb la finalitat de recaptar fons per destinar-los a la lluita contra el càncer infantil.

Clicant al següent enllaç podreu veure una galeria d'imatges de l'acte:






20 de juny 2014

LLIGA DE VETERANS A (FINAL): BARÇA 8 - MALGRAT 4


EL BARÇA RECUPERA LA CORONA

Els veterans del Barça van recuperar el títol de campions de la Old League catalana al imposar-se al Malgrat en la final disputada a Vilanova. Els malgratencs es van avançar i la primera part va transcórrer molt intensa i disputada, arribant amb empat a 2 al marcador. La millor efectivitat del Barça a la represa va resultar clau, al aprofitar uns moments d'imprecisió del rival per assolir un avantatge el suficientment ampli per deixar el partit sentenciat. Amb aquesta, el Barça ha guanyat quatre de les cinc darreres lligues disputades.

L'equip de veterans del Barça ja porta quatre lligues guanyades en cinc anys d'existencia
FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga Catalana de Veterans, Grup A, Final.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Poliesportiu del Garraf, Vilanova i la Geltrú (Garraf). Diumenge 15 de juny de 2014, 14:00 h.

FCBETERANS (2+6): Jordi Tino Martínez (P), Miguel Plaza, Toni Rovira (1), Lluís Segarra, Gaby Cairo (5) -equip inicial-, Òscar González (1) i Lluís Coll.

CP MALGRAT (2+2): Gabi Pérez (P), Jordi Esteve, Dani Tresserres, Joan Roura (1), Christian Cassola (2) -equip inicial-, Josep Riera (1) i Dani Garcia.


GOLS

PRIMER TEMPS:
0-1 (2') Cassola, de contraatac.
1-1 (18') Esteve, en pròpia porta.
2-1 (20') González, de xut exterior.
2-2 (22') Riera, aprofitant un rebot.
SEGON TEMPS:
3-2 (27') Cairo, des del segon pal.
4-2 (30') Cairo, a centrada de Plaza.
5-2 (33') Cairo, de jugada col·lectiva.
6-2 (34') Cairo, d'acció individual.
6-3 (41') Cassola, en el refús d'una falta directa.
7-3 (43') Rovira, a centrada de González.
7-4 (46') Roura, aprofitant un refús.
8-4 (49') Cairo, des de dins de l'àrea.

ÀRBITRES: Pitarch i Lacambra

TARGETES:
Blava a Garcia (CP Malgrat), min 17'
Blava a González (FC Barcelona), min 25'
Blava a Cassola (CP Malgrat), min 32'
Blava a Coll (FC Barcelona), min 38'
Blava a Roura (CP Malgrat), min 47'

FALTES: FCBeterans: 13 / CP Malgrat: 18

PÚBLIC: Uns 45 espectadors

INCIDÈNCIES:
-El FC Barcelona va jugar amb la seva segona equipació, de colors groc i vermell.
-El partit va començar amb 16 minuts d'endarreriment degut al retard acumulat dels partits anteriors.
-La llotja no comptava amb la presència de cap autoritat esportiva, política i/o social rellevant... segur que estava tothom a Montmeló veient les motos!

CRÒNICA:

Barça i Malgrat van acabar respectivament com a primer i segon de la fase regular de la Lliga Catalana de Veterans, per tant, partien com a principals favorits en les semifinals de divendres. Els blaugranes van tenir que suar i patir per acabar superant al Noia per un ajustat 2-1. Els malgratencs van eliminar al 4 Vientos, el vigent campió, per 8-2, un resultat ampli però enganyós, ja que el partit no es va decidir fins als darrers cinc minuts.

Gaby Cairo i Christian Cassola son els homes-gol del Barça i Malgrat
Aquesta final era la cinquena vegada que es trobaven Barça i Malgrat aquesta temporada, amb repartiment de victòries en els quatre partits precedents. El Barça s'ha endut els dos enfrontaments de lliga, mentre que el Malgrat va vèncer a la final de les 24 hores de Malgrat i a la semifinal del Old Stars de Blanes. En aquests quatre partits, el balanç golejador ha estat de 27 gols pel Barça i 23 pel Malgrat. Amb aquests precedents, la emoció i l'espectacle estaven garantits.

El Malgrat colpeja primer

Com no podia ser d'una altra manera entre aquests dos equips, el partit va adquirir molta intensitat des del primer moment. Així, als dos minuts, Christian Cassola va fer-se amb una bola a mitja pista i en una ràpida acció individual va batre a boca de canó a Tino Martínez posant al Malgrat per davant en el marcador. Tant sols 40 segons desprès, el mateix Cassola va estar a punt de fer el 0-2 en una jugada calcada a l'anterior, però que aquest cop el porter barcelonista va saber resoldre.

El Malgrat va avançar-se 1-0 amb aquest gol de Cassola
El Barça va esmolar l'estic i va sortir a la càrrega contra la porteria de Gabi Pérez. El partit es va tornar en un festival de joc ofensiu, en el que els minuts passaven volant seguint les constants jugades d'una porteria a una altra. Gràcies a les brillants intervencions dels dos porters, el marcador continuava encallat en el matiner 0-1.

Màxima igualtat i incertesa al descans

Miquel Plaza
A manca de vuit minuts pel descans, el Barça va disposar d'una falta directa a favor fruit d'una targeta blava mostrada a Dani Garcia. Miquel Plaza no va poder superar a Gabi Perez en el llançament. Però uns segons desprès, la fortuna si que va aliar-se amb Plaza, ja que una semi-centrada seva dins de l'àrea va picar en el patí de Jordi Esteve i es va colar dins de la porteria, fent pujar l'empat a 1 al marcador.

Dani Garcia ha deixat enrere la seva lesió
Un temps mort va resultar més que justificat per reposar forces i refredar la tensió que començava a aflorar degut a les primeres rigoroses decisions arbitrals. Cal mencionar que la decisió de la Federació de designar per aquest partit a àrbitres d'OK Lliga va ser poc encertada, no per la qualitat dels col·legiats -que ningú va posar en entredit-, sinó per la seva nul·la experiència en dirigir partits de veterans, en els quals s'aplica el reglament d'una forma menys estricta.

Pocs instants desprès de la parada tècnica, Òscar González avançava 2-1 al Barça amb un fort xut des de la frontal. Sense donar peu a que el Barça pogués incrementar l'avantatge, el Malgrat feia l'empat a 2 al aprofitar Josep Riera una bola solta dins de l'àrea provinent d'un refús del porter.

Amb aquest xut d'Òscar González el Barça va capgirar el marcador
Abans d'acabar la primera part, els malgratencs van poder tornar a avançar-se si Cassola hagués transformat un penal a manca de 33 segons pel descans, i una doble ocasió posterior amb el mateix Cassola i Joan Roura.

Tino Martínez va aturar un penal just abans del descans
Decisiu Gabygol

La segona part també va començar amb la màxima intensitat per part dels dos bàndols, amb la única diferència que per part dels blaugranes Gaby Cairo havia afinat la punteria, i en menys de 5 minuts va revolucionar el partit amb dos gols, sorgits de sendes jugades portades per Miquel Plaza.

Durant la segona part Gaby Cairo va ser un malson per la defensa malgratenca
El Malgrat va quedar estabornit per aquest sobtat 4-2, i el Barça va continuar furgant en la ferida. Els barcelonistes van desaprofitar dues faltes directes consecutives: primer Cairo, desprès de que els malgratencs cometessin la seva desena falta, i segons desprès Plaza, desprès de que Christian Cassola veiés una targeta blava per protestar. Però els blaugranes van saber gestionar la seva superioritat numèrica temporal, i novament Gaby Cairo culminava una bona jugada col·lectiva per fer el 5-2. Un minut desprès, Cairo, que es resistia a treure's la disfressa de Gabygol feia el 6-2 en una gran acció individual, deixant el partit pràcticament sentenciat a manca encara de 16 minuts.

Quatre gols consecutius de Cairo van deixar el partit vist per sentència
La quarta: objectiu assolit

Una ocasió fallida del Malgrat
Amb la victòria ben encarrilada, el Barça va aixecar el peu de l'accelerador i va posar en pràctica un joc més conservador, cosa que va aprofitar el Malgrat per refer les seves files i anar en busca del miracle, en mig d'un ambient molt caldejat per culpa de les desconcertants decisions arbitrals. Però els malgratencs estaven ofuscats, i durant molts minuts van ser incapaços de foradar la porteria rival, desaprofitant ocasions tant bones com un Power-play favorable degut a la expulsió temporal de Lluís Coll. El Barça també va perdonar, en aquest cas, una falta directa picada per Òscar González.

Cap equip va estar encertat en jugades a bola aturada
Fins quan només quedaven 9 minuts pel final no es va tornar a animar la cosa. Va ser quan Christian Cassola va fer el 6-3 al aprofitar el refús d'una falta directa picada per ell mateix. El Barça va retallar de socarrel la possible remuntada malgratenca amb un gol de Toni Rovira un minut desprès. Joan Roura va tornar a acostar al Malgrat fent el 7-4 a 4 minuts pel final. Tot seguit, el mateix Roura va veure una targeta blava per una entrada per darrera a Lluís Coll. La falta directa corresponent la va picar el mateix Coll, però sense èxit. Amb el partit completament decantat cap el costat blaugrana, i els dos equips fosos per l'esforç i la calor, Gaby Cairo va posar la cirereta a la seva brillant actuació amb el seu repòquer particular de gols, establint el definitiu 8-4 a un minut i escaig del final.

Els veterans del FC Barcelona celebrant el títol amb els seguidors més joves
Aquesta victòria va ser celebrada de forma especial pels jugadors barcelonistes, ja que amb aquest triomf, el Barça ha aconseguit recuperar el títol que havia guanyat en tres ocasions consecutives fins la temporada passada, en la que el títol va anar a parar a les vitrines del FC Cuatro Vientos desprès d'una polèmica Final 4, en la que els blaugranes no es van poder presentar a jugar la final el dia designat per la federació.

La foto de família del CP Malgrat, que amb aquest sots-campionat van tancar una més que bona temporada
Tot i aquesta derrota, el Malgrat ha acabat signat una excel·lent campanya en la seva primera temporada en la Lliga A, quedant com a segon classificat de la fase regular i equip més golejador de la competició, sent un dels pocs equips capaç de plantar cara al temible Barça de les velles glòries, fins i tot, possant-li en entredit la seva condició de clar favorit al títol.

El Cerdanyola es manté, i el Cubelles, campió de la Lliga B

Però la gran final del grup A només va ser el colofó d'una matinal “veterana” en la que també es van jugar uns altres partits decisius de la Old League. El primer va ser el partit de promoció entre el avantpenútim classificat del Grup A, el HC Cerdanyola, i el tercer classificat del Grup B, el CT Barcino B, amb clara victòria 8-1 dels vallesans, que seguiran una temporada més a la màxima categoria sènior.

Una imatge de la final B
A continuació es va jugar la final entre els dos primers classificats del Grup B, i que l'any vinent jugaran al Grup A, el CP Vilanova i el CP Cubelles. Els vilanovins partien com a favorits, per la seva condició d'amfitrions i per haver dominat amb mà ferma la fase regular del Grup B, però el xoc va resultar molt intens i igualat, en el que finalment va acabar imposant-se el Cubelles per 3-5.

EL PROTAGONISTA:

Gaby Cairo. El davanter blaugrana va passar un tant desapercebut durant el primer temps, on va treballar més de cara al joc col·lectiu del Barça. Però només començar el segon temps es va destapar, es va posar el vestit de Gabygol i va trencar el partit amb quatre gols consecutius que van deixar en safata el títol als barcelonistes.

SABIES QUE…?

...el partit pel 3er i 4rt lloc del Grup A va acabar sense jugar-se degut a que els equips implicats van acordar no fer-ho.
...durant la setmana, el Barça va prendre part també de la Evricup de veterans que es va celebrar a Sant Hipòlit de Voltregà.
...en la final, el porter del Barça Tino Martínez va lluir una samarreta amb el dorsal 99, que pertanyia al porter del Barça B Guillem Fox i que havia fet servir Juanra De Moya durant la Evricup.
...presenciant el partit hi havia Josep Lluís Delriu, entrenador del primer equip del CP Vilanova, i possible reforç dels veterans vilanovins per la propera temporada.
...aquesta era la primera Final 4 en... en... molts anys, en la que no participava el CH Mollet.
...la major part del públic eren aficionats del Cubelles i Malgrat.
...la final B va ser el primer partit que perdia el Vilanova aquesta temporada.

A KOPS DE FLASH

Durant la jornada, una botiga d'esports de la zona va muntar la seva paradeta en el pavelló.

L'entrenador del primer equip del CP Vilanova no es va voler perdre detall. A la imatge, dialogant amb el blaugrana Toni Rovira.

La afició del CP Malgrat va tenir un comportament exemplar, animant al seu equip incondicionalment fins al darrer segon de partit.

El considerable nombre de seguidors del Malgrat no va ser l'únic que va fer sentir a l'equip com a casa.

Exercicis d'estirament de Gaby Cairo.

Els arbitres van fer servir la seva experiència d'OK Lliga per tapar-nos les fotos.

Les protestes a la taula van ser una constant.

El partit va tenir moments de molta tensió...

...però al final la sang no va arribar al riu...

...i tots tan amics.



19 de juny 2014

EL VENDRELL PRESENTA LES SEVES PRIMERES INCORPORACIONS PER A LA PROPERA TEMPORADA

Font: Premsa CE Vendrell

La Secció d'Hoquei del CE Vendrell ha presentat oficialment les noves incorporacions a la plantilla del primer equip per a la propera temporada, que són: el porter Guillem Fox, procedent del FC Barcelona; David Martínez, procedent del FC Barcelona, i Eloi Mitjans, procedent del Noia.

El president de la Secció d'Hoquei del CE Vendrell, Víctor Romagosa, ha explicat que “acabem una època i en comencem una de nova. Ens hem d'oblidar del passat i hem d'encarar el futur amb la mateixa il·lusió, tant en el primer equip com a la base”.

L'equip de la temporada 2014-2015 serà entrenat per Pere Varias, que en les darreres temporades ha estat entrenador del CP Calafell, que tindrà a Dani Fernández com a preparador físic. 
 
L'entrenador Pere Varias ha explicat que “venir al Vendrell és un repte que il·lusiona i estic convençut que l'equip donarà un bon rendiment. Partit a partit, tenim plantilla per poder competir contra qualsevol equip. Vinc a treballar per deixar el nom del Vendrell al més amunt possible i la meva aspiració màxima és que aquest club continuï sumant èxits esportius. Personalment, vinc a créixer com a entrenador. Pel que fa a la base, incorporarem dos o tres jugadors juvenils/júniors als entrenaments del primer equip i en funció del rival s'aniran fent convocatòries d'algun jugador”.

Pel que fa als jugadors, Eloi Mitjans ha dit que “he fet el pas de canvi de club per cercar nous reptes i noves maneres de jugar per millorar com jugador, i el meu objectiu és aportar el màxim per aconseguir èxits esportius”. David Martínez ha explicat que “no vaig tenir cap dubte d'escollir el Vendrell per jugar la meva primera temporada a l'OK Lliga, i espero aportar el seu granet de sorra perquè el Club continuï creixent”. I Guillem Fox ha agraït la confiança del Vendrell pels jugadors joves i s'ha definit com un porter de caràcter “que em creixo en moments complicats del partit”.




16 de juny 2014

EL SHUM COMENÇA A CONFIGURAR LA SEVA PLANTILLA 2014-15

Font: Premsa SHUM

DAVID GELMÀ SERÀ JUGADOR DEL PRIMER EQUIP A TOTS ELS EFECTES


David Gelmà va arribar al SHUM Grupo Maestre quan era Infantil de segon any per continuar en el seu procés de formació com a jugador d’hoquei. Després de cinc temporades a la base del Maçanet, el torderenc iniciarà el seu primer any com a sènior amb un contracte que el defineix com a membre del primer equip a tots els efectes. «Tenia clar que aquesta temporada seguia a Maçanet perquè és com casa meva, em tracten bé i el projecte esportiu és bo», assegura el mateix jugador.



De fet, el jove jugador ja fa tres temporades que treballa en la dinàmica del primer equip. Va debutar a l’OK Lliga quan encara tenia 16 anys, el 2 de desembre de 2011 a Reus (4-3). Aquell mateix curs va participar en els vuitens de la Copa del Rei contra el Vilanova (11-10) i va anar agafant protagonisme de la mà de Jordi Roca. El curs 2012/13, també va tenir minuts a l’OK Lliga i va debutar a la Copa CERS contra l’SK Herringuen a Maçanet. Aquest últim curs a Primera Divisió, Gelmà ha anat agafant protagonisme i ha fet 20 gols —el segon màxim golejador de l’equip— en 23 partits. Cal destacar el bon estat de forma en què va arribar al darrer tram de temporada, ja que va veure porteria en els nou últims partits (17 gols). Tota aquesta experiència fa que el tècnic Gerard Pujol li hagi transmès la necessitat «d’agafar importància dins l’equip». «Em donarà més llibertat a l’hora de jugar».


Progressió constant


Nascut a Tordera el 15 de desembre de 1994, Gelmà va arribar a Maçanet el curs 2009/10. Llavors, ja era un dels jugadors amb més projecció, fet que ja va demostrar el primer curs. Va participar de forma activa en la consecució del Campionat de Catalunya Infantil. En cinc temporades, ha participat en quatre campionats d’Espanya. El darrer va ser el passat mes de maig, a Cerceda, on el júnior va acabar en tercer lloc.


Representant al SHUM, el passat octubre va estrenar-se com a internacional i, amb la selecció espanyola sub-20, va proclamar-se sots-campió del Món. Es caracteritza per la seva solidesa defensiva, la intel·ligència en atac i un potent xut de pala útil per desencallar els duels.

SERGI PARRA I FERRAN GARCIA S'INCORPOREN AL SHUM

El SHUM Grupo Maestre ja ha tancat els dos primers fitxatges per a la següent temporada. Es tracta dels jugadors Sergi Parra. El primer prové del Tordera mentre que el segon ha militat les dues últimes temporades al Follonica. A continuació repassem la seva trajectòria.


Sergi Parra, amb fam de gol

Sergi Parra va néixer a Malgrat de Mar ara fa 22 anys i arriba al SHUM Maçanet després d’haver militat al Tordera les últimes vuit temporades, on va acabar-se de formar després d’haver començat a patinar a la seva localitat de naixement per després jugar a Blanes (prebenjamí), a Lloret (de Benjamí a Infantil) i a Tordera. Amb el club maresmenc va explotar com a jugador d’hoquei. Va ser un habitual de les seleccions inferiors estatals per disputar dos Campionats d’Europa juvenil i també per ser campió del món sub-20 el 2011.

Tot i la seva joventut, Parra coneix perfectament la categoria de Primera Divisió. Hi ha jugat tres temporades —va coincidir amb els arlequinats Linu i Roger Pujol— i va aconseguir un ascens el curs 2012/13. «Era júnior i començava a tenir minuts amb el Primera Divisió. Crec que és una lliga on és molt difícil pujar, però ho intentarem», afirma el menut davanter, que aquest any ha estat el segon màxim golejador del Tordera a l’OK Lliga. Va fer 18 gols (segon màxim golejador de l’equip) i també va demostrar la seva qualitat a l’hora de llançar faltes directes, amb un 33% d’encert (10 de 30). En els tres darrers cursos a Primera Divisió va fer 29, 24 i 6 gols. 

Segons afirma el mateix Parra, aquest jove jugador ha vingut a Maçanet «perquè em van trucar i em convèncer per impulsar el projecte que hi ha. Tenia altres ofertes però conèixer jugadors de l’equip com Linu, Xixo (Roger Pujol) i Gelmà ha sigut important».

Ferran Garcia, un puntal a la defensa

El jugador de Santa Coloma de Farners ha signat el contracte amb el SHUM Grupo Maestre després d’haver entrenat amb l’equip tres setmanes. Temps suficient per convèncer al tècnic Gerard Pujol. L’avala la seva experiència a Primera Divisió i a OK Lliga amb el GEiEG i també les seves vivències italianes. Les dues darreres temporades, aquest jove defensa de 23 anys ha disputat la lliga italiana amb un equip històric com el Follonica. «A part d’italians, allà hi ha molts argentins i xilens i es juga un altre tipus d’hoquei. Hi ha més espectacle, menys defensa i es corre molt», explica el colomenc, qui també argumenta que hi ha més pressió perquè «hi ha més gent als pavellons, amb pistes amb 1.600 persones que pressionen molt». Aquesta experiència li ha valgut per tornar a terres catalanes. Després d’aconseguir el segon ascens amb el GEiEG però venguessin la plaça, «vaig haver de marxar a Itàlia per demostrar que podia tornar i jugar a un equip com el SHUM». «L’any passat ja em van trucar però ja havia firmat amb el Follonica».

Garcia va començar a patinar amb el Farners i, quan era Benjamí, va jugar dos anys a Tordera. Va tornar a Santa Coloma un any per després militar al conjunt grupista durant deu anys. A l’edat de 15 anys i en l’etapa de juvenil va debutar a Primera Divisió. Va participar en el seu primer ascens amb el GEiEG a l’OK Lliga i, després de dos anys a la màxima categoria, va tornar a militar a Primera Divisió. Aquell curs 2011/12 va compartir vestidor amb el capità Xavi Lladó, però el seu ascens no va ser premiat amb el retorn a l’OK Lliga per motius econòmics. Tota aquesta experiència fa que Ferran Garcia recordi Primera Divisió com una categoria «amb un ritme més baix que l’OK Lliga però amb un joc més dur». «La clau passa per guanyar els partits de casa i intentar superar amb èxit duels a domicili com els de Galícia o Astúries».

El defensa vestirà la temporada vinent d’arlequinat després d’haver fet 15 gols el curs passat amb el Follonica. Jugarà en un pavelló que recorda haver visitat moltes vegades quan era petit per veure partits d’OK Lliga «on el SHUM feia els partits més macos i posava amb dificultat a grans equips». Ara considera que el primer equip «no només està format per bons jugadors, sinó per bones persones i amb projecció i ganes». «Aquest equip pot durar anys i l’objectiu de l’ascens és clar, però serà difícil». 

RODRI TORNA A CASA

Jordi Rodríguez ‘Rodri’ torna a casa. El jugador de Maçanet ha decidit tornar per tercera vegada al club que el va veure créixer i afrontar així la seva quarta etapa al SHUM Grupo Maestre. Rodri és un dels millors jugadors que ha donat l’hoquei maçanetenc i ha tingut una llarga trajectòria a l’OK Lliga amb el club arlequinat i també en altres clubs com Mataró, Lleida i Lloret. Ara torna amb l’objectiu de tornar al SHUM a la màxima categoria i amb la voluntat de ser una peça clau per a l’equip de Gerard Pujol. «Tenia altres ofertes per jugar a l’OK Lliga, però vaig pensar que era el moment de viures reptes diferents. I si s’obria la porta de Maçanet, era una opció molt vàlida», explica l’experimentat defensa. «Emocionalment, és una oferta atractiva pel fet de ser del poble i tinc la sensació que les experiències seran bones», afegeix.

Rodri va formar-se com a jugador a Maçanet, on va despuntar com un dels jugadors amb més projecció. Quan va acabar la seva etapa en categories formatives, va fitxar pel Mataró per jugar-hi tres temporades (1997/2000). Va tornar amb més experiència al SHUM per jugar al seu poble tres altres temporades (2000/2003). El curs 2003/04 el va jugar a Lleida i un any després va tornar a Maçanet per ser-hi tres anys més (2004/2007). Des del curs 2007/08 ha disputat set temporades al club lloretenc (sis a OK Lliga i una a Primera Divisió, on han descendit també aquest últim curs). Ara, doncs, viurà la seva quarta etapa a Maçanet. «Sóc conscient que en alguna ocasió vaig marxar quan el club em necessitava» reconeix un jugador que destaca per la seva condició física, la solidesa defensiva i un potent xut exterior. Ara els camins es tornen a trobar.
 
"El fet de baixar amb el Lloret sempre és un condicionant, però en el meu cas no ho ha estat. M’hagués quedat jugant amb el Lloret a Primera perquè ni ara ni mai se’m cauran els anells. Ja hi vam jugar un any per tornar a pujar i vam quedar campions; l’experiència va ser molt bona», assegura Rodri, tot argumentant que el retorn a Maçanet «no suposa el meu final d’etapa». Amb 36 anys d’edat, era un dels jugadors més veterans de l’OK Lliga i és conscient que «cada vegada un està més a prop de la “mort” esportiva, però no es tracta d’un problema físic perquè em sento millor que mai». El seu bon rendiment li ha permès ser un fix en el cinc inicial de pràcticament tots els seus entrenadors. «L’edat marca, però no he tingut la sensació que això sigui traslladable al meu estat físic; aquest any he jugat gairebé tots els minuts en tots els partits amb el Lloret». A part de ser tota una assegurança en tasques defensives, Rodri té facilitat per veure porteria. Ho demostren els seus 21 gols en el darrer curs a l’OK Lliga (segon màxim golejador del Lloret).

Un altre element afegit al retorn de Rodri a Maçanet és el fet que la seva filla i el seu fill formen part de la base del club. Ara podran veure al seu pare defensant la mateixa samarreta: «Ells m’han seguit a tot arreu, però és cert que és il·lusió més».

A part d’haver jugat un bon grapat de temporades a l’OK Lliga, Rodri ha tingut experiència internacional. Amb la selecció espanyola va guanyar un europeu juvenil, un júnior, una Taça Llatina i una Copa de les Nacions a Montreaux. També va proclamar-se Campió del Món B a Macau amb una selecció catalana que va provocar un fort moviment en favor de l’oficialitat de les seleccions catalanes.

S'ACABA LA LLIGUETA "ELS MENUTS" 2014


FESTA DE FI DE CURS

Aquest passat dissabte 14 de juny, un any més i com resulta habitual, la jornada final de la lligueta d'escoles “Els Menuts” es va celebrar íntegrament a la seu del seu organitzador, el CP Malgrat. La novetat d'enguany va ser que en lloc de jugar els partits en el Pavelló Municipal de Malgrat de Mar, que està tancat a l'espera d'unes obres de rehabilitació, la festa es va traslladar fins a la plaça Moguer de la mateixa població. Ni l'impediment de no disposar d'un lloc en condicions, ni d'ajudes per habilitar-ne un, així com tampoc les previsions de mal temps, van impedir que els organitzadors es deixessin l'ànima en fer tot el possible per a que tota la canalla participant tingués una festa com cal.

La gent del CP Malgrat va fer tot el possible i necessari per a que aquest any als més menuts tampoc els hi faltés la seva festa
A la festa de cloenda va donar inici a les quatre de la tarde, i en mig d'un ambient festiu i familiar, van prendre part els vuit equips participants en aquesta XII edició de la lligueta: el CH Lloret, CE Arenys de Munt, CH Arenys de Mar, CP Breda, CP Sant Celoni, SHUM, CH Vilassar i CP Malgrat, reunint a un total de més de 70 nens i nenes. La previsió era que cada equip jugués dos partidets, però la pluja va començar a amenaçar tot just quan tots els equips van jugar un, el que va fer que els organitzadors decidissin fer el lliurament de premis, la foto de grup i donar per acabada la festa en el cas de que la pluja acabés per aparèixer, com així va ser.

Imatge d'un dels partidets disputats a la plaça Moguer de Malgrat
El lliurament de premis i el berenar de germanor es va tenir que fer a corre-cuita per culpa de l'amenaça de pluja
La lligueta “Els Menuts” -que no te caire competitiu, ja que no es comptabilitzen els resultats- va iniciar aquesta XII edició el passat 25 de gener, i al llarg d'aquests mesos s'han disputat 18 jornades, en les que els petits jugadors han pogut posar en pràctica les seves evolucions en l'hoquei patins, servint de plataforma per començar a conèixer les dinàmiques competitives i els valors de l'esport d'equip. 

La foto de grup amb els participants a la festa
 


9 de juny 2014

OK LLIGA 2013-14 (JORN 30): CALAFELL 2 - VILAFRANCA 7

Font: Premsa CP Vilafranca

Golejada del Vilafranca al Calafell

El Vilafranca Capital del Vi ha capgirat el 2-0 inicial i ha acabat golejant a la pista del Calafell Tot l’Any per 2-7 en gran partit.

Les coses han començat malament pel  Vilafranca, ja que el Calafell s’ha avançat en només 12 segons gràcies a un gol de Pol Galbas. Posteriorment Borja Ferrer ha tingut l’opció d’ampliar l’avantatge des del punt de penal, però Gerard Camps ha aturat la pena màxima en una acció en què Jordi Galán ha vist la targeta blava. Tot i que els de calefallencs no han aconseguit aprofitar la superioritat numèrica, al minut 15 Sergi Romeu aconseguia anotar el 2-0.

Tot seguit, però, ha arribat la jugada que ha canviat el partit. En una jugada, David Arellano, porter del Calafell, se li ha enganxat l’estic amb la porteria i l’ex-vilafranquí Ferran Rosa ha decidit llançar-li el seu estic des de la banqueta. Aleshores, els àrbitres han ensenyat la targeta vermella a Rosa i Xavi Caldú ha disposat d’una falta directa, però no ha aconseguit transformar-la. A continuació Joan Vázquez ha reduït diferències de penal.

Tot just començar la segona part Xavi Caldú ha restablert les taules al marcador. Els dos equips s’anaven carregant de faltes i mentre que Aguarón ha anotat el 2-3 de falta directa i tot seguit fer el quart, Borja Ferrer ha errat la falta directa corresponent a la desena falta vilafranquina. Un altre cop de falta directa, en aquest cas la quinzena del Calafell, Berna Garcia ha dictat sentència amb el 2-5. De nou Aguarón amb un golàs i Berna han completat la golejada fins al 2-7 definitiu que significa la sisena victòria consecutiva pels homes de Jordi Garcia, que seguiran un any més a l’OK Lliga.

Penal en contra del CP Vilafranca (Foto: CP Calafell)

CALAFELL TOT L’ANY (2): David Arellano, Ferran Rosa, Marc Vergés, Pol Galbas i Borja Ferrer –cinc inicial- Xavi Montoya, Sergi Romeu, Gerard Vergés, Oriol Palau i Ferran Riera

VILAFRANCA CAPITAL DEL VI (7): Gerard Camps, Jordi Esteva, Berna Garcia, Pablo Aguarón i Joan Vázquez –cinc inicial- Marc Navarro, Xavi Caldú, Jordi Galán i Ricard Pintado

Gols: 1-0 Pol Galbas (1'), 2-0 Sergi Romeu (15'), 2-1 Joan Vázquez (17'), 2-2 Xavi Caldú (27'), 2-3 Pablo Aguarón (32'), 2-4 Pablo Aguarón (37'), 2-5 Berna Garcia (42'), 2-6 Pablo Aguarón (44'), 2-7 Berna Garcia (49') 

 

OK LLIGA 2013-14 (JORN 30): VENDRELL 4 - LICEO 0

Font: Premsa CE Vendrell

Nit de comiats a la darrera jornada de l'OK Lliga

Alineacions
 
MORITZ CE VENDRELL (4): Xús Fernández, Lluís Ferrer, Xixi Creus, Sergi Miras i Jordi Ferrer -cinc inicial- Àngel Rodríguez, Eloi Albesa, Carlos Cortijo, Aleix Cid i Xevi Puigbí.
 
COINASA LICEO (9): Xavier Malian, Josep Lamas, Lucas Ordóñez, Jordi Bargalló i Eduard Lamas  -cinc inicial- Juan José López, César Carballeira, Alberto Bodelón, Toni Pérez i Aitor Prada.
 
Gols
0-1 (4') Lucas Ordóñez; 0-2 (9') Eduard Lamas; 0-3 (11') Juan José López;  0-4 (16') Toni Pérez; 0-5 (22') Josep Lamas; 1-5 (27') Sergi Miras; 1-6  (31') Lucas Ordóñez, de falta directa; 2-6 (33') Sergi Miras; 3-6 (34') Jordi Ferrer; 3-7 (37') Eduard Lamas; 3-8 (40') Josep
Lamas; 4-8 (46') Xixi Creus, i 4-9 (47') Eduard Lamas.

Àrbitres: Valverde i López.
 
Targetes: blaves a Carlos Cortijo (15'), Guillem Cabestany (22'), a Jordi Bargalló (32');  a Lucas Ordóñez (32'), a Toni Pérez (40') i a Sergi Miras (41').
 
Amb una afició entregada a l'equip, va començar el partit de la darrera jornada de l'OK Lliga 2013-2014 entre el Moritz Vendrell i el Liceo, en una nit de comiats i plena d'emocions. Pel que fa al partit, Lucas Ordóñez va avançar ben aviat el Liceo en el marcador amb un gol al minut 4. Al minut 9 Eduard Lamas va fer el 0 a 2. Cal dir que el Vendrell també buscava la porteria defensada per Malian, però els gallecs van ser més efectius en aquest minuts inicials del partit. I, seguint en aquesta línia, dos minuts després, Juan José López va fer el tercer del Liceo. Al minut 15 Carlos Cortijo va rebre targeta blava per falta sobre Lucas Ordóñez. El mateix Ordóñez va executar la falta directa, però va ser anul·lada pels àrbitres. Al minut següent, Toni Pérez va fer el 0 a 4. Al minut 20 el Vendrell ja va acumular la novena falta d'equip. Dos minuts després Josep Lamas va fer el cinquè del Liceo. Tot seguit els àrbitres van ensenyar targeta blava a Guillem Cabestany per protestar.

 
A la segona part, va jugar de porter Xevi Puigbí. Només començar el Liceo ja va sumar també la seva novena falta. Al minut 27 Sergi Miras va fer el primer gol del Moritz Vendrell. Al minut 31, el Vendrell va fer la desena falta. Puigbí va aturar la falta directa de Lucas Ordóñez, però els àrbitres la van fer repetir i, llavors, no va fallar i va sumar el sisè gol del Liceo. Tot seguit el Liceo va fer la seva desena falta, però Eloi Albesa no va estar encertat en la falta directa. Al minut 32, Jordi Bargalló va rebre una targeta blava, però Malian va aturar la falta directa de Jordi Ferrer. Seguidament la blava la va veure Lucas Ordóñez i Sergi Miras no va poder superar Malian amb la falta directa. Al minut 33, Sergi Miras va fer el seu segon gol. I un minut després Jordi Ferrer va fer el tercer del Vendrell. 


Semblava que el Vendrell es podia posar en el partit, però Eduard Lamas va fer el 3 a 7 al minut 37. El minut 40 va ser entretingut amb un gol de Josep Lamas, una blava a Toni Pérez i la quinzena falta del Vendrell. En les faltes directes cap dels dos equips va estar encertat. Al minut 41 Sergi Miras va rebre una altra targeta blava. Puigbí va neutralitzar en sec l'execució de la falta directa executada per Josep Lamas desviant la pilota amb un gran toc d'estic. Al minut 46 Xixi Creus va fer el 4 a 8. Tot seguit els àrbitres va xiular penal favorable al Liceo, però Puigbí el va aturar. En els darrers minuts va entrar en joc el júnior del Vendrell Aleix Cid. Al minut 47 Eduard Lamas va fer el 4 a 9, resultat amb el que va finalitzar el partit.
 
Al final del partit els jugadors i el cos tècnic del Moritz Vendrell van fer una volta a la pista per acomiadar-se de l'afició. El comiat especial va ser per a Guillem Cabestany, Lau i Eloi Albesa, però també per a Carlos Cortijo i Xevi Puigbí.